31201–31216 di 74503 risultati

El moment de dir prou

El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l’acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d’una «auditoria» que analitza l’inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l’Estat espanyol tal com ha il·lustrat l’episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l’Estat (tal com s’ha vist en l’elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L’autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d’idees pràctiques per al futur del catalanisme.

El moliner udolaire

Després d’un viatge sense rumb pels boscos del nord de Laponia, Gunnar Huttunen, un home lliure i solitari, arriba a un petit poble al cor de Finlàndia on compra un vell molí abandonat. Gunnar és un home exemplar, irreprotxable i molt treballador, i malgrat que els habitants del poble són una mica tancats, aviat es guanya el seu respecte. Amb el temps, però, a aquell individu tan estrany, capaç de deixar bocabadats els joves del poble amb les seves imitacions i els seus números de circ, se li descobreix un defecte més aviat molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. Són aquestes molestes nits d’insomni les que fan que les autoritats el prenguin per boig i vulguin ingressar-lo en un psiquiàtric. Però el moliner udolaire comptarà amb l’ajuda d’alguns veïns per intentar fugir al bosc. Si és la normalitat, la mediocritat, la renúncia als somnis, l’acceptació d’imposicions i compromisos tot allò de què els protagonistes d’Arto Paasilinna fugen, Gunnar Huttunen és l’encarnació extrema d’aquesta fuga, la lluita d’un home per la seva llibertat.

El mite de Sísif

Aquest recull d’assaigs que porta per títol El mite de Sísif va aparèixer pocs mesos després de L’estrany, i l’experiència que s’hi descriu no és essencialment distinta. S’hi analitza l’absurd —«un mal de l’esperit»— i hi és considerat com un punt de partida i no pas com una conclusió. Per a Camus, Sísif és l’heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, i el símbol del treball inútil i sense esperança: els déus l’havien condemnat a fer rodolar incessantment una roca fins al cim d’una muntanya des de la qual la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs —igual que les altres obres de Camus— ens mostren la noblesa i l’indefallent amor a la veritat que el duen a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable, i a preferir el que és vertader al que és desitjable. Hi confessa sentir una «insaciable apetència d’absolut i d’unitat» i no nega que el món pugui tenir «un sentit que el transcendeixi», si bé declara que no el coneix i que, «de moment, li és impossible de conèixer-lo». Camus està en la línia dels moralistes clàssics francesos i moltes de les seves pàgines remeten a Pascal.

El misteriós afer de Styles

Un testament misteriosament destruït, una tassa de cafè esmicolada, una taca de cera d’espelma a terra, un sobre vell, un parterre de begònies acabades de plantar… Aquests eren els detalls, aparentment desvinculats, que envoltaven 1’assassinat de la rica Mrs. Inglethorp, la mestressa de Styles Court. Per a la majoria eren detalls insignificants, però eren prou intrigants per alimentar la curiositat del detectiu Hercule Poirot. Amb El misteriós afer de Styles, Agatha Christie, l’escriptora de novel·les de suspens més universal, iniciava la sèrie d’obres protagonitzades pel menut detectiu belga Hercule Poirot, la minuciositat del qual havia d’esdevenir llegendària.

El misteri del tresor desaparegut

Un galió, un tresor, una illa! Quina increïble aventura pels mars del tròpic! Tot va començar amb una carta perfumada d’espígol que la tia Làmpia va enviar als seus tres nebots. Quan vam partir, ningú no es podia ni imaginar com acabaria aquell viatge…

El misteri del Tren Blau

El mes de gener, molts membres de l’alta societat, entre els més elegants d’Europa, viatjaven en el Tren Blau, en direcció al sud, cap a la temporada de la Rivière. Una de les més fascinadores passatgeres era Ruth, filla del milionari americà Rufus Van Aldin, i muller de l’aristòcrata anglès Derek Kettering. Ella portava el famós “Cor de foc”, un robí llegendari d’incalculable valor que el seu pare li acabava de regalar. Ni ella ni el seu robí no arribaren mai a Niça i el seu company de viatge Mr. Hercule Poirot necessità tots els seus poders per poder posar en clar un complicat i intricat crim.

El millor dels mons

Publicat l’any 2001, aquest llibre de relats de Quim Monzó conté tretze contes i una nouvelle tenyits d’una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu. Monzó suma -a la mestria demostrada en els llibres anteriors- noves estratègies narratives, i fa servir amb originalitat tota una gamma de tons que confereixen a El millor dels mons una força singular i ens el mostren com un innegable nou pas endavant.

El meu germà Pol

«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.» El meu germà Pol, XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d’un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, se’n sortirà amb èxit.

El meu amor Sputnik

Sumire és una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries, i Miu és una dona de negocis, bastant més gran, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com mai ha estimat cap noi mai. I Miu li podria correspondre però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s’allunyi del sexe i potser del món.

El Mètode Picó per parlar en públic

Tots els secrets i les tècniques que Alfred Picó explica en aquest llibre són de collita pròpia. Són fruit de la seva experiència com a periodista, presentador d’actes públics i professor. I pot afirmar amb orgull que el Mètode Picó funciona. No ho diu ell, ho diuen els seus alumnes. Què podem aconseguir amb el Mètode Picó?: descobrir els nostres punts forts, estructurar correctament un discurs o una xerrada, fer bons discursos de 30 segons o de 30 minuts, ser convincents davant d’una o cent persones, obtenir la participació i el reconeixement del públic. Com diu Alfred Picó, «parlar en públic és com fer esport: com més practiquem millor ens sortirà. Si a la feina, a classe, al club o a casa algú pregunta “qui vol parlar?…”, estic convençut que després de llegir el llibre, alçareu la mà i direu “ja parlo jo”». Parlar en públic pot ser una experiència satisfactòria. Vivim temps d’incertesa social i econòmica. Ara més que mai ens hem de saber vendre. Un bon discurs pot canviar la nostra vida.

El mètode Grönholm

Una important multinacional cerca executiu d’alt nivell, i quatre candidats han superat la preselecció i són a la fase final. Fins on estan disposats a arribar per aconseguir la feina? Quins són els seus límits morals? La delirant selecció els enfrontarà en un combat de sentiments, ambicions i enveges, en el límit de la realitat i la ficció, la veritat i la mentida. Galceran ens proposa una divertida radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral i de la competitivitat de la societat contemporània en una obra de teatre que ha estat un èxit clamorós.

El metge

Rob J. Cole, un jove londinenc del segle XI que pertany a una família de fusters, queda orfe als nou anys i amb la responsabilitat de tenir cura dels seus quatre germans petits, als quals va trobant famílies adoptives. Un cop sol, coincideix amb Henry Croft, un barber cirurgià que recorre Anglaterra muntant espectacles i dedicant-se a fer de curandero per vendre un ungüent miraculós, i se’n converteix en aprenent. Amb Henry Croft comparteix viatge, cartell i beneficis fins que el mestre mor. I és llavors quan coneix Benjamin Merlin, un metge jueu que l’encoratja a superar-se i fer realitat el seu somni, i que li parlarà del metge més eminent de la remota Pèrsia: Ibn Sina o Avicenna. Rob, endut per la seva passió per guarir i alleujar el dolor, arriba a Orient on es farà passar per jueu i adoptarà el nom de Jesse ben Benjamin, per tal de no destacar com a europeu i poder fer realitat el seu somni: estudiar medicina a la madrassa d’Ispahan.

El mestre i Margarida

El mestre i Margarida, l’obra magistral de Bulgàkov, ens presenta un complex mosaic de la vida russa durant les primeres dècades de la revolució. La història es desenvolupa en tres plans: la visita del Diable a Moscou, els amors del mestre i Margarida i la condemna, per Ponç Pilat, d’un vagabund galileu anomenat Ieixuà Ga-Notsri, i veritable novel·la dins la novel·la. Les malifetes del Diable en un Moscou de buròcrates i els amors tràgics de Margarida, contrasten amb la figura patètica del pobre vagabund que creu que no hi ha homes dolents. El mestre i Margarida és una al·legoria sobre les complexitats de la naturalesa humana, en la tradició dels mestres russos Gogol i Dostoievski, i una sàtira sobre el poder.

El mercader de Venècia

Per tal d’ajudar al seu amic Bassanio a obtenir la mà de Porcia, Antonio sol·licita un préstec a l’usurer Shylock, el qual, si el deute no és pagat en el termini fixat, el cobrarà amb una lliura de carn.

El mercader

Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus. Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar a aquells que arriben per instal·lar-se. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i creuar els mars en busca de nous mercats, aventures i coneixements. Essent Barcelona el gran escenari d’El mercader, però també València, Tortosa, Reus, Sitges o les exòtiques Cefalú i Alexandria, aquesta novel·la ens parla de les immenses dosis d’esforç i esperança que necessitem per aconseguir els nostres somnis, de com ens aixequem per continuar caminant inclús quan tot sembla perdut.

El melic del món

Recuperant els personatges de L’últim home que parlava català, Carles Casajuana ens presenta la història de la redacció d’un assaig sobre la qüestió i la identitat catalana. Ramon Balaguer, director de la col·lecció d’assaig d’una important editorial, encarrega al seu antic company de pis i escriptor Miquel Rovira el projecte d’escriure una obra de no ficció sobre els catalans. L’encàrrec és el fil conductor de la novel·la: l’editor vol un llibre divertit amb gràcia, però l’autor creu que la situació de Catalunya no fa cap gràcia i no serà fàcil, una vegada més, posar-se d’acord.