14961–14976 di 58888 risultati

Les llàgrimes perdudes

Què pot fer un Mosso d’Esquadra contra la corrupció? «Quantes més coses saps, o al·legues saber, més poderós ets. No importa si les coses són certes. Allò que compta, recorda, és posseir un secret». Umberto Eco.

Les llàgrimes de la deessa maori

Nova Zelanda, 1899. El fill de la Lizzie i en Michael Drury és enviat com a metge a Sud-Àfrica, on es lliura la guerra dels bòers. Tanmateix, la Roberta lluitarà per estar amb ell amb totes les seves forces. Paral·lelament, la jove Atamarie obté una important victòria: ser la primera dona que cursa estudis d’Enginyeria a la Universitat de Nova Zelanda. Des que era una nena li van fascinar els estels maoris, però ara aquesta afició li permet conèixer al pioner de l’aviació mundial…

Les incerteses

Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen.

Les hores

Les hores és un llibre de Josep Pla que recull els articles dedicats als esdeveniments, tan socials com atmosfèrics, lligats amb el calendari de l’any. Es va publicar el 1971 com a volum 20 de l’Obra Completa, tot i que el 1953 ja es va publicar una edició reduïda amb el mateix títol. El llibre està basat pràcticament amb els articles de Destino.

Les històries naturals

Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Llichnowsky cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com Antoni de Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura? En aquesta extraordinària novel·la de fantasia històrica contada per un narrador de gran sensibilitat i extensa cultura, Antoni de Montpalau —naturalista, il·lustrat i liberal—, en un viatge apassionat surt a la recerca d’Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir. L’haurà de perseguir fent servir tota la seva ciència i el seu humanisme. Un llibre ple de poesia, d’ironia, de cultura, i amb un interès que no decau del començament a la fi.

A les golfes en passa alguna

A en Kenny no li fa gaire gràcia anar-se’n a viure a l’altra banda del país. Haurà de deixar l’escola i els amics i instal lar-se en una ciutat desconeguda. Però en arribar-hi, descobrirà que el canvi ha valgut la pena. La casa nova, un antic casalot de fusta restaurat, té unes golfes on passen unes coses molt estranyes.

Les germanes Grimes

La Sarah i l’Emily Grimes són dues germanes ben diferents, però comparteixen una educació sentimental. Richard Yates descriu amb una precisió de cirurgià les desventures amoroses de l’Emily, soltera, intel·lectual i cosmopolita, que va passant d’un home a un altre sense acabar de trobar la plenitud. I també la infelicitat de la Sarah, la germana gran, més guapa però també més convencional, que en casar-se es condemna a una vida plena d’ingratituds. Yates també explora de manera magistral les relacions entre mares i filles. La Sarah i l’Emily no acaben d’alliberar-se mai de la Pookie, la seva mare, una dona patètica i dependent, un llast que les marcarà per sempre. Les germanes Grimes és un catàleg interessantíssim de fracassos sentimentals, una autèntica revelació per a tots aquells que vulguin entendre el desamor entre homes i dones. Com ha observat Julian Barnes, «si Cheever va saber captar la poesia i el surrealisme dels suburbis americans, Yates en va extreure tota la desesperació».

Les flors del mal

Les flors del mal recull pràcticament tota la poesia en vers que va escriure Charles Baudelaire, el poeta que va revolucionar la poesia europea moderna. Part del contingut d’aquest poemari va ser considerat una ofensa a la moral pública, fins al punt que Baudelaire va ser processat. De tota manera, ni l’ordre de suprimir-ne sis poemes ni la multa que va caure sobre l’autor van poder-ne evitar una segona edició, l’any 1861, en la que van aparèixer 35 textos inèdits.

Les filles del fred

Fjällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigües del mar és fruit d’un tràgic accident, però l’autòpsia revela que hi ha restes d’aigua dolça i de sabó als pulmons de la criatura. Algú, doncs, li ha causat la mort en terra ferma i tot seguit l’ha llançat despietadament al mar. Però, per què? Qui pot haver comès un acte semblant? Patrik Hedström i Erica Falck han d’afrontar una investigació tèrbola i complicada en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil. «Només quan el cos pàl·lid, xop i sense vida va caure amb un soroll sord al pallol de la barca, va veure clarament què era allò.»

Les edats d’or

S’ha dit que un bon conte és com un poema, on cap element no hi sobra i tot funciona amb un equilibri tan ajustat, que el moviment més lleu (una línia més, una frase menys) el fa trontollar fins al desmanegament i l’ensulsiada. Els contes que conformen Les edats d’or participen d’aquesta filosofia, i així ho demostren els cops d’efecte dels dos relats que obren el conjunt: «Torna aviat» i «La cuca del Congo». Després, la força d’una narrativitat original i fresca s’endú el lector cap a una experiència plaent i torbadora, singular i divertida. Albert Sánchez es mostra com un narrador ple de maduresa, un escriptor amb un món propi, i un autor amb un discurs coherent i amb coses a dir en el panorama de la narrativa catalana d’ara mateix.

Les dotze direccions del vent

Les dotze direccions del vent recull dotze narracions escollides i prologades per l’autora: Le Guin, una de les veus més sòlides en el gènere de la ciència-ficció, digna successora de C. S. Lewis i J. R. R. Tolkien. A cavall de la ciència-ficció i la fantasia, els contes sorprenen per la seva força extraordinària el lector, que difícilment no se sentirà un habitant més dels seus espais imaginaris.

Les dones del 1714

La història de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra història. La periodista i escriptora Patrícia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la Guerra dels Catalans, com també se la va acabar coneixent.

Les dones de la Principal

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi. Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.

Les delícies de l’oci

Perucho ens ofereix a Les delícies de l’oci, amb la mena de barreja d’erudició sorneguera i de vertigen expressiu que caracteritza la seva escriptura, més d’una quarantena d’articles que s’apleguen en tres seccions: «Símbols i paisatges», «Les figures» i «Eros».

Les daurades pomes del sol

Les daurades pomes del sol és un recull de narracions curtes basades en la descripció de sensibilitats humanes i amb una proposta ètica al darrere. Bradbury, que treballa en totes elles a partir de l’emotivitat i del lirisme, esdevé una mena d’il·lusionista literari: se’ns endú cap a mons fantàstics que al capdavall no són sinó part del que tots duem a dins. És en aquest procés d’identificació que ens sentim solitaris i necessitem fer-nos solidaris dels seus personatges. Prestidigitació que, tot i ratllant la manipulació, queda prou disculpada per la bellesa de les metàfores i la sensació de pau que deixarà en els nostres esperits la lectura del llibre.

Les Dames del foc

Les Dames del Foc és un testimoni d’excepció de la tragèdia occitana i de l’extermini càtar. L’autor de les memòries que conformen el llibre és Pere Roger de Mirapeis, cap militar de Montsegur i supervivent de la batalla de Muret. El vell guerrer dóna corda als record i redacta aquest text testimonial, amb l’ajut de la crònica inacabada d’Esclarmonda de Foix. A partir de la visió dels vençuts, Xavier Escura repassa tota l’epopeia dels càtars, en un hàbil encreuament d’història i ficció, d’amor i gelosia, de cobdícia i revenja, amb el rerefons de les foguers «purificadores» i el terror de la Inquisició. Tot plegat es resol en el dramàtic setge de Montsegur, on abans de cloure’s amb l’holocaust càtar, es propicia la revelació de l’enigma del Sant Grial, l’autèntic tresor secret dels càtars.