31105–31120 di 74503 risultati

El temps de les cireres

En el marc de la Barcelona dels anys setanta assistim a la decadència d’una família, d’uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica de l’època franquista, d’una època sense esperança i sense futur i reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d’un pensament polític i ideològic. Un magnífic fresc de personatges, un llenguatge viu i ric i la creació de tot un microcosmos són les millors qualitats de la novel·la, que conté un magnífic cant a l’esperança: “… sabia que després del combat hi hauria una terrible repressió i desitjava que arribés el temps de les cireres, la primavera de la felicitat.”

El temps de l’oblit

Carlos, un noi de 18 anys, s’instal·la en un poblet del País Basc. La música és el lligam per conèixer Tetxu, personatge marcat per un drama peculiar: és fill d’un militant etarra i ara viu amb la seva mare, una dona que ha intentat que el seu fill portés una vida com la resta dels joves. I també hi ha Ainoha, la noia que ha aconseguit amb la seva dolçor tornar a fer somriure Tetxu.

El temor d’un home savi

Trenc d’alba a la fonda Pedra Fita. És el segon dia i un home es disposa a continuar el relat de la seva vida. La veritable història, la que només ell coneix, força allunyada de la llegenda que li han forjat amb rumors, conjectures i contes de taverna, convertint-lo en un personatge mític: en Kvothe… músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. El nom del vent, el primer dia de la història d’en Kvothe, ha esdevingut un fenomen impulsat pels lectors, els llibreters i la crítica, que recomanen vivament aquesta novel·la excepcional. Ara el relat prossegueix a El temor d’un home savi, i podem dir a tots aquells que desitjaven llegir la continuació d’El nom del vent que l’espera ha valgut la pena.

El talent de Ripley

En Tom Ripley encara és un bon noi. Per això el milionari senyor Greenleaf l’envia a Europa, perquè intenti fer tornar el seu fill Dickie, lliurat a la vida bohèmia en el sud de Nàpols. Quan en Tom arriba, però, més que provar de satisfer l’encàrrec, es fa molt amic d’en Dickie, i de la seva xicota, la Marge, i es deixa seduir per la vida regalada i feliç de la parella. Comença una relació complexa entre ells i quan en Dickie, potser frívolament, el vol apartar del seu costat, en Tom reacciona amb molta, molta violència. Highsmith crea un dels personatges més memorables de la literatura de suspens, un ésser humà sensible i intel·ligent, capaç dels actes més vils, però que en cap moment ens deixa de seduir amb la seva capacitat d’improvisació. El talent de Ripley, novament traduïda al català per Ricard Biel, és la primera d’una sèrie de cinc novel·les sobre aquest personatge inquietant i amoral.

El somriure de Mandela

Combatent per la llibertat i estadista a parts iguals, Nelson Mandela ha dominat l’escena mundial durant les últimes tres dècades, i ha deixat un llegat que el situa en el panteó dels dirigents més exemplars de la història. Com a corresponsal estranger a Sud-àfrica, el periodista John Carlin va tenir un accés privilegiat a Mandela durant els anys posteriors a l’apartheid, en què Mandela es va enfrontar als reptes més formidables de la seva vida i va atènyer els seus triomfs més grans. Carlin va ser-ne testimoni directe, des de la seva excarceració després de vint-i-set anys de presó fins al seu accés a la presidència d’un país convuls. A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i d’incomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat d’un home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu d’una gran infelicitat i decepció personals. El somriure de Mandela ofereix una visió íntima d’una de les figures més prominents i més notables de la nostra època.

El somriure de l’Angèlica

L’edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l’adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia; i per descomptat els enamoraments sobtats amb esclats d’ira i gelosia. Se sap de memòria aquells versos que diuen «… el savi no és sinó un jove / a qui reca haver-se fet gran». Afortunadament en una matèria tan relliscosa, el comissari té ben a prop l’inspector Fazio. En canvi, qui no les té totes és la promesa Lívia, que sospita que en Montalbano ha estat enlluernat per la bellesa de la jove Angèlica. Entretant, un personatge misteriós confon el comissari amb un reguitzell de furts organitzats geomètricament i de manera astuta. No falten estocades variades i passos en fals, amb morts i ferits. La situació és embolicada i té moments aspres. I per acabar-ho d’adobar, en el furor de la investigació irromp la bella Angèlica. Tots els ulls se la miren…

El somni de Lucreci

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (Sobre la naturalesa), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de l’evolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per l’Església durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperar la darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en l’evolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de l’obra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu l’home com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.

El somni d’Alicia

Eduard Punset ens convida a superar la borrosa frontera entre l’emoció i la raó. Alicia —«veritat», en grec— és el personatge inseparable de l’autor d’aquest llibre, una història apassionant i fins i tot intrigant sobre la vida i la ciència. Punset fa el salt a un estil narratiu que manté l’atenció del lector des de la primera línia i que ens recorda el Jostein Gaarder d’El món de Sofia.

El sol també és una estrella

El sol també és una estrella (The Sun Is Also a Star) by Nicola Yoon
**Natasha:** Soc una noia que creu en la ciència i en els fets demostrables. No en el destí. De fet, no soc la mena de noia que coneix un noi al carrer i se n’enamora perdudament. I encara menys quan la meva família serà deportada a Jamaica d’aquí a dotze hores…
**Daniel:** Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l’altura de les expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Però quan la veig, m’oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destí ens reserva coses extraordinàries…

El sol de la tarda

Delmir Visa, pintor i dibuixant de còmics, redescobreix la fúria de l’amor en el moment que la seva vida s’endinsa en el descens del sol de la tarda. Aliki serà una intrusa que capgirarà la seva història personal fent-li iniciar una extenuant recerca del temps perdut a través de la seva insòlita imaginació eròtica.

El simpatitzant

Comparada per la crítica a les novel·les de Graham Greene, Denis Johnson i George Orwell, El simpatitzant és una novel·la d’espies apassionant que explora la identitat i els Estats Units, i una poderosa història d’amor i amistat. El narrador és un agent doble dividit entre les seves lleialtats. Meitat francès i meitat vietnamita, un «home de dues ments», és un capità de l’exèrcit que aconsegueix fugir als EUA després de la caiguda de Saigon, però mentre intenta construir una nova vida amb altres refugiats vietnamites a L.A., secretament segueix informant els seus superiors comunistes al Vietnam. El simpatitzant examina el llegat de la guerra del Vietnam en la literatura, el cinema i les guerres actuals.

El símbol perdut

Washington D.C.: Robert Langdon, professor de simbologia de la Universitat de Harvard, vola cap a la capital dels Estats Units per donar una classe magistral al Capitoli. Poc després de la seva arribada, apareix al centre de la Rotonda un objecte amb un missatge desconcertant -xifrat en cinc símbols-. En aquesta enigmàtica inscripció Langdon hi reconeix de seguida una invitació atàvica, una crida misteriosa que prové d’un món esotèric i llunyà. Aquest descobriment coincideix amb el segrest del seu amic i mentor, Peter Solomon, filantrop i membre de la maçoneria. Langdon comprèn que els dos fets estan relacionats i no li queda sinó acceptar el repte de resoldre aquest estrany misteri. És una qüestió de vida o mort. A partir d’aquí, Langdon és arrossegat a una aventura que el portarà cap als túnels, temples i cambres secretes de la ciutat més important dels Estats Units. En poquíssimes hores, tot allò familiar es converteix en un món clandestí i pertorbador els secrets del qual han quedat curosament amagats en un passat de secrets maçònics i revelacions mai vistes que semblen conduir a una veritat impossible i inquietant. Una novel·la trepidant carregada d’intriga. Perquè no hi ha secret més extraordinari que aquell que ens descobreix allò que ja teníem a la vista.

El Silmaríl·lion

El Silmaríl·lion, publicat pòstumament quatre anys després de la mort de Tolkien, recull els relats dels Dies de l’Antigor o Primera Edat del Món. El cor d’aquesta història és la creació dels tres Silmarils per part de Fèanor i la pèrdua d’aquests en mans de Mórgoth, però al voltant d’aquest fet tenen lloc altres esdeveniments com l’arribada d’Elfs i Homes a la Terra; hi coneixem també personatges com Mélkor, els Nóldor, Na Mèlian, En Fingolfin, o llocs com Vàlinor o Beleríand. El Silmaríl·lion ofereix al lector la possibilitat de completar l’univers imaginari d’El Hòbbit i d’El Senyor dels Anells amb uns relats escrits en el més pur estil Tolkien.

El silenci doble

«Sense fer soroll, es va acostar a la porta. Cap rastre que l’haguessin forçat. […] Tan suaument com va poder, va pujar les escales del porxo de l’entrada, serrava les dents amb força a cada cruixit dels taulons. Es va aturar al capdamunt i va parar l’orella per captar qualsevol remor. Encara no li arribava cap so de l’interior. Va aguantar-se la respiració. A poc a poc, va fer passar els dits tremolosos per l’escletxa de la porta. Lentament la va obrir. Dubitativa, va entrar a la casa». Un home s’ha desplomat des d’un penya-segat, una dona ha desaparegut després d’un passeig en bicicleta. Una colla de bons amics fan vacances cada any en una illa sueca. Aquest any, però, les coses no aniran com sempre: un seguit de tragèdies, aparentment atzaroses, els connectarà d’alguna manera. El comissari Anders Knutas haurà d’investigar el passat d’aquesta colla per trobar la veritat. Una força malèfica els ha seguit fins a l’illa? O ha estat amb ells des de sempre? Fins i tot els millors amics no ho comparteixen tot.

El silenci dels arbres

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d’aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d’una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d’enfrontar-se a la mort amb l’única arma que els queda: la voluntat de viure.

El silenci del mar

El silenci del mar és una història de silencis continguts, feta de l’encontre entre els monòlegs d’un oficial alemany amb el silenci d’una noia francesa, dins el marc de la sala d’estar d’una casa d’un poble de França i en un moment decisiu per a la història d’Europa com va ser la II Guerra Mundial.