30977–30992 di 74503 risultati

Escarabats

Quan troben l’ambaixador noruec mort en un bordell de Bangkok, l’inspector Harry Hole és enviat des d’Oslo per ajudar en la investigació del cas. Després d’haver resolt un cas d’assassinats en sèrie a Austràlia, el seu nom comença a ser conegut; però un cop arriba a Tailàndia, en Harry descobreix que aquest cas és molt més que un assassinat atzarós. Hi ha alguna cosa més, alguna cosa que s’amaga darrere les cortines, com els milers d’escarabats que corren pels terres de la ciutat, i surten quan menys els esperes. Per cada escarabat que es veu a l’habitació de l’hotel, n’hi ha centenars darrere les parets. Envoltat pel soroll del trànsit, les prostitutes, la brutícia, els expatriats, els fumadors d’opi i els pedòfils, en Harry es passeja pels carrers de Bangkok tractant de reconstruir la història de la mort de l’ambaixador. Però de sobte sembla que ningú no vulgui que en Harry segueixi estirant el fil de les activitats dels diplomàtics noruecs establerts a Bangkok. Sembla que el govern noruec està més interessat a evitar un escàndol que no pas a resoldre els crims perpetrats.

Un escàndol sense importància

Rafael Masferrer és un home casat i amb dos fills universitaris. Al capdavant d’un bufet de Barcelona amb un centenar d’advocats, també presideix la secció nacional d’una oenagé internacional contra la corrupció. Quan una empresa catalana és acusada de subornar les autoritats tailandeses responsables d’un concurs, Masferrer demana als seus dirigents que refutin l’acusació. Les reticències amb què ensopega aviat es converteixen en amenaces. La publicació d’una fotografia d’ell en aparença nu amb una jove l’enfronta a una sèrie de fets que el sotmeten a un implacable qüestionament personal. Primer d’una manera tènue i després ja de forma evident, la seva situació professional es deteriora. Al mateix temps, el malestar envaeix la relació amb la seva família. Després de l’èxit de L’últim home que parlava català, Carles Casajuana du a terme de nou una aguda dissecció de la societat catalana en plena globalització. Amb una prosa àgil i un humor subtil, els tabús i les hipocresies de la Barcelona benestant s’entrecreuen amb les tribulacions de la immigració més recent. El resultat és una novel·la que atrapa el lector del principi al final.

Es vessa una sang fàcil

«El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits.» ES VESSA UNA SANG FÀCIL, escrita el 1952 i publicada el 1954, és una de les primeres —i millors— obres del gènere negre en català.

És l’hora dels adéus?

«La demanda dels catalans sembla estranya en un món que no està acostumat a dibuixar fronteres amb la força dels vots. Però hi haurà un dia en què votar per decidir fronteres serà normal. I quan ho sigui, la gent mirarà enrere i pensarà que la situació del 2014 era anacrònica i indecent.» Amb un estil directe, clar i contundent, Sala i Martín ens fa una radiografia magistral de quina ha estat la situació econòmica i política dels darrers anys i de quin pot ser el futur de Catalunya. Totes les preguntes que ens fem sobre la possible independència queden més que contestades en aquestes pàgines. Un llibre imprescindible per a tots els que avui es pregunten si realment ha arribat l’hora dels adéus.

Eragon

Al llegendari regne d’Alagaësia s’està gestant la guerra. Els Genets, protectors de la pau de l’Imperi i els únics capaços de controlar els dragons intel·ligents, o bé s’han extingit o bé han passat a formar part de les tropes del malvat rei Galbatorix. Ja fa temps que els elfs s’han exiliat en un indret ocult, i els vardens, un grup dissident, s’amaguen en ciutats protegides. Quan Eragon, un jove de 15 anys que viu en un petit poble, troba una pedra blava i brillant al bosc, està convençut que es tracta d’un gran descobriment i que venent-la podrà comprar menjar per a la seva família, abans no arribi l’hivern. Però quan la pedra es converteix en una dragona, a qui bateja com Saphira, Eragon allibera un llegat tan antic com el mateix Imperi. D’un dia a l’altre, la seva vida ha canviat i a Eragon se li confia un món de màgia i poders. Amb sols una espasa i els consells d’un vell rondallaire com a guia, Eragon i la dragona hauran de viatjar per terrenys perillosos en què s’enfrontaran a un emperador, la maldat del qual no coneix fronteres. L’esperança de l’Imperi, doncs, descansa en Eragon i Saphira…

Epitelis tendríssims

Epitelis tendríssims és un recull de contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents i lúdics. «Treballar el llenguatge eròtic —afirmava aleshores l’autora—, és entrar en un terreny verge: els termes usuals emprats per molta de la literatura eròtica no tenen gaire interès, es redueixen a una mena de vocabulari clínic o barroer». Epitelis tendríssims és, doncs, un intent d’apropar-se al llenguatge del plaer i de posar la imaginació al servei dels sentits.

Episodis d’història de Catalunya

Antoni Ferret ha resumit en aquest volum els llibres Compendi d’història de Catalunya, vol. I i vol. II, dels quals és autor. Aquesta obra ofereix una visió panoràmica de la història de Catalunya que, com vol l’autor, proporcionarà al lector atent un grau de coneixement acceptable de l’evolució del nostre país al llarg dels segles.

Enviada especial

Enviada especial és una història d’espionatge narrada amb la singularitat habitual de la literatura de Jean Echenoz: una prosa àgil i fresca, uns personatges tan ben descrits que el lector els reconeix com a reals i un humor intel·ligent dosificat amb precisió.

Ens veurem allà dalt

A través d’una brillant fusió de ficció i realitat, de literatura popular i alta literatura, aquesta novel·la és un emocionant retrat de la Primera Guerra Mundial i de l’existència desoladora que van patir els supervivents. Ferits en cos i ànima, Albert Maillard i Édouard Péricourt s’han salvat de la mort, però la guerra i la ingratitud de la pàtria en una postguerra terrible els marcaran per sempre. Guardonada amb el Premi Goncourt i convertida en un autèntic fenomen editorial a França, Ens veurem allà dalt ha captivat els crítics i els lectors amb una trama detectivesca, un estil molt cinematogràfic i el còctel d’humor, ràbia i compassió que Pierre Lemaitre condensa en aquesta obra rodona.

Enric IV

El nostre ENRIC IV és un aristòcrata que, després de sofrir un accident, queda afectat en el seu seny i creu viure en l’època de la disfressa que portava en aquell moment; pensa que és l’emperador del Sacre Imperi Romano Germànic. Però està boig o de manera conscient ha ocupat el paper d’un emperador per donar l’esquena a la realitat que li envolta?

Enrenou al guaiaber

El jove Sampath Chawla, nascut en el si d’una família bastant particular, no sembla destinat a aconseguir grans coses en la vida. Després de fracassar tant en els estudis com en la feina, Sampath només mostra una alegre disposició a deixar passar els dies bevent te i cantant als parcs públics. Però, com diu la seva àvia, el món gira en rodó, i tot el que avui és a baix, demà pot ser a dalt de tot. Un dia, Sampath apareix enfilat a la branca d’un guaiaber gegant convertit en una mena de sant i la gent del poble hi acut en massa per escoltar els seus consells. La notícia corre com el vent i ben aviat el guaiaber es converteix en la meca d’una quantitat inacabable de pelegrins àvids d’orientació espiritual. Enrenou al guaiaber, una novel·la plena d’humor, escrita amb una imaginació desbordant, ha estat saludada per la crítica com una de les grans revelacions dels últims anys.

Enquesta

Parla l’autor (i després d’haver-lo llegit no ens queda més remei que donar-li la raó): “Alguns poden pensar que aquesta és una història cruel i escandalosa. Només és cruel, però, en la mesura que ho són els homes, car ells determinen els esdeveniments que descric. I és escandalosa perquè són pocs els ciutadans que s’aturen a pensar en aquest petit drama conegut amb el nom d’Enquesta, o en l’envellit i inepte sistema del ‘coroner’ que encara pateixen tants indrets d’Amèrica. Aquesta història és verídica en el sentit que els esdeveniments que s’hi narren podrien tenir lloc, i jo he mirat de fer-ne un cas tan gràfic i tan exacte com és possible.”

Encontre amb Rama

Després de deu anys d’escassa producció literària, Clarke sorprengué tothom amb la publicació d’Encontre amb Rama que immediatament obtingué els premis Hugo, Nebula, Jupiter, J.W. Campbell Memorial, British Sciencie Fiction, etc. Es tracta d’una de les obres més madures de l’autor. En ella assoleixen la plenitud algunes de les qualitats que han fet de Clarke un dels escriptors més admirats i llegits de la ciència-ficció mundial: l’esperançat missatge filosòfic, la sòlida base científica, l’amenitat, claredat i coherència argumental. La mà mestra de Clarke basteix una obra prodigiosa on el sentit de la meravella esdevé el protagonista principal. «Però hem trobat resposta a una pregunta molt vella. No estem sols. Els estels no tornaran a ser mai més el mateix per a nosaltres».

Encara les paraules

«Una connexió explícita (amb “tot és ara i res” acaba el primer poema) ajunta Encara les paraules (1973) amb el llibre anterior. Hi veurem el mateix món, idèntics temes; la traducció expressiva de tot això, però, és ben distinta: el pessimisme existencial, que ara osca també l’antic valor màgic i místic de les paraules, fa davallar els versos fins a una descurança prosaica. […] però de tant en tant encara cueja el peix de fondàries, l’orb lúcid que farcia de clarors la ceguesa i la nit, el poeta simbolista i místic. En el rerefons, el seu realisme és l’efecte d’un desencís, d’una pèrdua i d’una trista victòria de la realitat sobre el desig, car els ciments i les bigues de tota l’arquitectura poètica bastida per Vinyoli estan fets amb materials romàntics». Josep Maria Sala-Valldaura, Joan Vinyoli

Ena menys una

Un ésser superior no determinat, crea una ciutat uniforme de carrers i edificis, infinita. Hi deixa caure unes nines i els dóna una vida i unes normes socials: el joc dels quatre cantons. Les crea amb aptituds, però, també, amb debilitats: la incapacitat de comunicar-se. Finalment, i com a premi de consolació, els regala la mort. Després, el creador s’adorm i oblida l’experiment.

En una sola persona

«Ens forma allò que desitgem», diu en Billy Abbott, l’escriptor i narrador protagonista, a l’inici de la novel·la. I és ell qui ens explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a «sospitós sexual»: els seus primers anys de formació a mitjan segle passat en un poblet de Vermont, amb l’enamorament, imprevist i sobtat, d’una dona més gran que ell, la senyoreta Frost, bibliotecària, i la descoberta incipient de la seva homosexualitat, que li provoquen un torrent d’emocions contradictòries. Al llarg de mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistim a diferents moments estel·lars de la seva vida, per la qual desfilen un ampli càsting d’acolorits personatges que desafien totes les convencions i als quals John Irving, valent i ambiciós, obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat i a qüestionar els prejudicis i les creences.