30289–30304 di 74503 risultati

On el foc no s’apaga

L’any 1923 va aparèixer un recull de contes signat per una escriptora anomenada May Sinclair, que va captivar la crítica i els lectors amb un estil extremament inquietant i torbador, que superava amb escreix tots els arquetips del gènere gòtic i les tradicionals històries de fantasmes. I és que als contes de May Sinclair els protagonistes experimenten un infern més aterridor que el dels retaules del judici final, perquè no hi cremen a foc viu, ni s’hi ofeguen, ni hi són torturats, sinó que, simplement, reviuen una vegada i una altra els seus malsons: enfrontar-se a una culpa que mai no podran expiar o, encara pitjor, a una vida tan summament grisa i anodina que, repetida tota l’eternitat, es converteix en la més terrible de les condemnes. Els contes de May Sinclair són, tal com va dir Borges, una lectura inajornable per als amants de la literatura sobrenatural. De fet, cap lector apassionat per la bona literatura no hauria de deixar passar aquesta oportunitat.

On deixem els gatets?

A la Mandy i en James els agraden molt els animals i, sempre que poden, ajuden els pares de la Mandy a «El Refugi dels Animals», la clínica veterinària del seu poble, Welford. En aquest cas, el senyor Williams està furiós perquè una gata sense amo ha parit cinc gatets a la cuina de casa seva. L’home, que no aguanta els animals, amenaça amb fer-los fora i la Mandy i en James s’han d’afanyar a trobar algú que els vulgui.

Òmnia

Tothom sap que a Òmnia, la gran botiga virtual, s’hi pot comprar qualsevol cosa. Al catàleg hi trobaràs tot allò que puguis imaginar i, fins i tot, objectes que ni tan sols sabies que existien. Per això, quan en Nico llença per accident a les escombraries el peluix preferit de la seva germana petita, no dubta a buscar-ne un d’igual a la web per substituir-lo. Però un error informàtic inesperat el conduirà fins al cor mateix d’Òmnia, un magatzem immens i extraordinari on la cerca del peluix serà només el començament d’una aventura molt emocionant.

Ombres a la nit

Un gitano supervivent de l’holocaust, Santiago Cortés, torna l’any 1947 a Ies terres valencianes on va nàixer després d’haver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part d’un grup tan estigmatitzat com ell, d’un escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les d’antics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les d’un espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les d’un expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats s’enfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè… ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors d’altres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia? Els protagonistes d’Ombres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen d’estar vius ni d’arribar al lector traspassant les pàgines amb una torça i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de l’obra de Ferran Torrent. I és que, mes enllà de la pessimista i lúcida rellexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel·la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat l’obra de l’autor.

Una ombra fosca, com un núvol de tempesta

La Sara descobreix el món després de la mort del seu marit, misteriosament assassinat en un carreró. Aleshores s’adona que la vida i la llibertat li havien estat negades, però el descobriment més sorprenent és la immensa fortuna que ha deixat el difunt i de la qual ella no sabia absolutament res.

L’olor de la nit

El conegudíssim comissari Salvo Montalbano té un nou enigma per resoldre: la mort d’un mag de les finances sicilià que enganyava els qui es deixaven enganyar robant-los tots els estalvis. La veritat és que es tracta d’un cas poc freqüent, ja que el cadàver no apareix fins més tard. Tot comença quan el comptable Emanuele Gargano, de quaranta anys i tan ben plantat que sembla un dandy sortit d’una pel·lícula americana, i el seu empleat s’esfumen de cop i volta; s’han endut els diners de mig Vigata i rodalia. Dos anys abans, Gargano s’havia presentat a Vigata per promoure el que ell anomenava «el ressorgir econòmic d’aquesta estimada i malaurada terra nostra». En realitat és una bona estafa, però hi ha un munt d’elements més aviat obscurs. Montalbano buscarà la resposta als grans dubtes que li ronden pel cap en la memòria de qui coneixia i freqüentava el desaparegut. Però, de fet, la solució del misteri és en una altra banda: al fons del mar, just a sota d’un precipici.

Olor de colònia

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

Publicat l’any 1980, aquest llibre de relats de Quim Monzó conté setze contes. L’any següent, el 1981, va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig i posteriorment se n’han fet traduccions a diverses llengües.

Oi que maten els cavalls?

Guanyar una marató de ball sembla una forma fàcil d’obtenir diners ràpids a la Gran Depressió dels anys trenta. Persones sense recursos econòmics, joves desocupats o actors que esperen una oportunitat a Hollywood, proven fortuna amb la mateixa meta: vèncer o morir extenuats.

Ofrena a la tempesta

Ha passat un mes des que l’Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill. La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l’Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l’Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d’en Berasategui a la seva cel·la i la trepidant investigació que portarà l’Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora…

Odissea

Homer, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan que l’Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les d’aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Ocells a punt de volar

Per primera vegada surt a la llum pública un recull d’històries que Patricia Highsmith va escriure entre 1938 i 1949. Es tracta de catorze narracions de caire psicològic que una joveníssima i encara desconeguda Highsmith va construir a la recerca d’un estil propi i forjant una nova relació amb el món en cada relat. Personatges com la gent sense casa de les grans ciutats, nenes espavilades, amants atrapats en els seus somnis, i homes i dones madurs maltractats per la vida protagonitzen uns contes que parlen de normes i la possibilitat de transgredir-les, d’actituds conformistes i d’actituds rebels. «Ocells a punt de volar» explica amb molt de tacte i fent gala d’una sorprenent sensibilitat per als detalls incisius com l’odi pot ser una forma d’atracció, una variant amorosa; o com la soledat pot adquirir unes proporcions tan gegantines que acaba sent la gran aventura de moltes vides. Com va dir Graham Greene, Patricia Highsmith és “una escriptora que ha creat un món propi, un món opressivament tancat, irracional, en el qual hi entrem cada vegada gairebé a la força, amb la sensació d’estar corrent personalment un perill, conscients d’apropar-nos a plaers cruels”. Uns plaers que fan que la publicació d’aquests relats fins ara inèdits constitueixi un esdeveniment literari de primer ordre.

L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3

La Katniss ha tornat a desafiar i a vèncer el Capitoli. Ha sortit victoriosa del camp de batalla, però al poder no li agrada perdre. El president Snow vol revenja i ha deixat molt clar que tothom corre perill: la família de la Katniss, els seus amics i qualsevol habitant del Districte 12. Ella, que es convertirà en símbol de rebel·lió, serà clau en la batalla final. Desenllaç de la trilogia «Els jocs de la fam», L’ocell de la revolta supera l’alt nivell de les dues entregues que el precedeixen, i tanca així una saga que s’ha convertit, tant per l’originalitat del seu argument com per l’administració de la intriga, en un referent de la millor literatura juvenil.

Observada

Gairebé tothom guarda secrets que no haurien de sortir mai a la llum, i que, si algun dia ho fan, podrien causar danys irreparables. La nit que la Catherine Ravenscroft troba a la seva habitació un volum titulat Un perfecte desconegut comença per a ella una odissea que sacsejarà tota la seva existència. La lectura del llibre l’arrossega sense pietat cap a aquell inoblidable dia de fa vint anys, en una platja del sud d’Espanya. Pàgina rere pàgina, el relat revela un fragment de la seva vida que ha mantingut ocult durant tot aquest temps. Qui l’ha escrit i com ha pogut assabentar-se’n és un misteri. I el pitjor és que la versió del que va passar ha estat tergiversada per algú obstinat a destruir-la a ella i a la seva família. Per preservar la confiança i l’amor del seu fill i del seu marit, la Catherine haurà de confessar-los el que va succeir realment en aquells calorosos dies d’estiu, tot i que fer-ho signifiqui exposar-se a la vergonya i l’oprobi. Amb aquesta vertiginosa història de suspens, la realitzadora i guionista Renée Knight ens convida a recórrer el fil que separa la veritat de la mentida, quan la necessitat de creure —o de no creure— sovint fa que les persones arribin a judicis injustos i prenguin decisions equivocades. L’ajustat perfil psicològic dels personatges, sumat a una trama impecable plena de girs i de sorpreses que manté el lector en suspens fins al punt final, han seduït el públic anglès i han situat aquesta novel·la electritzant entre els llibres més venuts del Regne Unit en els darrers mesos.

Obres púbiques

En una petita comunitat nord-americana, de casetes unifamiliars, bessones les unes a les altres, de gent d’aspecte juvenil i seriat hi arriba un vespre amb el tren un home jove. La seva muller l’espera a l’estació. Tot està en ordre, només que l’esposa resulta més atractiva sexualment que d’habitud. Glàndules mamàries més desenvolupades, vestits més reduïts… Hi ha alguns veïns que l’home no recorda que hi fossin, i la sogra… molt ben disposada a expansions eròtiques. El cas és que, estimulat per les novetats, el nostre protagonista es lliura a una activitat sexual desacostumada; totes les dones de la comunitat hi tindran tracte, totes menys una… El desenllaç sorpresa, que hi és, farà molt bé de revelar-lo el lector. El més segur és que hi arribi d’una sola tirada. Obres púbiques és una novel·la eròtica escrita per Manuel de Pedrolo el 1971, que, per raons òbvies, aleshores no va ser possible de publicar. És també una novel·la divertida que ironitza sobre la despersonalització de la societat moderna.

Obres completes

Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada. Aquest volum recull totes les seves obres en els àmbits de la Narrativa: El Doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934), Ariadna al Laberint Grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia (1937), Petites Proses Blanques (1938), Les Ombres (1946), Proses de “La Rosa Vera” (1951) i La Pluja (1952); Teatre: Fedra (1936), Antígona (1939), Primera Història d’Esther (1948), Ronda de Mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us Plau (1978) i Les Veus del Carrer (1980). ; Poesia: Cementiri de Sinera (1946), Les Cançons d’Ariadna (1949), Les Hores (1952), Mrs. Death (1952), El Caminant i el Mur (1954), Final del Laberint (1955), La Pell de Brau (1960), Llibre de Sinera (1963), Per al Llibre de Salms d’Aquests Vells Cecs (1967), Fragments, Versots. Intencions (1968), Setmana Santa (1971), Formes i Paraules, Poemes Inspirats en les Escultures d´Apel.les Fenosa (1975), D’una Vella i Encerclada Terra (1979) i Per a la Bona Gent (1984); i Assaig: Israel (1929), Fedra, una Llegenda Vella Presentada de Nou (1937), Evocació de Rosselló-Pòrcel i Altres Notes (1957), Aproximació, tal Vegada El·líptica, a l’Art de Pla Narbona (1968), Les Roques i el Mar, el Blau (1981), D’un Sol Diagnóstic que en la Meva Vida he Fet (1982), D’uns Vells Estius de Joves Fills de Casa Bona (1982), Sobre Xavier Nogués i la Seva Circumstància (1982) i Aproximació a Santa Coloma de Farners i a Algun dels Seus Entorns (1983).