30961–30976 di 74503 risultati

Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song

Shi Bo, escriptor i cal·lígraf xinès, ha seleccionat, traduït i il·lustrat una seixantena d’antics poemes xinesos que pertanyen als més brillants poetes de diferents èpoques. D’una manera molt suggeridora, els ha reagrupat sota el tema de les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Tot plegat és un festí per als amics dels bons llibres, de la poesia oriental i de l’art propi de la rica civilització xinesa.

Espiral

Després de l’èxit de la novel·la L’home manuscrit, Manuel Baixauli ha reprès, refet i ampliat el llibre de micro-relats Espiral, guanyador del premi Ciutat de Badalona de narrativa. Es tracta d’un brillant conjunt de peces brevíssimes molt imaginatives i sorprenents on Baixauli s’atreveix amb tots els grans temes: la família, els records, la mort, l’amor… sempre amb grans dosis d’imaginació.

Espill

Espill, també coneguda com Llibre de les dones, és una de les grans obres de la literatura medieval en valencià. Escrita per Jaume Roig en versos de quatre síl·labes, sol es conserva un manuscrit, malgrat que durant el segle XVI va ser imprès tres vegades, prova del seu notable èxit. Escrita aproximadament en 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar el seu Tirant lo Blanch. Jaume Roig parla en primera persona narrativa dirigint-se a Baltasar Bou, el seu nebot en la ficció, per a explicar-li com li han maltractat les dones al llarg de la seva desgraciada vida i per a convèncer-ho que ha de viure al marge d’elles si vol obtenir la salvació. L’obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes malvades, excepte Isabel Pellicer (l’esposa real de Jaume Roig) i de la Verge María.

Espies de Montsoriu

Martí de Montagut marxa de les terres de l’Ebre fugint dels atacs de l’exercit de l’Infant Jaume. A Tortosa va perdre la seva família després de veure’s sorprès per una batuda. Buscarà una vida nova al vescomtat de Cabrera on Bernat II és el senyor de Montsoriu i la pesta negra i els pagesos de remença són els protagonistes. Allà mirarà d’ocultar la seva condició de cavaller, però les seves maneres de fer el delaten i acabarà servint a Timbor de Fenollet, el qual li encarregarà la missió de guardar les esquenes del seu home Bernat de Cabrera que serveix al rei Pere el Cerimoniós davant dels interessos dels unionistes d’Aragó i València. En aquesta feina l’ajudarà Attó de Torrella, Abat de Breda, i un malfactor anomenat Fageda. Aquesta historia, situada al segle XIV i amb l’escenari del majestuós castell de Montsoriu que està en plena reforma, la muralla d’Hostalric i el monestir de Sant Salvador de Breda ens relata les aventures d’un home que va decidir servir a una de les nissagues més importants del Catalunya. Tota aquesta trama es revela en uns documents trobats al segle XXI. L’any 2003, un comissari, prop de la jubilació anticipada, troba en un mercat d’antiguitats un petit cofre que conté quatre pergamins. Amb maniobres poc legals aconsegueix desxifrar aquells documents i amb això es revela un dels texts més importants del gòtic català. Actualment els pergamins es troben desapareguts i les fonts oficials diuen que de fet mai han existit, però a dia d’avui encara es conserva una còpia del relat que aquells pergamins contenien. Aquesta és la història d’aquells fets i el seu desenllaç.

Esperant els bàrbars

Esperant els bàrbars és una novel·la apassionant i plena d’intel·ligència: gairebé una al·legoria a l’estil d’Orwell. J. M. Coetzee crea, amb una mestria punyent i difícil d’oblidar, un ambient mig històric i mig futurista que serveix de teló de fons a la lluita entre la intel·ligència individual i la submissió a les raons d’Estat, a les disputes entre l’Imperi –fortificat i recelós– i els anomenats bàrbars. S’ha vist en aquest espai mític algunes analogies amb l’apartheid sud-africà, però probablement Coetzee va més enllà i enfronta el lector a l’absurda situació que es produeix quan els “civilitzats” imposen els seus criteris als “incivilitzats”. Esperant els bàrbars és una obra extraordinària, actual, poderosament commovedora.

Espècies protegides

La fauna valenciana és rica en exemplars reincidents. Juan Lloris, lempresari que va intentar convertir-se en personatge social sense aconseguir-ho, no està disposat a renunciar-hi encara, i busca una plataforma que el projecte en el camp de la política o en el del futbol. I per això, sassegurarà que aquesta vegada no hi haja res que puga barrar-li el pas. Per començar, es cobrarà tants favors com calga de Francesc Petit, el secretari general del Front, un partit que gràcies a ell ha esdevingut decisiu en el Govern. Però també comptarà amb ajudants bastant més inesperats, com ara Celdoni Curull, un agent català de la FIFA que representa Ndiane Bouba, el crac que ha de salvar el València C.F., i Toni Hoyos, un valencià ple de secrets que podrien destruir el Front. Després de lèxit de Societat limitada, Ferran Torrent continua el gran fris de València amb Espècies protegides, una novel·la inigualable a lhora de retratar amb precisió quirúrgica lèpoca actual.

Esmorzar amb partícules

Tens a les mans un assaig sobre física quàntica, així és. Un moment, per favor, ¡espera! No t’espantis ni deixis anar el llibre de cop. Acceptaries una invitació a esmorzar? Si acceptes aquesta proposició i t’aventures a navegar entre aquestes pàgines, descobriràs un univers tan meravellós com desconcertant. La teoria quàntica és una de les més belles i fascinants de la ciència. Les regles que segueix són esbojarrades si les comparem amb el nostre dia a dia. Són antiintuïtives. Quan ens endinsem en el món quàntic es qüestionen les nostres creences sobre la realitat, també les de la nostra realitat quotidiana. Sonia Fernández-Vidal, escriptora i doctora en física quàntica, i Francesc Miralles, escriptor i periodista, ens conviden a un esmorzar molt divertit al qual també assistiran Newton, Einstein, Heisenberg i altres físics famosos de la història. Entre magdalenes, torrades, cafè amb llet i sucs de taronja, emprendrem un viatge excitant i revelador als orígens de l’univers. Aprendrem per a què serveix l’accelerador de partícules, què és la partícula de Déu, com és que les coses poden ser a dos llocs alhora i intentarem comprendre els misteris de l’existència.

L’església del mar

Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar. Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, fill d’un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició… L’església del mar és una trama en la qual s’encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l’ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l’època feudal.

Escrits empordanesos

Textos inèdits de característiques formals diverses, escrits o enllestits cap al 1977. El primer, Un paper elemental sobre l’Empordà sense xovinisme ni il·luminisme, és un nou tractament d’un llibre anterior, Reflexions sobre l’Empordà (llibre inclòs al volum 7 de l’O.C., El meu país), és a dir, una petita història de la comarca, fins a arribar als nostres dies, escrita amb capítols temàtics d’extensió similar a la dels seus articles de premsa. El rellotger de Creixells és la crònica d’una enquesta periodística. Alguns cuiners de l’Empordà són quatre petites biografies, acompanyades per algunes receptes culinàries. Carles Fages de Climent, L’epigramista, el poeta, l’home. Una vaga aproximació és un extens estudi literari.

Escrit per al silenci

Recull de poesies amatòries. Paraules de JOAN FUSTER: «Ara, en embastar aquestes ratlles de pròleg, pense que podria tornar a escriure aquests versos, ja basats en la memòria perquè mhe fet vell, i em sembla que serien, a mitges, pornografia. Només a mitges. Lacte de fer lamor sempre és alguna cosa més que fer lamor. És el que volia recordar. Però pornografia».

Escorxador-5

L’experiència del jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va tenir una influència profunda en tota la seva obra posterior. A «Escorxador-5», novel·la antibèl·lica per excel·lència, descriu les vicissituds de Billy Pilgrim, un personatge desorientat que en plena Alemanya nazi es despenja del seu batalló i erra entre línies enemigues fins que les tropes de la Wehrmacht l’empresonen prop de Dresden. Vonnegut ens explica la vida d’un Billy desconjuntat, que s’ha desprès de les catenàries del temps i es veu empès a viatjar al passat i al futur. La trama ens captiva guiant-nos desordenadament per diferents episodis de la seva vida, des del contacte amb els extraterrestres de Trafalmadore fins a l’atroç destrucció de la ciutat de Dresden per part de l’exèrcit americà. Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl·lica en un seguit de vinyetes divertides sense banalitzar el dolor de la guerra. «Escorxador-5» és una novel·la divertida que no us permet de riure. Un llibre trist que no us farà plorar.

Escopiré sobre les vostres tombes

Un negre ho té molt negre als Estats Units, per això el germà petit dels Anderson ara és enterrat. Però el seu germà Lee —que tot i que té sang negra llueix pell blanca— ha decidit venjar-lo. Amb «Escopiré sobre les vostres tombes» Boris Vian va aconseguir un gran èxit i aquesta novel·la de suspens, acció i erotisme sobre el racisme a Nord-Amèrica, va commocionar els ambients literaris de l’època, i és encara avui una de les millors novel·les negres.

Escolta la meva veu

Marta, la jove rebel que protagonitza Vés on et porti el cor, torna a la casa de Trieste on va créixer amb la seva àvia. Un dia, la soledat la impulsa a buscar a les golfes el rastre de les dues persones més importants de la seva vida: la seva mare i el seu pare. Entre baguls, cartes i quaderns groguencs reconstrueix les peces del seu propi mosaic generacional i comença un viatge cap als orígens de la seva pròpia fragilitat. Durant la recerca, Marta rescatarà la història dels seus familiars, però també descobrirà les seves arrels més profundes. Aconseguirà llavors reconciliar-se amb els secrets i els fantasmes del seu passat, i, sobretot, aconseguirà trobar-se a si mateixa, en el seu camí vital cap a l’esperança. Escolta la meva veu reprèn la història dels personatges de Vés on et porti el cor, la novel·la que va entusiasmar milions de lectors a tot el món. Susanna Tamaro encisa, commou i fa pensar mitjançant una sensibilitat i una intensitat expressiva que la fan única. El retorn de Tamaro a la novel·la de llarga perspectiva ens descobreix la necessitat de trobar un sentit al futur com a motor de les nostres vides.

Escolta la cançó del vent / Pinball 1973

Escolta la cançó del vent (1979), l’òpera prima de Murakami, segueix a un estudiant de vint-i-un anys, sense nom, de vacances a la seva ciutat natal, a l’agost de 1970. El jove passa el temps en companyia del seu millor amic, sobrenomenat el Rata, una noia amb quatre dits a la mà esquerra i un bàrman. A aquests personatges s’hi afegeix la figura d’un escriptor (inventat…): Derek Heartfield, amb qui s’obre i es tanca l’obra. Pinball 1973 (1980) es desenvolupa tres anys després. Aquest mateix jove viu ara a Tòquio, amb dues bessones idèntiques, mentre el Rata segueix veient passar la vida en el J.’s Bar. Una novel·la malenconiosa (amb gats, pous i antigues núvies), en una atmosfera poètica, que conté les millors escenes de pinball de la història de la literatura.

L’escola secreta

Des del primer dia que ingressa en una prestigiosa escola, Fèlix s’adona de la conducta estranya del seu company d’habitació. Però la seua convivència, que acaba en tragèdia, dura poc. Aleshores, Fèlix es veurà embolicat en una trama fosca protagonitzada per gent sinistra, pels mateixos personatges que anys enrere van escriure algunes de les pàgines més terribles de la història d’Europa. Fèlix haurà de resoldre tot sol l’enigma per poder salvar la vida. Però el mal està molt més a prop del que sospitava.

Una escletxa de llum

L’illa de Lampedusa torna a ser escenari d’un dramàtic desembarcament d’immigrants. La situació és tan greu que el ministre de l’Interior ha decidit visitar personalment el lloc i de passada ho aprofita per fer una parada a Vigata. Però el comissari Montalbano no està disposat a participar en un acte institucional que fa ferum de campanya. Tal com pertoca al seu caràcter, troba la manera de fugir d’estudi i es refugia en una nova galeria d’art, on coincideix, gens casualment, amb l’esplèndida propietària. Però, mal que li pesi, aviat ha de tornar a la feina. L’acabalat propietari d’un supermercat ha presentat una denúncia per robatori i violació. Sembla que el cas es resoldrà aviat, però les dones sempre l’hi compliquen tot. I encara més quan entren tres tunisians en escena, aparentment involucrats en el tràfic d’armes. Això fa que el cas hagi de passar a mans d’antiterrorisme, però… quan s’és vist que en Montalbano deixi córrer una investigació un cop l’ha ensumada?