689–704 di 1542 risultati

Mil cretins

Mil cretins és una obra que reuneix dinou contes de l’escriptor barceloní Quim Monzó. Està estructurada en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més breus a la segona. La primera n’aplega set: El senyor Beneset, L’amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L’arribada de la primavera. La segona n’inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l’estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu. Va ser publicada l’any 2007 a l’editorial Quaderns Crema. El 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. Ha estat traduïda a diferents llengües, com l’anglesa, l’alemanya, la francesa, la italiana i l’espanyola. Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

Me’n vaig

Aquest és un llibre impressionant i possiblement irrepetible: un llarg monòleg en el que Pepe Rubianes explica, per primera vegada i exclusivament, aspectes encara desconeguts de la seva carrera teatral, de la seva vida i de la seva passió per Àfrica, així com alguns detalls de la persecució a la qual va estar sotmès en els últims mesos després dels suposats insults llançats contra l’unitat d’Espanya. «Me’n vaig» és un text simple però també enèrgic, una autèntica revolta contra els fanatismes d’extrema dreta, una reflexió molt lúcida sobre la relació entre Catalunya i Espanya, un judici contra les estupideses del sistema i del món en el que vivim. Aquest llibre, pensat i escrit des d’Etiòpia, reflecteix la valenta, rebel i alhora tendra personalitat de Pepe Rubianes, i la seva capacitat per fer de qualsevol idea, de qualsevol anècdota, una excusa per a dubtar dels valors que mantenen la nostra societat.

Una matinada inquietant

L’assassinat d’un corredor a la platja de Fårö sembla una oportunitat magnífica per a Karin Jacobsson, la substituta d’Anders Knutas, per resoldre un cas senzill i demostrar la seva capacitat mentre el seu cap fa vacances. Però quan es descobreix un nou mort, assassinat brutalment de la mateixa manera, les investigacions de la Karin apunten cap a una conclusió esgarrifosa.

Mal d’escola

Mal d’escola (Premi Renaudot 2007) és una obra a cavall de l’assaig i l’autobiografia, escrita amb totes les armes d’un narrador consumat. Daniel Pennac, que ha viscut la cara i la creu de l’ensenyament, hi parla de la seva experiència docent, però també del fracàs escolar, que ell va patir en pròpia carn quan era un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia. Pennac es meravella que ell mateix, aquell petit Daniel Pennacchioni, una nul·litat acadèmica, es convertís amb els anys en un professor de secundària i en un novel·lista de renom internacional. Mal d’escola és una dissecció psicològica brillant de les pors que tenallen l’alumne fracassat i dels recursos que té un mestre per salvar-lo del fatalisme de la família: «Els mals alumnes no vénen mai sols a l’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit. Vénen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat, la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Sovint n’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d’adult confiat, per dissoldre aquestes penes».

Les senyoretes de Lourdes

Les senyoretes de Lourdes és una novel·la sobre la vida de Bernadette Soubirous, la nena que el dijous de Carnestoltes de 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. De bon principi els veïns de Lourdes van interpretar l’aparició de manera diferent: que era una fada de les que habitaven la cova, o que es tractava de l’esperit d’una beata morta feia uns mesos, o que s’havien despertat els dimonis ancestrals de la muntanaya. Fins i tot s’ironitzava assegurant que el suposat fantasma era la dona del farmacèutic que s’havia citat amb el seu amant… Qui no teoritzava era l’única vident, una adolescent asmàtica, filla d’un moliner arruïnat, que es referia a l’aparició com a “Allò”. Fins a les últimes visions, quan els milers de pelegrins que acudien a la cova no tenien aturador, la nena no va acceptar, a suggeriment d’un sacerdot de Lourdes, que potser era la Mare de Déu. En realitat, aquella primavera, allò que van despertar les visions de Bernadette va ser les il·lusions i els desenganys, les enveges i els odis, l’ambició de diners i de poder. Pep Coll reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme. Retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions i ens acosta al drama terrible d’una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se’n va sortir. Ni en vida, ni morta. Pep Coll va néixer a Pessonada (Pallars Jussà), el 1949, però viu a Lleida, on treballa de professor. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres, des de reculls de llegendes a novel·les juvenils; d’obres de teatre a guions per a la televisió; de columnes de diari a articles de fons. La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit. És autor, entre altres títols, de La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999) i El salvatge dels Pirineus (2005).

L’informe Phaeton

**** ATENCIÓ! **** AQUESTA OBRA ÉS DIFERENT A GAIREBÉ TOT EL QUE HEU LLEGIT Imaginació…? Tota la quina vulgueu i més. Dades…? Per omplir tot un tren i necessitar més vagons. Lògica…? Llegiu-la i, després, intenteu rebatre els arguments qui hi esmerço. Us desafio. De què va? Doncs, a través d’un relat ple de misteri, un escriptor troba una explicació alternativa a tot el que ens han explicat, que mou el seu interior i li obre les portes d’un món fascinant, fins a conduir-lo a un descobriment demolidor que ho canvia tot: el Diluvi Universal el vam provocar nosaltres mateixos, l’ésser humà. No va haver-hi cap intervenció divina. I ho demostra. Diu la llegenda dels indis Hopi: «L’explosió demogràfica, la multiplicació de les mega-polis i dels transports aeris van fer que l’Home no es conformés únicament amb la creació… sempre desitjava més i més. No deixava de produir fins i tot el que no necessitava i com més tenia, més en reclamava.» De quines «mega-polis» i de quins «transports aeris» parlaven? Perquè la llegenda Hopi té segles i segles d’antiguitat. Per altra banda, hi ha un mínim de 83 relats i llegendes que parlen d’un gran cataclisme i de muntanyes d’aigua que ens van caure al damunt. I tots aquests relats parlen d’un home previsor, que en el nostre cas va ser Noè. Però cada regió té el seu salvador particular: Nata, Ouassou, Montezuma, Manu, Bergelmir, Yima, Nan-Choung i molts més Noè repartits per tota la geografia mundial. La piràmide de Kheops… Només és una tomba per a un faraó? Realment va ser construïda per Kheops? I, per si fos poc, hi ha un llibre silenciat i apartat de la Bíblia, anomenat el Llibre d’Enoc (un dels patriarques bíblics) que parla sense embuts d’experiments genètics, naus, estacions orbitals… Davant de tot aquest desplegament d’informació silenciada, el protagonista d’aquesta misteriosa història es demana: El que ens han explicat és la veritat? I el que és més interessant: Les llegendes són només llegendes o són crits d’un passat que ens implora que no l’oblidem?

Història de Catalunya

L’obra del professor Sobrequés acosta el passat català, des de la prehistòria fins ara, als catalans sense excepció i a aquells forasters que, quan visitin Catalunya, vulguin tenir un coneixement general del que ha estat aquest país al llarg dels seus milers d’anys d’existència. Aquesta breu història té com a objectiu presentar com es va configurar una nació dotada d’un Estat propi, que va tenir un paper destacat a Europa durant segles. I, també, explicar de quina manera aquest Estat va ser agredit al llarg de dos segles fins a ser destruït l’11 de setembre de 1714 i la posterior lluita dels catalans per renéixer de les cendres i recuperar el seu lloc en la història.

Una execució ordinària

El mes d’agost de l’any 2000 el submarí nuclear rus Kourks es va encallar i enfonsar en les profunditats del mar de Barents, al nord de Noruega. No hi va haver supervivents i els motius del fatídic desenllaç encara no han estat aclarits. A partir d’aquesta realitat històrica, Marc Dugain fa una recreació literària singular de l’esdeveniment, amb la família Altman com a protagonista, perquè el seu fill és un dels soldats de la tripulació del submarí. El resultat és Una execució ordinària, una novel·la que constitueix un retrat històric i polític inquietant que reflexiona sobre la «democràcia» soviètica des de 1952 fins als nostres dies, sota l’ombra del govern de Stalin i dels seus successors. Aquesta obra de ficció revela també el profund menyspreu per la vida que manifesten alguns dels comandants paranoics de l’imperi rus. Va ser portada al cinema l’any 2010 dirigida pel mateix autor de la novel·la.

Empremtes que mai s’esborren

L’agent Patrik Hedström es disposa a gaudir del seu permís de paternitat per cuidar la Maja, que acaba de fer un any. Mentrestant, l’Erica Falck comença a escriure un nou llibre, tot i que no es pot treure del cap el misteriós bagul que va trobar a les golfes. A dins, els diaris de joventut de la seva mare i una medalla amb una esvàstica embolicada en un jersei de nadó tacat de sang. Què té a veure tot això amb la mort violenta d’un vell historiador de Fjällbacka, Erik Frankel, expert en nazisme i amenaçat per grups d’extrema dreta? En Patrik no es podrà quedar a casa… «—Un assassinat? Aleshores, no tan sols t’has endut la Maja al lloc on ha aparegut un cadàver, sinó que, a més a més, era un assassinat.»

Els turmentats

Daniel Clay, prestigiós psiquiatre infantil, va desaparèixer entre rumors insistents d’abusos sexuals als nens que atenia. Cinc anys després dels fets, quan ja l’han donat per mort, la seva filla Rebecca rep la visita inquietant d’algú que no creu la versió oficial: Frank Merrick, obsessionat a descobrir la veritat sobre la desaparició de la seva pròpia filla. Rebecca contracta el detectiu Charlie Parker per protegir-se de Merrick. En el curs de la investigació, obstaculitzada per persones interessades a fer que la veritat no es conegui, Parker provocarà l’aparició de forces misterioses, uns éssers turmentats que ja no podrà aturar. Girs inesperats en la trama, misteriosos fenòmens paranormals i una dura passejada per les àrees més terribles de l’ànima humana caracteritzen la narració de Connolly, que continua renovant el gènere policíac amb aquest nou cas del detectiu Parker.

Els silencis de la Boca de la Mina

Pere Gabriel creix a Orlanda en un temps de revoltes i incerteses. Fill d’una família obrera, viu les inquietuds dels que, com els seus pares, pateixen les conseqüències de les lluites polítiques i socials, coneix les penúries de la pobresa i sap el que és, des de molt petit, treballar en diversos oficis per ajudar els de casa: reparteix diaris, fa d’aprenent en una barberia, de cambrer… La seva passió per entrar en el ram de l’hostaleria es desperta mentre viu una temporada amb uns oncles i una tia francesa, a la rebotiga d’un cafè concert, on coneix una jove vedet italiana que li obre els ulls al món. Però té també molt a prop la nena de la vaqueria del barri, els primers jocs de grans amb ella, les primeres tardes de cine plegats i la fiblada del primer amor de debò. Fins que l’esclat de la guerra civil el converteix en un adolescent amb un trencament familiar que el porta a ser una víctima innocent de la repressió dels vencedors. Ara, molts anys després, una jove advocada, Laura Dafos, rep l’encàrrec de treballar en una investigació per a la recuperació de la memòria històrica per fer sortir a la llum el seu cas portat en secret i aconseguir una compensació pel mal irreversible que va patir. D’aquesta manera Pere Gabriel, un avi ja de 85 anys, aconsegueix vèncer finalment els silencis de la Boca de la Mina.

Els fills d’en Hurin

«Els fills d’en Hurin» és un dels grans relats que basteixen la història de la Terra Mitjana i se situa a la Primera Edat, quan els elfs, els homes i els nans ja havien viscut uns quants segles a la Terra. Amb el relat de Beren i Lúthien, aquest és el més citat a «El Senyor dels Anells» i «El Silmaríl·lion» com a referent de l’heroisme i la tragèdia en la lluita contra el Mal, que a la Primera Edat encarna la figura de Mórgoth. Aquest llibre, recopilat pel fill d’en Tolkien i amb il·lustracions d’Alan Lee, és la història completa dels fills d’en Hurin, una història tràgica d’amors impossibles, passions incompreses i guerres sense quarter entre la Llum i la Foscor. Homes, elfs, nans, orcs i dracs lluiten pel domini de la Terra Mitjana.

El senyor de Zapp

Tres són els objectius de la Ishtar, coronada ja com a reina dels zitis: primer, descobrir què li ha passat a la Nirgal, la seva àvia i anterior reina; segon, esbrinar quin és el malèvol pla secret dUsumgal, el senyor de Zapp; i, finalment, assolir els sis factors que encara li calen per a completar el seu entrenament en els tres eixos dhabilitats kiites. En aquesta ocasió la Ullah i en Zuk encapçalaran la recerca de la Nirgal, mentre que en Galam i en Golik treballaran conjuntament per a descobrir què amaga lUsumgal. I serà en Kuzu, rei dels kuzubis, qui entrenarà la Ishtar per a que assoleixi els vint-i-un nivells dhabilitat. Al llarg daquest entrenament ella descobrirà qui samaga darrera daquest enigmàtic personatge, que en un principi li semblava estricte, sever, i avorrit. Durant tot aquest temps tindrà oportunitat de conèixer més a fons el planeta Ki i les diferents cultures de cada una de les sis races que hi habiten; coneixerà nous companys de viatge que lajudaran, i evidentment, nous enemics que li posaran les coses encara més difícils. Per par seva, lUsumgal, el cruel dictador, haurà de trobar solucions per als seus maldecaps. No tan sols ha perdut la gran oportunitat devitar la successió del tron dels zittis, sinó que també ha estat derrotat a la batalla de la Vall de lOracle, ha desaparegut un dels seus dos grans consellers, i per complicar-li encara més les coses, les rebel·lions populars han anat en augment, i es tem un possible cop destat. Enigmes i secrets, descobriments i confessions, ens endinsaran en més profunditat en aquest complex món paral·lel, i ens faran entendre moltes incògnites fins al moment mai revelades, entre elles, la més important per a la Ishtar: quin ha estat el destí de la Nirgal.

El retorn de Voltaire

Després de més de vint anys exiliat, Voltaire, la personalitat més influent de la Il·lustració, retorna a París en companyia del seu lleial secretari Wagnière. Deixa enrere la seva finca de Ferney, als Alps, i té el pressentiment que ja no hi tornarà. Amb vuitanta-quatre anys d’edat, tem que finalment la mort estronqui la seva mala salut de ferro. En el cas que arribi el moment, haurà de resoldre si ha de confessar-se per tal de reposar en sepultura cristiana, o bé negar-s’hi i comportar-se com «el patriarca dels filòsofs». Però abans té un compte pendent: triomfar a la capital francesa de la manera més clamorosa. El novel·lista Martí Domínguez s’endinsa en el segle de les llums i recrea el final de la vida d’una figura extraordinària del pensament i la literatura universals. Després de la seva personal aproximació a grans personatges històrics a Les confidències del comte de Buffon i El secret de Goethe, en aquesta ocasió planteja el xoc dels ideals humanistes amb les institucions de l’antic règim i la intolerància religiosa mitjançant els conflictes que Voltaire afronta en els últims moments de la seva existència. Des d’una mirada comprensiva, que inclou una lleu ironia desmitificadora, l’autor ofereix un portentós retrat intel·lectual i humà d’un referent crític que manté una plena vigència.

El preu de ser catalans

Resistiran la llengua i la cultura catalanes l’embat indeturable del veïnatge de l’espanyol i el temptador mercat global de l’anglès? Al cap de mil anys del seu naixement com a llengua i cultura, té futur el català o caurà víctima de la pressió demogràfica o de la selecció natural? Dir-li cultura catalana a tota cultura que es faci a Catalunya és enterrar-nos en vida? Aguantarà el català? Ens en sortirem? Tot i que quan un mal està molt estès sembla inútil buscar-ne culpables, Patrícia Gabancho ens n’assenyala uns quants i ens raona uns perquès posant la sinceritat i la paraula clara per davant d’hipòcrites correccions polítiques. El preu de ser catalans és un autèntic memorial de greuges ja en ple segle XXI, adreçat als perpetradors del retrocés del català, però sense oblidar aquelles suposades víctimes que, amb el seu silenci o el seu acatament mesell, han acabat sent tan culpables com el que més. Patrícia Gabancho, però, no només ens parla de culpabilitats i ens enumera crítiques o queixes, sinó que ens aporta unes vies de solució que tots i cadascun de nosaltres, i sobretot aquells col·locats estratègicament en la batalla per la subsistència del català, hauríem d’intentar aplicar. I ben de pressa. O serem els últims a parlar-ne.

El pont dels jueus

Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d’obres, Ítram, es veu abocat als perills d’aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. El mestre d’obres Prim Llombard rep l’encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d’una intriga per afavorir que un altre senyor s’apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l’abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l’intent d’aturar aquest atac.