849–864 di 1765 risultati

Els homes de la dalla

Els segadors són l’elit dels assassins, ombres que existeixen solament per posar fi a la vida dels altres. En el passat Louis n’era un. I els pecats comesos llavors el persegueixen ara, com sempre havia temut. Els diferents senyals que rep li anuncien que tant la seva vida com la d’Angel, la seva parella, estan en mans de l’assassí més temut de tots, el botxí dels assassins, assedegat de venjança. Ambdós partiran a la seva recerca, cap al nord, a una població que ja no surt als mapes. I ja ningú no sabrà res més d’ells. L’ex-detectiu Charlie Parker es posa en camí per ajudar-los. Però, l’Angel i en Louis aconseguiran viure prou temps per esperar-lo? La collita dels homes de la dalla està a punt de començar. La traïció clama venjança.

El veredicte de llautó

«Tothom menteix. Els polis menteixen. Els advocats menteixen. Els testimonis menteixen. Les víctimes menteixen. Un judici és un concurs de mentides». Ho diu en Michael Haller, un advocat de Los Angeles que acaba d’heretar el bufet d’un amic i col·lega assassinat. Dins de l’herència hi ha una peça sucosa: l’afer Elliot, que li pot donar fama i diners, ja que implica un magnat del cinema. Però mentre es prepara per al judici, en Mickey descobreix que ell també està en perill. No li queda més remei que col·laborar amb l’inspector Harry Bosch, com sempre disposat a tot per tal d’arrestar l’assassí —també a fer servir d’esquer l’advocat.

El secret del brigadista

El 1938, un brigadista nord-americà desapareix durant la batalla de l’Ebre, prop de la Fatarella. Setanta anys després, la Barbara Stein, la seva néta, hi viatja per descobrir les circumstàncies de la seva mort. El seu propòsit s’estronca a causa d’un misteriós assassinat en què es veu involucrada, i que activa records traumàtics de la República –com la mort de 34 camperols per milícies anarquistes–, la guerra civil i la repressió franquista. En enfrontar-se a aquesta situació, la Barbara descobrirà la fascinadora història d’amistat, intriga i traïció que va viure el seu avi en companyia d’un nen de la Fatarella.

El professor d’història

Un professor d’història contemporània decideix avançar pel seu compte la jubilació després d’un accident grotesc a la facultat. La seva darrera classe, just després de l’incident, es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història. Els mesos següents, poc habituat als problemes i realitats del present, haurà d’abandonar el barri on viu al centre de València, estrenar un pis nou a la zona més moderna de la ciutat, ocupar-se de l’esposa malalta, assimilar la presència d’una jove acompanyant, Margareta, i intentar transformar-se ell mateix dins un entorn hostil i incomprensible. Entendre el seu propi passat i un món sobre el qual medita incessantment, només seria possible amb un pacte imaginari amb Llucifer. O a través de l’amor, que tot ho mou.

El món groc

Si creus en els somnis, es faran realitat. El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també quan estàs bé, en el dia a dia. Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els”grocs”: el nou esglaó de l’amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s’encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No t’avanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus”grocs”. Potser un d’ells sigui jo… El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè aquests es creïn. I és que entre creure i crear només hi ha poques lletres de distància. A què esperes per saber qui són els teus “grocs”, la nova manera de veure l’amistat! Albert Espinosa. “L’Albert parla d’un món a l’abast de tothom, i que té el color del Sol: el món groc. Un lloc càlid on els petons poden durar deu minuts, on els desconeguts poden ser els teus millors aliats, on la por perd el seu significat, on la mort no és allò que els passa als altres i la vida és el més valuós. Aquest llibre parla de tot això, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens treguin el que tenim, de reconèixer-nos de manera completa i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a l’Albert!”. Eloy Azorín, actor.

El moment de dir prou

El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l’acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d’una «auditoria» que analitza l’inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l’Estat espanyol tal com ha il·lustrat l’episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l’Estat (tal com s’ha vist en l’elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L’autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d’idees pràctiques per al futur del catalanisme.

El jardí oblidat

Poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l’Autora, ha promès cuidar d’ella, però l’Autora desapareix sense deixar cap rastre. La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O’Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s’embarca en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arriba a la ventosa costa de Cornualla.Quan la Nell mor, la seva néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornualla i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Aquí és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remunta un segle, d’una nena desapareguda.

El foc

Colorado, 2003: Alexandra Solarin rep una inesperada invitació a la festa d’aniversari de la seva mare, Catherine Velis, tot i que a aquesta no li agrada celebrar-los, els aniversaris. Anys enrere, la mateixa Cat, acompanyada del seu marit, havia repartit per diferents països de tot el món fabuloses peces d’escacs de Montglane a fi que mai ningú no pogués reunir-les i fer-se amb el poder secret que amaguen. Quan Alexandra arriba a la casa de la seva família a les Rocalloses, no troba la seva mare, en canvi hi ha una sèrie de convidats inesperats. Alguna cosa important està succeint i Alexandra accepta el repte de seguir les pistes misterioses que ha deixat la seva mare. Vol esbrinar què ha passat. La recerca la portarà de Colorado a les llunyanes terres de Rússia o al mateix centre de Washington, ciutat on viu ella, i es trobarà enmig d’un joc ancestral l’existència del qual desconeixia. Els convidats a la festa seran els seus companys de viatge; però no tots jugaran a la seva banda. Perquè, malgrat que tots busquen les peces d’escacs, no tots ho fan amb les mateixes intencions.

El fals somriure

L’inspector Anders Knutas retorna amb força en la sisena entrega de la sèrie negra ambientada a l’illa de Gotland, un volum que sintetitza el millor dels anteriors: una atmosfera inquietant, trames intel·ligents i sorprenents, i personatges de carn i ossos. Quan el popular i glamurós organitzador d’esdeveniments Viktor Algård és assassinat en una de les seves ostentoses festes, a l’inspector Knutas se li obren diversos camins d’investigació per seguir. Les pistes li revelen aviat una sòrdida i terrible història d’abusos que l’obligaran a enfrontar-se amb els seus propis dimonis, i el conduiran cap a una hipòtesi amb terribles conseqüències per al periodista Johan Berg i la seva nova dona, l’Emma.

El dimoni de la tarda

L’escriptor Claudio Muns desapareix un mal dia d’hivern, deixant escrita una frase incomprensible: «Haig d’explicar el conte més fantàstic que se m’ha acudit mai». És l’única clau de què disposa en Julio, el seu fill, convençut que tot plegat és una mena de joc enigmàtic. Com s’entén, si no, que la seva guia s’anomeni Abril, i que totes les pistes apuntin a l’ombra esmunyedissa del dimoni de la tarda? Envoltats d’àngels i dimonis, d’ulls omnipresents i de muses bufadores, l’Abril i en Julio miraran de tancar un cercle tràgic obert anys enrere, que els durà fins als misteriosos pòlders. Arribar-hi serà una qüestió vital, un duel a vida o mort contra la neu traïdora que de mica en mica et roba la veu.

El col·leccioniste de fades

Entre el llegat que Sigmund Freud es va emportar de Viena a Londres quan va fugir de l’horror nazi, hi ha uns documents no classificats d’un pacient que va recórrer a la hipnosi i a la suggestió en un intent de superar la seua obsessió malaltissa per les menors. «El meu paisatge predilecte és la pell, la geografia de les nenes de set a tretze anys. La cartografia de fada molt tendra», confessa en un dels escrits el protagonista, un jove professor de matemàtiques aficionat a la fotografia que s’amaga darrere les inicials C. L. D. El col·leccionista de fades, XX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, narra la història d’un secret inconfessable. Ambientada en l’Oxford victorià i basada en fets reals, aquesta obra, plena de lirisme, ens revela la personalitat turmentada i inquietant d’un escriptor que, amb el temps, esdevindrà cèlebre per la seua obra adreçada precisament als infants.

El club dels caps rapats

Aquest nom se’l va guanyar entre els grups que, com ell, freqüentaven els túnels del metro i els murs de la perifèria urbana. De les parets de carrer als temples de l’art hi ha només un pas, però també hi ha molts pots de grafit deixats pel camí i un grapat d’històries que el lliguen a la Rebecca. Si als setze anys, el Nappi no s’hagués rapat el cap i una matinada no hagués anat a les vies del tren amb el seu gos, el Tag, un pastor alemany ensinistrat per ell mateix, potser moltes de les coses que li van passar no haurien passat.

El camp del terrissaire

Ja fa molt de temps que el comissari Montalbano sent que es fa gran, però ara ja es deu haver fet vell i tot, perquè fins i tot necessita la Bíblia per lligar caps. En un terreny dels voltants de Vigata, s’ha trobat el cos d’un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat una exòtica forastera, la Dolores, “dolorosa” en catarellès, denuncia la desaparició del marit. És en aquest punt que el comissari es recorda de l’Evangeli: «Els grans sacerdots recolliren les monedes. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrissaire per sepultar-hi els forasters». El Camp del Terrissaire és l’indret de la traïció: Judes fou el primer a trair i, darrere seu, tots i els altres, des del mort desmembrat fins als amics i el comissari mateix. Novel·la de doble fons, és potser el cas montalbanià en què l’amistat, justament perquè penja d’un fil, adquireix més valor que mai.

L’edat del dubte

En aquest nou cas —el més marí fins ara de tots els de Montalbano—, el lector se sorprendrà pel canvi que s’ha produït en el comissari sicilià, com si l’autor s’hagués proposat remoure-li intensament els sentiments. Un matí es troba al port de Vigata un bot pneumàtic amb el cadàver desfigurat d’un home. L’ha apropat fins al port un vaixell de luxe, el quadern de bitàcola del qual parla de moviments constants per mig món. La propietària i la tripulació han de romandre a terra fins que Montalbano conclogui la investigació. En la lectura de les cartes nàutiques col·labora la tinent Laura Belladonna. Simpàtica, alegre i bella, molt més del que es desprèn del seu cognom, el comissari intueix que aquesta dona li pot canviar la vida: un darrer dubte existencial atroç que el porta a jutjar-se a si mateix com no ho ha fet mai, amb honestedat i una mena de crueltat despietada. A L’edat del dubte, Andrea Camilleri exhibeix totes les medalles que han fet de les aventures de Salvo Montalbano les més llegides de la narrativa negra contemporània: un mort anònim, uns sospitosos sorprenents i una dona trasbalsadora. I, per damunt de tot, un humor fi d’esmolada ironia.

Una dona incòmoda

Addicta al tabac, lectora empedreïda, la Mònica és una jove brillant, contradictòria, excèntrica i pedant. Novel·la d’iniciació, Una dona incòmoda ens explica l’adolescència i l’entrada a l’edat adulta d’una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d’història a la universitat. Al llarg d’aquest relat sinuós i vibrant, assistim a les dificultats d’emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l’institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral. Opera prima d’una maduresa sorprenent, Una dona incòmoda és també una crítica lúcida i despietada del sistema universitari actual, ple de velles glòries aferrades a la poltrona. Montse Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents.

De tot cor

Tiaguín Moltó havia estat el periodista més malvat de la premsa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d’obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets del polítics, ningú creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d’una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l’oposició i de l’Església. Per això —gens estrany—, algú el va matar. Tots els que el coneixien van sospirar alleujats i molts van pensar que ja era hora…, però només un n’era el culpable. Amb una sèrie de personatges desvergonyits trets de la petita pantalla i que el lector sabrà identificar, Andreu Martín ha trenat en aquesta novel·la, Premi Alfons el Magnànim, una història apassionant en què cada paraula, cada detall, és una peça imprescindible per a conduir-nos cap a un final vibrant i apoteòsic.