31697–31712 di 74503 risultati

Anatomia d’un desengany

El suport a la independència a Catalunya ha crescut acceleradament els últims anys. Per què s’ha produït aquest canvi? És només conjuntural o serà definitiu? Per donar resposta a aquestes qüestions, Germà Bel dissecciona en aquest llibre els problemes nuclears de la relació entre Catalunya i Espanya. En particular, la dinàmica del conflicte entre grups, els seus efectes sobre les relacions territorials i les conseqüències que tenen en el funcionament de l’Estat. tots ells, assumptes que es projecten damunt àmbits de la política relacionats amb l’augment del suport a la independència: identitat nacional i sentit de comunitat (llengua i política educativa), raons econòmiques (relacions fiscals amb l’Estat) i oportunitats de futur en un món global (és a dir, infraestructures). ¿Ha deixat una part important dels catalans de considerar la reforma d’Espanya com a opció viable per assolir un encaix acceptable de Catalunya en el marc de l’Estat espanyol? La resposta a aquesta pregunta és la tesi que defensa l’autor, per a qui la percepció d’un menú limitat a dues oposicions —assimilació o secessió— és la raó per la qual cada cop són més els que prefereixen la segona alternativa.

Anar de debò. Els catalans i Espanya

Fa cinc anys que els catalans vivim una situació política tan excepcional com inesperada: estem davant d’una cruïlla de gran transcendència. L’anàlisi històrica pot ajudar a comprendre els orígens i la natura d’aquest llarg enfrontament entre la ciutadania catalana i les institucions polítiques. Aquesta obra reuneix escrits del professor Borja de Riquer publicats durant una dècada. D’una banda estudien etapes històriques dels segles XIX i XX, que, a grans trets, se centren en l’anàlisi del lloc i del paper dels catalans en la política espanyola contemporània, i en el sorgiment i l’actuació del moviment catalanista. D’una altra analitzen situacions del temps present, del segle XXI, en articles de premsa.

L’analfabeta

Onze capítols per onze moments de la vida d’Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l’escriptura de les primeres novel·les en francès. La infància feliç, la pobresa arran la guerra, els anys de solitud a l’internat, la mort de Stalin, la llengua materna i les llengües enemigues —imposades— que són l’alemany i el rus, la fugida cap a Àustria i l’arribada a Lausanne, amb la seva criatura. No es tracta d’històries tristes, sinó més aviat colpidores… amb frases curtes, la paraula justa, una lucidesa constant, l’humor… Una dona que supera amb esforç l’escull fet d’exili i de llengües estranyes, amb les quals ha de conviure.

Ampliació del camp de batalla

El narrador d’Ampliació del camp de batalla és un enginyer informàtic fastiguejat per la feina, que ha de vendre als seus clients les bondats de les noves tecnologies… És un antiheroi que ha deixat de lluitar, que observa des d’una certa distància els seus congèneres, que va lliscant cap a la depressió; fa dos anys que duu una vida casta, es refereix a «les dones que m’obrien els seus òrgans» amb tanta repugnància com quan parla de les egoistes psicoanalitzades… Amb la precisió d’una autòpsia, descriu el camp de batalla de la societat neoliberal, amb els seus perdedors en l’àmbit econòmic i sexual: l’ampliació del camp de batalla a totes les edats de la vida, a totes les classes socials…

Amors ridículs

Potser per haver estat escrites en el període més feliç de la vida de Milan Kundera (entre 1959 i 1968), segons les seves pròpies paraules, les narracions d’«Amors ridículs» són les més alegres, les més seriosament desvergonyides i les més reflexivament divertides de tota la seva obra. La faràndula de personatges hedonistes que desfila davant els ulls del lector, tots ells a la recerca dels jocs múltiples i contradictoris de l’amistat, l’amor i el sexe, i embolicats en un món ple de severitat, hermetisme i inquisició, no pot sinó incitar al riure. Un riure autèntic, entremaliat; un humor savi, refinat i joiós, al qual ens té ja acostumats l’autor de «La insostenible lleugeresa del ser».

Amorrada al piló

Quan molts estudiosos i professors ja havien redactat l’acta de defunció de la novel·la catalana, i després de sentir l’eixordador lament d’aquells que es queixaven per la manca d’una «subliteratura» —signe evident de normalitat— autòctona, per fi ens arriba aquesta meravellosa novel·la que us farà la boca aigua i que no podreu deixar ni per un moment. Una novel·la que us mantindrà en tensió —i en erecció— en concentració permanent. Un autèntic fruit saborós d’una jove promesa que és capaç de complir i donar-ho tot: que fa ràdio arrapada al micròfon, amb una dedicació i amb una llengua viperina, loquaç i alhora juganera. Una locutora que seduirà tant els lectors com les lectores des del primer moment, en aquesta novel·la plena d’humor i d’humanitat, i que ben segur els farà trontollar gairebé tots els principis.

Amor meva

A través de quatre generacions de mares i filles d’una mateixa família, Isabel-Clara Simó narra la història d’una nissaga de dones liberals i coratjoses amb arrels jueves. Des de la besàvia Rut fins a la jove Dèbora, passant per la Regina i la Pat, al llarg de tot un segle les dones de la família Valleriola han hagut de lluitar amb determinació i valentia per fer-se un lloc al món. Les desavinences amb els temps i l’època que els ha tocat viure les han marcat des del mateix naixement, i per mantenir la pròpia identitat i viure lliurement sovint han hagut de rebel·lar-se, amagar els seus orígens i fins i tot la seva vertadera sexualitat. Des de la Barcelona de principis del segle XX fins al París dels anys seixanta o el Londres actual, Amor meva relata un itinerari social i íntim de culpes i perdons. Una novel·la coratjosa i sincera que explora els límits de la identitat i ens descobreix molts dels secrets que oculten les aparences.

Amor i amistat. Les tres germanes

«Amor i amistat» i «Les tres germanes», escrites durant l’adolescència, ens mostren una Jane Austen alternativa i subversiva. L’autora hi narra amb to de paròdia les peripècies d’unes joves que, rebutjant una proposta de matrimoni, es revolten contra les expectatives familiars i les convencions de l’època. En les dues històries, la jove Austen demostra ja la capacitat creadora, plena d’ironia, enginy i talent, que es consolidaria en les seves grans novel·les posteriors. Una obra divertida i sorprenent per redescobrir l’autèntica Jane Austen.

Amor d’idiota

Més que una atípica història d’amor, Amor d’idiota és una narració sobre l’amor. Ambientada a la Barcelona postolímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després d’uns mesos de somni es feia més dur, explica la història d’un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstàncies que, potser, el forçaran a canviar de vida. D’una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort d’un amic i, de l’altre, l’impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat. Amor d’idiota comença una gèlida nit de gener de 1993, quan els pèls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s’acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic. Com en altres novel·les de l’autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l’amistat, a valors suposats, l’amor o a tots dos alhora. A l’espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d’ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció.

L’amic retrobat

L’arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l’amistat de dos companys d’escola. Un d’ells és jueu, l’altre és membre d’una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia. Al llarg d’un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se’n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s’ho, el retrobarà novament.

Ambaixador a la cort del Gran Mogol

Aquesta edició presenta l’obra literària i cartogràfica d’Antoni de Montserrat fins ara desconeguda en el nostre país, acompanyada d’una biografia, set-centes notes i seixanta imatges. El «Mongolicae Legationis Commentarius» descriu els viatges del jesuïta català per Àsia, des de l’Índia fins a Pakistan i Afganistan. Montserrat ens hi descobreix ètnies, tradicions i religions, moltes d’elles descrites per primer cop a Occident. Els tibetans, caixmiris i paixtus del segle XVI són alguns dels pobles que l’autor ens presenta. El seu llibre ens transporta a les serralades més altes del planeta (Himàlaia, Karakoram i Hindu Kush), als rius Indus i Yamuna, i a ciutats que van captivar la imaginació d’Europa com Agra, Delhi, Lahore, Peshwar i Kabul.

Amb la por al cos

Era un somni, i Mildred, que s’havia mort setze anys abans, s’allunyava per la neu, però el petit paquet que un dia deixà un home era ben real, i Lucille començà a preguntar-se com havia acabat la primera muller del seu marit. Pas a pas, amb aquest domini del suspens psicològic que li és propi, Margaret Millar ens mena al bell mig d’un xuclador on es remouen estranyes i obstinades passions, i l’ànsia augmenta a mesura que ens atansem a l’inevitable però inesperat i terrible desenllaç, on una criatura, fràgil com nosaltres, i fins aleshores despietada, exclama: «Tinc por!» Un cop més, l’autora ha aconseguit el prodigi: crear un món real i al·lucinant i fer-nos-hi participar.

Amb l’aigua al coll

Una vegada un home savi em va dir que el millor moment de la vida d’un vaixell és quan el compres i, molt especialment, quan et desfàs d’ell. Jo vaig tenir un vaixell, l’any 1996, el vàrem vendre, llavors vaig escriure aquest llibre. A dia d’avui segueixo sense vaixell i encara no l’he trobat a faltar. Aquest llibre conta la historia d’unes vacances lamentables viscudes per dos quasi amics, José Carlos Casamitjana i Miquel Rovira. Li vaig donar forma de novel·la només per dissimular.

Amb l’aigua al coll

Per primera vegada, Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli, els dos mestres de la narrativa negra italiana contemporània, uneixen el seu enginy per oferir-nos una història que té com a protagonistes els seus personatges més famosos: el comissari Salvo Montalbano i la inspectora Grazia Negro. El motiu que els ha posat en contacte és un insòlit homicidi que ha tingut lloc a Bolonya. La víctima ha estat trobada amb una bossa de plàstic al cap. A terra, al costat del cadàver, han aparegut tres peixets vermells. El cas és a les mans de la inspectora Negro, qui en descobrir que la víctima és originària de Vigata demana ajut al seu col·lega sicilià. Però, fins a quin punt Montalbano estarà disposat a participar en una investigació que s’anuncia perillosíssima i taxativament prohibida pels superiors?

Altres veus, altres àmbits

Una societat que s’enruna i s’enfonsa en la terra mateixa d’on ha sorgit: el sud dels Estats Units. Un noi, Joel, retornat a la seva família. I el descobriment adolescent d’un món que té els matins com ’una pista neta per a qualsevol futur’. Una vegada ha descobert això, ja cap fet concret tindrà importància per a Joel: morirà el seu pare, s’enfonsarà la seva casa, però tot plegat no li despertarà l’interès que li desvetlla el fet de valorar el món, sospesar les idees noves amb les velles, qualificar un univers alhora real i fantàstic… Truman Capote, en aquesta novel·la extraordinària, ha sublimat, en una prosa refinada que és preciós arabesc i virtuosisme, la poesia de McCullers, el pessimisme de Faulkner i el realisme de Caldwell. Així, l’amenitat de l’anècdota viscuda per Joel es dilueix en el conjunt de fets, caràcters i projectes que resumeixen, en darrera instància, la història de la terra on viu.

Un altre pas de rosca

«Un altre pas de rosca» és una de les històries de por més famoses de tots els temps, qui sap si no tan sols per la seva sorprenent efectivitat i per la suspensió de l’ànim que provoca, sinó també per un altre factor d’extraordinari rendiment: l’absència dels trucs tradicionals de la literatura de terror. De fet, el lector es trobarà en un paisatge estiuenc i assolellat, en una vella, còmoda i traquil·la casa de camp anglesa, amb una jove institutriu que haurà d’encarregar-se d’un parell de criatures singulars i encantadores. I aquí el lector haurà de decidir si el món irreal i al·lucinant que de cop hi apareix és una percepció raonable o bé, per contra, el resultat de la imaginació insana de la, en aparença, assenyada institutriu. La impressió que deixa aquest clàssic indiscutible s’assembla a la de l’horror de la incertesa o al vertigen del dubte que no sabem reduir.