Visualizzazione di 67285-67296 di 90860 risultati

Per les valls on es pon el sol

Si Richard Wagner no hagués situat el castell-santuari del Graal a les muntanyes dels Pirineus, aquesta història seria impossible d’imaginar. El geni alemany, però, a l’inici de l’òpera Parsifal, va deixar escrit que Montsalvat es troba «a les muntanyes septentrionals d’Espanya», i aquesta localització feia covar il·lusions a bona part dels melòmans barcelonins que, a finals del segle XIX, idolatraven el músic. En aquest context, l’estudiant Ramon Bofill, obligat pel seu protector, emprèn un viatge per les valls pirinenques a la recerca de la mítica muntanya. Al llarg del trajecte, l’heroi s’haurà d’enfrontar a tota mena de perills, entre els quals no hi falten bandolers emboscats, guerrillers carlins, ni pirineistes sonats. Per les valls on es pon el sol és un recorregut iniciàtic i carregat d’intriga a través dels castells, els santuaris i els monestirs en ruïnes dels Pirineus catalans i aragonesos, en el qual el protagonista compta amb companys de viatge tan excepcionals com els escriptors Verdaguer i Maragall. Una visió inèdita, escrita amb ploma magistral, sobre el sentit que amaga el misteri sempre inexhaurible del Graal.

Per a llegir quan es fa fosc

Selecció representativa de set relats de la narrativa breu de Dickens en l’àmbit de la fantasmagoria. Els elements còmics, tan abundants en Dickens, van cedint progressivament terreny, en aquestes narracions, davant del terror en estat pur, fins a culminar, amb «El guardaagulles», en una història de fantasmes que figura entre les més ortodoxament construïdes i més impressionantment aconseguides en aquest àmbit literari.

Per 13 raons

En Clay Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parell de setmanes abans. A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze persones que les han d’escoltar. Ell n’és una «és un joc molt senzill: primer les escoltes i després les passes». En Clay confirmarà que res del que fem o deixem de fer és indiferent.

Pepe i jo

La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Les seves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d’audiència no superats. El gran amic d’aquest showman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l’esclat del Pepe en solitari… i també la vida personal, l’amistat, la malaltia, els alts i baixos d’una vida intensa. Sempre, sempre, van ser dos amics de l’ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallasso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l’august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s’hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca «Rubianes».

Pensar la contemporaneïtat

Un llibre fonamental per entendre la història del segle XX. Presentat pels historiadors Agustí Colomines i Companys i Vicent Olmos i Tamarit, treu a la llum divuit entrevistes amb divuit dels historiadors més importants del moment actual, tant estrangers com dels Països Catalans. Així, la nòmina d’historiadors entrevistats en profunditat per altres historiadors, inclou els noms de Jügen Kocka, Dorothy Thompson, Manuel Tuñón de Lara, Isaiah Berlin, Wolfgang F. Haug, Pierre Guichard, James Casey, Vicenç M. Rosselló, Joan Fuster, Anthony Gidens, Miroslav Hroch, Alfons Cucó, Josep Termes, Gérard Bouchard, Ben Kiernan, Dominick LaCapra, Joaquim Molas i Costanzo di Girolamo. Es tracta d’un llibre de gran importància per entendre els moviments historiogràfics del segle XX i la importància dels anàlisis històrics en els discursos conformadors de la contemporaneïtat.

La penombra de la coloma

València, dia de Corpus de 1488. Un incident, en aparença fortuït, impedeix que Roderic de Beaumont siga armat cavaller, la qual cosa obliga el jove a fer mèrits com a protector de Blanquina de Valldaura, una dona d’origen convers que acaba de conéixer. La seua cavalleresca missió el portarà a capbussar-se en els orígens de l’estirp dels Beaumont i a implicar-se en la recerca del manuscrit del Tirant lo Blanc, desaparegut de casa del seu legítim propietari, Martí Joan de Galba, justament quan, vint-i-tres anys després de la mort de Martorell, sembla que algú el preparava par a la impremta.

Penja els guants, Butxana

Toni Butxana sap que, de vegades, cal penjar els guants. I això que no és boxador: és detectiu, un detectiu anticonstitucional. I és que, a València, tots són fora de la llei, amb l’excepció de la bòfia. Però la bòfia no troba un capellà dins un sac de farina. D’això, doncs, de «farina», de gais, de delinqüents legals i de barbers geperuts (el Llongueras de Butxana), està pastat el present llibre, retrat vivíssim i divertit de la ciutat de València i els seus ambients marginals. Butxana continua ací els periples iniciats a ¡No emprenyeu el comissari!.

La pell freda

En una illa perduda enmig de l’oceà, dos homes tancats en un far es defensen, nit rere nit, del setge d’unes estranyes criatures submarines que els ataquen sense que els homes arribin a saber molt bé per què. Sotmesos a l’extrema tensió dels atacs nocturns, desesperats davant la impossible victòria, els protagonistes hauran de replantejar-se la seva actitud davant el desconegut per resoldre la difícil situació en què es troben. «La pell freda» és una novel·la apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, al mateix temps, ens fa experimentar íntimament els grans interrogants de la condició humana. La lucidesa i l’alienació, el rebuig i el desig, la crueltat i l’amor o la por i l’esperança són només algunes de les fases d’un viatge al centre de les pròpies entranyes, que ens obliga a replantejar-nos no només la nostra mirada sobre el món sinó, sobretot, la mirada cap a l’exterior, l’aliè, el que és estrany.

La pell de xagrí

Aquesta és la història d’un jove que rep un tros de cuir màgic que satisfà cadascun dels seus desitjos. No obstant això, per cada desig concedit la pell s’encongeix i consumeix una porció de la seva energia vital. El tema central del llibre, doncs, és el conflicte entre el desig i la longevitat, entre triar una vida intensa però breu o una llarga existència continguda. Tot i que la novel·la utilitza elements fantàstics, el seu enfocament principal és una representació realista dels excessos del materialisme burgès. La pell de xagrí pertany al grup d’«Études philosophiques» de la sèrie de novel·les de Balzac La Comèdia humana.

La pell de la revolta

El 23 de febrer de 1905 un nen d’11 anys pateix un greu accident a la fàbrica de la Colònia Güell. Entre la vida i la mort, el capellà de la colònia, els dos fills de l’amo i un grapat d’obrers ofereixen la seva pell per salvar el nen, en un fet històric que el temps ha anat esborrant fins quasi a l’oblit. Per primera vegada, obrers, amos i Església unien forces per a un acte singular que va ser conegut a l’època com «el fet de la pell» i va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació. Aquesta és la història d’una família obrera a la Catalunya de començaments del segle XX, els Vidal: pare, mare i quatre fills vius. La història de l’Esteve, que dóna la seva pell, i la d’en Ventura, l’heroi irreductible i rebel que es nega a ser com els altres. Arrenca el 1905 i enllaça amb la Setmana Tràgica de Barcelona.

Pell d’armadillo

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure.

Pel cantó de Swann

El primer volum de A la recerca del temps perdut (Pel cantó de Swann) comença amb l’evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l’endormiscament, moment en el qual la consciència d’un mateix és prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia d’evocació d’aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l’obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d’una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen un allau de records que havien romasos «perduts» i que, un cop recuperats, resten com a «temps recobrat». «Un amor de Swann», la segona part de Pel cantó de Swann, es publica sovint separadament. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i com que es tractar d’una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l’obra i s’estudia sovint als centres educatius francesos. El lector, ja sigui d’edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.