32497–32512 di 75864 risultati

El retorn dels catalans

La profunda decepció que ha provocat entre la majoria dels catalans el fracàs de la via estatutària, ja que el baquetejat segon Estatut de la democràcia —tot i haver estat referendat pel poble— pot acabar eternament encallat o senzillament escapçat pel Tribunal Constitucional, ha inspirat a Patrícia Gabancho la tesi del retorn dels catalans. Diu l’autora en el llibre: «Tinc la sensació que Catalunya ara s’adona que tot plegat ha estat una estafa. Que la continuen llançant daltabaix del tramvia per parlar català, per plantejar un Estatut, per reivindicar un aeroport, és a dir, per voler un futur. Tinc la certesa que els catalans estan prenent consciència que cedir ja no és el camí […]. Ha arribat l’hora, i crec que no m’equivoco en això, del retorn dels catalans. […] I quan parlo del retorn dels catalans, vull dir que certa gent, una Catalunya ben real, comença a tenir ganes d’agafar les regnes, d’estrènyer els genolls i galopar cap a un futur més alt».

El retorn de Voltaire

Després de més de vint anys exiliat, Voltaire, la personalitat més influent de la Il·lustració, retorna a París en companyia del seu lleial secretari Wagnière. Deixa enrere la seva finca de Ferney, als Alps, i té el pressentiment que ja no hi tornarà. Amb vuitanta-quatre anys d’edat, tem que finalment la mort estronqui la seva mala salut de ferro. En el cas que arribi el moment, haurà de resoldre si ha de confessar-se per tal de reposar en sepultura cristiana, o bé negar-s’hi i comportar-se com «el patriarca dels filòsofs». Però abans té un compte pendent: triomfar a la capital francesa de la manera més clamorosa. El novel·lista Martí Domínguez s’endinsa en el segle de les llums i recrea el final de la vida d’una figura extraordinària del pensament i la literatura universals. Després de la seva personal aproximació a grans personatges històrics a Les confidències del comte de Buffon i El secret de Goethe, en aquesta ocasió planteja el xoc dels ideals humanistes amb les institucions de l’antic règim i la intolerància religiosa mitjançant els conflictes que Voltaire afronta en els últims moments de la seva existència. Des d’una mirada comprensiva, que inclou una lleu ironia desmitificadora, l’autor ofereix un portentós retrat intel·lectual i humà d’un referent crític que manté una plena vigència.

El retorn de Sherlock Holmes

El 1894, amb la publicació de «El problema final» (inclòs a «Les memòries de Sherlock Holmes»), Sir Arthur Conan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel·la històrica, a la manera de les del seu admirat Sir Walter Scott. Però el problema —si és que va ser mai real— no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d’ell la seva «altra» obra literària, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental —la seva mare era una admiradora fervent de Holmes i Watson—, les raons econòmiques —els seus relats eren dels més ben pagats— el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novel·la «El gos dels Baskerville», que es referia a un episodi anterior a la mort de l’heroi, i tres anys més tard a escriure la sèrie de relats curts recollits amb el títol de «El retorn de Sherlock Holmes» i publicada per entregues entre 1903 i 1904, en «The Strand Magazine». Al primer d’aquests relats, «La casa buida», després d’explicar-nos que Holmes en realitat no va morir, Watson l’acompanyarà, contra el malvat professor Moriarty. A «L’armador de Norwood», a «Els ballarins», a «El ciclista solitari» i a «L’escola Priory», Mr. John Hector McFarlane, Mr. Hilton Cubitt —en una curiosa intriga en què uns ballarins tenen un gran significat semiòtic—, Miss Violet Smith i el Dr. Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d’ajuda, cosa no gens fàcil si a més hi ha per entremig l’inspector Lestrade. Després, Holmes ajudarà Stanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del caçador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a «Peter, el Negre». Amb els relats titulats «Charles Augustus Milverton», «Els sis Napoleons», «Els tres estudiants», «El pinça-nas d’or», «El tres-quarts desaparegut», «Abbey Grange» i «La segona taca» es tanca la sèrie. En aquests relats Holmes continuarà amb el seu típic raonament i el seu procés de deducció, sorprenent com sempre el Doctor Watson i, per descomptat, els lectors, als quals proporcionarà fins i tot unes claus perquè, si ho volen, el puguin imitar. En alguns dels darrers relats, Sir Arthur Conan Doyle ha anat introduint-hi reproduccions de textos cal·ligràfics, gravats i dibuixos que es complementen amb el text. No cal pas ser un Peirce —vegeu, si no, el llibre de Thomas A. Sebeok i Jean-Umiker-Sebeok, «Sherlock Holmes i Charles S. Peirce. Un mètode de la investigació», publicat en traducció castellana— o un Umberto Eco, per detectar intencions semiòtiques en els relats del creador de Sherlock Holmes. Intencions que queden prou explícites en les xifres dels títols: «sis», «tres», «dos» (pinça-nas), «tres-quarts» i «segona», i «Abbey Grange» i «Charles Augustus Milverton», paraules de cinc, sis, set, vuit i nou lletres, respectivament. Tot plegat, però, no deixa de ser una simple deducció holmesiana: és al lector a qui correspon de fer altres deduccions, o simplement limitar-se al plaer de la lectura, lineal, d’aquestes divertides històries.

El repte

Segles després de la Gran Crisi, que va causar enormes transformacions a la Terra, un OVNI s’apropa a una Estació Orbital Permanent emetent senyals de SOS. L’Institut d’Investigació Espacial tria un equip d’especialistes perquè investiguin les intencions de l’intrús. Els científics seleccionats emprendran el viatge a un món desconegut, que els farà reflexionar sobre el futur de la raça humana.

El remei mortal

En Thomas sap que no es pot fiar de CRUEL. Li va robar els records i el va tancar dins del Laberint. El va deixar al caire de la mort tot abandonant-lo en el paisatge salvatge de les Brases. I li va prendre els clarians, els seus únics amics. Ara, CRUEL diu que les mentides s’han acabat. Que han aconseguit tota la informació que necessitaven gràcies a les Proves i que deixaran que els clarians els ajudin amb una última missió: trobar el remei per a l’Erupció. El que CRUEL no sap, però, és que en Thomas ha pogut recuperar molts més records dels que es pensa i que en té prou per saber que no es pot fiar gens del que CRUEL li diu.

El regal de la comunicació

El regal de la comunicació és una reflexió lúcida i original sobre les maneres que tenim de comunicar-nos, però és també una eina fonamental per aprendre a escoltar els altres, dominar les emocions, observar el món que ens envolta i descobrir valors tan essencials com la lleialtat, el respecte, la confiança o l’amistat. Com diu Sebastià Serrano, «davant de qualsevol crisi, personal, familiar, laboral o social, quan noteu que la pluja fina de l’ansietat que els núvols de la incertesa deixa caure sobre vosaltres ja us ha empapat, obriu les portes i sortiu a cercar la flor de la comunicació. En aquest llibre hi trobareu alguns dels racons on habita aquesta preciosa flor».

El redemptor

Som a Oslo en ple hivern. Fa fred i les lluminàries de Nadal encara fan més blanca la neu que cobreix la ciutat. En un concert benèfic organitzat per l’Exèrcit de Salvació, un assassí a sou dispara un tret al cap a un membre de l’organització. El detectiu Harry Hole arriba massa tard al lloc del crim, però té la sort que el temporal ha obligat a tancar l’aeroport d’Oslo: l’assassí no podrà fugir fàcilment del país ni tampoc cobrar pel seu crim, perquè no ha matat l’home que se li havia encomanat que liquidés. Harry Hole potser és un romàntic empedreït amb rampells de cinisme, però no se li escapa res, ni ha oblidat encara que fa dotze anys una adolescent va ser violada en un dels campaments d’estiu de l’Exèrcit de Salvació.

El ratpenat

En Harry Hole és un inspector peculiar que ha meravellat milers de lectors. Alcohòlic, drogoaddicte esquerp, desperta certa tendresa, sobretot en les dones. Ara publiquem per primera vegada en català el primer llibre de la sèrie Harry Hole. Com va començar? Quins van ser els seus inicis? Per fi, coneixerem tot el passat fosc que amaga l’ànima d’un dels detectius més carismàtics de la novel·la negra escandinava. En aquest thriller policíac, la Brigada Criminal d’Oslo envia en Harry Hole a Sidney (Austràlia) per investigar l’assassinat de l’Inger Holter, una jove noruega de vint-i-tres anys, una celebrity de sèrie B. Al seu costat hi trobarem n’Andrew Kensington, un aborigen australià de la policia de Sidney. Junts descobriran que no es tracta, com creien, d’un cas aïllat, sinó que hi ha una sèrie d’assassinats sense resoldre amb un patró semblant. I com més s’acosten a l’assassí, més clar té en Harry que tothom és sospitós.

El racisme explicat a la meva filla

El gran escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun descobreix, en un diàleg amb la seva filla, els motius profunds que porten les persones a comportar-se de manera racista. De què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixement? Tahar Ben Jelloun desenvolupa hàbilment la resposta —no sempre fàcil— a totes aquestes preguntes, i el resultat és un llibre clar, senzill i valent que els nens agrairan haver llegit i els adults no haurien d’oblidar mai.

El que resta del dia

La novel·la, un prodigi de subtilesa i sagacitat, ens explica en primera persona com Stevens, el majordom, ferm i fidel, ha dedicat la seva vida a servir el seu patró, Lord Darlington. D’aquesta servitud i de l’ordre del servei n’ha fet la seva dignitat, ha renunciat a qualsevol tipus de vida pròpia, fins i tot a l’amor, i , mancat d’ideologia o opinió personal, ha secundat les vel·leïtats pro-nazis de l’aristòcrata. Quan, lluny de la casa, fa balanç de la seva vida el resultat és desolador.

El que no et mata et fa més fort

La Lisbeth Salander ha anat de cacera: ha participat en un atac hacker molt complex sense necessitat aparent de fer-ho, assumint riscos que habitualment hauria evitat. Mentrestant, a la redacció de Millennium, en Mikael Blomkvist viu els seus pitjors dies com a periodista. La revista ha canviat de propietaris i, malgrat la bona voluntat de l’Erika Berger, ell es rebel·la contra l’orientació comercial de la nova línia editorial. Sobtadament, en plena nit, una trucada desperta en Mikael: és el professor Frans Balder, eminent investigador especialitzat en intel·ligència artificial, que afirma posseir informació vital sobre els serveis secrets dels Estats Units. La seva font és una jove rebel i extravagant que s’assembla sospitosament a algú que en Blomkvist coneix massa bé. Hackers, espionatge industrial i tràfic il·legal d’informació reservada van teixint a un ritme endimoniat una complicada xarxa de mentides per les quals més d’un estaria disposat a matar. En Mikael sent que l’atzar l’ha posat sobre la pista d’alguna cosa gran, qui sap si l’exclusiva que Millennium i ell desitgen amb tant de fervor. La Salander, assetjada pels fantasmes del passat, té els seus propis plans. Ha arribat l’hora que els seus camins es tornin a trobar.

El que et diré quan et torni a veure

«Les promeses se les emporta el vent, hem d’evitar que bufi». A El que et diré quan et torni a veure, Albert Espinosa construeix un relat en el qual un pare i un fill emprenen junts una recerca que els durà a enfrontar-se amb el passat. Una novel·la que enganxa, plena de valentia i d’acció, i que, gràcies a l’original estil de l’autor, emocionarà i sorprendrà els lectors mitjançant els girs inesperats d’una trama única.

El quadern gris

El quadern gris és un text memorialístic basat en un dietari personal dels anys vint que l’escriptor reelaborà profundament per la seva publicació el 1966 com primer al tom del seu colossal «Obra completa», que comprèn més de 45 volums. Està considerat no sols un dels millors textos de l’autor sinó un dels més importants de tota la literatura europea del segle XX.

El punyal del sarraí

Primera part de la trilogia de «Jaume I el Conqueridor». Ser fill de rei no és sinònim de néixer predestinat, i la història de Jaume I, dit el Conqueridor, n’és l’exemple més clar. A tres anys era un presoner, però un home amb una voluntat de ferro és capaç de capgirar el futur i convertir-se en el rei més gran del seu temps. La seva educació, adquirida a l’Escola dels Sons i dirigida per un cavaller proscrit; les escaramusses amb els nobles que li disputen la corona; els seus amors apassionats; la conquesta de Mallorca i de València, els problemes amb els fills, i les conspiracions que es van ordint al seu voltant marquen una vida plena de trifulgues i d’obstacles, però també de possibilitats i d’esperances, d’una gran transcendència històrica.

El psicoanalista

L’any 2002, John Katzenbach va sorprendre el món amb la seva primera novel·la, «El psicoanalista», d’una qualitat tan excepcional que aconseguí enlairar-lo com a mestre del suspens psicològic. Deu anys més tard, s’ha convertit en un thriller imprescindible per a milions de lectors als cinc continents. Ara, coincidint amb el desè aniversari de la seva publicació original, es tradueix per primer cop al català, i es publica amb un epíleg de l’autor. «Feliç aniversari, doctor. Benvingut al primer dia de la seva mort.» Així comença l’anònim que rep el psicoanalista Frederick Starks, i que l’obliga a emprar tota la seva astúcia i rapidesa per esbrinar, en quinze dies, qui és l’autor de la missiva amenaçadora que promet fer-li la vida impossible. Si no aconsegueix l’objectiu, haurà d’escollir entre suïcidar-se o veure com, un a un, els seus familiars i coneguts moren per obra d’un psicòpata decidit a portar el desig de venjança fins al final. «Pocs escriptors semblen entendre les ments criminals tan bé com Katzenbach.» People «Katzenbach és un expert en l’exploració de ments desviades.» The New York Times Book Review «Katzenbach és extraordinari a l’hora de construir mons.» The Washington Post Book World «Amb “El psicoanalista”, Katzenbach es converteix en sinònim de suspens psicològic de primeríssim nivell.» Bookreporter

El Prometeu mal encadenat

El Prometeu mal encadenat és una novel·la d’André Gide, publicada el 1899, en què l’autor exposa la teoria d’una llibertat obstaculitzada per la consciència i els remordiments. Bartomeu Rosselló-Pòrcel la va traduir al català i el volumet fou publicat el 1937.