30993–31008 di 74503 risultati

En un lloc anomenat guerra

Una guerra llunyana, un país desconegut, un jove periodista que debuta com a corresponsal i un adolescent disposat a fer-li d’intèrpret a l’infern. Més enllà de la guerra, de les necessitats de l’un i de l’altre, de la supervivència del nen i l’afany d’aventura del periodista, el cor i l’amistat s’imposaran a la bogeria. Aquesta és la història d’unes vides al límit en la turbulència del nostre món.

En Tit-hola

«Les pistonades en l’inflamat i xop cilindre s’esdevenien amb una fúria de Déu n’hi do. La música de fons era ensordidora: crits, esbufecs, panteixos, roncs». Enfeinat a sortir-se’n d’una positura que no domina, mig ofegat per les cames de la dona i farcit de cervesa barata, en Tit-hola recorda el grafit anònim que hi ha en un carrer de València: «Aigua fresca / vi pur / figa oberta / i pardal dur». Aquest serà el seu lema per a iniciar una aventura diària que el durà des de l’activitat més frenètica fins a la jugada més rodona, la més catastròfica o el moment més contemplatiu: el moment exquisit en què, amagat sota un banc del parc, tenint per sostre els baixos d’una parella d’enamorats, gaudeix del dolç espectacle… «Tot està per fer», dirà parodiant el poeta, i tot, de ben segur, «tot és possible».

En Ranquet i els seus amics

Per ajudar tots els seus amics de l’asil de San Rem, en Ranquet, l’Ada Orella Ratada i en Capdetrons s’embranquen en una aventura fantàstica, en la qual apareixen des de gats i coloms missatgers fins a carrosses d’Or i cavalls blancs i tot un món fabulós, i es troben ben aviat embolicats en un misteri difícil d’aclarir, fins i tot per la mateixa policia.

En Ranquet i el tresor

Quan en Ranquet arriba a Montitjol, tot sol i de manera estranya, amb la seva maleta plena de secrets, lligada amb quatre cordills, poc s’imagina l’enrenou que provocarà entre les persones importants del poble —des del batlle a l’enterramorts, passant pel metge i els gats de la senyora Magina— ni els misteris i aventures que l’esperen. En Ranquet, amb el seu caminar especial, es toparà amb el record d’una guerra i les seves conseqüències, i amb personatges misteriosos que van a la recerca d’un tresor amagat.

En Pere i altres contes

«Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de parar-s’hi… Que n’era de blanc…! I com ressaltava en la blavor intensa d’aquelles tardes d’octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d’un blau plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d’escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de ses pròpies fulles. I ella s’hi encantava…! Un xic més enllà, ja no es distingien fulles ni flors, ja es confonia tot en una tofa molsuda i blanquinosa… I aquella tofa s’estenia lluny… lluny… i tot hi era blanc». Extracte del conte «La flor de fajol».

En la pell de l’altre

Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l’una a la Universitat, l’altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se. Els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda— dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.

En la pell d’un mort

Víctor Campoblanco acaba d’obtenir la llibertat després de complir vuit anys de condemna i ara es guanya la vida apallissant els immigrants morosos que no paguen el lloguer. Parla millor amb els punys que amb les paraules, i comparteix un pis envellit de la plaça del Barco de Girona amb el seu fill, un noi retardat a qui durant tot aquest temps gairebé no ha vist. Junts provaran de refer les seves vides, però tot es complicarà quan l’home que durant la seva absència s’ha fet passar per Campoblanco apareix mort, surant al riu. Pare i fill hauran de reconstruir les passes de l’impostor per intentar aclarir qui l’ha matat i per què i evitar que també acabi amb ells. Una novel·la negra allunyada dels tòpics, densa i poc convencional, que intenta aprofundir en els racons més amagats de l’ànima humana.

En l’escena del crim

Què passa pel cap d’una persona, aparentment normal, quan decideix cometre un crim? Com funciona la part més detectivesca de l’ofici del forense? A CSI a la catalana, l’autora explica amb tota mena de detalls com es van resoldre 10 casos reals que van esgarrifar la societat catalana de les últimes dècades: des de l’aparició del cadàver d’una dona nua flotant en un riu, amb un valuós anell de brillants al dit, fins als misteris de l’autòpsia que va realitzar Narcís Bardolet a Lluís-Maria Xirinacs o Salvador Dalí.

En flames. Els jocs de la fam 2

En sortir vencedors dels Jocs de la Fam anuals, els tributs Katniss Everdeen i Peeta Mellark del Districte 12 s’haurien assegurat una vida segura i sense complicacions per a ells i les seves famílies si no fos perquè van guanyar bo i desafiant les normes imposades pel Capitoli, i es van convertir sense voler-ho en les cares visibles de la revolta imminent.

En el trineu de Schopenhauer

L’any 1980 Louis Althusser, un dels grans renovadors de l’estructuralisme, estrangula la seva dona Hélène. Aquest fet és el punt de partida d’En el trineu de Schopenhauer. Ariel Chipman, un dels protagonistes del llibre, eterna jove promesa i brillant professor de filosofia, deixeble de Louis Althusser, entra en una crisi profunda quan el seu mestre estrangula Hélène. Estructurada en vuit monòlegs i escrita des de la més immediata oralitat, la història es desplega a partir de les paraules dels personatges, que ens parlen de les seves pors, ànsies i fracassos. El que semblava una història sobre la depressió d’un home assegut al sofà s’acaba convertint en una mirada lúcida i crítica dels valors d’una generació i en una reflexió a quatre veus sobre la mort i, sobretot, sobre l’angoixa pel pas del temps, un dels temes centrals de l’obra de Yasmina Reza.

En companyia de l’altre

Els relats reunits a En companyia de l’altre giren al voltant del tema del doble. Els personatges topen amb versions insòlites d’ells mateixos, incorren en plagis i la seva vida es converteix sovint en un empedrat de desdoblaments, metamorfosis i repeticions. El resultat és un recull de contes on la incertesa tendeix a adoptar la cara amable de l’humor. El tema de l’altre ha estat una de les obsessions literàries de la modernitat: Poe i l’alteritat que horroritza, els miralls de Borges, Pessoa o les múltiples persones del jo, els desdoblaments de Cortázar. Més a prop nostre: alguns contes de Pere Calders o de Quim Monzó, que tenen en comú la brevetat, la recerca de la paradoxa i el tractament humorístic, alhora que intel·ligent, del tema. La majoria de les peces reunides a En companyia de l’altre mereixen un lloc propi en aquesta tradició. Hi ha en elles un alt grau d’autoconsciència i una reflexió sobre la literatura de l’alteritat que les ha precedides. Exploren els paranys que envolten tota identitat amb els instruments que atorga l’expressió escrita. Són fragments d’un mirall que es disfressa de trencaclosques. El lector, quan el reconstrueixi, hi veurà reflectit el seu propi rostre. S’adonarà, llavors, no sense neguit, que el seu és també el rostre de l’altre.

Empremtes que mai s’esborren

L’agent Patrik Hedström es disposa a gaudir del seu permís de paternitat per cuidar la Maja, que acaba de fer un any. Mentrestant, l’Erica Falck comença a escriure un nou llibre, tot i que no es pot treure del cap el misteriós bagul que va trobar a les golfes. A dins, els diaris de joventut de la seva mare i una medalla amb una esvàstica embolicada en un jersei de nadó tacat de sang. Què té a veure tot això amb la mort violenta d’un vell historiador de Fjällbacka, Erik Frankel, expert en nazisme i amenaçat per grups d’extrema dreta? En Patrik no es podrà quedar a casa… «—Un assassinat? Aleshores, no tan sols t’has endut la Maja al lloc on ha aparegut un cadàver, sinó que, a més a més, era un assassinat.»

Em diuen Tres Catorze

La Tres Catorze és en realitat la Teresa Pi, una detectiva privada. Un dia es presenta al seu despatx una nena amb una història estrafolària, que al final la porta a descobrir un negoci de falsificacions de quadres i, fins i tot, un assassinat.

Em dic Paco…

Catalunya ha estat una de les zones de l’Estat espanyol que ha rebut, en períodes diferents de la seva història i molt especialment entre els anys 1960 i 1975, treballadors i treballadores d’altres zones. Aquest fet ha repercutit, i encara repercuteix, en la vida social i cultural. En Paco o en Francesc, segons quina perspectiva adoptem, és el personatge central de la novel·la i és alhora el reflex d’una situació que segons com sigui tractada pot facilitar la comprensió entre les diferents cultures o el seu enfrontament.

Els virreis de Catalunya

Aquest llibre és l’escuma de quatre anys de recerques en els nostres Arxius. El seu autor hauria desitjat de deixar passar algun temps més abans de publicar-lo. Però forçat pels nostres precs —els d’un grup d’amics, historiadors professionals—, s’ha rendit a l’evidència i a la necessitat. L’evidència d’aixecar tot seguit les pedres mestres del futur edifici de la nostra història dels segles XVI i XVII; la necessitat de donar a conèixer, per primera vegada, el quadre concret de l’evolució catalana durant aquells dos-cents anys. En aquest darrer aspecte, Els virreis de Catalunya d’en Reglà no solament vénen a omplir un buit —com sol dir-se d’habitud—, sinó a foragitar els nombrosos tòpics que el vorejaven.

Els vigilants del far

Gråskär és l’illa del far, però a Fjällbacka tothom la coneix com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far. Un cas ple d’intriga i secrets amagats que intentarà resoldre la intrèpida parella formada per Patrick Hedström i Erica Falck. Totes les ombres de l’illa seran sospitoses. «Els seus pares temien que s’avorrís a l’illa tota sola, ja que era filla única. Però no calia que s’amoïnessin. A ella li agradava molt, viure allà. I no estava sola.»