31265–31280 di 74503 risultati

El Gat Misteri

El Gat Misteri —el GM per anar més de pressa— va sempre on vol. De dia viu a ca la Kelly Ann; de nit, a ca la Hillary. Qui t’havia de dir, Hillary, i a tu Kelly Ann, que per causa del GM us coneixeríeu? Qui s’havia de pensar que el GM és un antic i bon conegut de la policia? I qui s’havia d’imaginar que us embolicaria, a tu, Hillary, i a tu, Kelly Ann, en un afer de falsificació de bitllets de banc? I qui es podia pensar que tu, Hillary, cauries en mans dels falsificadors?

El Gat i les creus negres

Hacky està molt preocupat. Pensa en Sanne, la seva noia, i en l’embolic en què s’han ficat. El Gat no ha pogut acabar de veure el partit; l’han cridat pel servei de megafonia. El futbol, però, l’ajudarà més del que es pensa.

El Gat i la nit dels caçadors

Al mig del bosc ha aparegut encara calent el cadàver de Regina. Els caçadors de la rodalia convençuts de la culpabilitat de dos motoristes, decideixen fer justícia pel seu compte. Serà el Gat, però, qui finalment enxamparà el veritable culpable quan està a punt de cometre un altre assassinat.

El Gat i el dia del tigre

Si l’Hanjo i els seus amics no haguessin anat al Memphis aquella nit, s’haurien estalviat un bon grapat de problemes. No haurien conegut el misteriós personatge d’ulleres fosques… Però hi van anar i van acceptar l’estranya oferta d’aquell desconegut. El que havia començat com una broma, acabaria en tragèdia.

El Gat i el crit enmig de la boira

Raja, una jove israeliana, arriba a Düsseldorf, perquè hi té un vell deute pendent. Però llavors el seu rastre es perd en la boira… i un nen fa un descobriment horripilant. El comissari Katzbach, cap d’Homicidis, s’enfronta a un misteri. Meylech, Meylech… repeteix el Gat. És la paraula clau. Només cal seguir estirant el fil.

El fracàs

«Els bons llibres sempre són reals, fins i tot quan el que s’hi explica mai no ha passat ni ha de passar mai. Són reals en un altre sentit de la paraula». Així presenta Stanislaw Lem, autor de novel·les tan provocadores i excel·lents com Solaris i Diari de les estrelles, bona part de la filosofia que la seva obra porta implícita i que l’ha fet depassar els termes estrictes de la ciència-ficció. Ara, a partir del viatge que fa una nau tripulada per homes procedents de la Terra per comunicar-se amb una civilització superior —i que demostra ser tan agressiva com la nostra—, Lem ens proposa un intel·ligent exercici mental en què es combinen els amplis coneixements tècnics i científics, un sentit de la ironia devastador i un pessimisme profund per plantejar el que sens dubte es perfila com a gran fracàs de l’home: la seva capacitat per a l’autodestrucció.

El forat negre de Labitur

Viatges en el temps i l’espai, la vida en altres planetes, mutacions misterioses, éssers amb poders sobrehumans, l’antimatèria i els forats negres, són alguns dels temes d’aquest recull de relats guardonats amb el premi Caminho de ciència-ficció l’any 1987 a Lisboa.

El foc

Colorado, 2003: Alexandra Solarin rep una inesperada invitació a la festa d’aniversari de la seva mare, Catherine Velis, tot i que a aquesta no li agrada celebrar-los, els aniversaris. Anys enrere, la mateixa Cat, acompanyada del seu marit, havia repartit per diferents països de tot el món fabuloses peces d’escacs de Montglane a fi que mai ningú no pogués reunir-les i fer-se amb el poder secret que amaguen. Quan Alexandra arriba a la casa de la seva família a les Rocalloses, no troba la seva mare, en canvi hi ha una sèrie de convidats inesperats. Alguna cosa important està succeint i Alexandra accepta el repte de seguir les pistes misterioses que ha deixat la seva mare. Vol esbrinar què ha passat. La recerca la portarà de Colorado a les llunyanes terres de Rússia o al mateix centre de Washington, ciutat on viu ella, i es trobarà enmig d’un joc ancestral l’existència del qual desconeixia. Els convidats a la festa seran els seus companys de viatge; però no tots jugaran a la seva banda. Perquè, malgrat que tots busquen les peces d’escacs, no tots ho fan amb les mateixes intencions.

El fet nacional català a través de la història

«A nosaltres, els catalans; ens han amagat i deformat la història; però, si bé és innegable que el gran obstacle ha estat posat des de fora i que, per tant, és obvi que des de fora ha estat condicionat tot el que fèiem els dedins, no podem ignorar que les conveniències i les incapacitats d’una part dels de dins, alguns cops d’una manera inconscient, de vegades d’una manera volguda, han marcat formes de complicitat amb els qui, des de fora, ens han volgut mantenir, col·lectivament, sota el seu jou. I en l’entrelligat de passat-present-futur, que, vulguem o no vulguem, ens toca de viure, com a poble difícilment som capaços de valorar amb prou esperit crític cada una de les actituds que ens disposem a prendre. Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls».

El ferrer de Wootton Major. La fulla d’en Niggle

Els dos relats de Tolkien aplegats en aquest llibre —«El ferrer de Wootton Major» i «La fulla d’en Niggle»— mostren la seva fabulació més cordial al servei d’unes idees molt concretes: els mons màgics, els països de la fantasia viuen en nosaltres amb igual o més força que el món real. Credulitat, renúncia, desinterès… son els mots claus d’aquestes històries amb pastissos, fades i un tren que només s’atura en una estació que és el nostre destí final.

El fals somriure

L’inspector Anders Knutas retorna amb força en la sisena entrega de la sèrie negra ambientada a l’illa de Gotland, un volum que sintetitza el millor dels anteriors: una atmosfera inquietant, trames intel·ligents i sorprenents, i personatges de carn i ossos. Quan el popular i glamurós organitzador d’esdeveniments Viktor Algård és assassinat en una de les seves ostentoses festes, a l’inspector Knutas se li obren diversos camins d’investigació per seguir. Les pistes li revelen aviat una sòrdida i terrible història d’abusos que l’obligaran a enfrontar-se amb els seus propis dimonis, i el conduiran cap a una hipòtesi amb terribles conseqüències per al periodista Johan Berg i la seva nova dona, l’Emma.

El factor humà

En una petita i grisa sotsdirecció del servei secret anglès, el descobriment que s’estan produint filtracions d’informació desencadena una tibant recerca en la qual només hi ha dos sospitosos: un solter amb problemes amb el joc i la beguda, i un veterà a punt de jubilar-se. Un clàssic que conjumina la intriga, la tensió narrativa i una profunda comprensió de l’ésser humà.

El drac de Bagastrà

El drac de Bagastrà explica l’aventura d’un drac en un món que li és estrany. Busca un amic que va conèixer fa temps en el seu país, quan les aigües dels gorgs eren netes i clares i els boscos estaven plens de personatges riallers. Els protagonistes del llibre, una colla de nens de set a dotze anys, descobreixen la història d’aquest drac solitari i no paren fins a trobar-lo.

El domador de lleons

Una noia mig despullada, esmaperduda i xopa de sang, camina sense rumb a través dels boscos glaçats de Fjällbacka. Es tracta de la Victoria, la noia que va desaparèixer fa quatre mesos. Li han arrancat els ulls i la llengua i la seva vida és com una gota d’aigua a punt de gelar-se. Quan la notícia arriba a Patrick Hedström i la resta de l’equip policial, saben que no poden perdre temps. De la seva agilitat i destresa en depèn també la vida de la resta de noies desaparegudes a la regió, perquè ningú no dubta que tots els casos estan relacionats i les marques al cos de la Victoria palesen les terribles atrocitats i vexacions que ha hagut de patir. Per la seva banda, l’Erica Falck investiga un antic cas sense aclarir: la mort d’un corpulent domador de lleons a mans de la seva dona en circumstàncies estranyes. Podria tenir res a veure aquest cas amb el de les noies desaparegudes?

El doctor Givago

Les circumstàncies de la seva aparició feren d’El doctor Givago una de les novel·les més discutides del seu temps. El pas dels anys no ha fet altra cosa que demostrar que l’obra és un document important de la vida del Moscou pre-revolucionari i de la Rússia de la Revolució d’Octubre i que està dotada d’un alè narratiu considerable. El doctor Givago, intel·lectual burgès mig positivista mig tolstoià, pateix les dures proves que la revolució —una revolució que ell creia, en abstracte, necessària— va imposar a tota la societat russa. Però la seva actitud és absolutament passiva: es refugia en la família, en un deler de pau individual i, sobretot, en un gran amor «impossible», que esdevé segurament el tema literari més important i reeixit de la novel·la. El gran poeta que és Pasternak ens hi ofereix, a més, un conjunt de descripcions inoblidables, tant de sentiments com de paisatges, que constitueixen alguns dels grans moments d’aquesta obra monumental.

El do

«Si hi penses, un geni matemàtic, un home que des de petit ha tingut contacte amb la interpretació dels somnis, que ha estudiat tant el pensament xinès com l’occidental, que s’ha dedicat a explorar les complexitats de la ment humana… bé, un home així ha nascut per ser criptògraf». El jove xinès Rong Jinzhen és un geni de les matemàtiques que en poc temps ha passat de viure reclòs a l’antiga casa familiar sota la tutela d’un vell mestre a convertir-se en un dels desxifradors de missatges en clau més importants del món. Un jove amb una personalitat inestable, gens convencional: solitari, cerebral, introvertit…, però sens dubte un geni. Provinent d’una antiga i il·lustre família xinesa, que compta amb una llarga estirp d’acadèmics famosos, el jove Rong finalment és enviat a la Universitat N, on destaca pel seu talent. Aviat és reclutat per la Unitat 701, una agència d’intel·ligència dels serveis secrets xinesos, que s’oculta en unes instal·lacions militars a la muntanya. En aquest nou espai aïllat i a l’ombra, paral·lel a l’oficial, Jinzhen assumeix el repte de desxifrar un codi classificat que l’aboca a posar a prova tots els seus coneixements i a exposar el seu món interior fins a límits mai provats. El do és un thriller literari diferent que ha merescut els premis més importants de la Xina i que, com diu Mai Jia, no pretén res més que «parlar de la gent».