Visualizzazione di 67249-67260 di 90860 risultati

Pompeia

Any 79 dC, al peu del Vesuvi. Enmig de la xafogor del mes d’agost, mentre els ciutadans privilegiats de Roma reposen a les cases d’estiueig de Pompeia, una sèrie d’esdeveniments insòlits n’alteren la calma: els pous i les fonts es comencen a assecar, un home desapareix misteriosament, i l’Aqua Augusta, l’aqüeducte que abasteix d’aigua gran part de l’Imperi romà, deixa de rajar. A mig camí del thriller i la novel·la històrica, Robert Harris recrea els dies previs a l’explosió del Vesuvi. A través dels ulls de quatre personatges, Pompeia ressegueix, amb un ritme narratiu trepidant, les darreres hores d’un món de luxes i glamour que es troba a les portes d’una destrucció fatal. Una magnífica novel·la d’intriga, amor i brutalitat que, amb una estranya actualitat, ens manté amb l’ai al cor fins a la darrera pàgina. «Pompeia és la millor novel·la que ha escrit Harris fins ara: és explosiva com l’Etna i enganxa com un thriller.» Daily Telegraph

Policia

Un assassí en sèrie atemoreix Oslo: els policies que no han estat capaços de resoldre els casos que se’ls ha encarregat apareixen brutalment assassinats en els escenaris dels crims irresolts. I aquest cop, en Harry no els podrà ajudar…

Poesies

Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, Joan Maragall i Gorina va fer una defensa de l’espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.

Poesia completa

Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d’imitació de la seua obra. La seua obra es distancia de tota l’anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.

Poesia completa

Si hi ha hagut un poeta popular, estimat i àmpliament llegit en la literatura catalana del segle XX, aquest és, sens dubte, Miquel Martí i Pol. La seva obra, marcada pel compromís civil i per la malaltia, ha transcendit com passa poques vegades l’àmbit dels llibres i els estudis, per esdevenir un patrimoni literari viscut dels seus innombrables lectors. Aquesta Poesia completa aplega per primera vegada en un sol volum els trenta-cinc llibres «canònics» de Martí i Pol ordenats cronològicament, i posa encara més a l’abast el conjunt de l’obra d’un dels autors fonamentals de la poesia catalana.

Poemes en ondes hertzianes

Primer recull de poemes de Joan Salvat-Papasseit. Tot just nou poemes acompanyats de les il·lustracions de Torres-Garcia. La influència del Futurisme o fins del Cubisme la trobem a les formes cal·ligramàtiques, l’ús de tipografies diverses, les paraules en llibertat o la supressió dels signes de puntuació.

Poemes bíblics

Poemes bíblics és un aplec que recrea alguns passatges de les Sagrades Escriptures. Centrat en alguns episodis de l’Antic Testament, Joan Alcover selecciona algunes figures bíbliques atractives als ulls del poeta per la seva dimensió humana, bona part de les quals són dones. Hi rememora estampes èpiques de La Bíblia i les omple de profunda espiritualitat. Cada visió s’acoloreix d’una sensualitat que destil·la els sentiments més íntims del poeta i amaga una reflexió moral. En aquestes escenes hebraiques, Joan Alcover reflecteix els aspectes més íntims de l’ànima humana, amb els seus vicis i les seves virtuts. Agar, Abigaïl, Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, el rei Samuel, el rei David, Micol i Resfa són alguns dels protagonistes més destacats de Poemes bíblics. Es tracta de deu composicions lírico-narratives, dibuixades amb ploma subjectiva, les quals són acolorides amb un estil planer i notes sentencioses. Aquest caràcter gnòmic o parèmic apareix magnificat en els vint-i-set «Proverbis» que acompanyen el llibre.

Poemes

La primera edició d’aquests Poemes de Kavafis en traducció de Carles Riba es va publicar el 1962. Aquest llibre va tenir un gran impacte en el món literari; el mateix Joan Fuster, per citar-ne un cas, va escriure que «poques vegades els versos del nostre poeta han aconseguit una fluència i una diafanitat, una gràcia i una destresa tan llisquents i tan voluptuoses com en aquesta traducció». Dels 154 poemes que conformen el corpus de l’obra poètica de Kafavis, Riba en va fer una selecció, gens capriciosa, de 66 poemes que abasten totes les etapes creatives del poeta alexandrí i tots els àmbits temàtics que va conreà: de la història i el passat recuperat als mots més eròtics, personals i introspectius.

Pnin

Timofei Pnin és un professor universitari de mitjana edat que, després de fugir de la Rússia comunista i de l’Europa amenaçada pels nazis, s’ha instal·lat als Estats Units d’Amèrica, on treballa a la fictícia Universitat de Waindell. Allí, ha de fer front a mil i una peripècies per adaptar-se a l’estil de vida americà i per sobreposar-se a les seves dificultats amb l’idioma anglès. Publicada originàriament l’any 1957, Pnin és una de les novel·les més autobiogràfiques de Vladímir Nabókov. Basant-se en la seva condició d’exiliat, i prenent com a punt de partida les seves pròpies experiències com a professor a les universitats de Wellesley i de Cornell, Nabókov construeix un relat complex i fascinant, en què la comicitat dels successos més esperpèntics cohabita sense esforç amb l’absurd més inquietant i la tendresa més humana. Commovedora, divertida i sorprenent, escrita amb la prosa lúdica i prodigiosament intel·ligent que caracteritza l’autor, Pnin, ara novament traduïda al català per Marta Pera, constitueix una magnífica porta d’entrada a l’obra d’un dels més grans escriptors del segle XX.

La platja

El matrimoni format pels joves Doro i Clelia rep a la casa d’estiueig de la Riviera la visita d’un vell amic que, observador i incisiu, es demana si hi ha alguna esquerda en l’aparent felicitat de la parella. En un ambient dominat per la frivolitat estiuenca i la sensibilitat a flor de pell, el lúcid personatge serà testimoni d’un seguit de confessions, estats d’ànim i insinuacions a partir dels quals haurà de corroborar les seves sospites. Amb aquest deliciós relat, el fins aleshores poeta Cesare Pavese va confirmar-se com a novel·lista el 1942. Alguns dels motius més singulars de la seva narrativa ja hi prenen vida, en una síntesi magistral del seu món interior i la societat piemontesa.

Plataforma

Michel és un funcionari del Ministeri de Cultura francès, un home solter, apàtic, aficionat als peep-shows. La mort del seu pare el converteix de la nit al dia en hereu d’una fortuna que li permetrà de viure còmodament sense haver de treballar. La primera reacció de Michel després de la mort del seu pare, que no el trasbalsa especialment, és apuntar-se a un viatge organitzat a Tailàndia, on s’inicia en el turisme sexual. Allà coneixerà Valérie, una jove francesa plena de vitalitat, una autèntica pionera en l’organització de circuits turístics, que el portarà fins a Cuba i li permetrà conèixer de prop les estratègies dels grans grups hotelers i analitzar amb profunditat les necessitats més ocultes i inconfessables del turista occidental. Hi ha milions d’europeus i americans que disposen de tot el que volen, excepte d’una vida sexual satisfactòria. D’altra banda, hi ha milions d’individus que no tenen res del que necessiten per viure, que passen gana, que viuen en condicions insalubres o moren joves, i que no tenen altra cosa per vendre que el seu cos i la seva sexualitat intacta. Alguns crítics han llegit Plataforma com una apologia del turisme sexual, o fins i tot com una incitació a l’odi racial, però Houellebecq va molt més enllà. Si Les partícules elementals feia miques les pretensions d’alliberament sexual de la generació hippy del 68, Plataforma és una dissecció implacable de la hipocresia sexual que impera als països rics, on homes i dones viuen més preocupats de la productivitat amb què rendabilitzen el seu temps que no per bastir relacions que els permetin assolir la plenitud. Plataforma és un cop de maça contra les pretensions civilitzatòries del món occidental; un llibre amarg i divertit alhora que no deixa indiferent i que confirma Houellebecq com un dels escriptors més lúcids del nostre temps.

La plata de Britània

L’investigador privat Marc Didi Falco coneix bé la Ciutat Eterna. Sap tractar amb lladres, l’autoritat i la majoria de les dones. Però una noia de tan sols setze anys, Sòsia Camil·lina, li proporciona un cas en què cap romà no hauria de fi car el nas… L’oncle de Sòsia és un senador que té sospites d’una conspiració política; alguns dels seus amics de Roma i del camp estan fent un negoci altament profitós i molt perillós, amb lingots de plata. Per a en Falco serà el començament d’un rastre de crims que el portarà molt lluny dels set turons, a una terra deixada de la mà de Déu anomenada Britània. I també el portarà a l’emperador Vespasià mateix, i a l’Helena Justina, una dama de l’alta societat que sembla que està fora del seu abast. En Falco hauria d’haver escoltat la seva mare; ella sempre li havia dit que les dones serien la seva ruïna.