31953–31968 di 75864 risultati

Les cent millors llegendes populars

La tradició popular catalana amaga centenars de llegendes que expliquen i donen sentit a la seva història i les seves terres. Són moltes les llegendes que ha fornit la saviesa popular i gràcies a folkloristes com Joan Amades han arribat als nostres dies. Personatges com Amades han posat en evidència no ja la saviesa popular pròpiament dita, sinó tots els aspectes dels significats de les coses, de la manera de dir i de la manera de judicar, de les atribucions als més subtils accidents, de les representacions de les coses més banals i de vegades més absurdes. En aquest volum Amades fa un repàs de la història de Catalunya i les seves llegendes a partir de breus textos on ens apropa als orígens de la senyera catalana; el motiu del nom del salt de la reina mora de Siurana; la fundació del Monestir de Poblet; el somni del rei Jaume sota el Pi de les Tres Branques que el vaticinava com el futur rei dels tres regnes catalans; la història del rei Jaume i el descobriment de la sopa d’all; la història del Comte Arnau i la llegenda sobre la construcció del Pont del Diable.

Les Carnestoltes. La Quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest segon volum recull dades de les Carnestoltes, la Quaresma, la Setmana Santa i el Cicle Pasqual.

Les bruixes d’Arnes

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna. Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia. En créixer, la Lluna és iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’acosten al poble. Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per més que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.

Les bruixes

Les bruixes és, potser, l’obra mestra de Roald Dahl. Però no és un conte de fades, sinó que tracta de bruixes de debò. Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen molt a les dones corrents. Viuen en cases corrents i fan feines corrents. És per això que són tan difícils d’enxampar. Aquesta és la sorprenent història d’una víctima de les males arts de la Reina de les Bruixes: un nen de set anys que s’enfronta amb totes les bruixes d’Anglaterra, amb la sola ajuda de l’àvia més adorable de què mai hagueu tingut notícia.

Les bostonianes

Pocs anys després de la Guerra de Secessió, Basil Ransom decideix provar fortuna al Nord fent d’advocat. Accepta una invitació a casa de la seva cosina Olive Chancellor i després de sopar assisteixen a una reunió feminista on coneixen Verena Tarrant. Tots dos queden fascinats per la noia i intenten, cadascú a la seva manera, atreure-la cap a ells. Olive Chancellor la convenç d’anar-se’n de casa dels seus pares i venir a viure amb ella. Passa un període de temps millorant la seva formació per fer-ne una gran oradora i finalment decideix presentar-la davant del gran públic. Però Basil Ransom ha anat mantenint el contacte amb la noia. Les seves idees són radicalment diferents i vol evitar com sigui que Verena enceti una carrera pública com a conferenciant.

Les aventures del cavaller Kosmas

El protagonista és un cavaller bizantí, recaptador d’impostos, que és ajudat en la seva tasca per uns excel·lents i complicats autòmats. Kosmas és també un erudit i, pietós com és, un gran coneixedor de la literatura eclesiàstica. Es carteja amb sant Isidor i amb sant Brauli, bisbe de Saragossa, i és també un gran viatger. Als seus viatges és sotjat pel dimoni Arnulf, mediocre i truculent personatge que el persegueix incansablement i li posa un munt de trampes perquè abjuri de la seva fe. En un periple memorable, Kosmas anirà al concili de Toledo i coneixerà l’amor de la seva vida.

Les aventures del bon soldat Švejk

Durant la Gran Guerra moltes nacions es van mobilitzar per servir l’exèrcit austrohongarès. Però només d’entre els txecs va poder sorgir un soldat exemplar com Švejk; tan precís a l’hora de complir les ordres, tan obedient, que esdevé un instrument inútil en mans dels seus superiors. Però no cal saber gaire res de Hašek, dels txecs, dels Habsburg, de l’any 14 ni d’Europa per compartir les aventures del bon soldat Švejk i apropiar-se aquest llibre immens, intens. Un llibre que ha estat considerat la culminació del propòsit corrosiu del seu autor —humorista, bohemi, anarquista, alcohòlic—, però que és també el document únic d’una època, reflectida a través d’una inacabable galeria de personatges pintorescos. Švejk és el soldat sense honor, l’antiheroi, l’home vulgar, que va fent via només amb una arma: la paraula. Un devessall d’històries que ajuden a fer la vida passadora, a entendre-la i a explicar-la amb la coherència que mai no ha tingut. Considerada l’obra mestra de la literatura txeca contemporània, Les aventures del bon soldat Švejk és també una gran fita de la literatura còmica. Ho diuen els seus lectors, entre rialla i rialla.

Les aventures de Tom Sawyer

«Les aventures de Tom Sawyer» és el relat d’uns mesos en la vida d’aquest nen que viu en una ciutat petita del sud-oest dels Estats Units a la vora del riu Mississipí. Criat per la seva tia Polly, que se l’estima de tot cor però que el sotmet a una disciplina que se li fa absurda i desagradable. Tom contempla el món d’una manera molt diferent a com ho fan els adults amb els quals ha de conviure. Precisament perquè existeix aquest distanciament ens entreté amb les seves reaccions divertides i nobles. Més agrest i rebel contra aquest univers de les persones majors és el seu amic Huckleberry Finn, el company ideal de Tom que és envejat pels altres nens que contemplen en la seva vida una forma d’existència que a ells els agradaria portar. Junts viuran aventures humorístiques i dramàtiques de les quals podran sortir-ne més airosos del que hagués pogut fer-ho qualsevol adult.

Les aventures de Sherlock Holmes

En aquesta sèrie d’aventures —que varen començar a publicar-se el juliol de 1891 al “The Strand Magazine” de Londres i que després Doyle aplegaria a «The adventures of Sherlock Holmes»— se’ns presenta un doctor Watson ja casat i que ha reprès la pràctica de la medicina civil. Això l’ha allunyat durant un temps del seu mestre inseparable en l’art d’esbrinar misteris que la Policia ha deixat de banda perquè els considera irresolubles. Alternant les setmanes entre l’abatiment provocat per la cocaïna i l’eufòria que li proporcionen els casos que se li presenten, Sherlock Holmes continua posant a prova les seves extraordinàries dots d’observació i aplicant el mètode deductiu amb el rigor habitual en ell. Al 221B de Baker Street no paren d’acudir personatges importats d’ambdós costats de l’Atlàntic a sol·licitar els seus serveis.

Les ànimes mortes

Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de Les ànimes mortes, que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia. Sota la disfressa de la ironia, Gógol pretenia oferir un retrat sense concessions del país i fins de la natura humana en general, per després projectar-ne la reforma i la salvació a la manera de Dant. De manera simptomàtica, però, només la primera part (o l’Infern gogolià) va arribar a veure la llum; de l’esborrany de la segona (o el Purgatori) únicament n’han arribat alguns fragments, car Gógol va llençar-lo al foc de la seva estufa poc abans de morir.

Les ales de la nit

En una torre aparentment abandonada, coneguda com El Paradís, hi passen fets sorprenents, hi arriben cartes misterioses amb remitents enigmàtics, hi apareixen i desapareixen aus exòtiques, i uns ocells molts estranys hi organitzen cerimònies i festes meravelloses. ¿Qui mou els fils d’aquesta trama? En Dac i els seus amics, amb d’altres aliats, miren de treure’n l’entrellat.

Les ales de l’esfinx

No és un bon moment per al comissari Montalbano: la guerra amb la Lívia continua i els molts anys d’ofici comencen a pesar… Com sempre, però, la tragèdia real és més urgent que la moral: en un abocador han trobat el cadàver d’una noia nua i amb el rostre devastat per un projectil. L’única pista per identificar-la és un petit tatuatge en forma de papallona a l’espatlla esquerra, que esdevindrà el punt de partida de la investigació. I aviat de noies tatuades n’hi haurà moltes més, i totes han arribat de l’Europa de l’Est gràcies a l’associació catòlica La buona volontà, que aparentment les ha rescatades de la prostitució. Mentre la recerca segueix el seu curs, el comissari és veurà apressat per tothom: el bisbe, decidit a protegir La buona volontà peti qui peti; el senyor en comandant, per dir-ho en catarellès, que no vol fer enfadar els que manen de debò; i, naturalment, la Lívia, que l’espera neguitosa per fer un últim intent de salvació de la parella. Tantes pressions alhora no podien sinó conduir a un final accelerat, tan angoixant per a en Montalbano com per als lectors mateixos.

Les aigües de l’eterna joventut

La comtessa Demetriana Lando-Continui confia que Brunetti aclareixi les fosques circumstàncies que, ara fa quinze anys, van marcar tràgicament la vida de la seva néta, en provocar-li una lesió cerebral irreversible. Segons la policia aquella nit la noia es va tirar a l’aigua dels canals víctima de la depressió i de les drogues. Un home begut, Pietro Cavanis, va arribar a temps i va evitar que la noia s’ofegués. Les lesions, però, ja eren massa greus. La comtessa mai ha cregut la versió policial i vol que Brunnetti reobri el cas. Ni la noia ni Cavanis recorden res del que va passar. Així que Brunetti haurà de posar el nas als arxius i racons d’una Venècia envaïda de turistes, recelosa dels immigrants i amb una joventut desencantada i sense expectatives.

Laura a la ciutat dels sants

Miquel Llor (1894-1966) és un novel·lista de gran interès, que va iniciar la seva carrera literària en uns anys de gran importància per a la novel·la catalana, el gènere més negligit des de la Renaixença, i que llavors lluitava per assolir un nivell europeu. Llor fou un dels novel·listes més personals i profunds d’aquests anys i esmenta com a autors que el van influir Joyce, Proust, Give i Svevo, als quals caldria afegir els russos, principalment Dostoievski. I efectivament, amb ell i seguint els models europeus, la novel·la se centra en Barcelona i els seus homes, tema fins aleshores força oblidat. La seva novel·la Tàntal (1928) produí un gran escàndol i fou titllada d’immoral pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant a la literatura catalana d’aquells anys. Laura a la ciutat dels sants (1931), és el llibre més famós de l’autor i se n’han fet nombroses edicions. Fou també un llibre escandalós, car l’autor presenta, amagada amb un nom inventat, una ciutat prou coneguda, sota els seus caires més negatius. La novel·la analitza l’enfrontament de Laura, barcelonina, refinada i sensible, i el món hipòcrita, maldient i hostil, de la «ciutat dels sants», Comarquinal en la ficció, Vic en la realitat. Prosseguint així els plantejaments novel·lístics del Vuit-cents, Llor continua aprofundint en l’estudi d’un marginat de la societat.

Lais

Els «Lais» de Maria de França són dotze bellíssimes històries d’amor. En aquests relats —els primers contes de la literatura europea— hi conviuen la societat cortesana del segle XII, el món llegendari de la matèria de Bretanya i les aventures meravelloses característiques dels contes de fades: la cérvola blanca, l’home-llop, el vaixell fantàstic, l’astor que es transforma en cavaller… Encara avui, al cap de vuit segles, admirem el delicadíssim art que l’autora va esmerçar en una obra que ha vençut per sempre el pas del temps. Perquè —tal com diu Jaume Vallcorba a la presentació—, els «Lais» de Maria de França són unes narracions «que no tenen solament el mèrit de ser les primeres escrites en romanç: són també, com comprovarà el lector de la present traducció, una mostra de la més alta literatura».

La propina

La propina és la rotunda confirmació de l’originalitat de Larreula, que té aquest doble i excepcional mèrit: d’una banda, ser un escriptor d’alta qualitat literària, i de l’altra, no renunciant mai a aquest rigor, arribar a fer riure el lector d’una manera franca. Un lector que se sent identificat amb La propina, perquè són sis històries a través de les quals Enric Larreula recrea una sèrie de tics i d’obsessions que formen part de l’experiència quotidiana de molta gent.