177–192 di 446 risultati

Teatre : un home és un home. El senyor Puntila i el seu criat Matti. El cerdede guix caucasià. Precedides de l’assaig Petit Organon per al teatre

Empesos per l’alcohol, quatre soldats («la secció de metralladores del vuitè regiment» (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d’una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, metrallen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d’ells, però, perd una bona mata de cabells en l’intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d’un baül. Però, clar, la lògica militar és ben estranya i aviat s’adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d’en GALY GAY perquè fingeixi ser el quart soldat.

Un submarí a les estovalles

Un submarí a les estovalles, novel·la guanyadora del Premi Pere Quart d’humor i sàtira 1988, és la singular aventura barcelonina de Rachid, un emigrant marroquí que, cansat de viure a París, vol tornar al seu país per convertir-se en atleta. Però quan passa per Barcelona l’atraquen, i només li queda un vestit de mudar que havia heretat del seu pare. Quan passeja, desolat, per la plaça de Sant Jaume, el confonen amb un dels participants estrangers en un congrés internacional i així coneix el primer còctel i la primera recepció. En un divertit joc d’atzars i malentesos, Rachid es converteix en un personatge al costat de les autoritats polítiques del país, i sense proposar-s’ho arriba a aconseguir la màxima influència. Barril ha creat un tipus extraordinari: el grimpador que triomfa sense fer res. L’equilibri entre l’humor i la qualitat literària fa de Un submarí a les estovalles una narració, fora del corrent.

Posicions

La novel·la Posicions inicia una sèrie intitulada «Després del maig», on es recullen fets i situacions impensables abans del maig del 68. Posicions transcorre durant una llarga nit, on Joan, el narrador, conversa i somia amb els seus amics que li expliquen vivències a Londres, a Burgos, a Barcelona… que ajuden els seus ulls a desprendre’s de l’adolescència per aferrar la maduresa, a descobrir les complicades relacions humanes. És un diàleg interior on acudeixen tots els fantasmes que l’inquieten, d’una manera desenfadada que sovint ens fa riure, ja que sempre és ple d’ironia. En Lluís, un personatge madur que explica experiències d’altre temps, serveix de pedra de toc i diu: «La ironia és la manera més dolça que coneix l’home de suportar la realitat, el camí més lúcid i únic per poder acceptar-la».

La mesura del món

Al juny de 1792 dues berlines surten de les Tulleries, una cap a Dunkerque, l’altra cap a Barcelona. Les ocupen, respectivament, Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre, astrònoms als quals l’Assemblea Nacional ha assignat la tasca de mesurar el meridià entre aquestes ciutats amb vista a obtenir, «per a tots els temps, per a tots els homes», una mesura universal, el metre. L’expedició esdevindrà una veritable aventura: als riscos físics implícits en la missió, que inclou l’ascens als cims més elevats i inhòspits, s’afegeix tota mena de sospites i incomprensions: n’hi ha que els prenen per espies a sou del rei francès, d’altres els consideren xarlatans. El preu que la Història cobra a la Ciència és molt alt —el Comitè de Salut Pública destitueix Delambre, Méchain és empresonat—, però tots dos científics perseveren en la missió…

Matilda

Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans de complir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey.

Mal de llengües

Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

A les golfes en passa alguna

A en Kenny no li fa gaire gràcia anar-se’n a viure a l’altra banda del país. Haurà de deixar l’escola i els amics i instal lar-se en una ciutat desconeguda. Però en arribar-hi, descobrirà que el canvi ha valgut la pena. La casa nova, un antic casalot de fusta restaurat, té unes golfes on passen unes coses molt estranyes.

Les ales de la nit

En una torre aparentment abandonada, coneguda com El Paradís, hi passen fets sorprenents, hi arriben cartes misterioses amb remitents enigmàtics, hi apareixen i desapareixen aus exòtiques, i uns ocells molts estranys hi organitzen cerimònies i festes meravelloses. ¿Qui mou els fils d’aquesta trama? En Dac i els seus amics, amb d’altres aliats, miren de treure’n l’entrellat.

L’urpa del gat

En una civilització futura estesa més enllà del sistema solar on la tecnificació sembla no tenir límits, Gat, el protagonista, lluita per alliberar-se del control de les poderoses corporacions socials. Enmig d’un ambient brutal i ple de cruesa, Gat —un ésser barreja d’humà i d’hidrà amb trets facials felins i considerat un monstre perquè és capaç de comunicar els seus pensaments— maldarà per deixar les clavegueres de la seva marginació.

Karlotta Kriss i la venjança del més enllà

Tothom dóna per mort el senyor Muller. La seva desaparició ha estat misteriosa. Només Karlotta Kriss i els seus companys saben que encara és viu i estan disposats a enfrontar-se a les venjances del més enllà per salvar-lo.

En Tit-hola

«Les pistonades en l’inflamat i xop cilindre s’esdevenien amb una fúria de Déu n’hi do. La música de fons era ensordidora: crits, esbufecs, panteixos, roncs». Enfeinat a sortir-se’n d’una positura que no domina, mig ofegat per les cames de la dona i farcit de cervesa barata, en Tit-hola recorda el grafit anònim que hi ha en un carrer de València: «Aigua fresca / vi pur / figa oberta / i pardal dur». Aquest serà el seu lema per a iniciar una aventura diària que el durà des de l’activitat més frenètica fins a la jugada més rodona, la més catastròfica o el moment més contemplatiu: el moment exquisit en què, amagat sota un banc del parc, tenint per sostre els baixos d’una parella d’enamorats, gaudeix del dolç espectacle… «Tot està per fer», dirà parodiant el poeta, i tot, de ben segur, «tot és possible».

En Ranquet i els seus amics

Per ajudar tots els seus amics de l’asil de San Rem, en Ranquet, l’Ada Orella Ratada i en Capdetrons s’embranquen en una aventura fantàstica, en la qual apareixen des de gats i coloms missatgers fins a carrosses d’Or i cavalls blancs i tot un món fabulós, i es troben ben aviat embolicats en un misteri difícil d’aclarir, fins i tot per la mateixa policia.

El crim de la Hipotenusa

La Hipotenusa, la professora de matemàtiques, ha desaparegut. Unes taques de sang fan pensar en la possibilitat que hagi estat assassinada. L’inspector Garrofa reuneix els sospitosos —els alumnes que sempre suspenen l’assignatura— per interrogar-los i aclarir el misteri. Però hi ha un altre implicat en el cas: el germà bessó d’un dels acusats. ¿Quina relació té amb la desaparició de la Hipotenusa?

Com un miratge

La presència de Salut, una noia de ciutat que estiueja a Queralbs, un poblet dels Pirineus, desencadena en el protagonista uns sentiments fins aleshores desconeguts. El profund desengany final suposa un pas endavant cap a la seva maduresa. Aquell estiu, a Queralbs, tot va ser diferent, va ser com un miratge…

Camí de sirga

Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l’Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d’una important conca minera i d’un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d’un allau de personatges, l’autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual i ha estat traduïda a dotze llengües.

Barroca mort

Barroca mort aplega dues narracions en les que l’univers suggerent del sis-cents valencià se’ns presenta replet de personatges insòlits que esdevenen l’espill on s’hi conjuguen elements com la festa, les creences populars o els crims, amb d’altres més màgics i, alhora, igualment possibles. A la primera de les narracions, a través d’un visionari contrafet —El fill de Gepa—, assistim a un mostrari barroc de personatges, de costums, d’actituds i de relacions humanes, on la vida i la mort pengen d’un fil incert i dubtós. A l’Epistolari del comte de l’Hortxà, mitjançant l’exposició de cinc cartes, l’autor ens ofereix una panoràmica fragmentària de l’epidèmia de pesta que s’esdevingué a la ciutat de València l’any 1647. És, per tant, una visió parcial i subjectiva d’uns fets que trasbalsaren la vida de tota una ciutat.