14881–14896 di 58888 risultati

M’enterro en els fonaments

Com actua un pare si sospita que el seu fill és un assassí? Com respon el fill al recel familiar? Amb el rerefons d’una universitat agitada per la lluita política durant la Barcelona grisa del franquisme, Manuel de Pedrolo presenta l’abisme entre un pare i un fill sotmesos a la mútua desconfiança i a la incomunicació.

Lord Jim

Publicada originalment a la Blackwood’s Magazine entre octubre de 1899 i novembre de 1900, Lord Jim tracta d’una deserció ètica i moral que inaugura una nova vida turmentada del seu protagonista. Basada en fets històrics, sobre l’abandó d’un vaixell de peregrins per part de la seva tripulació després d’un accident al bell mig del mar. Un personatge que no va participar a aquest succés, Marlow, explica als seus amics la relació amb el jove Lord Jim arrel del judici que va patir, i el resultat de la sentencia. L’última part de la novel·la es narra en una carta que Marlow escriu a un dels oients.

Lògica nova

Lògica nova està estructurada en set parts o distincions, la darrera de les quals proposa preguntes a propòsit de les sis precedents. La primera distinció tracta de la substància i de les qüestions de l’Art des de la seva funció lògica; la segona descriu els cinc predicables; la tercera presenta els deu predicaments; la quarta desplega les cent formes, que són una eina dialèctica lul·liana que ja apareix a l’Arbre de ciència; la cinquena descriu el sil·logisme i les fal·làcies; i finalment la sisena és una aplicació de la lògica a les ciències (teologia, filosofia natural i moral, dret i medicina).

Lo Ferrer de tall: drama en tres actes y en vers

Lo Ferrer de Tall és un drama històric de Frederic Soler estrenat al Teatre Romea el 16 d’abril de 1874. Se l’ha considerat com una mostra de l’adaptació a la dramatúrgia catalana dels característics drames d’honor castellans, però tot i que les similituds amb obres de Pedro Calderón de la Barca i Lope de Vega hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció de Soler d’aquells anys. El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia enfront del noble seductor que abusa de la confiança del súbdit lleial es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró que es penedeix del pla del seu senyor i s’enamora de la noia, però el baró l’amenaça d’actuar contra la seva família si ell no l’ajuda a raptar Rosa.

Lluny de Pequín

«L’Alícia reconeixia que no feia grans esforços per integrar-se al país. De fet, ella no havia tingut mai cap interès a viure a Pequín, tot i que, d’això, no en parlava amb la Liang. Hauria suposat explicar-li que detestava qualsevol cosa relacionada amb la Xina des que va ser conscient que el seu pare, un estudiant xinès que la seva mare va conèixer quan vivia a Londres, les va abandonar al cap de pocs mesos de néixer ella». Una ferida del passat havia fet que l’Alícia, una executiva catalana de trenta anys, jurés que no trepitjaria mai la Xina. Però una magnífica oferta laboral la condueix fins a Pequín, on quatre anys després duu una vida encara molt allunyada del món xinès. Fins que un dia unes fotos antigues li donen pistes sobre el seu pare desaparegut, i és així com l’Alícia emprendrà una recerca que la conduirà fins a veritats inesperades i a reconciliar-se amb ella mateixa, amb el seu passat i amb un país tan pertorbador com fascinant.

Lluna nova

Per a Bella Swan, hi ha una cosa més important que la seva pròpia vida: Edward Cullen. Però enamorar-se d’un vampir és més perillós del que Bella mai podria haver imaginat. Edward ja ha rescatat Bella de les urpes d’un diabòlic vampir, però ara, a mesura que la seva arriscada relació amenaça tot el que és proper i estimat per a ells, s’adonen que els seus problemes pot ser que només estiguin començant…

La lluna de paper

Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extravertida i descaradament sensual; l’altra, secreta i d’ardors morbosos, capaç d’enfrontar-se a tot i d’amagar-ho tot. Naturalment les esques i paranys que es posen l’una a l’altra no el deixen respirar. «Quan era minyó, una vegada son pare li va explicar, de per riure, que la lluna que veia allà dalt al cel era feta de paper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de son pare, se l’havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, home dotat de cervell i d’intuïció, s’havia cregut com una criatura dues dones que li havien explicat que la lluna era de paper».

Llums del nord

La Lyra Belacqua és una òrfena que s’ha criat envoltada d’erudits en un college d’Oxford. Però l’Oxford de la Lyra no és el mateix que nosaltres coneixem. Per algun motiu, la Lyra viu en un món en què tothom té el seu daimoni particular, que és la manifestació de l’ànima en forma d’animal. Corren temps difícils sota el domini absolut de l’Església, però la Lyra viu al marge de tot i es deleix per enfilar-se a les teulades del college amb en Roger, el seu millor amic, i llençar pedres al cap dels alumnes, córrer pels carrers estrets o robar pomes al mercat. Un dia la seva vida fa un gir inesperat quan ella i en Pantalàimon, el seu daimoni, impedeixen l’assassinat del seu oncle, el poderós Lord Asriel, i a més senten per casualitat una conversa privada sobre un misteriós fenomen conegut com la Pols. Ben aviat la Lyra i en Pantalàimon es veuen involucrats en un joc perillós que els descobrirà una dona molt bonica amb un mico daurat, un viatge al nord llunyà i una colla d’aliats entre els quals hi ha gipcis, bruixes, un aeronauta texà i un ós cuirassat.

La llum del dia

George Webb és un detectiu especialitzat en casos matrimonials. Expolicia, divorciat i amb una filla, cada quinze dics té una cita amb una presidiària, Sarah, una clienta seva que ell havia assistit en un espinós afer matrimonial i que ara compleix una condemna a la presó. George ens explica les vicissituds dels dos últims anys, des del dia que Sarah el va contractar perquè seguís els passos del seu marit, un ginecòleg prestigiós, que està enamorat de Kristina, una refugiada croata. George descobrirà que no es tracta d’una relació clandestina, sinó d’un triangle consentit per Sarah, que en un principi havia convidat Kristina a la desesperada a viure a casa seva… «La llum del dia té una estructura pausada, precisa, perfecta, però, dins d’aquest mapa tan ben dibuixat, la història que ens explica és salvatge, exagerada, sensacional, romàntica». (The Guardian) «La història atrapa el lector com la millor novel·la policíaca, però és una novel·la refinadament literària, profunda, humana, lacònica i complexa alhora».(The Daily Telegraph)

Del llum de gas al llum elèctric

Del llum de gas al llum elèctric, publicat per primera vegada l’any 1951, es va reeditar amb el seu apèndix fotogràfic i un capítol inèdit que havia estat suprimit pel mateix autor en la primera edició per motius extraliteraris i que havia quedat als arxius familiars durant més de mig segle. Al llarg d’aquestes memòries, Carles Soldevilla ressegueix els seus orígens familiars, parla de la seva educació al Liceo Políglota i evoca les seves primeres lectures. Descriu des d’una òptica personal moments històrics com el canvi de segle o la Setmana Tràgica. Com Pla, Sagarra o Gaziel, fa un retrat impagable de la universitat que li va tocar viure com a estudiant. Sempre evitant la temptació de novel·lar els records, equilibrant en tot moment l’efusió lírica amb el rigor documental, i fa una crònica dels inicis de la Mancomunitat i de les coneixences que hi va fer, des de Prat de la Riba fins a Eugeni d’Ors. Les memòries de Carles Soldevilla mereixen un lloc d’honor al costat dels grans textos memorialístics de Pla, Sagarra o Gaziel, i conformen una vegada més que la prosa autobiogràfica ha donat les millors obres de la literatura catalana del segle XX. Soldevilla cedeix, tal com diu ell mateix, a «la fallera de recollir records d’infància i de joventut», conscient del perill d’aquesta mena d’exercicis però convençut també que l’art és «l’únic recipient capaç de retenir les fluïdes essències de la vida».

Un lloro per al vicari i altres històries

I és que només Gerald Durrell es pot atrevir a anar de pícnic al Périgord amb una truja tofonaire obsessionada pel formatge rocafort; a visitar en una mansió colonial de Memphis l’anciana i estrafolària senyora Magnòlia Dwite-Henderson, aficionada a la Coca-cola d’alta graduació, o a ocupar-se de la reeducació del lloro Moisès, un ocellot que no para de dir paraulotes i que ha d’acabar a casa d’un vicari retirat… Tot això, és clar, amb una parada obligada al Corfú de la seva infantesa per retrobar-se amb els seus germans Leslie, Larry i Margo lliurats a una missió impossible: trobar un nòvio per a la mare… Amb la seva extraordinària passió de naturalista i, sobretot, amb un afinadíssim humor anglès, Durrell ens ofereix a Un lloro per al vicari i altres històries vuit esplèndids relats sobre alguns dels espècimens més curiosos que va conèixer en els seus viatges pel món, ja fossin bèsties del tot inclassificables o exemplars únics (per sort!) de l’espècie humana. Gerald Durrell en estat pur.

Un lloc on no he estat mai

Amb la seva darrera obra, Un lloc on no he estat mai, David Leavitt fa un nou pas en la configuració del seu riquíssim món narratiu, alhora que demostra el seu talent innat per al relat. Valent-se d’un llenguatge directe i matisat d’una gran eficàcia, Leavitt torna a disseccionar de forma magistral l’apassionant món dels sentiments i les relacions humanes en el marc de la societat contemporània. Cada conte esdevé així la tessel·la d’un palpitant mosaic dels nostres dies. Després de l’èxit aconseguit amb Ball de família, La llengua perduda de les grues i Amors iguals, Leavitt prossegueix la seva carrera ascendent i es converteix en un dels autors contemporanis més llegits arreu del món.

Un lloc incert

Què poden tenir a veure una trama de caçadors de vampirs serbis, uns misteriosos peus que apareixen a la porta del cementiri de Highgate, a Londres, i un assassinat esgarrifós en un xalet als afores de París? El comissari Adamsberg s’endinsarà en la ment pertorbada d’un criminal que ha descadenat l’horror als afores de París i, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als vampirs que habiten els malsons dels habitants d’un llogaret serbi. Els límits del mal s’expandeixen. Qualsevol lloc pot amagar la tomba d’un vampir, qualsevol lloc pot ser un lloc incert.

Un lloc entre els morts

«De totes les meves vivències, hi havia una experiència dolorosa: el rictus de menyspreu de l’intel·lectual revolucionari enfront del desgavell del carrer… Estimava i detestava el poeta pur de les mans netes. I així va néixer en Jeroni Campdepadrós i Jansana (1789-1821). El vaig col·locar entre dos segles, entre dos bàndols, entre dues ètiques, entre dues classes socials, entre dos amors. No per atzar el vaig col·locar entre dos corrents del pensament: l’imperi de la raó del XVIII, i l’orgia de la passió del XIX, és a dir, un preromàntic».

Llivre de cavalleries

«Llibre de cavalleries», un viatge per la ruta de les espècies, des de la Gran Tartària fins a l’extrem oriental de la Grècia catalana i Armènia, és un dels llibres més bells de l’autor i un dels més imaginatius i divertits, una mescla desconcertant de somni i realitat, servida per una tècnica narrativa plena d’originalitat i de qualitat literària. Aquesta èpica novel·la és un savi exercici de recuperació de la nostra memòria històrica medieval i un intel·ligent divertimento. En resum, una petita joia evocadora de l’apogeu catalano-aragonès al mediterrani del segle XIV.

Lliures o morts

«L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat». Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.