31761–31776 di 74503 risultati

A la carretera

A la carretera ja és més que una novel·la: és un referent imprescindible per entendre el pensament i la prèdica d’una generació —la generació beat— que, amb noms com Neal Cassidy, Allan Ginsberg, William Burroughs i el mateix Jack Kerouac, va sotragar als anys cinquanta els fonaments de la societat americana, i, de retop, la seva literatura. A la carretera és la crònica apassionada, rebel i visceral dels viatges a través dels Estats Units d’una colla de joves amb ganes de conèixer el món i pervertir-lo, i és també un àcid retrat d’una joventut que buscava un món diferent, lluny del somni americà.

A l’ombra de les noies en flor

Aquest volum és sens dubte, una de les joies més brillants de l’univers proustià, en què l’autor relata, amb la nítida precisió i la subtilesa que el caracteritzen, els descobriments i els desenganys del jove narrador a París durant els primers anys de l’adolescència. En aquesta època la seva admiració per en Charles Swann i la seva esposa, Odette, es veu recompensada amb l’acolliment que el matrimoni li dispensa a casa seva, i la seva relació amb la Gilberte, filla de la parella, fa un gir decisiu: els seus jocs deixen enrere la innocència de la infantesa i adquireixen l’excitant aroma de la descoberta, dels primers passos cap a l’establiment d’un vincle amorós i eròtic. Al mateix temps, el protagonista, empès per la seva passió per les diverses manifestacions de l’expressió artística, s’acosta al teatre i la literatura, i estableix així les seves primeres afinitats electives en el món de l’art.

A l’ombra de l’arbre kauri

Nova Zelanda, 1875. La Lizzie i en Michael Drury han complert el seu somni i finalment tenen una gran granja d’ovelles amb què poder construir un futur prometedor. Tanmateix, la seva vida comença a trontollar de sobte quan la seva filla Matariki és segrestada per un líder maori. Mentre en Michael fa tot el possible per recuperar la seva filla, a la família Burton un sorprenent esdeveniment omple d’alegria la Kathleen: el seu fill Colin torna a Nova Zelanda. No obstant això, ningú no sospita les conseqüències d’aquest retorn…

A l’estil marcià

A l’estil marcià recull dos relats llargs i dos relats curts d’Asimov publicats originalment a principis dels anys cinquanta, dècada que es recorda com la més fructífera i memorable de tota la seva trajectòria com a escriptor de ciència-ficció. Les dues narracions llargues són particularment sòlides i mereixen figurar entre les obres més destacades d’Asimov. Plantejant un cert grau d’expansió de la humanitat pel sistema solar, el relat A l’estil marcià descriu la crisi que pateix una colònia establerta precàriament a Mart com a conseqüència dels interessos polítics conservadors d’un mandatari terrestre. El reclam, l’altre relat llarg, se centra en l’estudi que porta a terme una expedició científica de les restes d’una colònia establerta en un planeta bellíssim, que ha sucumbit als efectes mortals d’una misteriosa malaltia.

A l’oest de Roma

Henry Molise, un escriptor que havia tingut talent, mira al seu voltant i, què veu? Quatre fills que només fan que donar-li disgustos, una dona hostil, baralles i reconciliacions lacrimògenes, cinquanta-cinc anys que li pesen una tona. Només li queda abaixar el cap i pensar en Roma, la Roma eterna, la Roma que el crida amb els seus cants de sirena. Però, quan fugir sembla l’única sortida possible, un regal caigut del cel aterra a cals Molise: l’Idiota, un gossot geniüt amb una hilarant predilecció pels mascles de tota mena. Amb la mateixa tendresa i ironia amb què tractava l’embaràs a Plens de vida i la sornegueria i compassió amb què parlava dels pares que envelleixen a La germandat del raïm, a «El meu gos Idiota», el primer dels dos relats d’A l’oest de Roma, John Fante explora l’estupefacció que senten els pares davant l’emancipació dels fills. El volum es completa amb «L’orgia», un relat sobre el despertar d’un nen a les veritats ocultes de la vida adulta de la mà del seu pare i el seu company de feina.

A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar

Aquesta és la crònica d’una passió portada al límit: la que va viure la jove escriptora canadenca Elizabeth Smart pel poeta anglès George Barker, un home casat del qual ella es va enamorar a través dels seus versos, sense conèixer-lo personalment. Després de mantenir-hi una relació per carta, va convertir-se en la seva amant i en mare de tres fills seus. Amb un llenguatge prodigiós, ple d’imatges tan originals com trasbalsadores, la novel·la narra el seu enamorament addictiu per Barker, amb qui estableix una relació que esdevé quasi una experiència mística. Escrita als anys quaranta, l’obra de Smart és també el retrat d’una època marcada per la intransigència i el puritanisme, que contribueixen a precipitar el seu amor al fracàs.

A cops de punyal

L’1 d’octubre de 1862, tretze persones són apunyalades a la mateixa hora i en punts equidistants de la ciutat de Palerm. La investigació del crim la durà a terme l’advocat Guido Giacosa, un piemontès nouvingut a Sicília que, després de ser nomenat fiscal general al tribunal d’apel·lació de Palerm, intentarà demostrar que el veritable instigador dels fets és una important figura de la classe dirigent interessada en reinstaurar l’antic ordre borbònic. El primer sospitós a confessar la seva culpabilitat serà Angelo D’Angelo, que no trigarà a delatar a la resta d’implicats. No obstant això, tot assenyala com a màxim responsable al príncep de Santa Elia, acabalat i poderós senador. Sciascia part d’un episodi històric per construir un amarg retrat de les classes socials que ostenten el poder, del seu caràcter abusiu i dels laberints de corrupció que les envolten. Des d’un òptica lúcida i alhora pessimista, l’escriptor sicilià configura un tortuós relat sobre la derrota de la justícia i la vulnerabilitat de la societat davant la dominació d’un Estat corruptible i degradat. A través del protagonista, Guido Giacosa, queda reflectida la impotència del que lluita per imposar la veritat i la raó sobre l’acomodatícia acceptació d’un sistema polític i judicial arbitrari.

A cavall de dos cavalls

En una societat policíaca dominada per la incúria i la misèria, dos vells, un home i una dona, fan d’enllaç en una organització clandestina d’alliberament. Periòdicament són visitats per diversos cossos de la policia caracteritzats per la brutalitat, l’estupidesa i la incompetència. Només se’n podran defensar creant tota la confusió possible. És, en el fons, una història dramàtica contra les dictadures, però també una petita joia de l’humor absurd. Escrita el 1966, va ser publicada el 1967 per l’Editorial Alfaguara. A cavall de dos cavalls és una obra desconcertant, que en alguns aspectes, podria emparentar-se amb el teatre del seu autor i en la qual és evident una intenció social que ara per ara encara no pot ésser referida en termes totalment explícits. El neguit i la inquietud, el malestar i la protesta que acompanyen inevitablement certes situacions de força, són ací reflectits en les anades i vingudes que, sobre un fons d’homes en marxa, tenen lloc en un determinat pis on una parella de vells, marit i muller, acaben fins i tot per confondre llur identitat en la d’uns homònims que al capdavall poden ésser ells mateixos, cosa gens de sorprenent en un món on la mentida ja es l’únic valor d’intercanvi i l’home és contínuament humiliat per una actuació ordenadora que, en acudir a l’arbitrarietat deliberada, l’obliga a crear-se una altra realitat muntada a cavall de dos cavalls: allò que és, objectivament, i allò que només viu la imaginació però acaba per incidir en l’existència de cada dia. I si al final l’autor s’hi compromet personalment i els cavalls ens resulten de carn i ossos, senyal que el joc és seriós de cap a cap.

A cadascú el que és seu

Ens trobem en un poble de l’interior de Sicília. Una carta anònima amenaça de mort el farmacèutic Manno, un home que «vivia tranquil, no havia fet mai cap mal a ningú, i no es posava en política». Però l’amenaça s’acomplí puntualment, durant una cacera, sense donar temps a Manno d’encomanar-se a Déu ni al diable. Laurana, un jove professor de l’institut, mogut per la seva passió intel·lectual, intentarà de buscar l’assassí enmig d’una xarxa de silenci i complicitat. Una novel·la de Leonardo Sciascia per a fer-nos conèixer la gent del seu país, Sicília. I ho fa, com ell mateix diu, amb «ironico divertimento» sobre els personatges, els paisatges i el diàleg, d’on sobresurt, el nítid relleu de les millors pàgines del més jove novel·lista sicilià, pàgines tan plenes de passió civil com madures d’una clara denúncia i d’una evident penetració poètica.

A ca’la sonambula

A ca’la sonambula és un entremès en vers de temàtica rural i crítica social, publicat el 1881 i estrenat al Teatro Català del Romea el mateix any.

99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents

99 idees que us faran recargolar de riure fins a pixar ratafia! Jair Domínguez, amb la destral a l’espatlla i el boli BIC (cristal) a la mà, amb grans dosis d’humor, ironia i molta mala bava, assenyala a tort i a dret, dóna raons i raona capricis. 99 aniquilaments que no deixaran cap titella al guinyol ni cap pallasso al circ. Val més que us agafi confessats! La bruixa d’or, el fuet, el gintònic, Duran i Lleida, Barcelona World, Iniesta, La Roja, Messi, Pere Navarro, Díaz Ferran…

501 crims que has de conèixer abans de morir

El nostre país està esquitxat de sang. Des de l’any 415 fins a l’actualitat, us presentem els 501 crims que s’han anat inventariant als Països Catalans; els crims que més han impactat la nostra societat i que no podem ignorar ja que els nostres crims formen part de la nostra cultura i ens defineixen com a país: assassinats passionals, extorsions, segrestos, actes de picaresca, crims de motivació ideològica, desaparicions… De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de Serrallonga a l’assassí del Putxet, de la vampira del carrer Ponent al cas de les noies d’Alcàsser, del violador de l’Eixample al crim de cala Gració: els 501 crims imprescindibles de la nostra història.

50 moments imprescindibles de la història de Catalunya

Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i, realment en sabem gaire cosa? Per què a Mallorca s’hi parla català? Quan i per quina raó Catalunya i Aragó van formar un regne comú? Perquè els catalans vam fer l’única revolució industrial del món sense tenir cap dels elements imprescindibles per fer-la? Qui eren els visigots i quin llegat en queda?

50 consells per no semblar gaire català. 50 consells per no semblar espanyol

Andrew J. Parsons i Tove Lipponen, ell canadenc i ella finlandesa, fa diversos anys que per raons professionals estan establerts a Catalunya. Junts han decidit escriure aquest curiós llibre sense ànim d’ofendre ningú, perquè, en paraules de l’Andrew, «m’ha semblat interessant posar per escrit la visió d’un estranger sobre el comportament dels espanyols quan viatgen, i revelar perquè són tan fàcilment detectables quan són en altres països».

4 Patis

Llibre de poemes en català. Versos de l’esperança, versos d’amor i poemes al vent. «Què es pot fer avui amb un grapat de poemes que creus que no són exactament dolents. Abans, els poetes o aspirants, se’ls guardaven al calaix si l’editor no els hi feia cas. Gabriel Ferrater en va cremar molts de joventut, diuen. Tot això ha de crear al autor una sensació ambivalent, guardar-se les coses. Ara hi ha la constel·lació de petits i grans estels virtuals, internet, els blogs, las webs, etc., que ofereixen una alternativa. Fa temps vaig fer una selecció de versos que havia escrit lentament. Han quedat molts enrere, aquells poemes que llegeixes més tard i penses. I de tots aquells que em van semblar publicables n’he fet un recull, 4 Patis, que he anat publicant al blog de “Poemes al Pati”. El llibre està format per 35 poemes i quatre seccions. N’hi ha de totes les mides, amb tres o quatre horrorosament llargs. Potser que pel camí n’afegeixi algun de nou o que descavalqui algun de vell».

39 + 1

Si al vostre pastís d’aniversari hi ha hagut recentment o hi haurà, molt aviat, 39+1 espelmes, aquest és el vostre llibre. La seva protagonista és una dona amb una feina apassionant, tres fills —un adolescent i dues nenes petites—, un ex-marit i un marit, sogres, pares i germans, amigues íntimes, uns quilos i unes arrugues de més i molt de sentit de l’humor. L’Ília odia el carnaval i els consells de l’esthéticienne, li encanta anar de compres i xafardejar amb les amigues, i s’estressa amb les festes de Nadal i les visites al ginecòleg. En canvi, li importa un rave no saber fer croquetes.