30929–30944 di 74503 risultati

La febre d’or

La febre d’or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l’economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l’autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes.

Faules de mal desar

Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi Víctor Català. En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l’oníric tant són a tocar com força allunyats i on l’home que som tots nosaltres s’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s’ha diluït en el seu record i, silent, s’ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles.»

Faré tot el que tu vulguis

La Nora, una dona casada de quaranta anys que amaga un secret, coneix a Nacho, un jove biòleg en un avió, on serà infidel, per primera vegada, al seu marit. A partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició. «No hi ha res més enganyós que l’enamorament. I el d’algú que s’enamora per primera vegada als quaranta encara més». El viatge del despertar a l’amor, la sensualitat i la sexualitat d’una dona atrapada emocionalment per un matrimoni convencional.

Fantasmes del passat

Han passat cinc mesos des de que la tragèdia es va abatre sobre els Douglas i en Ron, l’únic fill legítim supervivent, és ara al capdavant de l’empresa familiar de telecomunicacions. Tot i les dificultats, en Ron està disposat a endegar un nou projecte. La gran inversió, però, requereix un nou soci. I qui millor que la jove Rose, una dona de total confiança? El que en Ron no sap, però, és que el seu germanastre Andy ha mogut els fils de les màfies internacionals i ha orquestrat un pla per eliminar tots els contrincants i fer-se amb el poder de l’empresa. El pla de l’Andy sembla perfecte, però els fantasmes del passat no permeten tancar el cas. Joc brut, riquesa, dones i acció, molta acció.

Fantasmes de Barcelona

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un calfred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu… I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, aquí en teniu un recull ben selecte. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena.

Fantasma de professió

Retingut contra la seva voluntat en un vell i històric castell escocès —Malvenor Castle—, en John, per poder sobreviure, s’ha de fer passar pel fantasma de l’Arthur, un noi que va morir tràgicament en aquest castell una pila de segles enrere.

Fanny

La transició de noia de sa casa a dansarina ofereix massa atractius psicològics per no temptar els literats. Carles Soldevila n’ha bastit una novel·la en forma de confessió de la protagonista, o, per dir-ho amb els seus mots, de monòleg interior: Fanny. Aquesta novel·la no sols és un dels majors exponents de la prosa elegant de Soldevila, sinó una de les millors novel·les que ha produït la literatura catalana en els darrers cinquanta anys.

Una família fora de sèrie

L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves peculiaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. Serà una família XXL, diferent i extraordinària, una família fora de sèrie. Per aconseguir aquest objectiu, la parella protagonista compta amb la inesperada intromissió de la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda. L’herència d’aquesta vella parenta alterarà la ja per si mateixa complicada vida de l’Oriol i la Maria, encara que, ja se sap, al final l’amor sempre triomfa…

Una família exemplar

Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l’ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que una crítica mordaç a les grans nissagues familiars. Una reflexió en clau irònica sobre la crisi d’identitat, que descriu el calvari d’un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa.

La fam del món explicada al meu fill

La fam al món explicada al meu fill rebat els falsos arguments que els països rics, motors de l’economia mundial, utilitzen com a excusa per deixar morir de fam trenta milions de persones cada any. En aquest diàleg, dur però aclaridor, Jean Ziegler revela al seu fill dades definitives sobre la fam que impera als països més pobres i es pregunta com és possible que, tot i disposant de prou recursos, no es faci un repartiment just de la riquesa i dels aliments arreu del món.

Fahrenheit 451

Guy Montag és bomber en un futur imaginari en el que aquests professionals tenen la missió de cremar els llibres, i perseguir aquells que els llegeixen. Aquest és el punt de partida de una de les novel·les més cèlebres de la ciència-ficció que descriu una civilització occidental esclavitzada per la tecnologia, els tranquil·litzants i el conformisme social. Fahrenheit 451 és molt més que una faula sobre un futur aparentment feliç i despreocupat, però gris i sotmès per l’estupidesa humana, aborda temes d’un interès cabdal com ho són el poder, la censura i la importància de la literatura i de la força de la paraula com elements vertebradors del pensament i la responsabilitat social davant de la manipulació dels governants.

La fada negra

Barcelona, 1843. Una nit d’estiu, un nen apareix degollat en un fumador d’opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d’edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l’odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d’esclatar la revolució. Per reprimir-la, l’exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos. Sota les bombes, enmig del setge militar i només consolat per la seva ardent amant, el capità Llampades haurà d’esbrinar qui és el misteriós assassí de les criatures.

Experiència amb el mal

«Els diners, 50.000 dòlars, han de ser en bitllets de cinquanta i més petits. Compreu una maleta negra petita. Col·loqueu-hi els diners. Deixeu la maleta a la part de fora del quiosc de diaris de l’estació de ferrocarrils de Pacífic Point, darrera el prestatge posterior, entre la lleixa i la paret. Cal que ho feu personalment, quan faltin dos minuts per a les onze, aquest dissabte al matí. El tren que va a San Diego surt a les onze i un minut. Cal que l’agafeu». Ho va fer. Sense imaginar-se ni remotament que la clau de l’afer la tenia un cec que, per tant, no podia haver vist res i que, els diners, els tenia un home desconeixedor que hi hagués hagut un rapte!

Una execució ordinària

El mes d’agost de l’any 2000 el submarí nuclear rus Kourks es va encallar i enfonsar en les profunditats del mar de Barents, al nord de Noruega. No hi va haver supervivents i els motius del fatídic desenllaç encara no han estat aclarits. A partir d’aquesta realitat històrica, Marc Dugain fa una recreació literària singular de l’esdeveniment, amb la família Altman com a protagonista, perquè el seu fill és un dels soldats de la tripulació del submarí. El resultat és Una execució ordinària, una novel·la que constitueix un retrat històric i polític inquietant que reflexiona sobre la «democràcia» soviètica des de 1952 fins als nostres dies, sota l’ombra del govern de Stalin i dels seus successors. Aquesta obra de ficció revela també el profund menyspreu per la vida que manifesten alguns dels comandants paranoics de l’imperi rus. Va ser portada al cinema l’any 2010 dirigida pel mateix autor de la novel·la.

L’excursió a Tindari

L’assassinat d’un noi de vint anys, Nenè Sanfilippo, al portal de casa seva, i la desaparició d’un matrimoni d’avis, els Griffo, que viuen al mateix edifici que Nenè, inicien una investigació en mans de Salvo Montalbano, el conegudíssim comissari de la Vigata imaginària. Tant Sanfilippo com els Griffo passaven desapercebuts per gairebé tot el veïnat de l’escala, llevat d’algunes nits boges del jove Nenè amb una noia que no sempre era la mateixa. A més, tant el jove com el matrimoni disposaven d’una butxaca tan plena, que despertaria sospites a qualsevol amb una mica de mal ull. Unes cintes de vídeo molt compromeses, un cirurgià de renom amant empedreït de bones obres d’art, i molt cares, un estable mig abandonat i, com sempre, la màfia omnipresent són els elements que configuren aquesta història tan siciliana, plena d’intriga, de l’autor més llegit de la Itàlia dels nostres dies.

Excretòria

És gràcies a una relació / passional que el nadó sent l’amor / intens de la mare, però aquesta és / la raó per la qual quan sigui gran / sentirà una nostàlgia estranya / —torbadora per irrecognoscible— / d’aquell excés de manyagues i plers / experimentats en primers contactes. / El desassossec l’envairà davant / la idea que en reviure lligams / similars podria tornar a sentir / el dolor que la passió imposà / en l’instant de la separació. / Aquell sentiment difús de mancança, / enquistat en l’essència del viure, / es farà punyent amb el pas del temps / i a partir d’un dia indeterminat, / i gairebé de forma imperceptible, / esdevindrà, d’amor, un etern captaire.