Visualizzazione di 66997-67008 di 90860 risultati

Tren a Puigcerdà

Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen… i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d’algú que és en aquest mateix vagó… Una vegada més, Blanca Busquets ens sorprèn amb la seva extraordinària habilitat per perfilar vides en una trama emotiva i humana, escrita amb ofici i amb unes veus entranyables i plenes de força.

La travessia del Navegant de l’Alba

Un viatge a la veritable fi del món, on un munt de profecies esdevindran realitat… Un rei, acompanyat d’uns inexperts companys de viatge, emprèn una travessia fins més enllà de tota terra coneguda. A mesura que s’endinsen per mars que ni tan sols apareixen als mapes, descobreixen que la seva missió és més arriscada que no havien imaginat i que la fi del món és, en realitat, el llindar d’una terra incògnita. Nàrnia…, un món on tot és possible.

Trauma

Un home de negocis és brutalment assassinat. Jeanette Kihlberg prossegueix la seva investigació amb l’ajuda de la psicòloga Sofia Zetterlund. Però qui és, en realitat, Sofia Zetterlund? La investigació de Jeanette Kihlbergs sobre els macabres assassinats de nens a Estocolm queda temporalment aturada quan un important home de negocis apareix brutalment assassinat. Sembla que es tracta d’una venjança, però… per què? De què s’està venjant l’assassí? Sofia Zetterlund serà l’encarregada d’elaborar un perfil psicològic del botxí, mentre les víctimes es van succeint… Totes semblen tenir alguna relació amb Victòria Bergman. Mentre la investigació apunta cap a Dinamarca, les pèrdues de consciència de la Sofia són cada cop més freqüents…

Trasbals

Durant un cap de setmana passat a la casa paterna, un jove estudiant de Mines acompanya el seu progenitor, metge d’una extensa comarca austríaca, a un seguit de visites professionals; això serà l’excusa perquè presenciem una desfilada de personatges grotescos esguerrats, criminals, alcohòlics, folls que culminarà en el llarg i ja famós soliloqui del príncep de Saurau. A mesura que pare i fill avancen per una vall cada cop més tancada i asfixiant, la narració també es farà progressivament eixordadora i obsessiva, fins al deliri implacable de l’excèntric estadant del castell de Hochgobernitz. El que podria semblar fruit d’una imaginació excessiva o fins truculenta no és sinó, en el cas de procedir de la ploma fecunda de Thomas Bernhard, un diagnòstic despietat de la societat austríaca, fàcilment extensible, d’altra banda, a d’altres societats: som víctimes se’ns diu en aquest llibre d’una població malalta de cap a cap, propensa a la violència i la demència. On rau, però, el secret de la fascinació que emana de les pàgines de Trasbals? Sens dubte en l’estil contundent, volgudament martellejant, sinuós, un estil que voreja la pura acrobàcia verbal, encara que sempre dominat pel seu autor i que la traducció de Núria Roig respecta amb tota fidelitat. Si calgués destacar el qualificatiu més repetit d’entre la munió de comentaris que la mort prematura de Bernhard ha suscitat, aquest seria que es tracta d’un escriptor de l’estirp, com també s’ha dit, de Kafka o Beckett imprescindible. El lector català té ara ocasió de comprovar-ho per fi amb una de les seves obres cabdals.

Trampa sota les aigües

La novel·la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri —com suggereix el títol— i el punt d’exotisme per al lector, sobretot d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les últimes pàgines del volum de memòries Garbinada i ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: «A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Pyranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel·la juvenil… Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest però presentat a la nòmina». Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar.

La trampa de xocolata

El Gat Misteri —el GM per als qui ja el coneixen—, amb el seu olfacte especialíssim per detectar embolics i delictes, torna a casa de les seves mestresses fent olor de xocolata. D’altra banda, uns quants gats de raça, molt valuosos, desapareixen misteriosament. I tot comença a quedar clar quan «algú» demana als propietaris dels gats una forta suma de rescat. Qui us havia de dir, Hillary i Kelly Ann, que a la vostra ciutat actuava un segrestador de gats? Qui us havia de dir que al vostre GM també li aniria d’un tris que no en fos víctima, bé que d’una altra manera? Com us en sortireu, aquesta vegada, per conduir la policia fins al cau del segrestador?

Trajecte final

Aquest recull aplega set contes de ciència-ficció que presenten mons nous i fantàstics a partir de personatges d’aparença normal que s’involucren en conflictes insòlits. En aquestes narracions trobareu històries diverses: estranyes relacions entre éssers humans i extraterrestres, empreses que fan desaparèixer persones poc adaptades, robots amb forma humana programats per satisfer el desig sexual, societats utòpiques d’altres planetes que busquen el contacte amb el humans, relacions amoroses entre dues persones de temps diferents però paral·lels,…

Un traïdor com els nostres

Una jove i idealista parella emprèn les vacances de la seva vida a l’illa caribenya d’Antigua mentre la seva Gran Bretanya natal es debat entre els deutes i la recessió. Ell és professor a la Universitat d’Oxford. Ella, una advocada londinenca a l’inici d’una prometedora carrera professional. El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d’uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d’or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polze dret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar un partit de tennis. Alguna cosa més vol, en Dima, però, a més de guanyar el partit. Sigui el que sigui, aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que a poc a poc els endinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció. Amb aquesta història absorbent i actual, John le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral.

La traïció dels líders

Un dels primers llibres que tengué un cert impacte editorial i començà a arribar a sectors cada vegada més amplis de l’avantguarda nacionalista i d’esquerres dels Països Catalans va ser el primer volum de La traïció dels líders (Llibres del Segle, Girona, 1993) del gran patriota i amic Lluís M. Xirinacs. Com explicava en el seu moment Llibres del Segle: «el llibre La traïció dels líders és concebut com una ajuda a la recuperació de la memòria col·lectiva i té dues parts, la primera de les quals forma els volums La sembra laboriosa i Una pedregada seca». Descriu d’un mode inèdit les lluites clandestines d’aquells anys. S’hi afegeix una tercera part, La collita perduda, on es posa a la llum l’autoperpetuació d’una classe política girada d’esquena a la veritable participació de la societat en la cosa pública.

Tradicions religiosas de Catalunya

Las tradicions religiosas aquí á Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ó sia aquellas que ’s refereixen á cosas ó casos de la terra ja no ’u son tant y solen pecar de monótonas; aixís es que al fer la present colecciò á fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGRÍ y alguna altra, catalanas solament per tradiciò. En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ningú que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasomía. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si ’s vol traure profit del estudi que d’ ell se fassa; d’ altre manera no ’s retrata al poble, sino que ’s crea una cosa ficticia que participant de lo académich y de lo popular no es ni una cosa ni altra. Sentat aixó no sorpendrá tant als que las llegescan, la curtedat de moltas d’ ellas, que, sí mes extenciò no tenen, es perque tal las ha fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.

Tractat d’astronomia

El tractat es divideix en dos grans blocs i aquests al seu torn, se subdivideixen en seccions. El primer estudia els signes i els planetes, així com els moviments i influències d’aquests en aquells, corroborant, per les seves definicions, les postures tradicionals sobre aquest tema. En el segon és on aplica els principis i el mètode del seu Arts, qualificant a l’Astronomia de «veritable ciència» i als astròlegs de «veritables homes de ciència» sempre que, i abans de res, no ignorin a Déu com a principi sobirà.

Tots som Wonder

Sé que jo no puc canviar la meva cara. Però potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’Auggie sap que no és un nen normal i corrent. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.