30881–30896 di 74503 risultati

Gènesi

L’Ànax viu en una societat sota el règim de la República Platònica, que des del 2051 està completament aïllada de la resta del món, amenaçat per armes biològiques. Ha arribat l’hora que l’Ànax presenti la seva tesi a la comissió de l’Acadèmia, la institució més elitista i més poderosa. Les cinc hores que dura l’examen seran determinants per al seu futur i revelaran que no és possible un món millor sense un pecat original. Emocionant faula especulativa, thriller filosòfic i meditació humanista, Gènesi atrapa el lector des de les primeres línies i el condueix, amb una lògica contundent i un ritme de progressiva intensitat, fins a un desenllaç impactant. Ambientada a la segona meitat del segle XXI, recorre als pensadors grecs en una estimulant reflexió sobre la fragilitat de la civilització occidental.

Gaudeamus Igitur

En el dibuix de l’escena, el detectiu està darrera la taula esperant alguna feina menor. Pensa en una escena eròtica. De tant en tant mira la secretària que treballa amb l’ordinador. Arriba un cas i és un cas vulgar: la senyora rica busca l’amant del marit infidel. Tanmateix, l’inici de pel·lícula dolenta del Gaudeamus igitur no és altra cosa que un parany de l’autor per a jugar més lliurement amb els tòpics que pretesament utilitza. Ni el cas, ni la senyora, ni el detectiu ni el marit i l’amant, ni la secretària ni el mateix ordinador no són gens vulgars en aquest llibre desvergonyit, a estones delicat, a estones obertament pornogràfic. Original en la història, compromès en l’estil i divertit en les situacions, allò que potser sorprèn més del primer llibre d’aquest jove escriptor és la maduresa i la capacitat de narrar les escenes més picants i més fortes. El final, tan sorprenent com tota la narració, afegeix encant a un text tan divertit com pervers, tan literari com volgudament popular.

La gatera

Una història intensa i commovedora sobre una noia jove que decideix refer la seva vida després d’un incident traumàtic. Instal·lada en un antic pis senyorial que acaba d’heretar, la Raquel es comença a relacionar amb els seus nous veïns, alhora que reinicia una nova vida a la ciutat. Al llarg d’un any —d’agost a agost— les amistats amb el Ricard, company de la universitat, i l’Arnau, el nét de la veïna del cinquè, així com la construcció d’una peculiar gatera que comunicarà el pis de la Raquel amb el del seu veí, aniran omplint el dolorós buit del seu passat amb noves esperances i una nova mirada al futur. La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, s’emmirallen. Una novel·la curta farcida de sensibilitat i de petites dosis de poesia. Una història que, després d’haver-la llegit, difícilment s’oblida.

Gamiani

Aquesta obra ha estat considerada com a obra d’un pornògraf talentós, admirada com a obra mestra la la literatura eròtica. Fins i tot es va dir en el seu temps que sobrepassa la monstruositat del Marquès de Sade en paroxisme eròtic. Alfred de Musset aconsegueix en Gamiani la unió d’erotisme i destrucció. La forta sensualitat de l’obra té molt a veure amb els poemes eròtics d’Alfred de Musset i incita al lector a passar la pàgina amb avidesa, buscant una nova perversió sexual, major encara que les anteriors.

Galveston

Alt, fort, amb barba i cabells llargs, barret d’ala ampla i botes de cowboy, el texà Roy Cady fa molts anys que exerceix de sicari a Nova Orleans. En Roy és un home tranquil, comprensiu, capaç de trobar la part filosòfica de les coses, tot i que quan cal també sap ser implacable. La seva vida, però, canvia radicalment el dia que li diagnostiquen un càncer. De sobte, la realitat adquireix una nova dimensió. Com que sospita que el seu cap, el gran extorsionador Stan Ptitko, es vol desempallegar d’ell, en Roy s’allibera de tot el que el lligava i emprèn una fugida frenètica cap a un horitzó desconegut, on troba per atzar una jove desemparada que li oferirà, potser, l’ocasió de donar un sentit nou a la seva existència. Nic Pizzolatto, creador de la sèrie «True Detective», debuta de manera brillant com a novel·lista amb un relat alhora sòrdid i poètic, violent i líric, salvatge i commovedor. Galveston suposa un pas endavant que trenca els motlles del gènere amb una història trepidant ambientada en paisatges desolats i protagonitzada per personatges que fugen, malgrat que saben que estan condemnats; antiherois que ho han perdut absolutament tot excepte la dignitat. Senzillament, una novel·la magistral que transcendeix el gènere policíac.

Galeries subterrànies

Un poeta desconcertat perquè se li marceixen els versos, la solitud d’un monstre urbà, una casa envaïda pels insectes o el sàtir mitològic que s’encarna en el present són algunes de les circumstàncies insòlites que Albert Roca presenta en aquest llibre (premi Mercè Rodoreda 1998). Divuit contes que mostren detalls i aspectes de la veritat oculta, i que penetren els fonaments d’una realitat que és un laberint amb revolts perillosos on no és difícil extraviar-se.

La galeria de les estàtues

A l’ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l’inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides… Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d’arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis.

Fuster, una declinació personal

Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l’obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l’assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d’altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l’escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l’obra fusteriana.

La Fundació

L’home s’ha dispersat pels planetes de la galàxia. La capital de l’Imperi és Trantor, centre de totes les intrigues i símbol de la corrupció imperial. Un psicohistoriador, Hari Seldon, preveu, gràcies a la seva ciència fundada en l’estudi matemàtic dels fets històrics, l’esfondrament de l’Imperi i el retorn a la barbàrie per diversos mil·lennis… Aquesta novel·la inicia la Trilogia de les Fundacions, una obra mestra en el seu gènere, que l’any 1966 obtenia el Premi Hugo extraordinari a la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps.

Fundació i Imperi

L’Imperi Galàctic s’esfondrava. Estès per milions de mons, de punta a punta de la doble espiral de la Via Làctia, el Primer Imperi vivia una irreversible decadència. Fins que un home en va ser realment conscient: Hari Seldon, que va desenvolupar fins al límit del geni creatiu la ciència de la psicohistòria. Una ciència que feia del rebot de la bola de billar una equació aplicable a la massa d’habitants de l’Imperi. Hari Seldon posa així els fonaments que faran possible l’inici de la fi de la decadència i la fundació d’un Segon Imperi més fort i permanent. Segona part de l’exitosa Trilogia de les Fundacions d’Asimov.

Una fuig, l’altre es queda

L’Elena i la Lila, les dues amigues que els lectors van començar a conèixer amb L’amiga genial i Història del nou cognom, ja són dones. S’han fet grans molt de pressa: la Lila es va casar als setze anys, té un fill petit, va deixar el marit i les comoditats i ara treballa en una fàbrica en unes condicions molt dures; l’Elena se’n va anar del barri, va estudiar a Pisa i ha publicat una novel·la que té molt d’èxit i que li ha obert les portes d’un món benestant i culte. Totes dues han intentat trencar les barreres que les volien tancar en un destí de misèria, ignorància i submissió. Ara les dues amigues naveguen, amb el ritme apassionant a què ens ha acostumat Elena Ferrante, en el gran mar obert de finals dels seixanta i principis dels setanta, un escenari d’esperances i incerteses, de tensions i desafiaments fins aleshores impensables, sempre unides per un vincle fortíssim, ambivalent, que pot quedar soterrat o ressorgir en esclats violents o en trobades que obren perspectives sorprenents.

Frau al descobert

La Lane Harmon és mare d’una nena de cinc anys i l’única assistenta d’un dissenyador d’interiors emergent. La seva rutina consisteix a visitar les cases dels veïns adinerats. Un bon dia, però, li encarreguen la redecoració d’una casa modesta que pertany a la dona d’un financer desacreditat: Parker Bennet. Aviat descobreix que no es tracta d’una feina més. A mesura que estira els fils es veu atrapada en l’ombra fosca d’un possible escàndol financer, ple d’enganys i traïcions.

Franny i Zooey

Franny i Zooey està format per dos relats ambientats a Manhattan el 1955. Franny i Zooey són dos dels germans Glass, la omnipresent (i genial) família que apareix en altres obres de Salinger. La primera història la protagonitza Franny, una estudiant en una prestigiosa escola d’art femenina que se sent desencantada amb l’egoisme i la falta d’autenticitat que veu al seu voltant. La segona història la protagonitza el seu germà Zooey Glass, un jove superdotat i amb el caràcter una mica endurit que tractarà d’ajudar a eludir la crisi existencial en què s’ha sumit Franny. En el camí, i amb la conversa com a vehicle conductor, el lector trobarà les més subtils reflexions sobre l’art i la religió.

Frankie Addams

Escrita l’any 1946, Frankie Addams és una de les cinc novel·les de la magistral escriptora nord-americana Carson McCullers. La novel·la explora amb mestria la depressió i l’angoixa d’una adolescent solitària i somiadora que no acaba d’encaixar amb el món que l’envolta. No té amics al petit poble on viu, és òrfena de mare i té una relació distant amb el seu pare, una figura freda i poc comprensiva. Al llarg del dia que es casa el seu germà, la Frankie, farta de la monotonia de la seva pròpia vida, s’embranca en una odissea personal amb els seus dos companys més propers, la criada negra, Berenice, i el seu cosí de sis anys, John Henry. Convertida en un clàssic contemporani imprescindible, Frankie Addams és una novel·la excel·lent que retrata amb profunda sensibilitat la insatisfacció vital i l’avorriment crònic propis de l’adolescència.

Frankenstein

A l’estiu de 1816, Lord Byron convida el poeta Percy Bysshe Shelley i la seva jove esposa, Mary, a la casa de Suïssa. Els dies són plujosos i l’amfitrió proposa que cadascú escrigui un relat de fantasmes. Així sorgirà Frankenstein o el Prometeu modern, publicada el 1818 i considerada la primera novel·la del gènere de ciència ficció. Aquesta novel·la adopta una forma epistolar. Situada en l’Europa del segle XVIII i en plena efervescència científica, el capità d’un vaixell balener escriu a la seva germana Margaret les seves vicissituds i la seva trobada amb el físic Víctor Frankenstein, qui, a la recerca del secret de la vida i sense mesurar les conseqüències que això li portarà, crea un nou ésser amb parts d’altres éssers humans. El resultat és monstruós i a partir d’aquí s’inicia una confrontació portada fins al seu extrem, un qüestionament filosòfic i moral de l’home contra el seu creador que no veurà la seva fi fins a la tràgica mort de tots dos.

La fossa de Ripley

Tom Ripley, feliçment casat amb una hereva francesa, viu a prop de París i ha assolit alguns dels seus principals objectius a la vida: ser raonablement ric, no haver de treballar i dur una vida regalada. Tot amb poc més de trenta anys. A aquesta envejable situació hi contribueix amb uns ingressos notables la Derwatt Ltd, una empresa que aprofita l’èxit d’un pintor que es va suïcidar a Grècia i que és sistemàticament falsificat. Quan l’autenticitat dels quadres es posa en dubte i tota la vida de Ripley pot anar-se’n en orris, els esdeveniments es precipiten. Publicada per primer cop el 1970, aquesta novel·la de Patricia Highsmith, és la segona de la sèrie dedicada a Tom Ripley, un dels personatges més inquietants de la novel·la negra contemporània. Amoral i amb un sistema propi de valors, la creació de Highsmith arriba al seu cim gràcies a la perfecció de la trama i a l’estil tallant i angoixant d’una de les millors escriptores de la segona meitat del segle XX que en aquesta ocasió ens endinsa en el gran debat entre la realitat i la ficció tant a la vida com en el món de l’art.