30305–30320 di 74503 risultati

Obaga

A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble. Obaga és una novel·la fresca, àgil, trepidant i plena d’humor que mostra la banda fosca del Pirineu i que es llegeix d’una tirada.

Oasi

En determinades ocasions l’estimació amorosa es pot perdre. Els motius solen ser diversos i no sempre els components de la parella ho viuen de forma idèntica. El desencís que provoca el trencament de la parella és un dels fils conductors de tres històries interrelacionades del llibre.

Nunquam

La Corporació Merlin, un ens abstracte i poderós, maquina una dona artificial, una nina experimental, inconscient de la seva pròpia realitat, que és creada sobre un motlle real i desaparegut en què s’encarna la memòria recuperada. Quin és el límit per als actes de l’home? Per ventura no és elàstica la moral i l’ètica, que es van reconstruint, adaptant i reformulant segons els avenços tecnològics? La “vida” que se li dóna al clon, si és totalment idèntica a la pròpia vida que tenia, al punt que la còpia en tot, no és també una vida pròpia, al marge de la manipulació humana? Nunquam, segon pis de la novel·la Tunc, ens porta al Durrell més gòtic i còmic, més obscenament horripilant, més extensament al·lusiu.

Número zero

«Els perdedors i els autodidactes sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l’erudició està reservat als perdedors». Amb aquestes credencials se’ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l’abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d’un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s’avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder. L’home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d’una quantitat considerable de diners, i comença l’aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el número zero, l’edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.

Novotsky

Sorprenent i addictiva, l’òpera prima d’Helder Farrés és una d’aquelles novel·les difícils d’oblidar. El protagonista, que pateix la síndrome de Novotsky, és empès per la seva mare a investigar la misteriosa figura del seu avi matern, mort d’accident en circumstàncies estranyes. Viatja a França seguint la pista d’una adreça que troba al dors d’un sobre i, un cop allà, intentarà completar el trencaclosques vital del seu avi. Obsessiu, fràgil, metòdic i persistent, el protagonista haurà de lluitar contra els seus fantasmes per esdevenir un home lliure. «Tinc la síndrome de Novotsky. Un filòsof em va dir que em passa això des de que de petit, la mare, perquè em fos més divertit menjar, em treia les crostes del pa Bimbo».

La novel·la de tres rals

Jonathan Peachum és l’amo d’una empresa que extorsiona als captaires i els ofereix ajuda i protecció a canvi d’una part de la recaptació que fan. La filla d’en Peachum, la Polly, celebra les seves noces en secret en un estable amb en Macheath, el cap dels lladres de la ciutat. Quan la Polly explica als seus pares que s’ha casat amb Macheath, en Peachum no ho accepta i comença a maquinar per cercar la manera de tancar-lo a la presó i treure-se’l del davant. Publicada sis anys després de l’estrena de L’Òpera de tres rals, amb llibret del mateix Brecht i música de Kurt Weill, que fou acollida amb gran èxit, La novel·la de tres rals significà molt més que una mera novel·lació d’un argument teatral. De fet, era un eixamplament, en extensió i en profunditat, del tema. Com ha notat la crítica, en L’Òpera Brecht ‘no és encara sinó un revolucionari destructiu, per al qual pràcticament qualsevol institució, llei i classe han d’ésser abolides’, és a dir, continua essent, en el fons, un anarquista; en canvi, en La novel·la de tres rals la seva visió del món és més madura. Per aquest motiu La novel·la satisfà aquells qui aplaudeixen sense reserves L’Òpera i aquells qui, admirant-la com a peça històrica, li fan retret d’excessos formals: tant els uns com els altres, doncs, troben en La novel·la de tres rals el Brecht que ha sabut fer-se un clàssic del segle xx.

La novel·la de Palmira

La novel·la de Palmira segurament passa desapercebuda entre Mort de Dama i Bearn però és una petita joia literària en la qual Llorenç Villalonga descriu el cant del cigne d’una societat antiquada que queda arraconada per una nova generació. En aquesta obra apareixen els que seran els protagonistes de Bearn, és a dir Don Tonet i Dona Maria Antònia o, el que és el mateix, els alter ego de l’autor i de la seva esposa Teresa Gelabert, i no cal dir que la societat que es perd és la seva. De la novel·la es desprèn —avenint-se amb Proust— que no hi ha més paradisos que els perduts, tot i que serà a Bearn on realment Villalonga faci tal afirmació.

La nova vida

«Un dia, vaig llegir un llibre i tota la meva vida va canviar. Osman, un jove estudiant, està trasbalsat per la lectura d’un llibre misteriós. Està enamorat de Djanan que, igual com ell, intenta comprendre els secrets del llibre, però Djanan n’estima un altre, Mehmet. Quant aquest home i la jove noia desapareixen, Osmar marxa a cercar la nova vida promesa per l’obra que l’obsessiona. Malgrat els anys que passa vagarejant per la Turquia profunda, Osman encara sent el mateix amor apassionat i la mateixa esperança. Fins que arriba el dia que comprèn que aquest món nou tan desitjat possiblement no és res més que la mort…

Nou dracs

Fortune Liquors és una botigueta d’un barri conflictiu de Los Angeles que l’inspector Harry Bosch coneix bé: encara porta a la butxaca una capsa de mistos que hi va agafar fa anys, amb una dita impresa que ha il·luminat alguns dels seus dies més foscos. Ara el senyor Li, el propietari de Fortune Liquors, és mort. L’han abatut sembla que durant un atracament. En Harry s’involucra a fons en el seu assassinat sense imaginar-se les conseqüències dels seus actes. A partir d’aquest moment, en Bosch trepitja territori desconegut. Demana a un inspector de la Unitat de Bandes Asiàtiques que l’ajudi a entendre el submón cultural dels xinesos immigrats. A cegues, mogut pel seu imparable instint d’investigador, en Harry ensopega amb els tentacles obscurs de les tríades, un cercle criminal molt influent que controla la població xinesa a nivell mundial. I, de cop i volta, el seu món s’ensorra. Li prenen l’única cosa bona que té a la vida, la persona que més s’estima, i en Harry se’n va fins a Hong Kong i s’ho juga tot per recuperar el que ha perdut. Mentre la ciutat crema amb la celebració anual dels Esperits famolencs, en Bosch deixa de banda tot el que coneix i arrisca el que li queda en un intent desesperat de superar la ferocitat de la tríada.

Nou contes

Nou contes s’obre amb el primer gran èxit de J. D. Salinger, «Un dia perfecte per al peix plàtan». Aquest relat, ja mític, marca el caràcter bell i tràgic que desprèn tota l’obra a través de cada un dels contes. En ell, com a «Teddy» o «Per Esmé, amb amor i sordidesa», trobem una mostra de la importància que els nens tenen en l’univers de l’autor nord-americà, sempre com a símbol del no-encara-pervertit. A més, aprofundirem en el perfil de Seymour Glass, personatge clau de l’obra de Salinger. La lectura de Nou contes, en definitiva, suposa un regal per a aquells que es van quedar a El vigilant en el camp de sègol i mostra a un Salinger més ric, versàtil, màgic i capaç.

Notícia de Catalunya

Allò que va impulsar a Jaume Vicens i Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol. Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat.

Notes per a Sílvia

Volum format per textos de característiques força diferents. Les notes que donen títol al volum són una continuació de les Notes disperses, datades els anys cinquanta i seixanta, i apareixen separades en tres parts, entre altres textos del volum. El segon text és el llibre presentat en forma de dietari Madrid – L’adveniment de la República, versió molt ampliada del llibre aparegut, amb el mateix títol, l’any 1933. El tercer text és Grècia. Notes per a principiants escrites per un principiant, escrits de caràcter cultural, artístic i històric. El quart text és un conjunt de 29 poesies, La precària i habitual poesia, de contingut memorialístic. I el cinquè i darrer és la nota Un infart de miocardi, narració d’un episodi personal. Juntament amb Notes disperses i Notes del capvesprol, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Notes disperses

Notes disperses és un recull de notes de Josep Pla escrites entre 1919 i 1960 i publicades el 1969 com a dotzè volum de la seva Obra Completa. Les notes són d’extensió diversa i van de l’aforisme al petit assaig literari. Juntament amb Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Notes del capvesprol

Notes del capvesprol és un recull de notes i reflexions personals (sense descartar la inclusió d’algun text anterior) escrites l’any 1976 i publicades l’any 1979 com a trenta-cinquè volum de la seva Obra Completa (guanyador del Premi Crítica Serra d’Or de 1980). El llibre es converteix sovint en un dietari, ja que l’autor hi parla de les relacions que manté durant el dia. Juntament amb Notes per a Sílvia i Notes disperses, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Nosaltres, els valencians

«Nosaltres, els valencians» respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d’altres, el de «conèixer-nos» (seguint, a més a més, el model de «Notícia de Catalunya» de Jaume Vicens i Vives) i el de respondre a la pregunta «què som els valencians?». Aquesta aportació a l’autoconeixement dels valencians en tant que poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les «malalties col·lectives» dels valencians, una temptativa de «rectificar la frustració històrica» del seu poble. En paraules de Fuster: «La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció, o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d’un il·lustre barbat: “explicar” serà una invitació a “transformar”». Des de la primera edició de 1962, ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà. L’any següent de la seva aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d’Or.

Nosaltres dos

«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir». El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot. És possible l’amistat entre un home i una dona?