32113–32128 di 75864 risultati

Jordi d’Urtx

Al principi del segle XVII es va estendre per Catalunya una terrible caça de bruixes. En Jordi d’Urtx veu com empresonen, jutgen i condemnen els seus pares per culpa del fals testimoni de la pròpia àvia, i ha d’escollir entre intentar alliberar-los o fugir i salvar les seves germanes.

Jonàs

Àlex és llatinista i viatja a Nova York per participar en un congrés. Hi coneix Jonàs, un fotògraf hàbil i creatiu, i hi descobreix la seva sexualitat oculta. Àlex és culte, neuròtic, pedant i enormement sensible; Jonàs és una bellesa, que commou tots els qui el coneixen. L’amor sorgeix entre tots dos i decideixen viure en parella. Aviat, però, la tragèdia marca la seva relació. La mort de la mare el fa tornar a Barcelona, on s’ha d’enfrontar a una família hostil i a una societat que no l’acaba d’entendre. Amb una escriptura sòbria i continguda, plena de diàlegs i introspeccions, Isabel-Clara Simó ha escrit una novel·la alhora realista, psicològica i intimista sobre la crisi contemporània del jo, la pèrdua de la innocència i el descobriment de l’homosexualitat.

La joia d’Alexandre Magne

A Turquia hi ha un objecte d’un valor incalculable: la Joia d’Alexandre Magne. Aquest misteriós objecte està compost de Meteora, un cobejat material que dóna un gran poder a qui el posseeix, i en Martin, l’Úrsula i l’Aldous l’hauran d’aconseguir passi el que passi. Aquesta és la primera missió que la Secret Academy encarrega als tres alumnes escollits, que es complicarà de forma inesperada quan descobreixin que la joia ha estat robada i que les seves vides corren un gran perill… Entretant, en Lucas continua a la Secret Academy on, amb l’ajuda de la Rowling, es recupera miraculosament de pressa de l’accident que va tenir…

Joel

Van morir el mateix dia, la meva mare i el meu gos. La mare va morir del cor. El gos va ser envestit per un camió quan sortia de casa, desesperat, a bordar a tothom l’infart de la mare. Com si reclamés ajuda. Jo tenia dotze anys. Des d’aleshores tot va ser diferent i al cap d’un temps vaig estar a punt de morir. I me’n vaig sortir. Durant tres anys, però, vaig haver de fer llit. Tota la meva adolescència prostrat en un llit. Però, ara, no em penedeixo de res. El temps de la convalescència vaig redescobrir i estimar el pare, aquell desconegut; vaig conèixer la Lurdes, una tia excepcional que em va fer estimar el dibuix i els llibres; vaig saber el que era estimar i sentir-se estimat i… per sobre de tot, vaig conèixer la Marta.

Joc de Trons

Els estius s’allarguen durant dècades. L’hivern pot durar tota la vida. I la lluita pel Tron de Ferro ha començat. S’estén des del sud, on la calor engendra conspiracions, luxúria i intrigues, al vast i gèlid nord, on un mur de gel de set-cents peus d’alçada protegeix el regne de les forces de la foscor que es troben més enllà.En una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de desencadenar-se el conflicte. El fred s’acosta, i en les glaçades estepes del nord, a Hivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme. Al centre del confl icte es troben els Stark d’Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d’una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d’abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d’assassins i bastards, que s’ajunten en un temps de lúgubrespresagis. Entre els complots i els contracomplots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d’uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

Joc de testimonis

Tots cinc podien haver-ho fet, perquè tots sostenien una mena de relació o altra amb Kate Ballou, la bella noia de Nova York que vivia a la casa del costat. I tots cinc, cadascú amb el seu llenguatge, conten llurs històries al cap de policia —i al lector. Cinc històries que es complementen, que exhaureixen caràcters i oportunitats, que posen al descobert compromisos, quimeres, debilitats i, al final, un assassí. Stanley Ellin sap anar al fons de les coses i al fons de les criatures. I el que hi troba, és clar, no sempre és bonic ni exemplar. Però és fascinador.

Joc de miralls

Teresa Mascaró vol conèixer personalment un important i conegut escriptor sud-americà anomenat Pablo Corbalán. Aprofitant la seva visita a Barcelona, té l’oportunitat d’entrevistar-lo. Però en la vida de Pablo Corbalán sembla que hi ha un enigma i la difícil resolució d’aquest misteri ens durà a Itàlica, on un règim militar ofega de manera brutal la població. Tot això no fa sinó enterbolir encara més les escasses possibilitats de desemmascarar la veritat i aconsegueix que, lentament, la novel·la acabi sorprenent el lector.

Joc brut

En aquell joc brut, si no li hagués vist les cames, no hauria passat res. No hi hauria hagut un assassinat, ni una espera, ni una persecució miserable i insatisfactòria. Hi hauria hagut, només, la vida rutinària de cada dia, el treball, la mare, el catre solitari en aquell reducte que els feia de llar. I si, fet i debatut, alguna cosa hagués passat, ell s’hauria limitat a llegir-ho al diari, el protagonista hauria estat un altre, i un altre l’assassí i l’enamorat d’una noia que sempre hauria ignorat que era meravellosament bella. Però va veure-la ell, i aleshores no podia pas saber que era tan mortal com una arma de foc carregada. Només sabia que la desitjava. Més endavant va haver d’afegir: al preu que sigui. Però en aquell moment ja se li havia escapat de les mans…, si és que mai la hi havia tinguda.

Joana E.

Joana E. és una història real. És la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva pròpia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la saviesa, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritza.

Joan Endal

Josep Maria Folch i Torres (1880-1950) és indiscutiblement el més important dels autors catalans dedicats a la literatura per a infants i molt possiblement el més llegit dels escriptors de casa nostra. Però és, també, un novel·lista remarcable, que, amb Aigua avall (1907) i Joan Endal (1909), féu una entrada plenament reeixida dins la novel·la modernista. Després, abandonà aquest gènere i cultivà d’una manera gairebé exclusiva els altres dos compartiments de la seva obra narrativa: narracions per a infants i la novel·la rosa o blanca. Aigua avall i Joan Endal es relacionen estretament per la seva temàtica i intencions: l’autor centra la matèria narrativa en uns personatges que pertanyen al proletariat i, en un cert sentit, fa que la lluita de classes sigui el nucli de la ficció. Però Joan Endal és, sobretot, una novel·la en què Folch i Torres demostra les seves bones qualitats de narrador, que sap, amb un estil àgil i expressiu, mantenir despert l’interès del lector.

Jo, robot

Jo, Robot és un recull de relats en els quals s’estableixen i plantegen els problemes de les tres lleis de la robòtica que són un compendi fix i imprescindible de moral aplicable a robots presumptament intel·ligents. Els relats plantegen diferents situacions a què s’hauran d’enfrontar diferents especialistes en robòtica i en què es plantegen paradoxes i enginyosos exercicis intel·lectuals que indaguen sobre la situació de l’home actual en l’univers tecnològic. La protagonista de diverses de les històries és Susan Calvin, experta en robopsicologia.

Jo pos per testimoni les gavines

Aquest volum recull un dels dos llibres de relats amb què Carme Riera es va donar a conèixer i amb els quals va obtenir un èxit notable entre els lectors: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), publicats originalment per Editorial Laia. Aquests dos llibres conformen la primera etapa de l’escriptora com a narradora, en què es combinen a la perfecció els seus valors testimonials, subversius i de denúncia, amb una clara vocació poètica.

Jo no sóc espanyol

Una manera d’afirmar «qui som» és proclamar sense complexos «qui no som». Sota el títol Jo no sóc espanyol, Víctor Alexandre recull el fruit de vint converses sobre qüestions relacionades amb la identitat dels catalans. N’ha parlat amb diferents personatges dels àmbits de la televisió, la literatura, la música, el periodisme, la religió, l’esport… El resultat és un llibre àgil, contundent i d’una franquesa insòlita.

Jo confesso

Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

Jazz Gang

Som al 1935, al carrer cinquanta-dos de Nova York. La Prohibició és abolida, George Gershwin és al cim, el jazz dels negres ha conquerit l’ànima dels blancs, les bandes de gàngsters cerquen noves sortides. I un truà de dos rals és pelat a l’Onyx Club. La investigació d’un privat, tentinejant i febrosa, ben farcida de defuncions violentes, ens durà a descobrir que el difunt no es mamava el dit i que una muntanya de diamants són un mobilitzador de primera.