31441–31456 di 74503 risultati

D’ofici, perdiguer

Tothom troba la mar de normal que aquell any, per Carnestoltes, les castanyeres en lloc de castanyes venguin unes misterioses boles blanques. Bé, tothom tothom… no, perquè la Núria està força intrigada. I quan coneix l’Ovidi, un detectiu de debò, encara s’interessa més pel tema. La llàstima és que els pares no la deixen sortir després de sopar, i ella se les ha d’enginyar com pot per ajudar l’Ovidi a investigar el cas.

La cuynera catalana

La cuynera catalana no és tan sols un llibre de receptes. Té una voluntat didàctica i descriu hàbits higiènics, protocols a taula, conservació d’aliments i, fins i tot, economia domèstica. Les mesures de volum de líquid en aquest llibre es fan amb porrons, una antiga mesura de capacitat. Al quart llibre defineix el públic al qual va dirigit el manual, que està fet amb «un método clar y sensill, proporcionat á la capacitat é intelligencia dels ignorants». Destinat originalment a un públic femení, perquè a mitjan segle XIX, era la cuina un espai exclusiu de les dones. Publicat en català, perquè segons l’autor, arribaria millorar a la interlocutora directa: «Habem redactat en nostre idioma català, á fi de ferlo de un us general, y acomodat à la capacitat de tothom». Una de les característiques diferencials de l’obra és la presència, fins ara inèdita en escrits coetanis, d’introduccions teòriques sobre hàbits higiènics, preparacions de les peces, ingredients emprats, protocol a taula i conservació. Una informació complementària que supera el mer receptari i que tenia tot el sentit per la voluntat didàctica i, sobretot, el sentit comú d’una cuina on encara es cuinava amb llenya. L’estructura del llibre també és prou exemplificadora de quins eren els hàbits alimentaris de mitjan segle XIX, sobretot per a les classes populars.

Curial e Güelfa

Curial e Guelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en catalá. Fou el 1876 quan Manuel Milá i Fontanals parlá per primera vegada d’ aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L’ any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L’ última edició, que corregeix algunes errades de transcripció i que s’ acompanya d’ un estudi sobre la seua autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valenciá) és d’ Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007). El 2011, Quaderns Crema editá una edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. La novel·la está dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s’ inicia en el món de l’ aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Guelfa (vídua de quinze anys) que fa que l’ acompanye una donzella seua: Festa. El segon llibre, molt més rápid que l’ anterior grácies a la diversitat d’ aventures, l’ agilitat dels torneigs, l’ elegáncia i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d’ aconseguir l’ amor de l’ heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l’ arribada a París. Al llarg de l’ últim llibre, l’ autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnás, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Guelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Guelfa i s’ hi casa.

Cul de sac

T’has passejat mai pel barri de la Ribera a les dues de la matinada? Has entrat alguna vegada en un bar heavy ple de fum? Has anat amb moto a tota velocitat pels carrers de la ciutat? T’has enamorat mai d’una noia del teu curs? Si has fet alguna d’aquestes coses, segur que en Ramon et resultarà familiar. Però ell s’ha endinsat en un món molt perillós, massa.

Cuina mediterrània catalana

Amb un especial interès en donar a conèixer la tan apreciada gastronomia catalana, l’autora d’aquest llibre mostra una selecció de les seves receptes més típiques i exquisides: Faves a la catalana, fricandó, allioli, fideuà, panellets, esqueixada de bacallà… Aquestes receptes, amb ingredients senzills i explicades molt detalladament, són les que habitualment es preparen en el seu propi entorn familiar pel que, gràcies a la seva experiència i seguint les seves instruccions, pots tenir la seguretat que les vas a poder realitzar sense cap tipus de problema, per sorprendre a la teva família i als teus amics.

Cuentos

Recull d’històries populars. En paraules de l’autor: «Fa estona que jo estava pensant en sa falta que feya dins Mallorca, y sobre tot dins ses fogañes de ses cases de la pagesía, un ó més llibrets escrits en mallorquí populá qu’ajudás à n’els missatges y conradós à passa ses llargues hores de ses vetlades de s’hivèrn, sense perjuy de la Corona y des sopá, al mateix temps que los devertís y donás bons conseys y qualque mica d’instrucció. Desitjós d’omplí aquest buyd, me vaitx resoldre à escriure alguns cuentos; trèts, la major part de ells, de fets succehits y tradicionalment conservats dins ses mateixes llars de la pagesía.»

Crueltat

La Gwendolin, de 17 anys, ha viscut a tot el món i parla molts idiomes perquè el seu pare és diplomàtic, o això creu ella. Ara viu a Nova York i el seu pare treballa a la seu de les Nacions Unides. Però un dia ell desapareix i la Gwendolin descobreix que en realitat era un agent de la CIA i que uns gàngsters l’han raptat. El seu pare li ha deixat un missatge encriptat i ella decideix anar a buscar-lo a París, seguint-li la pista. Allà és entrenada durament per una agent del Mossad que la converteix en una espia despietada i disposada fins i tot a matar…

Cròniques de la veritat oculta

Cròniques de la veritat oculta és un recull de narracions breus absolutament rodones que representà, per al públic de la postguerra, el descobriment d’un narrador extraordinari. El lector se sent enganxat des de la primera història per la màgia amb què Calders vesteix l’existència quotidiana. L’humor i la fantasia pròpies del millor contista català assoleixen en aquest volum una dimensió gegantina. Tots els contes estan amanits amb grans dosis d’imaginació i ironia. El fat, els objectes i els animals prenen identitat pròpia. L’imprevist és l’element clau que plana sobre aquestes magistrals obres d’enginy per on transiten un lloro de Cadaqués exiliat a la cort birmana, un arbre que s’entesta a créixer al menjador, un pobre home que, en tornar a casa, descobreix aterrit que el destí li ha jugat una mala passada o un carrer estret que només conté façanes al cor de Budapest. Cròniques de la veritat oculta és un recull que s’insereix en la millor tradició de la literatura fantàstica universal que representen autors com Poe, Pirandello o Kafka, des d’una òptica personal vitalista i lúdica. Els seus contes són trets precisos contra la línia de flotació de la realitat que converteixen la lectura d’aquest volum en un exercici divertit i torbador alhora.

Crònica dels Càtars

Amb la croada contra els càtars, el papa Innocenci III destrueix, per una banda, una església independent que comença a arrelar amb força a Occitània. Per l’altra, barra el pas, per sempre més, a la creixent expansió catalana cap al nord occità. Exèrcits mercenaris, en missió de guerra santa contra els heretges, arrasaran el Llenguadoc i, després del genocidi de poblacions senceres, conqueriran —en nom de França— el ric país occità on floria la societat més culta i desenvolupada d’Europa. La intervenció del rei Pere el Catòlic, en defensa dels interessos de Catalunya-Aragó i dels seus vassalls occitans, i el seu enfrontament amb la geopolítica de Roma i París representen una cruïlla determinant en el curs de la història medieval d’Europa. La tragèdia occitana i els fascinants personatges que la van protagonitzar faran inevitable, però, que el temps vagi amarant de llegenda una crònica històrica que, amb la batalla de Muret i el setge de Montsegur, omplirà un dels capítols més suggeridors de la mitologia d’Occident.

Crit

Recull de 33 poemes socials i reivindicatius, escrits en la seva majoria a la presó Model de Barcelona el 1977.

Cristall enverinat

Durant un dia lluminós a Venècia, el comissari Brunetti i el seu assistent es desplacen a la qüestura per rescatar el seu amic Marco Ribetti, que ha estat arrestat mentre participava en una manifestació ecologista. Malgrat aconseguir que l’alliberin, tots tres hauran de fer front a la fúria descomunal del sogre del detingut, Giovanni De Cal, propietari d’una fàbrica de vidre de Murano. Pocs dies després, el vigilant nocturn de la fàbrica apareix mort, i sembla que el cas podria estar relacionat amb certa informació que comprometia el seu cap. La filla de De Cal també tem el seu pare i està amoïnada per la seguretat del seu marit, tant, que decideix demanar ajuda a en Brunetti. A partir d’un senyal que va deixar el vigilant en un exemplar de l’Infern de Dante, el comissari s’endinsarà en els obscurs i inquietants canals d’una Venècia que té poc a veure amb la desenfadada ciutat turística.

Crims.cat

Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara, la novel·la negra en català travessa un excel·lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català. Si no us ho creieu passeu pàgina i comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.

Crims duplicats

Estocolm està patint una onada de calor terrible quan es destapa la presència d’un assassí en sèrie. Les seves víctimes són sempre dones que viuen soles i els seus mètodes són horribles. Tots els assassinats tenen la firma d’un assassí que quinze anys enrere va provocar el pànic i va desconcertar la policia. Però aquell monstre no pot ser el responsable dels assassinats actuals perquè està tancat en una presó de màxima seguretat, on va anar a parar gràcies al perfil psicològic que en va fer Sebastian Bergman per a la policia, que no aconseguia atrapar-lo. Qui està repetint la seva tàctica macabra?

Crim i càstig

Crim i càstig, la gran novel·la de Dostoievski, narra l’experiència d’un jove estudiant rus que viu en la misèria i és empès per la necessitat i, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar una vella usurera de vida execrable. Però té realment justificació el crim que comet Raskòlnikov? La incomparable capacitat de penetració psicològica de Dostoievski arriba al fons esfereïdor de l’ànima del seu personatge, l’indret de l’home en què tan sols un matís separa el bé i el mal. Sobre una trama policíaca, Dostoievski planteja amb terrible lucidesa la lluita entre el desig de poder i l’ideal d’amor absolut. Nietzsche afirmava que només Dostoievski li havia ensenyat alguna cosa sobre la psicologia humana.

Crim en directe

El que inicialment sembla un tràgic accident de carretera acaba convertint-se en tota una altra cosa. Quan s’esdevé un altre xoc aparentment inexplicable, sorgeixen sospites. I si les dues víctimes han estat assassinades? Alhora, la policia de Tanumshede està ocupada amb altres assumptes. S’està gravant un reality show al poble, però l’atenció de les càmeres està exacerbant el conflicte entre les «estrelles» i la població local. I si el criminal forma part del petit grup de gent assedegada de popularitat que treballa al programa? «…estaran d’acord que s’han d’aturar les gravacions. —I per què? —va dir en Mellberg amb els ulls com unes taronges. En Patrik estava perplex. —Em sembla evident! Perquè han assassinat una de les participants!»

Crim de sang

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l’assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.