30465–30480 di 74503 risultati

Maragall i la Setmana Tràgica

Maragall i la Setmana Tràgica és una obra de referència per entendre els fets que es produïren a Barcelona a l’estiu del 1909 i encara és la radiografia més clara per descobrir l’altura espiritual de l’intel·lectual Joan Maragall. L’opera prima de Josep Benet és, a més, un referent de l’assagisme català, un text clàssic que des de la seva publicació el 1963 ha merescut un acolliment envejable. A més d’haver estat doblement premiat (Premi Joan Maragall 1961 i Lletra d’Or 1964), ha estat reeditat sis vegades, i al llarg dels anys s’ha convertit en una eina imprescindible per comprendre la nostra història recent.

La mar no està mai sola

Jens Nysted és un escriptor que al mateix temps ha estat mariner, pare de família, un amant apassionat… Ara, però, no és sinó un espectre de si mateix, afectat per la sida i prostrat al llit d’una clínica privada de Barcelona. Conscient que ja només l’espera la mort, Nysted aprofita els seus últims dies per fer un repàs cru i sincer dels avatars de la seva accidentada història, i a través del seu relat assistim a una lúcida reflexió sobre l’alt cost que comporta una vida dedicada a la creació i, en general, sobre la condició humana.

Un mar de problemes

L’assassinat de dos pescadors a l’illa de Pellestrina, al sud del Lido, porta el commissario Guido Brunetti a introduir-se a la comunitat, fortament unida per un codi de lleialtat i una desconfiança pels que vénen de fora dignes de la màfia. Però resoldre el cas no és l’únic problema que ha d’afrontar: quan la signorina Elettra, la secretària del seu cap, s’ofereix a acompanyar-lo a l’illa, on té alguns parents, Brunetti es troba que l’ha de protegir i, a més, s’ha d’encarar amb els sentiments confusos que li han sorgit cap a ella. Donna Leon ens presenta una nova història plena de misteri que té com a protagonista la ciutat dels canals i un comissari que, potser, ha redescobert l’amor.

Mar de foc

Segle XI. A la Barcelona del segle XI, el destí de nobles i plebeus conflueix en una apassionant història d’amor, ambició i venjança. Mar de foc recrea una època tèrbola de la Barcelona medieval, sotmesa a les tensions de la cort, on es forja la sagnant successió del comte Ramon Berenguer I. Mentrestant, Martí Barbany, l’insigne navilier i posseïdor d’una de les fortunes més grans del comtat, s’enfronta als amors de les seva jove filla, fatalment marcats per la diferència de classes, i a una venjança ordida en el submón de la ciutat medieval i que amenaça la seva vida. Chufo Lloréns torna a seduir el lector, com ja va fer a Et donaré la terra, la seva exitosa novel·la anterior, amb la recreació d’una ciutat on conviuen tractants d’esclaus, prostitutes, cortesanes, servents, musulmans, cristians, nobles i plebeus; i, de nou, aconsegueix plasmar magistralment l’apassionant retrat d’uns anys foscos que van marcar el destí d’una ciutat.

La màquina de cardar

La màquina de cardar ja és tot un clàssic de culte de la literatura universal: vint-i-set relats immortals, alternatius i plens de veritats com punys. “Un mestre de la sàtira anarquista. Una llegenda viva.” (New York Review of Books). “Els més honestos, directes, il·luminadors i importants relats publicats en aquest país en els últims 20 anys.” (San Francisco Chronicle). “Un humor sardònic que sovint fa la impressió que WC Fields s’hagi reencarnat com escriptor.” (Rolling Stone Magazine). “Bukowski. Considerat per molts el millor escriptor americà. I per altres, possiblement el pitjor. Jo estic entre els primers.” (Jim Christy, Toronto Hobe). “Un profeta dels nostres temps.” (The New York Times Book Review). “Ha deixat enrere Jack Kerouac… Escrivint s’assembla a Charlie Parker tocant jazz.” (Die Welt). “És el campió mundial dels pesos pesats.” (Der Spiegel). “Correu de seguida a comprar-lo. Tindreu sens dubte un dels millors impactes de la vostra vida.” (Cavanna, Charlie Hebdo).

Maletes perdudes

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans, es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare: la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l’estil net i ric que ja coneixem de les narracions d’Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d’aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

Males arts

Desembre del 2004. Ja fa uns quants anys que el sector immobiliari s’està omplint de voltors de procedència diversa que volen aprofitar la conjuntura per enriquir-se. Apareixen inversors, venedors i intermediaris a tots els nivells, i una nova «raça» emergent, la d’aquells que han començat a fer diners i tenen una necessitat malaltissa de mostrar-ho. Envoltats d’aquesta fauna, el Miquel i la Raquel, una parella jove, estrenen la casa que s’han fet en un poblet de l’Alt Empordà. Ell n’és l’arquitecte i per a ella és la realització d’un somni. Al Miquel, la feina li ha anat estupendament durant els darrers anys. La Raquel s’hi ha abonat i s’ha tornat addicta al luxe, als cotxes cars, als viatges, als millors hotels i a la roba de disseny. Però no sap que tot això està a punt d’ensorrar-se: el Miquel està arruïnat, i corren perill de perdre la propietat de la casa. Amb una trama àgil i un llenguatge fresc, Males arts fa un esbós amb traç precís d’aquella societat ansiosa, enlluernada per l’èxit que l’envoltava, que es va deixar atrapar pels miratges sorgits d’un moment insòlit; un passat recent que s’ha allunyat molt de pressa.

Maleït karma

La presentadora de televisió Kim Lange està en el millor moment de la seva carrera quan pateix un accident i mor aixafada pel lavabo d’una estació espacial russa. És aleshores que Kim s’assabenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha menystingut la filla i ha amargat la vida a tots els que l’envoltaven. Aviat descobrirà quin és el seu càstig: és en un forat a terra, té dues antenes i sis potes… és una formiga! Kim no té ganes d’anar arrossegant molles de pastís després d’haver eludit els hidrats de carboni durant tota la seva vida. A més a més, no pot permetre que el seu marit es consoli amb una altra. Només li queda una sortida: acumular bon karma per ascendir en l’escala de la reencarnació i tornar a ser humana. Però el camí per deixar de ser un insecte i convertir-se en bíped és dur i ple d’entrebancs.

Maleït Català!

Qui es va amagar darrere del nom d’Alí Bei? Es deia Domènec Badía i va néixer a Barcelona durant la segona meitat del segle XVIII. En poc de temps esdevingué un dels personatges més encisadors de la nostra història: aventurer, viatger, dibuixant, escriptor i espia al servei d’uns quants països. Va viatjar per tot el Mediterrani fins a arribar a terres islàmiques on, per poder passar desapercebut, va adoptar una nova personalitat. Es va fer circumcidar a Londres, es va disfressar de príncep turc, va exercir la poligàmia, mentre deixava una esposa a Espanya, va espiar a les ordes de Godoy, va ser el primer occidental capaç d’entrar a La Meca, es va posar al servei de Napoleó… i va viure una vida real que supera a tot el que una fèrtil imaginació és capaç d’engendrar. Aquesta obra està dividida en tres parts, que conformen la trilogia de L’Ombra d’Alí Bei i representen una visió àcida, no exempta d’humor, del món de la política en què hi ha cabuda per estranys, arribistes, pocavergonyes, traïdors, aprofitats… La seva etapa a Espanya n’és la primera part. A finals del segle XVIII i inicis del XIX, Europa ha perdut el rumb. La Revolució Francesa canvia tots els plantejaments, la monarquia absoluta toca al seu fi, Anglaterra i Espanya es disputen la supremacia a l’Atlàntic i al Mediterrani, i França s’enfronta a tots els seus veïns, mentre Rússia ho contempla tot des de la llunyania. Enmig de tant d’enrenou, Godoy, l’home que manega els fils del poder a Madrid gràcies a la seva estreta relació amb la reina Maria Lluïsa, té damunt la taula un curiós tractat de globus i màquines aerostàtiques firmat per Polindo Remigio. Els Serveis d’Intel·ligència britànics es pregunten qui és aquest home, perquè saben molt bé que el primer ministre espanyol és calculador i perillós. La màquina de l’espionatge es posa en marxa i arriben les primeres sorpreses. Polindo Remigio no existeix. Llavors… què o qui s’amaga darrere d’aquest nom? A partir d’ací s’inicia una investigació que obligarà Sir Blum, cap dels Servies d’Informació del Ministeri d’Assumptes Estrangers encarregat de l’àrea del Mediterrani compresa entre Espanya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica, a exclamar: «Maleït català!». No obstant això, ni ell ni ningú són conscients que estan assistint al naixement d’una veritable llegenda: la llegenda d’Alí Bei.

La maledicció dels Palmisano

«M’has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l’haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l’oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano».

La Malcontenta

La Malcontenta inicia una revenja contra les autoritats que han executat el seu company bandoler Joan Durí, a la Mallorca rural del segle XIX. Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d’una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia —coneguda com «la Malcontenta»— es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.

La mala reputació

A «La mala reputació» (XIV Premi Roc Boronat de l’ONCE Catalunya), Bel Olid explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb precisió. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda. S’hi expliquen històries que aixequen la capa protectora de la reputació i de les formes socials i deixen a la vista allò que tant els personatges com els lectors preferiríem amagar o ignorar. La violència i el sexe hi apareixen com dos motors vitals, com dues maneres de relacionar-se amb els altres i amb el món. «La mala reputació» té la força i la puresa de les aigües subterrànies que ragen de sobte entre les pedres. Són contes frescos que sedueixen i fereixen.

La mala dona

A la ciutat de Barcelona, fa un temps que hi van desapareixent nens, fills de prostitutes, que no gosen denunciar els segrestos a la policia. El rumor popular, però, es va fent més i més fort fins que un inspector, Moisès Corvo, un home una mica bevedor, putero i que pensa que de tant en tant s’ha de ser resolutiu i treure el puny o l’arma de foc, segons el cas, comença a interessar-se pel cas. Original i sorprenent, La mala dona suposa la confirmació del talent literari de Marc Pastor, que va debutar el 2007 amb Montecristo. Agosarada en el seu plantejament i estructura, la novel·la guanyadora del primer premi Crims de Tinta apel·la constantment a la sensibilitat i la intel·ligència del lector i conté un punt de vista que no deixarà ningú indiferent.

Mal de pedres

Aquesta és la història d’una dona, del seu matrimoni i del seu amor extraconjugal. Una estada en unes termes, on va a curar-se de càlculs renals, es converteix en un parèntesi en una vida grisa en què apareix un gran amor, quan menys l’espera i menys el busca, i que s’acaba convertint en aquella pedra que queda per sempre a l’ànima, la que deixa un amor no conclòs, no reeixit per les circumstàncies de la vida. Petita i única com una pedra preciosa, aquesta novel·la, traduïda a diverses llengües, consolida Milena Agus com una de les millors veus de la narrativa italiana actual.

Mal de llengües

Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.