32689–32704 di 75864 risultati

El carrer estret

Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l’autor és el simple resultat d’haver “passejat un mirall al llarg d’un camí”, és construïda a través d’un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d’una qualitat extraordinària.

El carrer de les Camèlies

Mercè Rodoreda ens presenta en El carrer de les Camèlies un altre personatge inoblidable: la Cecília Ce. Inoblidable per motius molt distints que la Colometa de La plaça del Diamant; tot el que en aquesta era pura abnegació és en la Cecília incapacitat moral i sentimental. ¿No hi hauria alguna tara hereditària en l’origen d’aquesta abúlia que li impedeix posar un afecte durador a ningú? La novel·lística contemporània ofereix ben pocs estudis psicològics d’una riquesa i d’una penetració comparables. El públic i la crítica han comprès per un igual que es trobaven davant d’una obra mestra; aquell amb el seu acolliment, i aquesta amb la concessió successiva dels tres premis màxims de la novel·la catalana: el Sant Jordi l’any 1966, el Premi de la Crítica l’any 1967 i el Ramon Llull l’any 1969.

El carrer de l’Embut

De la mà de dos personatges a punt d’embarcar cap a Cuba —en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la Montserrat, filla de la burgesia barcelonina—, Pilar Rahola ens fa passejar per un extraordinari entramat de relacions —sindicalistes, polítics, artistes, pescadors…—, i per alguns dels moments cabdals dels anys 20 i 30 a Catalunya i Cuba. Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, fins a la proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, de la bomba del liceu a l’esclat de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937, i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Macorina i l’esclavatge.

El capot i altres relats peterburgesos

El capot i altres relats peterburgesos inclou, a més de la que encapçala el títol, dues narracions més: El nas i El carruatge. El capot, de la qual Dostoievski diria «Tots els narradors russos hem sortit de El Capot», és una dissecció cruel de la vida i la mort d’un homenet ridícul; una tragèdia tan quotidiana com meravellosa, d’acord amb el conreu literari d’un segle que passa del Romanticisme al Realisme. El nas posseeix un simbolisme ambigu, un estrany encís enmig del més delirant dels absurds. El carruatge, finalment, és l’únic relat no ambientat a Petersburg i, potser, el menys fabulós; en ell, Gógol fustiga les ínfules dels terratinents i dels militars, sempre en la línia d’un realisme crític, amb un absolut mestratge tècnic que li va valer i li val l’admiració i l’estima de tots els seus lectors.

El capità Carleton

Les falses memòries del capità anglès George Carleton durant la Guerra de Successió serveixen a Daniel Defoe per escriure una novel·la d’aventures i intrigues ambientada en la Catalunya del 1713, abans del tractat d’Utrecht, signat l’11 d’abril d’aquell any. L’autor de Robinson Crusoe i Moll Flanders s’esplaia en observacions sobre els costums locals, narra l’heroïcitat dels catalans i de les forces aliades contra l’exèrcit borbònic de Felip V, descriu magníficament la presa del castell de Montjuïc, i es deixa impressionar per l’espectacle geogràfic i espiritual del conjunt benedictí de Montserrat. Com tota l’obra d’aquest gran escriptor anglès, El capità Carleton va dirigida, pel seu ritme narratiu, a lectors joves, però el moment històric que descriu fa que aquesta novel·la esdevingui una lectura imprescindible per a tots els amants de la història, ja que el públic adult hi trobarà moltes claus per entendre la caiguda de Barcelona sota les tropes borbòniques. Traduïdes per primera vegada a la nostra llengua, aquestes aventures d’un suposat capità Carleton van rebre el reconeixement dels lectors britànics de l’època. Però va ser una reedició publicada al començament del segle XIX amb pròleg del gran escriptor romàntic Sir Walter Scott la que va convertir aquesta novel·la en un gran èxit editorial. La importància d’aquest llibre rau en la seva doble lectura: la memòria militar i el relat d’un viatger.

El cap perdut de Damasceno Monteiro

En aparença un thriller, però també el relat d’una crònica de successos i una investigació periodística sobre un cas d’abús policial, tortures, marginació i minories ètniques. L’acció se situa a Porto i entre els personatges sobresurt la figura de l’advocat Fernando de Mello, anomenat Lotón, excèntric i metafísic, aristòcrata i anarquista, vençut per la vida però no per la resignació.

El cantó de Guermantes

Cada volum de A la recerca del temps perdut és un viatge pel món proustià. En aquest tercer volum et sents part de la història. Ja tens memòria del personatge, de la seva vida, dels detalls que la conformen, del seu caràcter, la seva sensibilitat, la manera d’enfrontar-se a la vida, les seves decepcions i enamoraments. En certa manera el veus créixer i vas reconeixent-lo. El que més crida l’atenció, com en els altre volums, és la capacitat de crear una atmosfera en la qual et submergeixes, i el llibre t’acompanya. La seva lectura impregna la teva mirada. Els detalls es fan més presents. Les metàfores que Proust va filant t’ajuden a comprendre’t a tu mateix.

El cant de l’esparver

Arran de l’assistència de l’avi Ton amb els seus néts a una manifestació en favor de la pau a Bòsnia, i de l’impacte que li causa a la seva néta, el vell decideix escriure-li en una carta tots els seus records de la infantesa de la seva guerra civil. Tot just iniciada la guerra el pare marxa al front i la mare marxa voluntària a un hospital fora de Barcelona, amb la promesa d’endur-se’l tan aviat com pugui. Ben aviat en Ton es troba sol i abandonat, amb gana i fred fins que troba en Quim de les Bèsties, que viu i treballa al Zoològic de Barcelona, lloc on el protagonista viurà tota la guerra. A partir d’aquí, l’avi explica com, dia a dia, es va fent un lloc entre les persones i els animals. Una nit sent un soroll. Quan va a veure què passa, troba tres vailets de la seva edat que intenten robar un porc com a conseqüència de la gana que passen. No només no els denuncia sinó que els ajuda. Des d’aquell dia es fan molt bons amics. Però l’avi no explica a l’Alba, la seva néta, la seva relació amb les persones, sinó el dia a dia amb els animals, i com fa de la protecció dels animals el seu motiu més important.

El camp del terrissaire

Ja fa molt de temps que el comissari Montalbano sent que es fa gran, però ara ja es deu haver fet vell i tot, perquè fins i tot necessita la Bíblia per lligar caps. En un terreny dels voltants de Vigata, s’ha trobat el cos d’un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat una exòtica forastera, la Dolores, “dolorosa” en catarellès, denuncia la desaparició del marit. És en aquest punt que el comissari es recorda de l’Evangeli: «Els grans sacerdots recolliren les monedes. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrissaire per sepultar-hi els forasters». El Camp del Terrissaire és l’indret de la traïció: Judes fou el primer a trair i, darrere seu, tots i els altres, des del mort desmembrat fins als amics i el comissari mateix. Novel·la de doble fons, és potser el cas montalbanià en què l’amistat, justament perquè penja d’un fil, adquireix més valor que mai.

El camí fosc

En una cabana situada a la vora d’un llac gelat apareix el cadàver d’una dona amb evidents signes de tortura: la inspectora de policia Anna-Maria Mella sap que necessitarà ajuda, perquè la dona (que sota el xandall hi du un atractiu conjunt de roba interior) resulta ser Inna Wattrang, una peça clau de Kallis Mining, l’empresa minera local amb tentacles a tot el món. L’advocada Rebecka Martinsson està desesperada per tornar a treballar i sentir-se viva un altre cop després d’un cas que gairebé la va destruir. De seguida es trobarà furgant en els negocis del fundador de Kallis Mining i patró de la dona assassinada, i descobrirà que la relació que mantenia amb ella era complexa i sinistra. Però el que no saben ni Anna-Maria ni Rebecka és que estan a punt de destapar un complicat drama ple de secrets, perversió i crim. Un cas que posarà al descobert una història terrible i trista sobre l’obsessió d’un home, la solitària mort d’una dona i el cor congelat d’un assassí. Un assassinat esfereïdor, l’inquietant teló de fons del nord de Suècia i una història sexual fosca i tortuosa arrodoneixen una peça magistral de suspens, esperança, amenaces i nostàlgia.

El Cafè de la Marina

El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del «poema dramàtic», el gènere característic de l’escriptor barceloní, alhora que un dels seus grans èxits de taquilla. S’hi recreen el món i l’ambient mariners, condensats entre les quatre parets d’una taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquí l’escenari que emmarca una trama amorosa clàssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat d’ella i les esperances d’un aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent. A més d’una galeria de personatges secundaris i d’un llenguatge popular viu que, a parer unànime de la crítica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, d’un clàssic de la dramatúrgia catalana. Estudi preliminar, propostes de treball, comentaris de text i material complementari a cura d’Enric Martín, professor de l’Institut Jaume Callís de Vic i de la Universitat de Vic.

El Cafè de la Granota

Catorze narracions que recullen, amb humor i crítica social, el bategar quotidià d’una vila inefable: Mequinensa. Un delinqüent amb malastruga, un sereno que escriu les seves memòries en una fleca, un camp de futbol insòlit en el qual es disputen partits desaforats, una manescala somnàmbula que canta òpera al balcó, un Sísif modern, un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massa viu, unes forces de l’ordre d’allò més bèsties… i un vell cafè —amb una parròquia irònica, un rom infame i una cotorra procaç—.

El caçador de la mort

Les regions que han sobreviscut al holocaust han transformat la violència d’abans de la guerra en una utopia pacífica. En lloc de la creença en una vida futura religiosa, els vell i malalts accepten l’eutanàsia a Cases de la Mort, on els guies donen consell. Un d’aquests guies és Jim Huntermort, que persegueix la investigació de la naturalesa de la mort malgrat la censura oficial. Com és habitual amb Ian Watson, la impressió inicial d’una terra verda i agradable es revela com una faceta més d’una realitat més complexa i preocupant. Intrigant i complexament elaborada, aquesta novel·la és un thriller metafísic, gens obscur però apassionant.

El caçador

Finn Ferral s’ha fet càrrec del seu pare, Josh, com a caçador del seu poble. Però, quan Josh i la seva filla Jena són segrestats per esclavistes, Finn descobreix que té una altra presa per trobar, i una terrible descoberta que l’espera.

El bosc

En un mas aïllat del Matarranya, hi viu una família que amaga un gran secret i el seu hereu, que és el cacic del poble. Quan arriba la Guerra Civil, els anarquistes prenen la vila i se’l volen carregar. La seva dona haurà d’aprendre a sobreviure al mas sense el seu marit. Prop de la masia on viuen, hi apareixen dos cops a l’any unes llums misterioses. Segons la tradició familiar, els llums són una porta a un altre món, d’on ningú torna al creuar i amaguen la seva existència als habitants del poble més proper. Una llum misteriosa que envolta aquesta família conservadora i de tradició carlista. Inclòs originàriament al llibre Les edats d’or, aquest relat va ser dut al cinema amb el mateix títol per Óscar Aibar l’any 2012 amb guió del mateix Albert Sánchez Piñol.

El boà taronja

Amb El boà taronja, Avel·lí Artís-Gener ofereix al lector un nou aspecte de la seva prosa. Els contes curts que composen aquest volum aporten noves característiques a la seva obra i n’accentuen d’altres ja presents en les seves novel·les. La ironia i l’element còmic hi juguen un paper important. Com assenyala Julià Guillamon: «una visió lúdica d’un món incomprensible, la invasió insidiosa i subtil de la facècia».