31713–31728 di 74503 risultati

Un altre món

A Arcadi Oliveres la paraula l’ha convertit en un referent dins els moviments que lluiten per buscar altres camins dins l’actual procés de globalització i dins les injustícies del planeta. “Oliveres és el profeta desarmat que sacseja les nostres consicències.” (Joan Barril) És possible un altre món? Amb el seu discurs crític i a la vegada pedagògic, Arcadi Oliveres considera que no només és possible, sinó també necessari, sobretot davant les injustícies socials i la degradació ambiental. Entre la complicitat cap a un sistema que ens domina i les possibilitats de discrepar-hi hi ha un espai de consciència que ens ha de permetre veure que ni tot està perdut ni tot és impossible. Es tracta de posar en funcionament els mecanismes i les eines necessàries per desmuntar algunes teories i buscar un món més just.

L’altra

L’Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d’avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten.

Alta tensió

Myron Bolitar sempre ha desitjat la voluptuosa femme fatale que acaba d’entrar al seu despatx per demanar-li ajuda. Continua tenint un cos fabulós, però està embarassada de vuit mesos… L’antiga figura del tennis Suzze T i el seu marit, en Lex, una estrella del rock, són clients seus i, al llarg dels anys, en Myron ha negociat multitud de contractes per a la parella. Però ara en Lex ha desaparegut i l’embarassadíssima Suzze plora, convençuda que els rumors que algú ha penjat a internet que posen en dubte la paternitat del bebè han allunyat l’home que ellajura que és el pare del seu fill. Amb aquesta nova entrega del cicle de Myron Bolitar, l’escriptor Harlan Coben ofereix una nova lliçó de literatura policíaca en estat pur: trepidant, emocionant, plena d’efectes i d’inesperats canvis de rumb.

L’Alquimista

Quan una persona desitja realment una cosa, tot l’Univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni. N’hi ha prou que es deixi guiar per l’aprenentatge més difícil: aprendre a escoltar el Llenguatge dels Senyals, que està sempre a punt de mostrar el que els ulls no poden veure. L’Alquimista relata el viatge del jove Santiago, que va deixar les seves ovelles als camps d’Andalusia per endinsar-se en el desert, camí de les Piràmides. Amb un llenguatge planer, Coelho construeix un símbol cristal·lí sobre l’home, els seus somnis i la vida en el món. Comparada sovint amb El Petit Príncep i Joan Salvador Gavina, aquesta novel·la ha captivat milers de lectors d’arreu del món i ha obtingut un important reconeixement internacional: la National Library Association dels Estats Units el va considerar un dels quatre millors llibres del 1994 i va ser escollit millor llibre de l’any pel Sidney Morning Herald d’Austràlia i pels lectors de la revista francesa Elle.

Aloma

«Aloma» relata un any crucial en la vida d’una noia de divuit anys, que descobreix l’amor a través d’una relació conflictiva amb un home que li dobla l’edat. La noia viu aquesta relació amb una barreja ambigua d’atracció i repulsió, sobre el rerefons convuls de la Barcelona republicana, en la qual aprèn a fer-se lliure. La protagonista d’aquesta impactant novel·la d’anàlisi psicològica és, cronològicament, la primera de les grans heroïnes rodoredianes, com la Colometa de «La plaça del diamant» o la Teresa Goday de Valldaura de «Mirall trencat», i és també la que presenta més elements de semblança amb la vida real de l’autora. La seva personalitat, en el pas de l’adolescència dins el clos familiar cap a la joventut viscuda amb independència, deixa una empremta perdurable en la memòria dels lectors.

Allò que va passar a Cardós

Allò que va passar a Cardós by Ramon Solsona
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.
Sis anys després de *L’home de la maleta*, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.
**Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.**

Allò que dèiem

Últimament s’ha posat de moda dir que “tot ha canviat des de l’atemptat de l’onze de setembre”. Els americans es pensen que ho inventen tot, però nosaltres, els catalans, ja fa tres-cents anys que ho sabem, que els onzes de setembre hi ha molt mala folla. La diferència és que nosaltres, el 1714, no vam tenir la mateixa capacitat de reacció que els americans ara. El Bush ha començat una guerra mundial, i el Rafael de Casanova, que era català i més discret, es va quedar plantat en una cantonada i va dir “saps què? Jo em quedo aquí, que un dia o altre em faran una estàtua”». Del monòleg: «El nou desordre internacional».

Allà on sigui el meu cor

La vida de la Montse ha canviat completament: un fet imprevisible ha sacsejat els seus fonaments. Ha estat a les portes de la mort, però l’ha vençut, encara que el preu es molt alt. Ara en la seva vida hi ha un abans i un després. I mentre mira de recuperar el somriure, viure l’estiu com una noia més, oblidar l’abandonament i el dolor, apareix en Sergi, l’esperança. Potser l’amor. O no és el que sembla?. Realment ha estat la casualitat el que els ha fet ensopegar?

Allà on els arbres canten

La Viana, l’única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s’estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d’hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l’amenaça dels bàrbars de les estepes… I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se’n a la guerra. En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s’expliquen sobre el Gran Bosc… allà on els arbres canten.

Alien

Els tripulants de la nau interestel·lar Nostromo remolquen una refineria amb milers de tones de cru i combustibles cap a la terra quan son trets inesperadament per Mare, la computadora principal de la nau, del crio-son per tal d’atendre una suposada trucada de socors. Però segurament, si sapiguessin l’aterridora veritat que s’amaga darrera d’aquest fet misteriós, des del capità Dallas fins al gat Jones (Jonsy pels amics) contravindrien les ordres de la Companyia i s’afanyarien a posar rumb a la seva destinació original; el planeta terra.

Alícia al país de les meravelles

Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible: el país de les meravelles, habitat per un seguit d’animalons amb qui es relaciona com si fossin persones. La barreja de somni i realitat en un espai imaginari, ple de personatges fantàstics i d’objectes animats, va permetre a Lewis Carroll presentar una caricatura de les convencions socials que és, encara avui, una obra mestra divertidíssima, intel·ligent i captivadora.

Algú com tu

«Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean-Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina.

Alfons XIV

El protagonista d’aquesta història és un fosc agent dels serveis secrets del règim franquista. Acostumat a executar les ordres dels seus superiors sense qüestionar-ne els motius o la validesa, mai no hauria sospitat que després de vint anys de servei es veuria implicat en un afer d’Estat que el col·locaria en una situació més que compromesa: la successió de Franco. En plena lluita entre joanistes, joancarlistes i carlins, entre d’altres, perquè el seu candidat sigui designat hereu, ningú no sap que Franco té un as guardat a la màniga. L’agent Tutusaus, en el seu paper de sicari a les ordres de la més alta jerarquia militar, serà el protagonista involuntari d’uns fets que no controla però que assumirà fidelment fins a les últimes conseqüències. Alfons XIV. Un crim d’Estat no és una novel·la qualsevol: Lluís-Anton Baulenas recrea una època -entre final dels 50 i principi dels 60- encara a la memòria de molts i hi situa una trama plena d’intriga i emoció en què es fa palesa la manca d’escrúpols a l’hora d’intentar assolir el poder. Segona entrega d’una trilogia iniciada amb Noms a la sorra, aquesta és sens dubte una de les històries més ambicioses que s’han publicat en els darrers anys.

Àlex

Una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhœven només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Mentrestant, en una nau abandonada, la jove és salvatgement colpejada i exposada a una mort que sembla, cada cop més, inexorable i terrible. Treballant contra rellotge, quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d’estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Àlex en realitat? L’enigma mantindrà Verhœven en suspens i en direcció a un final amarg. Al capdavall, salvar la vida de la noia serà la menor de les seves preocupacions.

L’alè de cada nit. Antologia poètica

Vladimír Holan (Praga, 1905-1980), fins ara inèdit en català, a cent anys del seu naixement, continua essent el més celebrat poeta txec al costat de Seifert, malgrat la seva manera àcida i contundent de veure la vida, després d’haver patit guerres, ocupació nazi, d’haver-se vist prohibit, rehabilitat i finalment premiat. Molts lectors podran descobrir la sensibilitat i la vivesa de la seva poesia, una poesia agosarada i punyent, sempre oberta a dir més, dient el just, i concretada en els poliedres de l’existència: la constància del dolor, física i metafísica donant-se la mà, la mort com a símptoma de barbàrie i alhora com a temps d’espera per a la saviesa, i el paper de la mare-família i de la infantesa com a consol. Una poesia de lectura dura, però apassionant. Un repte per al lector. Una veu que arriba a l’abisme dels cors.

Albertine desapareguda

Durant l’estiu i la tardor de l’any 1922, Marcel Proust va introduir canvis decisius en el manuscrit d’Albertine desapareguda. Tret d’un petit cercle de contemporanis (el seu germà Robert, Jacques Rivière, Jean Paulhan), ningú, fins avui, no en sabia res. El 1986, la coincidència d’una sèrie de circumstàncies providencials va permetre’n el redescobriment. I aquest és el text que avui publiquem. Els proustians hi descobriran, amb emoció, que l’autor volia que la versió definitiva d’Albertine desapareguda fos més breu, més densa que aquella de què disposàvem fins avui. Mitjançant un seguit de retocs, d’afegits i de supressions, Proust alterà el sentit del llibre i hi introduí aquells «àtoms de veritat» que fan augmentar el valor d’una obra i li atorguen el seu perfil definitiu. El 1925 el professor Robert Proust no va poder editar la «veritable» Albertine desapareguda. Ha arribat el moment de lliurar a la posteritat la forma definitiva d’una obra mestra.