31233–31248 di 74503 risultati

El llenyater

La primera novel·la negra queer de l’actual estrella de la literatura polonesa. Al final de la tardor, el protagonista i narrador, Michal Witkowski, es retira a un resort turístic de platja, totalment solitari fora de temporada, per escriure la novel·la que li proporcionarà diners, fama i tots els premis literaris. S’allotja en una petita casa enmig del bosc però li costa avançar en el llibre, ja que la seva atenció se centra en el seu amfitrió Robert «el llenyater» qui en realitat és un músic depressiu de mitjana edat. Michal, intrigat amb aquest personatge i seguint la pista d’una fotografia, inicia una investigació que el conduirà a un antic centre d’oci de l’època comunista i a l’oblidat cas de la desaparició d’una bellesa local. D’una forma d’allò més excèntrica i amb la col·laboració dels arquetípics i grisos personatges que es va trobant, Michal indaga en el passat d’«el llenyater».

El llenguatge

El llenguatge és una introducció breu i no gens tècnica al fenomen impressionant de la comunicació humana. La transmissió de les informacions, l’estructura del llenguatge, la diversitat lingüística del món, per què canvien les llengües, quina relació hi ha entre llengües i cultures i, finalment, com neix i com evoluciona l’escriptura, són els temes centrals d’aquesta obra que s’articula a l’entorn del fet que ens distingueix i ens constitueix com a éssers humans.

El llegat de la serp

Barcelona: Anna Verco, una jove investigadora americana, descobreix a Mallorca unes cartes antigues amagades durant segles. El seu contingut obliga a reobrir l’antic cas de l’inspector Fabregat: els misteriosos assassinats de quatre dones l’any 2003. Mentre Fabregat tira l’esquer entre els sospitosos, Anna Verco persegueix la seva pròpia presa: el llibre amb el qual va començar tot, una revelació medieval escrita en el llenguatge de les bruixes, de les dones escribes i dels alquimistes: Els Papers de la Serp. L’Anna creu que aquest llibre revelarà el misteri. Però encara no sap que ella n’és la clau.

El llarg viatge

Amb El llarg viatge, Jorge Semprún trencava un llarg silenci: el 1945, després de ser alliberat del camp de concentració de Buchenwald, i obligat a escollir entre contar o viure, entre l’escriptura o la vida, va triar viure. Tanmateix, durant quasi vint anys, fou madurant la seua experiència al camp de concentració: Com contar allò que no es pot contar? A la fi, el 1963, va publicar a França El llarg viatge (mereixedor el 1964 del Premi Formentor i del Prix de la Résistance): havia trobat la manera d’escriure el llarg camí fins l’horror. Rescatem un llibre mític i indispensable en la lluita de l’home contra l’oblit. Corre l’any 1943. En un estret vagó de mercaderies precintat, cent vint deportats creuen les terres franceses camí del camp de concentració. És un viatge claustrofòbic, vexatori: els cossos amuntegats cauen d’esgotament, un perd el compte dels dies que porta allí, i ni tan sols sap on ni quan acabarà. I, no obstant això, de vegades, una simple paraula que pronuncia un company desperta tota classe de records, l’única cosa que queda en aquests moments. Així, mitjançant salts al passat, però també al futur, Semprún traça amb magistral prosa els itineraris d’aquestes vides atrapades (algunes truncades per sempre, unes altres miraculosament preservades) pel remolí fatal de la història.

El llapis del fuster

L’estiu del 1936, a la presó de Santiago de Compostel·la, un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Els rostres dels profetes i dels ancians de l’Orquestra de l’Apocalipsi són els dels seus companys republicans de presó. Un guardià, el seu futur assassí, l’observa fascinat… La història d’aquest llapis, conductor de memòries, portador d’ànimes, continuarà fins als nostres dies.

El lladre de pastissets

Un assassinat dins d’un ascensor, una tunisiana molt bonica que és més que una senyora de fer feines, un conflicte costaner i, sobretot, un lladre de pastissets molt espavilat són els elements que, al llarg de la novel·la, donaran forma a aquesta història —detectivesca fins al moll de l’os— sortida de la veu genuïnament siciliana d’Andrea Camilleri. Qui s’encarregarà de treure l’entrellat de tot aquest embolic? Doncs, evidentment, Salvo Montalbano, el cèlebre comissari de la Vigata fictícia que tant ha captat l’atenció dels lectors. Amb El lladre de pastissets, una vegada més tenim l’oportunitat de conèixer i viure el món corrupte de la Sicília més profunda.

El límit exacte dels nostres cossos

Després de l’aclamat debut de Iolanda Batallé amb La memòria de les formigues, arriba el seu esperat nou llibre: històries breus i intenses, com un orgasme, o com la vida. «Avui he vist la terra de les flors. No és aquí ni allà, és per tot arreu. Només cal mirar». Uns relats deliciosos poblats de personatges inusuals, que ens diuen molt de nosaltres mateixos, de la vida que vivim i, sobretot, de la que ens agradaria viure.

El Legislador

El doctor Florestan arriba a Nova York convocat a una reunió d’alt nivell i contingut secret. L’endemà, en un saló de les Nacions Unides, Florestan en descobreix el motiu: hi ha un noranta-vuit per cent de probabilitats que el cometa Frazella-Gröss topi contra la Terra, i és molt possible que esborri qualsevol traça de vida superior al planeta. Per això, una comissió ha de treballar en el projecte Àguila de Troia, que consisteix a posar en òrbita una estació-refugi en què podrà sobreviure la civilització humana fins que pugui tornar a habitar la Terra. Aquest és l’argument essencial de El Legislador, l’última novel·la de Miquel de Palol. El lector, però, s’enganyaria si es pensés que es troba davant d’una obra de ciència-ficció. Es un relat sobre els problemes ètics que provoca una presumpta tria dels trets essencials de la humanitat. Una història de fons filosòfic sobre qüestions biològiques, antropològiques, culturals i sociopolítiques. Una narració gairebé romàntica sobre l’amor de Florestan per Maria Steinway, sobre el viatge que arrossegarà Florestan per mig món rere la idea de recuperar-la i retrobar el seu passat, retrobar-se ell mateix al cap i a la fi.

El lector

Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix a la Hanna, una dona madura de més de trenta anys, amb qui inicia una relació amorosa, una història que hauran de viure en secret. Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: en Michael ara és advocat, i ella està acusada d’un crim del passat. Per a en Michael aquest passat obscur és una sorpresa, però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara les històries que li llegeix les ha d’enregistrar en cintes magnetofòniques.

El Laberint dels Esperits

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo. Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu. El Laberint dels Esperits és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures. A través d’aquestes pàgines arribarem al final de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent, que assoleix aquí tota la intensitat i fondària, alhora que dibuixa un gran homenatge al món dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.

El Laberint dels Esperits

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo.

Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu.

El Laberint dels Esperits és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures. A través d’aquestes pàgines arribarem al final de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent, que assoleix aquí tota la intensitat i fondària, alhora que dibuixa un gran homenatge al mon dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.

(source: Bol.com)

El Laberint del Dimoni

«Això era i no era…, un Laberint construït per un déu malvat per confondre i perdre als valents, i per ocultar al món un monstre que mai no hauria d’haver nascut…». Novament ens presenta Joana Pol una història tenyida de romanticisme, però en aquesta ocasió és un romanticisme gòtic i obscur, molt becquerià, com reconeix l’autora mallorquina. El llibre conté una guia de Balearia Prodigiosa i l’univers creat per Joana Pol, comú a aquesta novel·la curta, a l’extensa novel·la de temàtica èpica i romàntica Dimonis de Formentera, i a la «saga Bellver», amb una bíblia dels principals personatges que l’habiten, i il·lustracions de la pròpia autora.

El Kamasutra català

Speculum al foder («Mirall del fotre») és un breu manuscrit redactat a final del segle XIV per un autor desconegut. Patrick Gifreu l’ha adaptat al català modern i ha recuperat així un exemple únic d’art eròtica en el món occidental de l’Edat Mitjana.

El jutge i el seu botxí

El jutge i el seu botxí ens descriu una història farcida d’assassinats i de suspens que transcorre en un poble perdut de Suïssa. El policia Bärlach i el seu col·lega Tschanz investiguen l’assassinat de Schmied, un company també policia. Bärlach, és un home vell que malgrat la seva fragilitat física, no ha perdut la seva facultat professional en el camp de la investigació. Una pista fa que coneguin al fred i calculador Gastmann, home misteriós, implicat en relacions internacionals clandestines. Tot això fa que s’accentuï l’intriga de la novel·la… Encara que Dürrenmatt, en la seva prosa no literària va arraconar el seu estil Brechtià, no rebutja utilitzar l’art com a trampolí de la crítica política. El jutge i el seu botxí ens endinsa en el treball detectivesc i critica els mètodes policials emprats.

El joc dels miralls

Qui vol confondre en Montalbano? Per què li donen pistes falses i li engeguen un tret al cotxe? El joc dels miralls és un veritable laberint en què fins i tot el comissari es perd. Posen una bomba en un dipòsit abandonat, i el rastre porta cap als nous veïns d’en Montalbano, una colla d’okupes carregats d’antecedents penals. Però a la casa del costat també són nous: una simpàtica parella, els Lombardo. Ell viatja molt, i ella, ves per on, acabarà en braços d’en Montalbano. És casual que se li espatlli el cotxe just quan passa ell? La bellesa de la noia li dificulta la investigació del cas, fins que entre banys de mar i arancini gustosíssims, en Montalbano aconsegueix desembullar aquest joc de miralls en què tot es reflecteix. La màfia i el tràfic de droga hi tenen ben poc a veure; és la lluita entre el bé i el mal, el costat fosc i més impenetrable de cada un de nosaltres, allò que el portarà a descobrir el culpable.

El joc de Ripley

El crim perfecte no existeix. I voler ordir-lo és només un joc de saló. Així comença la magistral novel·la El joc de Ripley, duta al cinema amb gran encert pel director alemany Wim Wenders amb el títol de L’amic americà. L’intrigant personatge creat per Patricia Highsmith, Tom Ripley, encarrega l’assassinat de dos mafiosos a un pobre home, Jonathan Trevanny, casat i amb un fill, que duu una vida grisa alterada només per una malaltia incurable que el portarà aviat a les portes de la mort. Potser l’assassinat de dos mafiosos no és ben bé un crim, i a més a més hi ha els diners de la recompensa que un cop mort asseguraran el benestar econòmic de la família… Tot això és el que li volta pel cap a un ésser marcat pel destí que acabarà convertint-se en un ninot al servei de l’inquietant Ripley.