30417–30432 di 74503 risultati

La metgessa de Barcelona

Nadal de 1562. La metgessa Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia esperen il·lusionades la imminent tornada del pare. En un racó brut i fosc, però, el noble Hug de Montcada és assassinat per uns mercenaris que volen arrabassar-li el Llibre de les Essències, un compendi de coneixements màgics i naturals escrit pels homes i les dones més savis de la humanitat. En mig d’un món d’homes, la valenta metgessa, mentre lluita per salvar la seva filla i guarir els malalts de l’epidèmia de pesta, emprèn una intricada cursa per Barcelona, la ciutat de les tres catedrals o del laberint subterrani. I gràcies als antics secrets que guarden les pedres, descobreix el camí per protegir el Llibre. Tal com va fer a Les bruixes d’Arnes, David Martí ens capbussa en un món proper ple d’encant i saviesa. Un món en el qual fantasia i realitat donen la mà a una dona decidida i coratjosa.

Un metge rural

La col·lecció de relats breus Un metge rural va ser una de les poques obres que Franz Kafka va donar a la impremta, i, en conseqüència, una de les que al final de la seva vida va excloure del feliçment incomplert encàrrec de destrucció a què va sentenciar la major part del seu treball. Es compon de catorze peces breus, entre les quals hi ha el relat que dóna nom al conjunt. Totes elles s’emmarquen en una atmosfera onírica, i, al seu indubtable valor literari, se suma el fet que presenten sintetitzats els temes sobre els quals es construeix la resta de la narrativa kafkiana: la difusa frontera entre allò humà i allò animal, l’empresa impossible, la confrontació entre l’individu i el poder o la frustrada relació entre pare i fill que tant va influir en la seva vida.

Metello

Metello Salani és un home. Amb els seus companys formen un grup. I aquest llibre n’és la història. No és una història brillant, no pertany a la Gran Història, la de les Croades, la de les Grans Guerres. Metello ens presenta la vida d’aquest home i d’aquest grup en tota la senzillesa, en tota la humil grandiositat. Perquè totes les vides tenen, al costat de les nimietats quotidianes, alguna cosa a veure amb l’evolució històrica del nostre món. Metello ens dóna fe d’una lluita sense armaments espectaculars, sense uniformes gloriosos: la que realitzen cada dia els homes i les dones anònims del carrer. Modesta lluita en la qual podem participar tots nosaltres i que, potser sense que ens n’adonem, està canviant constantment l’aspecte del món.

La metamorfosi

La metamorfosi narra la història de Gregor Samsa, un viatjant de comerç que un matí es desperta, a la casa paterna, transformat en un insecte monstruós. Més enllà d’aquesta espantosa metamorfosi, el text de Kafka ha esdevingut un dels títols fonamentals per entendre la soledat i l’aïllament que l’autor sempre va necessitar per escriure. En darrer terme, el laberint misteriós per on es perdia Kafka potser és el mateix laberint de l’home modern; això explicaria la vigència de la seva obra. Kafka és considerat un mestre en l’art d’iniciar un text i en aquesta frase primera condensa una imatge pura, per bé que tèrbola, que regirà la narració que teniu a les mans en cada un dels seus incidents, circumstàncies o detalls. La insòlita transformació de Gregor Samsa constitueix un relat emblemàtic de la nostra època, majestuós en la seva simplicitat, i dur i descarnat en el retrat de l’alienació i de la intempèrie a què es troba llançat l’individu en societat. Aquesta història és protagonitzada per uns insectes que s’allotjaran, lector, en el teu imaginari, i que respiraran en el teu record amb uns pessigolleigs i uns xiulets tan contorbadors que mai més no els podràs oblidar.

La mesura del món

Al juny de 1792 dues berlines surten de les Tulleries, una cap a Dunkerque, l’altra cap a Barcelona. Les ocupen, respectivament, Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre, astrònoms als quals l’Assemblea Nacional ha assignat la tasca de mesurar el meridià entre aquestes ciutats amb vista a obtenir, «per a tots els temps, per a tots els homes», una mesura universal, el metre. L’expedició esdevindrà una veritable aventura: als riscos físics implícits en la missió, que inclou l’ascens als cims més elevats i inhòspits, s’afegeix tota mena de sospites i incomprensions: n’hi ha que els prenen per espies a sou del rei francès, d’altres els consideren xarlatans. El preu que la Història cobra a la Ciència és molt alt —el Comitè de Salut Pública destitueix Delambre, Méchain és empresonat—, però tots dos científics perseveren en la missió…

Més ràpid que l’ull

En aquest recull de contes, Bradbury presenta, amb una habilitat digna dels millors mags, vint-i-una històries de tots colors, de la quotidianitat més mundana a la fantasia més torbadora. Són unes pàgines plenes de personatges sorprenents: hi ha l’home que crea simfonies amb el cant dels ocells, la parella d’ancians que competeixen en un peculiar joc assassí, els fantasmes de Laurel i Hardy, el rei de les pistes de ball o un matrimoni que —renovat molècula per molècula al cap de nou anys— decideix tornar-se a casar.

Més enllà del límit i altres contes

Els quatre contes inclosos en aquest recull sorprendran més d’un lector per la varietat de la seva temàtica i per la seva riquesa estilística. Aquest Kipling ens porta una història d’engany a A la casa de Suddhoo, una d’amor i violència interracial a Més enllà del límit, un final inevitable d’un fumador d’opi a El Portal de les Cent Afliccions i un final inesperat a La història de Muhammad Din.

Un mes amb Montalbano

El comissari Salvo Montalbano viu i treballa a Vigata, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari durant trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers (suïcidis, estafes, vendettas…) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos per joves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel·ligència, la ironia, la pietat. En poc temps, el comissari Salvo Montalbano s’ha convertit a Itàlia en un fenomen popular, entranyable com els detectius Carvalho o Maigret, un personatge tan viu com una persona del carrer.

Merda d’infància

«El nostre verb “recordar” conté la paraula cor. Ve del baix llatí “recordare”, que es compon del prefix “re” (de nou) i un element, “cordare”, format sobre el nom “cor”, “cordis” (cor). Antigament es creia que era al cor on residia la memòria (…). La meva no va ser una infància de merda. Però sí que és cert que a la meva infància i joventut hi va haver merda. Sóc lector de biografies i he escrit un fragment de la meva. Records personals viscuts i sentits. Res d’important malgrat el que em va semblar en el seu moment… Aquí només hi ha vida, amor, treball i mort. El de sempre. El que és normal…».

La meravellosa medecina d’en Jordi

Moltes velles són amables i s’ho passen molt bé menjant pastissos de crema. L’àvia d’en Jordi, no: sempre està rondinant i queixant-se, i renya constantment el seu nét, i té els costums gastronòmics més fastigosos del món. Li agraden les erugues, i els llimacs amb col, i les tisoretes amb api. És tan horrible i tan antipàtica que en Jordi decideix actuar. I, així, prepara una medecina meravellosa, una mena de poció màgica que produeix uns resultats fantàstics en l’àvia i en tots els animals que la proven.

Mentre Barcelona dorm

«Algunes nits encara em desperto. Em sembla que torno a sentir el telèfon. Com aquella nit.» La penúltima del segle, la nit del dia en què un jove executiu i una periodista econòmica d’un diari de Barcelona se senten acorralats. El mateix dia en què un vell amic de tots dos, professor universitari en atur, s’ha cansat de viure sempre a l’ombra de l’èxit i de l’amor. I abans que caigui el segle se sabrà per què unes mans han anat al coll de la periodista. Però per saber-ho, la veu que ens explica la història haurà d’explorar els tèrbols lligams entre tots tres i recular fins al que va passar seixanta anys abans en una illa solitària i anònima.

Mentre agonitzo

Relata la peripècia d’una família de blancs pobres, els Bundren, que recorren els paratges rurals del Sur amb el cadàver de l’esposa i mare en un taüt per enterrar-la en una parcel·la de la seva propietat. Aquesta aventura tragicòmica, en la que es barreja un humor un punt àcid amb la més arravatadora desolació, està narrada mitjançant una successió de monòlegs interiors dels diversos personatges: el patriarca familiar, els fills i la pròpia mort, que parla al lector des de «l’altre costat», des del més enllà. I en aquest viatge amb ressons grotescos de la Odissea homèrica i d’episodis bíblics, Faulkner introdueix els temes i obsessions que fecunden la seva literatura: la decadència del Sur, el viatge iniciàtic, la culpa que turmenta als personatges, la transgressió i el seu càstig, el pes opressiu del passat.

Mentiders

Dos policies de Londres es troben en la situació d’haver de comunicar una mala notícia a un matrimoni, la Nit de Nadal. I no s’hi veuen en cor del tot. Per no fer mal a aquesta pobra gent, mentint o be deixant que els malentesos vagin creixent, permeten que les situacions es vagin complicant cada vegada més, fins arribar a límits indescriptibles. Mentiders és una obra que tot i contenir molts dels elements típics de la comèdia clàssica, renova el gènere introduint nombroses variants. Hereva de Pel davant i pel darrere de Michael Frayn, es composa d’un text boig, ràpid, fresc i divertit, una col·lecció de personatges radicalment contraposats i un conjunt de situacions que porten a l’espectador del surrealisme al deliri passant per tocs de drama.

Menja, resa, estima

Tots, en un moment o altre, hem sentit o sentirem la necessitat de prendre distància i replantejar-nos la vida per recuperar-ne el sentit. Un bon dia, Elizabeth Gilbert, després d’un desengany amorós i un divorci traumàtic, va decidir començar de nou i emprendre un llarg viatge que la va dur successivament a Itàlia, l’Índia i Indonèsia, tres escales geogràfiques que es corresponen amb les etapes de la seva recerca interior. La novel·la autobiogràfica d’Elizabeth Gilbert mostra el que passa quan decidim agafar les regnes de la nostra vida. Menja, resa, estima proposa un viatge de revelació, equilibri i pau interior. Potser aquest llibre no ens canviarà la vida, però ens obrirà els ulls.

Memòries!

«Per què escriure novel·les si es pot dir la veritat?», va escriure Matthew Tree en un relat anterior, i amb aquest llibre breu de memòries demostra que, efectivament, es pot dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat si un realment té ganes —i la necessitat— de fer-ho. Farcit d’anècdotes, Memòries! explica els anys formatius de l’autor a Londres, des d’una escola d’elit fins a l’atur crònic, passant pel moviment anarquista ben actiu de l’època, seguit del trasllat a Barcelona i la trobada d’una pau relativa, de cap de setmana, a les platges del Maresme, on finalment va començar a resoldre els problemes causats per una malaltia mental que havia afectat tot el període anterior. Una història personal escrita per algú que creu que totes les històries personals poden ser fascinants, si un troba la manera d’explicar-les. Memòries! és un llibre a la vegada apassionant, inquietant i extraordinàriament sincer.

Memòries d’una puça

Segurament, una puça enganxada a la pell d’un gos o d’un gat —encara que l’un sigui un llebrer d’allò més aristocràtic, l’altre un persa refinat i tots dos tinguin un pedigrí d’aquells que et deixen garratibat—, no deu tenir gaire cosa interessant a dir fora d’explicar-nos la manera de protegir-se de les gratades de l’animal o dels productes antiparasitaris. ¿Què passa, però, quan ens trobem amb una puça instal·lada al cos d’una noia jove i atractiva; amb una puça intel·ligent i disposada a contar-nos tot el que pot observar des dels diversos indrets del cos femení que li serveix alhora d’aliment i d’aixopluc? Per obtenir la resposta, només cal que el lector obri aquest llibre per la primera pàgina. Segur que no el deixarà fins a l’última… Aquesta obra va ser publicada per primera vegada a Gran Bretanya el 1881, i traduïda al francès nou anys després. Al nostre país no faria la seva aparició fins a un segle més tard, el 1997. El desconegut autor d’aquest biografia descriu amb sorprenent llibertat les luxúries i perversitats més prohibides per l’estricta moral victoriana, alhora que carrega contra la hipocresia de l’Església i els costums sexuals de l’època.