1649–1664 di 4246 risultati

La remor del cargol de mar

Planes de Canterbury, 1853. Rat Station ha vist créixer una nova generació: la Cat i l’Ida estan orgulloses de les seves meravelloses filles, la Carol i la Linda. Però els veïns no poden evitar sentir enveja davant d’una família tan ben avinguda. Tot d’una, com si fos un terrible cop del destí, la granja corre perill i posa en risc el futur dels seus habitants. Des de la plaça del poblat arriben crits i el so d’un caragol de mar. És una senyal d’atac… Aquesta vegada la bellesa de Nova Zelanda haurà de bregar amb un capítol dramàtic en la història dels maoris.

La Reina de Kigal

A La Reina de Kigal l’acció passa uns 400 anys enrere en la història de Ki, si tenim en compte El ceptre de Zink i El senyor de Zapp. La jove Nirgal, hereva de la corona de Kigal, ha d’afrontar i superar les proves que la faran la nova reina, substituint al seu pare, el rei Lugal, cansat ja d’exercir el poder i amb moltes ganes de viure la vida amb una certa tranquil·litat. La Reina de Kigal és doncs una preqüela de la saga Kadingir, escrita pels autors Joan Llongueras i Mercè Masnou, per ampliar alguns conceptes i idees referents a Ki i al seu fantàstic univers. Un interludi a l’espera dels dos llibres que completaran l’arc argumental començat amb El ceptre de Zink i El senyor de Zapp, els dos primers llibres de la tetralogia que completaran El cas Shapla i El quart poder. Aquesta tetralogia, porta d’entrada de la saga Kadingir, tanca el mes d’estiu en què la Ishtar descobreix Ki i fa les seves primeres passes, cada vegada més segura, com a reina de Kigal, succeint la seva estimada i admirada àvia Nirgal, amb l’ajut dels seus amics i consellers a l’hora d’enfrontar-se a múltiples aventures i perills. La Reina de Kigal, un nou llibre de Kadingir que esperem que pugueu tenir aviat a les vostres mans els seguidors i les seguidores de la saga!

Queixalades de Barracuda

L’Aimé treballa per una fundació que ajuda els més marginats de Manhattan i un bon dia reben una donació milionària. Els diners estan en forma de bons nominals i provenen d’un alt directiu que s’acaba de suïcidar. Al cap de dos dies uns desconeguts entren a la fundació per robar els bons nominals i l’Aimé els sorprèn. La noia evita el robatori però és atacada violentament. Arran de l’atac, l’Aimé es veurà forçada a desgranar la trama que envolta la maleïda donació. Els socis de l’alt directiu voldran recuperar els bons nominals i desfer-se de l’Aimé per tal d’amagar l’origen escabrós del producte que els ha enriquit enormement. Relat original i diferent. Troballa dinàmica, captivadora, amb bon ritme i amb un argument fresc que enganxa des del principi. No sempre els científics se’n surten quan han de posar-hi imaginació, moltes vegades escriuen un grapat de pàgines avorrides amb girs previsibles i poc sorprenents pel lector. No és el cas de «Queixalades de Barracuda»; un relat original i diferent que porta al lector a escapolir-se de la monotonia diària.

Perquè no et perdis pel barri

L’escriptor Jean Daragane és sol a casa seva quan sona el telèfon. Una veu tallant li diu que ha trobat la seva agenda, que havia perdut fa un mes en un tren de la Côte d’Azur. Queden l’endemà mateix. L’home que ha trobat l’agenda va acompanyat d’una jove amb actitud distant. Tots dos demanen a Jean Daragane explicacions sobre un home que apareix a l’agenda. L’escriptor no se’n recorda, però quan li ofereixen un dossier sobre aquest personatge, la memòria retorna i il·lumina de nou passatges oblidats i aleshores incomprensibles de la vida de l’escriptor. Es pot llegir com una novel·la policíaca: el protagonista, a poc a poc, va desvetllant el seu passat llargament oblidat, els seus records enterrats surten a la llum i el lector queda atrapat en aquesta atmosfera misteriosa i melancòlica.

Ofrena a la tempesta

Ha passat un mes des que l’Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill. La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l’Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l’Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d’en Berasategui a la seva cel·la i la trepidant investigació que portarà l’Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora…

No plorar

Filla d’un andalús i d’una catalana, Lydie Salvayre narra a No plorar la història de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, se’n va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de l’amor i l’alegria revolucionària dels dies posteriors a l’esclat de la Guerra Civil. En la novel·la es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records d’aquells dies meravellosos de llibertat de l’agost del 36 amb la narració de l’estada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés d’escriptura d’Els grans cementiris sota la lluna —la condemna d’un catòlic durant la sanguinària repressió feixista—. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla d’una família humil amb el plançó del cacic del poble. A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre l’exili i l’herència que va deixar en els fills dels que van haver de marxar d’Espanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga.

La nena perduda

La nena perduda és el quart i últim volum de Dues amigues, la saga italiana de més èxit dels últims anys, que ha valgut a l’autora el reconeixement com una de les escriptores més importants de tot el món. Ara la Lina i l’Elena són adultes i han pres camins diferents: l’Elena va deixar Nàpols per casar-se i convertir-se en una escriptora d’èxit a Milà. Però un amor de joventut que torna a brotar la porta de nou a Nàpols, on l’espera la Lina, que ara ja és mare i a més ha triomfat a la seva manera en el negoci local. L’Elena és la senyora culta; la Lina, aparentment, continua sent aquella dona de barri ignorant i poc disposada al refinament. Però la intel·ligència pura i la intuïció són al costat de la Lina. Els fets es precipiten quan un bon dia, de cop i volta, desapareix la filla de la Lina: ¿assassinat, segrest, mort? No ho sap ningú, i al barri tothom murmura. Des d’aleshores la Lina ja no és la mateixa, i la bogeria assetja. Tothom, tot –homes, dones, el paisatge, la ciutat de Nàpols sencera– es converteix en testimoni del dol d’una mare que no sap plorar i que un bon dia desapareixerà també i tornarà el lector a les primeres pàgines d’aquesta esplèndida saga.

La música del silenci

Una història protagonitzada per l’Auri, un dels personatges més estimats i enigmàtics d’El nom del vent i El temor d’un home savi. La Universitat, el baluard del coneixement, atrau les ments més brillants, que hi van per aprendre els misteris de ciències com l’artifici i l’alquímia. Però sota els seus edificis i les seves aules concorregudes hi ha un món en penombra, l’existència del qual només uns pocs coneixen. En aquest laberint de túnels antics, de sales i estances abandonades, d’escales serpentejants i de passadissos mig derruïts viu l’Auri. Temps enrere va ser una alumna de la Universitat. Ara té cura del Món Amagat, per a ella un lloc acollidor, meravellós, on es podria passar una eternitat mirant. Ha après que hi ha misteris que no s’han de remoure; és millor deixar-los en pau i estalvis. Ja no es deixa enganyar per la lògica en la qual tant confien al món de dalt: l’Auri sap reconèixer els perills subtils i els noms oblidats que s’amaguen sota la superfície de les coses. La música del silenci és una història lírica i evocadora que ofereix als lectors d’El nom del vent i El temor d’un home savi l’oportunitat de veure aquest món a través de l’Auri, un dels seus personatges favorits, i d’aprendre allò que fins ara només ella sabia….

Mort mar endins

En els vuit relats que componen aquesta novel·la ‘matrioixca’, Camilleri ens fa retrocedir fins a la joventut del comissari Montalbano, quan encara no estava amoïnat per la vellesa però ja mostrava el seu caràcter llunàtic, de vegades esquerp, professionalment audaç. El retaule vigataníssim d’històries –l’incendi d’un hotel sense víctimes, una carnisseria d’amor, un lladre que cobra segons tarifa…– farà les delícies dels camillerians, que no hi trobaran a faltar cap dels personatges habituals perquè, més joves, hi surten tots. Començant per l’Adelina i la Lívia, la «promesa forastera» d’en Salvo, i seguint amb el doctor Pasquano i la seva addicció als cannoli, en Catarella amb la seva màscara grotesca, en Mimí, en Fazio… Les primeres passes en el món del crim del comissari més sorrut de la novel·la negra contemporània, amb un bon repertori dels trucs que a la llarga el faran famós, són il·luminadores. Té els trumfos de l’edat a la mà, però afronta la indústria del delicte local amb la seva generosa indulgència, aquell sentit de la justícia que topa, ja des del primer dia, amb el pantà de la burocràcia típicament italiana.

Mort entre línies

Un vespre el comissari Brunetti rep la trucada desesperada de la directora d’una biblioteca veneciana. Diversos llibres antics de gran valor han aparegut amb unes pàgines retallades i altres han desaparegut. Hi ha un sospitós: l’home que va consultar per darrera vegada els llibres, un suposat professor de la Universitat de Kansas. Aviat, però, Brunetti canvia el fi l de la investigació i se centra en els lectors habituals de la biblioteca, com en «Tertul·lià», un home amable i educat que durant tres anys ha estat llegint tractats religiosos, o la intel·ligent comtessa Albani-Morosini, una generosa mecenes d’origen sicilià que pertany a l’alta societat veneciana. Tot i que, ben mirat, a qui poden interessar uns llibres? Només gent tan estranya com els bibliotecaris o algú amb la fi na sensibilitat d’en Brunetti dedicaria el temps a treure’n l’entrellat. De sobte, però, en produir-se un assassinat, el cas pren un caire molt més sinistre i el comissari s’ha d’endinsar a les entranyes del fosc món del mercat negre de llibres antics. Donna Leon s’ha inspirat en un cas real per escriure Mort entre línies: la desaparició de milers de llibres antics de la biblioteca napolitana de Girolamini, un dels escàndols més grans de la història pel que fa a robatori de llibres.

Mig rei

En Iarvi, el fill petit del rei, va néixer amb una malformació en una mà que fa que tothom, fins i tot el seu pare, el considerés «mig home». Per això, en lloc de formar-se per esdevenir un guerrer, com la resta dels homes de la seva estrip, s’ha dedicat a estudiar per convertir-se en un dels clergues del regne. Però la vigília de l’última prova per ingressar en aquest ordre de savis, en Iarvi rep la notícia que el seu pare i el seu germà han estat assassinats. Ell és el nou rei. Després d’una terrible traïció ordida pels seus éssers estimats, en Iarvi es trobarà de sobte tot sol en un món governat per la força física i els cors freds. Incapaç de dur una armadura o d’aixecar una destral, haurà d’afilar i aguditzar la seva intel·ligència. Però una estranya germandat d’ànimes perdudes s’aplega al seu voltant i ell descobrirà que aquests companys inesperats poden ajudar-lo a convertir-se en l’home que li agradaria ser.

Memòria de sang

Barcelona, 1851. Aquesta és la història del jove Joan Gort qui, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia quan un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan de 1851. El destí del noi canviarà per sempre i el portarà d’una Barcelona putrefacta i pudent fins al desert gèlid del Marroc, a Tetuan. El nostre heroi, Joan Gort, passarà del caos de la ciutat al caos de la guerra, allistant-se dins dels Voluntaris de Catalunya, un batalló sense organització ni disciplina. Allà haurà de conviure tant amb la ment tortuosa del general Prim com amb l’objectiu del seu padrí, el comandant Sugrañes, qui vol aconseguir per sobre de tot la victòria del seu batalló. Joan Gort serà un dels protagonistes entre aquells milers de soldats que van lluitar en una gesta sagnant. El furor de la guerra. La història d’uns homes units per la terra, pels ideals. La història d’un heroi lligat al passat, a la venjança i a la necessitat de reparar allò que va succeir una tràgica nit de Sant Joan, perquè entre el vent del desert sobrevola l’enemic i el rastre violent del record, de les persistents petjades de la memòria de sang.

Mariona

El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana—, també.

Les ulleres de la felicitat

Rafael Santandreu torna amb més solucions per superar els complexos i els problemes que dificulten i amarguen la vida de tantes persones. Rafael Santandreu és un dels psicòlegs més prestigiosos del país. S’ha especialitzat a ajudar la gent a desenvolupar la seva fortalesa emocional. Mitjançant el seu mètode, milers de person es han aconseguit perdre les pors de manera permanent. Ara et toca a tu descobrir les ulleres que t’ensenyaran a graduar el teu cor i la teva ment. Posat les ulleres de la felicitat!

Les dones del 1714

La història de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra història. La periodista i escriptora Patrícia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la Guerra dels Catalans, com també se la va acabar coneixent.

Les dones de la Principal

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi. Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.