31057–31072 di 74503 risultati

Els culpables tenen por

Els vint-i-quatre llumins eren numerats del C451136 al C451160 i el llibret duia un anunci que invitava a visitar l’Escola de Ceràmica de Marcus Hahn, però tot això no explicava absolutament res. Quan s’ha vist que matin un home per una capsa de llumins, si devien haver-n’hi centenars, milers? D’altra banda, resultava força estrany que algú l’hagués substituïda per un segon llibret amb els llumins sense numerar. Tampoc no era normal el capteniment del cap de policia, ni el de Creedy, el milionari que dominava la ciutat, ni el de la seva filla. Potser ho hauria deixat córrer, doncs, si el mort li hagués estat indiferent. Però era el seu company i el sentit del deure li empenyia. Amb una mica més, l’empeny massa lluny… I hauria estat una llàstima, perquè Lew Brandon val totes les pessetes!

Els crits del passat

El tranquil poble d’estiueig de Fjällbacka es veu sacsejat per una notícia brutal: ha aparegut el cadàver d’una jove turista alemanya que va ser cruelment torturada abans de morir. Però això no és tot: juntament amb aquest cos apareixen també les restes de dues joves que van ser assassinades al poble vint anys enrere. Qui té interès a relacionar els dos crims? Totes les mirades es dirigeixen cap a la poderosa família Hult. Patrik Hedström haurà d’investigar-ho… mentre Erica Falck encara la recta final del seu embaràs en un estiu de calor asfixiant. «—Vols dir que…? —Vull dir que li van estar trencant braços, cames, dits de les mans i peus durant, calculem, una setmana.»

Els conys saborosos

En l’era del sexe 2.0, Els conys saborosos és un llibre amb una vigència insòlita. Els límits de l’experiència eròtica que plantegen els relats, la vigorosa pulsió narrativa, el tractament lingüístic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir l’estreta mirada de la societat lectora, situen Els conys saborosos en línia amb la tradició eròtica europea i capaç d’assolir l’excitació intel·lectual del lector, el millor camí per arribar a un grau homologable d’excitació física. Els conys saborosos són 22 tastets íntims dels encontres sexuals que la teva fantasia sempre ha volgut tenir però, potser, no t’has atrevit a assaborir mai. L’autor et proposa un senzill esforç d’imaginació per a jugar amb l’erotisme quotidià, la sexualitat i que et sentis una mica (o molt) protagonista de les teves fantasies. Una puta que dubta de la seva sexualitat, una monja una mica embarassada, una taquillera perversa i una estudiant juganera són alguns dels personatges que et pots trobar entre tant d’erotisme. Així doncs, obre bé tots els teus sentits i disposa’t a gaudir!

Els colors de la nit

Per bé que la trajectòria poètica de Francesc Garriga consta ja de diversos reculls, no hi ha dubte que la publicació d’Els colors de la nit constituirà tota una revelació per al lector: amb un llenguatge dur i incisiu, l’autor ens apropa a un món tens, contrastat, pletòric de contenció i argúcies, en què la presència gairebé obsessiva de l’altre esdevé un suggestiu desencadenant de tota mena de reaccions.

Els colors de l’aigua

Els colors de l’aigua reconstrueix literàriament les tensions del procés de modernització i industrialització que ha protagonitzat durant aquest segle la societat catalana. Una novel·la que dóna vida als grans arquetipus de l’imaginari col·lectiu en què es reconeix, fins i tot a desgrat, la burgesia catalana.

Els colors de l’espai

En un món futur dominat pels lhari —una raça suposadament superior a les altres perquè posseeix el secret del transport interestel·lar— Bart Steele, fill d’un famós enginyer espacial desaparegut, decideix buscar el seu pare i, accidentalment, descobreix el secret dels lhari.

Els Cinc s’ho passen estupendament

La filla d’un amic de l’oncle Ernest està en perill: si el seu pare no revela el resultat de les seves últimes investigacions serà raptada.

Els Cinc a la granja Finniston

Els Cinc van a passar uns dies a la granja Finniston. Una llegenda diu que pels voltants hi ha un tresor amagat en unes coves. La temptació és massa forta per als Cinc.

Els Cinc a l’illa del tresor

Aquest és el primer llibre de la sèrie «El Club dels Cinc». Tres germans, l’Anna, en Dick i en Juli van de vacances a casa dels seus oncles i allí coneixen a la seva cosina Jorgina. És una noia solitària que preferiria ser un noi, i només respon pel nom de Jordi. Al començament a la Jordi no li cauen molt bé els seus cosins, però més endavant es fan molt amics i es converteixen en un grup inseparable, acompanyats sempre per en Tim, el gos de la Jordi, un intel·ligent company d’aventures. La casa de la Jordi és a la badia de Kirrin, i just davant hi ha una illa amb un antic castell en ruïnes. Un dia els nois descobreixen el mapa d’un tresor amagat…

Els càtars

El catarisme és considerat, per uns, una religió evangèlica; d’altres hi veuen una clara heretgia. Tot i que al segle XII la distinció no era gaire clara, l’Església, que s’adonava del risc que corria, no tenia dubtes. La mà dura i enèrgica d’Innocenci III va resoldre posar fi a l’heretgia i als heretges. La croada contra els albigesos destruiria de soca-rel la culta i amable societat occitana del Llenguadoc. L’enfonsament de tot un món que va arrossegar personatges tan rellevants com Pere I el Catòlic. Poc temps després, el Llenguadoc seria una part més del Regne de França.

Els catalans a les guerres del món

L’esperit de resistència d’un poble, el caràcter bel·licós dels catalans. Una aproximació fascinant i rigorosa a la participació de Catalunya a les guerres del món al llarg de la història, des de l’expedició contra el califat de Còrdova de l’any 1010 fins a la guerra dels Balcans dels anys 1991 al 1995. La presència bèl·lica dels catalans al món ha estat constant, tot i que mai fins ara havia estat prou documentada. Amb Els catalans a les guerres del món, els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Eduard Puigventós López posen sobre la taula amb tots els detalls a l’abast —molts dels quals són arguments inèdits, textos sense ressenyar o dades mai publicades— una realitat sovint menystinguda: el poble català és d’esperit combatiu, indòcil i rebel i ha estat protagonista de moltes de les guerres que han marcat el transcurs de la història.

Els castellans

Com la infància és una ficció, com se’ns insisteix des de les pàgines d’aquest llibre, així és com cal apreciar —i s’aprecia— la seva lectura. Com una sèrie de records ficcionats, últims records de la infància i la preadolescència del seu autor, que es confessa amb «ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots». Puntí es refereix al conflicte generat entre els habitants d’una ciutat industrial de províncies i la immigració arribada del sud durant la dècada dels setanta. Andalusos, extremenys, murcians, sota l’epítet general de castellans per a la majoria dels catalans, segons una lògica primària que els era inculcada de petits: els que no són catalans, són castellans. La por al que és desconegut, el recel envers el foraster, va tenir el seu reflex en la lluita fictícia dels nois pel territori. Una ficció que, a la meravellosa edat de deu, onze, dotze anys, es viu de manera intensa i real.

Els camps del vençuts

El narrador d’Els camps dels vençuts, educat encara en les consignes del franquisme, se sent desconcertat quan xoca amb una altra dimensió de la realitat: els afusellaments del 27 de setembre de 1975, viscuts, però com a emigrant veremador a França. Més tard, també descobrirà com la pròpia família, vençuts en la guerra, havien construït per als més joves una mentida sobre el seu propi passat com una forma de protecció col·lectiva. En aquesta novel·la, Toni Cucarella parteix d’elements autobiogràfics per esbossar el conflicte a què es va educar sota el franquisme. Una generació que l’any de la mort de Franco eren adolescents i tot just començaven a copsar la realitat que els envoltava. Aquesta realitat havia estat imposada pels vencedors d’una guerra esdevinguda durant la generació dels avis (els vençuts) i consolidada en la dels pares (els resignats).

Els camins mai no acaben

Cinc científics d’arreu del món són seleccionats per a una missió espacial secreta. Les paraules del cap d’expedició, just abans d’emprendre el viatge, resulten prou significatives: «No oblideu que en Bryan, el millor de tots, només va cometre un sol error en tota la seva vida… i ara els seus ossos són a l’Alfa de Centaure, en una tomba no gaire alegre, perquè allà no hi creixen flors.»

Els camins del paradís perdut

Una mostra excel·lent de la qualitat de la prosa de Llorenç Riber són les narracions contingudes en el present volum, bella adaptació de dues llegendes pietoses de l’Edat Mitjana.

Els caçadors de mamuts

Amb Els caçadors de mamuts, Jean M. Auel torna a obrir la porta del temps per endinsar-nos en una era de meravella i de terror a l’albada de la humanitat. Després d’El clan de l’ós de les cavernes i de La vall dels cavalls, retrobem el personatge d’Ayla que, acompanyada del seu estimat Jondalar, continua el viatge èpic que els portarà a la terra dels mamutoi: els caçadors de mamuts, els «altres» que buscava feia temps. Adoptada per la llar del mamut, Ayla fa les primeres amigues i recorda amb dolor el clan que ha deixat enrere. I troba Ranec, el magnètic tallista de pell bruna, que l’atreu de manera irresistible i que encén la gelosia de Jondalar. Durant el fred hivern, Ayla restarà confusa entre dos focs. Però quan arribi la gran cacera de mamuts, haurà d’escollir company i destí: romandre a la llar amb Ranec o seguir Jondalar cap a un lloc llunyà i un futur desconegut.