31793–31808 di 75864 risultati

La memòria de les formigues

La memòria de les formigues és una novel·la profundament optimista, viva, palpable i que s’amolla i es va enroscant a poc a poc entorn del lector, fins que finalment aconsegueix ficar-se sota la pell completament. «Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran… Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit». Qui diu aquestes paraules és la Joana, una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor, però no sempre ha fet això, abans feia una feina de prestigi i responsabilitat. Mentre neteja la platja pensa en el sentit de l’existència, en la seva història i en el passat de totes les persones que ha conegut. I tot això ho escriu en el quadern de les catorze papallones que ha trobat a la platja. El quadern de les catorze papallones és el quadern que escriu la Joana per explicar-li el món a la seva filla Maria, una nena de set anys: «Jo he començat a escriure per explicar-li el món a la meva filla, perquè quan sigui gran no senti que tothom li va explicar una gran mentida». En aquesta llibreta hi trobem, a més a més dels pensaments de la Joana, les trucades de la Neus, una senyora de vuitanta anys que va a enterraments i els explica a la Joana per telèfon; les converses surrealistes que la Joana té amb el Jofre, el seu home; els diaris de la iaia, l’àvia morta de la Joana; unes entrevistes perdudes a porters; els contes que la Joana escriu per quan la Maria sigui gran; la correspondència per MAIL de la Joana amb la seva amiga Lenka, una amiga txeca que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren Erasmus a Anglaterra… i moltes altres històries. Totes elles busquen entendre una mica més el sentit de tot plegat. El lector va avançant enroscat dins d’una novel·la-riu que se l’endurà des de la sorra de la platja fins mar endins.

Memòria d’uns ulls pintats

Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l’impacte d’uns fets històrics que influeixen d’una manera especialment tràgica en la relació d’amor i d’amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica. Reconstrucció vivíssima d’un període sovint mal explicat, Memòria d’uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d’amor.

Melmoth reconciliat

Balzac recrea i fon hàbilment en aquesta breu novel·la dos dels mites més recurrents dels escriptors romàntics: el del pacte diabòlic i el del Jueu errant. Tota la trama s’estructura en una cadena de pactes diabòlics que semblen no tenir fi. Ocorre quan Castanier, caixer de Nucingen, gairebé arruïnat per la seva amant Aquilina, es prepara per desviar una gran quantitat de diners i donar-se a la fuga. Melmoth —l’heroi mític de la novel·la gòtica de Charles Robert Maturin— a qui Satanàs ha donat un immens poder a canvi de la seva ànima, s’ofereix a comprar l’ànima de Castanier…

Mel i metzines

L’Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n’és l’hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l’aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l’ofici de cuiner. Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l’autora, i s’endinsa en les dificultats de l’amor fraternal i el sentit de la vida.

La meitat de l’ànima

Un desconegut lliura un cartipàs ple de cartes a una escriptora que signa llibres el dia de Sant Jordi. La seva lectura la trasbalsa i li obre una sèrie d’interrogants que faran trontollar la memòria del seu passat familiar i de la identitat dels seus pares. Aleshores comença un procés de recerca apassionant i apassionada que la porta al vell escenari dels republicans a França. Mirarà d’esbrinar el qui és qui de l’espionatge i els agents dobles a favor del franquisme, investigarà la mort en estranyes circumstàncies d’alguns exiliats i estudiarà el paper d’alguns intel·lectuals francesos. La recerca de l’amant francès de la seva mare i el veritable paper que ella mateixa va tenir en la resistència i en la història oculta de l’exili són els secretts i misteris als quals s’enfronta l’escriptora en procurar de lligar tots els caps. La meitat de l’ànima amaga secrets que sorprendran el lector, deixa oberta la recerca del misteriós personatge del cartipàs i esdevé, sobretot, una obra corprenedora que tempta els límits de la novel·la.

Meinard Stam, ara difunt

Si hagués estat un Wolkswagen, un Citroën o un Ford, ningú no se n’hauria preocupat. Però era un Mercedes del darrer model, 220 SE, nou de trinca i escandalosament blanc. Per això, i potser també perquè s’avorria, l’agent de ronda decidí investigar. Valia la pena. Comptem: un assassinat, un tresor, una doble existència, una doble identitat, contraban i, inevitablement, una noia. Bonica, independent jove, i, fins feia ben poc, verge. L’autor, però, ha volgut fer bona mesura i introdueix una altra manera de contar una història policíaca: estrictament per a lectors que se les saben totes.

Medicina de pecat

La Medicina de pecat és l’obra en vers més extensa de Ramon Llull. Es tracta d’un tractat moral i doctrinal compost per 5.872 versos que es presenta com un electuari, o antídot contra el pecat, format per la contrició, la confessió, la satisfacció, la temptació i l’oració, i escrit en forma rimada per a una finalitat didàctica.

Mecanoscrit del segon origen

Mecanoscrit del segon origen és una obra de ciència-ficció que narra l’experiència de dos supervivents —l’Alba i en Dídac— després d’una catàstrofe. Els dos joves s’enfrontaran a la destrucció i, a poc a poc, gràcies al seu treball i a l’organització, aniran superant els obstacles.

Me’n vaig

Un diumenge a la tarda, Félix Ferrer diu a la seva dona: «Me’n vaig.» Té una afecció cardíaca i el metge li ha recomanat repòs: si vol arribar a vell, ha de començar immediatament a cuidar-se. I Félix Ferrer, un galerista d’art més aviat cínic i indolent, se’n va. I se’n va ben lluny: al pol Nord, on sota la blancor geogràfica d’hospital l’espera un tresor amagat des de fa mig segle. Com més dades ens dóna Jean Echenoz del galerista expedicionari, més van creixent i multiplicant-se els enigmes. Me’n vaig, Premi Gouncourt 1999, ha estat considerat el llibre més divertit i alhora més trist del gran novel·lista francès. Llegir-lo és embarcar-se en una aventura inquietant i plaent, on el talent literari es disfressa de lleugeresa.

Me’n vaig

Aquest és un llibre impressionant i possiblement irrepetible: un llarg monòleg en el que Pepe Rubianes explica, per primera vegada i exclusivament, aspectes encara desconeguts de la seva carrera teatral, de la seva vida i de la seva passió per Àfrica, així com alguns detalls de la persecució a la qual va estar sotmès en els últims mesos després dels suposats insults llançats contra l’unitat d’Espanya. «Me’n vaig» és un text simple però també enèrgic, una autèntica revolta contra els fanatismes d’extrema dreta, una reflexió molt lúcida sobre la relació entre Catalunya i Espanya, un judici contra les estupideses del sistema i del món en el que vivim. Aquest llibre, pensat i escrit des d’Etiòpia, reflecteix la valenta, rebel i alhora tendra personalitat de Pepe Rubianes, i la seva capacitat per fer de qualsevol idea, de qualsevol anècdota, una excusa per a dubtar dels valors que mantenen la nostra societat.

Maurice

Maurice és, sens dubte, la novel·la més agosarada d’E. M. Forster, i per això mateix l’autor no s’atreví a publicar-la en vida seva. Editada pòstumament el 1971, l’obra de seguida obtingué un gran ressò entre el públic, i la crítica la considerà una obra mestra. Maurice ens descriu la difícil adolescència i joventut d’un londinenc de classe mitjana que aviat s’adona que les seves inclinacions amoroses no són les habituals… Amb aquesta novel·la, Forster es proposa reflectir la rigidesa moral d’una societat que, no sols condemna totes aquelles experiències que se surten de la norma, sinó que arriba a considerar-les com a irreals. Amb aquesta novel·la, l’autor de Viatge a l’Índia, Una habitació amb bona vista i El viatge més llarg ens dóna una mostra més de la seva extraordinària qualitat literària.

Matins grisos

Matins grisos és la crònica intensa d’una família sacsejada per la història. Al llarg del segle convuls que va des de les bombes del Liceu fins a la mort de Franco, la família Llopart pateix en carn pròpia bona part dels conflictes que viu el país: la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil, la dictadura de Franco, amb les execucions de Grimau, Txiki, Puig Antich… La novel·la arrenca amb la coneixença de Pere Llopart, un jove advocat, i Anna Grau, filla d’un empresari del tèxtil, mentre tenia lloc una de les últimes execucions públiques a Barcelona. S’enamoren, festegen i el dia que anuncien el seu compromís, els pares d’ella moren en l’atemptat del Liceu. Com si aquest fet sagnant caigués sobre ells com un estigma, la seva relació personal se’n ressentirà profundament i també les que viuran els seus descendents, amb amors no correspostos, adulteris, relacions frustrades i matrimonis esquerdats. A cavall de Barcelona, París i Santelm (una població de la costa catalana), els membres de la família Llopart busquen insistentment moments comuns de felicitats. Però massa sovint els matins són grisos, bruts, dolorosos.

Una matinada inquietant

L’assassinat d’un corredor a la platja de Fårö sembla una oportunitat magnífica per a Karin Jacobsson, la substituta d’Anders Knutas, per resoldre un cas senzill i demostrar la seva capacitat mentre el seu cap fa vacances. Però quan es descobreix un nou mort, assassinat brutalment de la mateixa manera, les investigacions de la Karin apunten cap a una conclusió esgarrifosa.

Matilda

Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans de complir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey.

Mateu el president

En una Barcelona pre-hivernal, Jaume Fuster torna a la ciutat per incorporar-se al grup d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra. I allò que havia de ser simple rutina es converteix en un cas ben enrevessat amb un agent decapitat i el pla ordit per la gran burgesia catalana i l’extrema dreta per carregar-se el president del Barça. Putes, sicaris i periodistes completen la galeria de personatges per mostrar la putrefacció de la societat actual.

La Maternitat d’Elna

La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.