31313–31328 di 74503 risultati

El cervell

És comprensible que Brett Halliday, l’editor americà d’aquesta novel·la, quedés impressionat en llegir l’original que li fou enviat per correu, espontàniament, sense cap carta. No ens estranya que tot seguit la considerés la millor primera novel·la policíaca que veia en els darrers deu o dotze anys. Bill Adams, el cervell, és un individu notable. Mai no ha estat a la presó ni té la intenció que l’hi tanquin ara, quan projecta el cop més important de la seva vida. L’assalt al Banc ha de ser simplement perfecte. Minuciós com és, recluta els especialistes de més anomenada i repassa incansablement tots el detalls de la feina, sense deixar-ne cap a l’atzar. O sí, un, perquè s’ha oblidat que era un home i, per tant, fal·lible i amb les seves febleses. Té un taló d’Aquil·les que el perdrà. No hi fa res; als nostres ulls haurà guanyat una dimensió que el treu, verament, de l’anonimat.

El cercle infinit

Partint de les ensenyances dels textos clàssics, Bernie Glassman, abat de la Comunitat Zen de Nova York, ens introdueix en l’essència del zen, que, lluny de consistir en una meditació introspectiva i absorta en un mateix, ens revela una transformadora percepció de la realitat que progressivament trenca la distinció entre un mateix i els altres. D’aquesta percepció brolla una poderosa energia que flueix enfora naturalment i s’estén il·limitadament cap a l’univers sencer, integrant-nos a tots en una sola entitat harmònica. «El zen ens explica que a la vida solament hi ha present; sempre és ara. No hi ha cap lloc on anar, res per assolir; tot és aquí, tot forma part d’una sola cosa. Des que som aquí ja som a la fi del camí i també al començament, tot alhora. No practiquem per aconseguir la Il·luminació, ni per obtenir res; practiquem perquè ja estem il·luminats.»

El cercle de guix caucasià

Quan a la ciutat de Nukha és enderrocat i decapitat el GOVERNADOR Georgi Abashuili, la seva dona Natel·la escapa, deixant enrere el seu únic fill. Una mossa del palau, la Grusha, adopta el petit Michael i se l’endú lluny per protegir-lo. Però la guerra s’acaba, i un dia es presenten els temuts camises d’acer per tornar el Michael a la Natel·la. Forçats a anar a judici, mare adoptiva i mare biològica reclamen l’infant com a seu. A la butaca del jutge hi seu l’AZDAK, un home de dubtosa reputació i de mètodes poc ortodoxes…

El ceptre de Zink

Una nena ben poca-solta, amb una gran imaginació, poc sentit del ridícul i un humor dallò més irreverent, filla duna parella dartistes bohemis, heretarà un llegat ben especial: el tron de reina dels zitis, una de les sis races del planeta Ki, existent en una dimensió paral·lela a la Terra i connectat a ella a través de la tecnologia Kadingir, que permet viatjar entre els dos planetes. Ishtar, lafortunada nova reina, descobrirà que la seva admirada àvia no és tan sols una arqueòloga de gran fama mundial, sinó que amaga un munt de secrets que mai hauria pogut arribar a imaginar. Tot i així, no tot serà tan fàcil com sembla, perquè el dolent més dolent de tots els dolents, lUsumgal, senyor de Zapp, segrestarà a la seva àvia, complicant encara més la seva presa de possessió, i per acabar-ho dadobar, haurà de passar tres proves que li permetran heretar el llegat. Però no estarà pas sola a lhora denfrontar-se al seu destí. En Nakki, el sever i seriós gran conseller, guiarà i entrenarà la petita Ishtar, el caràcter de la qual posarà a prova la seva paciència deducador fins a lúltim moment. En Galam, un inventor llest, despistat i amant de la vida plàcida, lajudarà amb tecnologia punta i recolzament moral, acompanyat durant bona part de laventura per la Ullah, una descendent de les aus, desperit lliure i plena de tant bon humor com de valentia. Completaran aquest equip en Zuk, gran conseller de la raça que ha evolucionat a partir dels dofins, i en Golik, de la família dels rèptils, que amb el seu especial caràcter demostrarà que els fets valen molt més que les paraules. A tots ells, companys de la seva àvia Nirgal, safegirà en Nimur, el jove rei duna raça felina, que sentirà un especial interès per la Ishtar. Les relacions entre els eclèctics i dispars integrants de lequip en la seva conquesta del tron de Zink, demostraran abastament que els pols oposats satreuen. Labsurd humor de la noia i la seriositat ratllant en lapatia sentimental del seu conseller, leixelebrat i lliure caràcter de la Ullah i la tranquil·litat que busca en Galam, o la ràbia dUsumgal i lodi que es tenen els seus dos grans consellers, definiran les accions dun grup de grans i carismàtics personatges, cada un fet a la seva. Baralles i batalles, lliçons i explosions, amanides amb lingredient especial que representa limpertorbable humor de la reina dels zitis, saniran succeint sense treva per tal que els bons aconsegueixin el que sempre han volgut els bons a la història dels bons: guanyar als dolents.

El cementiri de Praga

Som al mes de març de 1897, a París, espiant des de les primeres pàgines d’aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos… Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s’inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis…

El cementiri

En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d’espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d’aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d’enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d’aquí a dos dies, com a molt tard, haurà d’incinerar-la tal com obliga la llei. Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, l’enterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició. Gerard Guix s’inspira en els mons distòpics de tres obres de la ciència-ficció, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Els androides somien xais elèctrics? De Philip K. Dick, per situar-hi la seva faula futurista, encara que l’ambient, els personatges i la història s’acostin més al món tortuós dels Cims borrascosos d’Emily Brontë o als contes gòtics d’Edgar Allan Poe.

El celler

El Llenguadoc, França, finals del segle XIX. En Josep Àlvarez descobreix de la mà d’un viticultor francès l’art de l’elaboració del vi. Des d’aquest moment, la seva vida restarà dominada per aquesta passió. Malgrat la seva joventut, en Josep ja ha conegut a la vida l’amor, les intrigues i el treball ardu, experiència que, junt amb la seva vocació, caracteritzarà el seu destí. Després de participar contra la seva voluntat en un complot polític, fugirà a França, on treballarà per a un viticultor. Tot i la por que sent de caure en mans de la justícia, un dia decideix tornar a la seva llar. Lluitant contra els elements en Josep empren una aventura tan àrdua com fascinant: l’elaboració d’un bon vi. Al seu voltant els habitants de Santa Eulàlia: la jove vídua Marimar i el seu fill Francesc; en Nivaldo, el botiguer d’origen cubà; en Donat, el germà obrer d’en Josep, tots ells personatges que poblen aquesta rica novel·la.

El cel de l’infern

Desembre de 1980. Dani Cajal passa els últims dies de condemna a la presó Model, detingut per formar part d’un grup d’acció directa. A la sortida, després d’intentar reorganitzar la vida amb Maite, la seva companya, que com altres militants llibertaris ha abandonat la lluita política, s’adona que que s’enfonsa a poc a poc en una calculada autoimmolació. Però cansat del derrotisme, Dani prova una nova aventura que el durà fins a la Nicaragua de la revolució sandinista. De continent a continent, El cel de l’infern narra, amb el ritme i l’acció d’una novel·la d’aventures, l’epopeia d’un somni idealista, la dels darrers utopistes del mil·lenni.

El cavaller inexistent

«El cavaller no féu cap gest; la seva mà dreta, enguantada amb una manyopla de ferro ben articulada, estrenyé més fort l’arçó, mentre l’altre braç, que aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremoleig. —Us ho dic a vós, ei, paladí! —insistí Carlemany—. Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal: —Perquè no existeixo, senyor.» Amb aquestes paraules ens presenta Calvino el seu estrany personatge: El cavaller inexistent. La sàtira de Calvino ens afecta directament, interessa l’home d’avui, perquè les situacions que hi descriu són ben actuals. I és que enmig dels fets grotescos, de batalles, duels i naufragis, no tardem a descobrir la seva força: una moral activa i una actitud irònica i melangiosa, una aspiració a la plenitud de la vida, a la humanitat total.

El cavall i el noi

El cavall i el noi és la tercera aventura per ordre cronològic i la cinquena per publicació de la sèrie Les Cròniques de Nàrnia, de l’escriptor irlandès C.S. Lewis. El llibre tracta de l’aventura d’en Shasta, un noi que viu a Calormen, imperi situat al sud de Nàrnia i del cavall Bree, animal parlant d’origen narnià, i de les seves aventures per arribar a les terres del nord i evitar la conquesta d’Archerland i Nàrnia per Calormen.

El càtar proscrit

En una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma. Frares arrogants i nobles despietats conflueixen amb la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.

El càtar imperfecte

Any 1306: amb el seu punyal de fulla corba, Belibasta mata. Fuig al sud dels Pirineus. D’Occitània a Morella. D’assassí a patum! Un Jesucrist junt a la seva Magdalena. Uns creients, darrers càtars ocults a les viles catalanes, aragoneses i valencianes. Un fidel i transhumant pastor d’ovelles. Un inquisidor que ambiciona ser Papa. Un cobdiciós i astut espia. Una vídua emancipada i enverinadora. De l’amistat a la traïció! D’un concubinat a un matrimoni forçat. Any 1321: d’un viatge sacrificial a un part. I d’un punyal a una pedra tallada… Aquesta novel·la tan absorbent, basada en fets i personatges rigorosament històrics, reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV. Tresors i ramats, moriscs i endevins, rituals i inquisidors, jueus i templaris, picapedrers i bordells s’encreuen en els paisatges d’una història real. L’espiritual i el carnal conflueixen en una trama de fa set-cents anys en la qual l’amor dirà l’última paraula…

El castell dels Carpats

En les profunditats de Transilvània, en una comunitat aïllada i supersticiosa, la inesperada aparició de fum a la torre d’un castell abandonat suggereix una presència diabòlica. Un valent guardaboscos i un metge una mica covard s’aventuren a explorar el castell i són rebutjats per forces estranyes i paoroses. Per la seva banda, el comte Franz de Telek, que ha perdut a la seva estimada, la cèlebre cantant Stilla, que va morir a l’escenari, creu sentir la seva veu als voltants del recinte. Verne combina en aquesta curiosíssima novel·la de terror gòtic el racionalisme, l’humor sardònic i la crítica de la superstició i la llegenda amb una paradoxal, gairebé surrealista, exaltació de l’amour fou.

El castell blanc

La vida d’un jove italià, culte i apassionat, es veu truncada per sempre quan és capturat pels pirates en algun punt entre Venècia i Nàpols i venut com a esclau al marcat d’Istanbul. El comprador, un savi turc delerós d’aprendre els avenços científics d’Occident li demana que li ensenyi tot el que sap: només després d’haver interioritzat aquell «tot», l’alliberarà. Mestre i esclau, que guarden una semblança física inquietant que els meravella i els aterreix alhora, inicien així un procés d’intercanvi de coneixements, pecats i secrets tan exhaustiu que arribarà a confondre les seves personalitats. Ambientada a la Turquia del segle XVII, El castell blanc aborda un tema fonamental en l’obra d’Orhan Pamuk: l’afirmació de la identitat i l’intercanvi entre cultures. La recomanació entusiasta d’aquesta novel·la extraordinària en les pàgines de «The New Yorker» per part de l’escriptor nord-americà John Updike va descobrir internacionalment el Premi Nobel de Literatura.

El cas Shapla

Després de la derrota de l’Usúmgal, els líders de les sis races es reuneixen a Shapla en un simposi extraordinari i inèdit en la història de Ki. La Ishtar, en la seva recent estrenada funció de reina dels zitis, hi assistirà acompanyada pel seu gran conseller Nakki, però no tindrà temps per avorrir-se: l’exèrcit li ha organitzat un cop d’estat, la seva gata ha envaït la capital dels tídnums, la contaminació mediambiental a Ereshkigal ha entrat en fase crítica, el volcà Risk amenaça a destruir el planeta… I per acabar-ho d’adobar, algú ha assassinat el kuzúbi més savi i poderós de tots, el rei Kuzu.

El cas Santamaria

Què passa quan un home honest es troba enmig d’una xarxa de corrupció burocràtica? Mauro Assante és, en primer lloc, un home seriós: sempre ha treballat amb la màxima escrupolositat, i això li ha comportat que cada vegada li encarreguessin feines de més responsabilitat en la institució per a la qual treballa, l’autoritat que vetlla per la transparència de la banca italiana. Casat i amb un fill petit, aquest estiu s’ha quedat sol a ciutat per redactar un informe sobre un cas especialment delicat. De sobte, però, una joveneta força bonica apareix casualment en la seva vida i, a mesura que l’estiu avança, es troba immers en una relació secreta excitant.