321–336 di 815 risultati

Els tatuatges

En David és un adolescent amb una certa tendència a lletraferir-se. Amb tot, comparteix també les inquietuds pròpies de tenir divuit anys als noranta: saber ballar i vestir, sortir amb els amics i ampliar el currículum, més aviat migrat, de la seva experiència eròtica. El seu pare, entretant, arreplega les feines que pot. És encara jove, amb un punt d’immaduresa i un cert complex d’haver pujat en David d’una manera poc ortodoxa. Formen una família una mica especial, i el fantasma d’una mare absent plana tothora damunt d’ells. En David, a les nits en què es queda sol mentre el seu pare se’n va a treballar a un sex-shop, comença a moure’s pel món de les chats d’Internet, fascinant-se per aquest món de missatges despullats, directes i anònims que la pantalla li ofereix. Dins aquest regne d’ànimes, una nit estableix contacte amb l’Helena, atenta, madura, misteriosa. Amb ell, en David s’adonarà del valor de les paraules, la seva única eina per donar-se, així com l’única font que li permet tastar-la. I dins el territori de l’escriptura, sense els miratges del cos, la trobada íntima de dos éssers pot arribar a deixar una petja molt profunda, com un tatuatge damunt d’una pell tendra.

El teorema del lloro

Un bon dia Monsieur Pierre Ruche, un llibreter de vell de París, rep una carta d’un amic matemàtic del Brasil que no ha vist des de la Segona Guerra Mundial. Quasi simultàniament s’assabenta que el seu amic ha mort cremat en circumstàncies misterioses. Rellegint la carta que li havia enviat, plena de referències matemàtiques, Monsieur Ruche creu detectar-hi un missatge xifrat que li revela l’enigma del seu antic company. El teorema del lloro és una novel·la molt original, didàctica i entretinguda alhora, que ha estat saludada per la crítica francesa com El món de Sofia de les matemàtiques.

El manuscrit de Port-Ébène

Som a finals del segle XVIII, una dona jove arriba a les Antilles, on el seu marit té una plantació de canya de sucre. L’opulència torbadora de l’illa, els tambors de les nits vodú, les cavalcades a pèl a les platges i la sensualitat dels cossos mig nus dels esclaus fascinen d’una manera extraordinària la jove europea. Posant en perill el bon nom i l’honor familiar, es deixa endur per la passió de l’amor i s’implica en les lluites anticolonials i per a l’abolició de l’esclavitud. El seu testimoni ens és llegat en el manuscrit de Port-Ébène, que arriba a les mans d’un editor francès dels nostres dies.

El llapis del fuster

L’estiu del 1936, a la presó de Santiago de Compostel·la, un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Els rostres dels profetes i dels ancians de l’Orquestra de l’Apocalipsi són els dels seus companys republicans de presó. Un guardià, el seu futur assassí, l’observa fascinat… La història d’aquest llapis, conductor de memòries, portador d’ànimes, continuarà fins als nostres dies.

Diari 1986

Manuel de Pedrolo va redactar, d’ençà de 1986 i fins poc abans de morir, un diari molt personal. D’aquestes anotacions el lector només en té un coneixement parcial: les que inclou Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990, que mostra l’última part del dietari. Ara presentem la part que correspon a l’any 1986 (que completarà, més endavant, el volum corresponent a 1987). Aquest llibre atípic ens mostra les inquietuds del Pedrolo més íntim, plasmades en observacions minucioses sobre la realitat quotidiana, cròniques culturals i polítiques, reflexions filosòfiques d’alta volada o d’estar per casa i esbossos del que després van ser novel·les, contes i obres teatrals. Tot plegat contribueix a bastir la imatge d’un ciutadà exemplar, d’un català ben arrelat a la seva terra i d’un escriptor imprescindible.

Conspiració a Moscou

Un rumor desconcertant recorre els passadissos de l’Hotel Dusseaux, travessa les parets del recinte i s’escampa per tot Moscou: han trobat mort el general Blanc. Mentre la tràgica notícia passeja per les grans avingudes i pels carrers més insignificants de la ciutat, Erast Fandorin, l’enginyós investigador rus, apareix en escena després d’una missió diplomàtica de quatre anys al Japó. El punt feble del general —la seva debilitat per les dones boniques— i la sospita que alguna cosa més aviat obscura s’amaga darrere la mort suposadament natural del militar obren la gana de Fandorin, que s’haurà d’enfrontar amb un cas més complicat que de costum. Amb una prosa psicològica brillantíssima que desafia el gènere, Boris Akunin narra una nova història plena d’intriga ambientada a la Rússia del segle XIX.

Breu història de Catalunya

Breu història de Catalunya és un intent de l’autor d’aproximar la nostra història a tots els catalans: una llarga mirada sobre els esdeveniments que configuren el nostre passat, des de la civilització ibèrica fins als nostres dies. Catalunya ha tingut i té grans historiadors que ens han fet conèixer, en llibres i en monografies, la singularitat de la pròpia història, i a partir d’aquests textos admirables s’ha confegit el teixit de la Breu història de Catalunya, que els editors creuen que n’és una acurada síntesi. L’estil planer i narratiu de Jesús Mestre i Godes és l’apropiat per fer arribar a tothom les claus decisives de la nostra història.

Besar el vellut

Novel·la ambientada a la ciutat de Londres al final del segle XIX que tracta la història de la Nan, una jove camperola que decideix de provar fortuna a la capital després de conèixer la Kitty, actriu de music hall de qui està fascinada. La Kitty s’hi fixa, en ella també, i s’interessa per la xiqueta que la veu actuar dia sí i dia també. Tan és així que li ofereix de ser la seva ajudant de camerino a la seva propera actuació a la capital. A partir d’aquí s’inicia el periple vital de la protagonista que veu com la realitat, en forma de desengany, veient-se desemparada i tocant fons, s’imposa als seus somnis de joventut. En aquest viatge iniciàtic la protagonista transita pel món del music hall londinenc, obrint-se pas dins de la societat victoriana, tan ben recreada per Sarah Waters.

Benvinguda entre nosaltres

Alice recull una adolescent, Daniella, que la seva mare ha tret de casa. El marit d’Alice, Taillandier, és un pintor que encara és famós però que als seixanta-dos anys es considera acabat i pensa que hauria de desaparèixer. Però, de mica en mica, la presència de Daniella a la casa va influint en la vida de tots tres. Fins que la noia se’n va, fent autostop, per intentar recuperar la mare, i Taillandier també s’allunya. Ha llogat un cotxe i ha posat una escopeta al portaequipatge. El pintor que no vol viure i l’adolescent que no sap com fer-ho fan un tros de camí junts. Aleshores, sota l’ala protectora de Taillandier, Daniella descobreix el goig i la llibertat de viure. «Una novel·la breu i pura, d’un novel·lista de talent excepcional».(Le Nouvel Observateur) «La transfiguració dels personatges es fa amb una delicadesa miraculosa».(Le Figaro Magazine)

L’atles furtiu

Grans amors i grans odis. Persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. Aquesta és la vida de Jafudà Gresques, un cartògraf mallorquí de l’edat mitjana. Una història d intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor d’aquesta novel·la, que ens transporta als paisatges i a les mentalitats d’un món en procés de profunda transformació.

Allà on sigui el meu cor

La vida de la Montse ha canviat completament: un fet imprevisible ha sacsejat els seus fonaments. Ha estat a les portes de la mort, però l’ha vençut, encara que el preu es molt alt. Ara en la seva vida hi ha un abans i un després. I mentre mira de recuperar el somriure, viure l’estiu com una noia més, oblidar l’abandonament i el dolor, apareix en Sergi, l’esperança. Potser l’amor. O no és el que sembla?. Realment ha estat la casualitat el que els ha fet ensopegar?

Aaaaaahhh… Dotze contes eròtics

Aaaaaahhh… aplega dotze contes amb un tema comú, el sexe, escrits per dotze germans que feia molts anys que no es veien i que aquest any, finalment, van aconseguir de muntar una reunió familiar. Un llibre que us farà tornar vermells o vermelles o us posarà calentes o calents. Us ensenyarà noves tècniques. Us farà enveja. Us farà riure i, sobretot, us farà esperar l’aparició d’un nou llibre dels Miranda.

12:00 am

12:00 am, de Jaume Nualart, és la mirada calidoscòpica d’uns personatges que conflueixen en el mateix temps i en el mateix lloc en un ventall de mirades, sentiments i vivències perfectament ensamblats. Els tres relats que componen aquesta obra observen estratègies narratives de diferent mena. En el cas de 12:00 am, l’anècdota temporal és el nucli que aglutina i relaciona els personatges i les seues històries personals. En Cares i Noms, la reflexió narrativa al voltant de la mort i dels seus avatars, és presentada a través d’una realitat polièdrica sempre suggerent i colpidora. La darrera peça, Jocs i Joguines, mostra l’absurditat de l’existència i el parany d’una solitud que ens captiva i ens ofega alhora. A més, per arrodonir la reflexió narrativa, es fa palesa la petitesa de l’ésser humà, tractat com una joguina indefensa i sense voluntat, dins d’aquest joc que hom ha convingut d’anomenar VIDA.

Diabolik R n. 622: La prigione dei dannati

Non c’è altra via: per il nuovo colpo, Diabolik deve farsi arrestare. E così si ritrova tra i peggiori delinquenti, in un tetro penitenziario dove la morte è di casa e ogni momento è buono per incontrarla