30225–30240 di 74503 risultati

Pilota de set

Al llarg de la història hi ha hagut comtes normals (i corrents), comptes corrents ben quantiosos i, per tant, no gaire normals. I ara, amb Pilota de set, també contes corrents. Sobretot perquè els protagonistes de les set històries que presenta no deixen en cap moment el volant dels respectius cotxes i també perquè les diferents narracions que s’hi recullen no paren de guanyar quilòmetres mentre, a velocitat regular, s’entrellacen i es combinen a través de la Catalunya interior. En concret, enmig de la carretera que enllaça les capitals del Bages i de l’Alt Penedès. El resultat és un entretingut i trepidant recorregut per les misèries de la naturalesa humana en què la ironia, el sarcasme, la reflexió, la sorpresa i la crítica social s’ocupen de traçar en línia recta les petites grandeses i les grans petiteses de moltes persones, igualment normals i corrents. T’atreveixes a viatjar alhora en set cotxes diferents? L’inesperat final del trajecte segur que no et permetrà tornar enrere…

Petons de diumenge

La Valèria vol estudiar a la universitat quan no està ben vist que les dones tinguin inquietuds intel·lectuals. I s’enamora de l’home que suposadament no li convé quan estimar-se és pecat, i els petons que duren una mica s’han de reservar per als diumenges. Malgrat tot, s’entesta a afermar el seu amor i a dur la vida que desitja. Amb Petons de diumenge, Premi Prudenci Bertrana, Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de dones que durant el franquisme van fer petites rebel·lions personals intentant ser felices en un temps en què estimar-se era pecat.

Petons de diumenge

Petons de diumenge: Premi Prudenci Bertrana by Sílvia Soler i Guasch
Petons de diumenge és una novel·la sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l’entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s’havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

Petits contes misògins

Petits contes misògins (1974) és una antologia de contes de l’escriptora nord-americana Patricia Highsmith. Els ‘contes’ recollits aquí són notables per la seva brevetat – alguns tenen només un parell de pàgines – i pel seu to macabre i càustic, titllat per alguns d’excessivament pessimista. El tema de fons de cada història és l’abús i / o la desgràcia de les dones, d’aquí el títol del llibre, però de retruc les històries amaguen també una severa i despietada crítica a la doble moral i al que s’ha vingut a anomenarAmerican way of life.

Petit Diccionari 62 de la llengua catalana

Aquest Petit Diccionari ha de poder ser d’utilitat per a una consulta de les paraules més bàsiques de la llengua en les seves significacions també més bàsiques. L’extensió és de 8.338 entrades, que agrupen 10.504 accepcions, a les quals cal afegir-hi 640 variants formals, col·locades a continuació de l’entrada o accepció corresponent. La present edició té el criteri fonamental de combinar els conceptes de freqüència i de necessitat d’ús, tant pel que fa a entrades, com a accepcions. És per això que no es pot pas pretendre d’usar aquest diccionari com a font de solució de tots el dubtes, sinó per confirmar l’ús adequat de la llengua genèrica més necessària per al dia a dia.

Peter Pan

La senyora Darling s’endú una gran sorpresa quan descobreix que la seva filla Wendy coneix en Peter Pan i que n’ha parlat als seus germans. Però la sorpresa de la senyora Darling encara és més grossa quan descobreix que en Peter Pan, el nen que no vol créixer, és de debò. I és de debò, també, que la Wendy, en John i en Michael aprenen a volar, i se’n van a la terra de Mai-més, i s’enfronten als terribles pirates, i en Peter Pan talla el braç al capità James Hook i el dóna a un cocodril…

La pesta

La ciutat d’Orà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable d’epidèmia. Als habitants, els costa d’acceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà d’afrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara.

La pesta escarlata

El vell professor de La pesta escarlata és un dels pocs supervivents d’una plaga ocorreguda el 2013 que va destruir la civilització i va reduir la humanitat a un nou primitivisme. L’any 2072, el pobre home intenta traslladar infructuosament als seus néts els coneixements que la humanitat havia posseït. Jack London ens ofereix en aquesta novel·la breu una visió apocalíptica del final d’una societat incapaç de controlar el seu procés i que és a mans de la naturalesa. Obsedit pel l’avenir d’una societat que no admet, l’autor s’endinsa, en una nova fase de la seva narrativa, a plantejar el futur com la necessitat de tornar a començar de nou, a fer creu i ratlla del que existia fins ara.

Persuasió

A Persuasió, una de les novel·les de Jane Austen més reeixides i radicals i l’última completada abans de morir, fa una descripció minuciosa del sentiment abassegador del deure que asfixia la protagonista, Anne Elliot. Sota l’aparença d’una història d’amor banal, l’autora descriu magistralment el joc entre inutilitat i esperança, amb un estoïcisme i integritat exemplars. Jane Austen s’hi serveix del seu millor estil, ric i ple de complexitats, per narrar-nos la història d’una manera molt vívida i directa i, a l’ensems, plena de suggestives i velades al·lusions.

Persona

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients difícils: Samuel Bai, un nen soldat de Sierra Leone, i Victoria Bergman, una dona greument traumatitzada des de la infantesa. Tots dos presenten símptomes similars de personalitat múltiple. En un tranquil parc al centre d’Estocolm, troben el cadàver desfigurat d’un jove d’origen estranger. La detectiu Jeanette Kihlberg serà l’encarregada de resoldre el cas i haurà de fer front a la mateixa pregunta que la seva col·lega Sofia: ¿quant de sofriment pot infligir un ésser humà a un altre abans de deixar de ser humà i convertir-se en un monstre?

Persecució

«Us penedireu de no comprar-la», escrivia un crític americà arran de la publicació de la novel·la que avui us oferim. Potser sí, potser no. És segur, però, que mai no ha estat narrada una fuga tan espectacular i que rarament s’ha descrit un atracament tan perfecte, tan original. Un atracament, a més, sense sang: ni revòlvers ni pistoles. Rayder i Grosso no volien morir a la cadira elèctrica. Creien en l’enginy, no en la força. Per desgràcia seva, hi havia algú altre tan enginyós com ells. L’únic que calia saber era si tindrien més sort. O si perdrien el cap, perquè, fet i debatut, se’l jugaven. Des del principi.

Perquè no et perdis pel barri

L’escriptor Jean Daragane és sol a casa seva quan sona el telèfon. Una veu tallant li diu que ha trobat la seva agenda, que havia perdut fa un mes en un tren de la Côte d’Azur. Queden l’endemà mateix. L’home que ha trobat l’agenda va acompanyat d’una jove amb actitud distant. Tots dos demanen a Jean Daragane explicacions sobre un home que apareix a l’agenda. L’escriptor no se’n recorda, però quan li ofereixen un dossier sobre aquest personatge, la memòria retorna i il·lumina de nou passatges oblidats i aleshores incomprensibles de la vida de l’escriptor. Es pot llegir com una novel·la policíaca: el protagonista, a poc a poc, va desvetllant el seu passat llargament oblidat, els seus records enterrats surten a la llum i el lector queda atrapat en aquesta atmosfera misteriosa i melancòlica.

Pere Marín

«Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín». Així es presenta el protagonista d’aquesta novel·la, que ens parla del curs que pren la seva vida a partir del moment en què, als divuit anys, el seu amic és víctima d’un accident. Amb un nucli reduït de personatges —l’amic mort i els seus pares, l’amo del bar i la seva filla, el repartidor de refrescos— que es mouen en uns pocs escenaris urbans —la fàbrica abandonada, el bar, el cementiri, els carrers de la ciutat—, Toni Sala construeix una gran història, corprenedora i desolada, i ens l’ofereix amb un estil incisiu com un bisturí. La crítica ha considerat Pere Marín com una de les millors novel·les catalanes de la dècada dels noranta.

Pere el Cerimoniós i els seus fills

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (dit també Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó), que signava com a Pere Terç, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d’Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), Duc d’Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d’Empúries (1386-1387). En morir, el 1387, el succeïren, primer, l’infant Joan d’Aragó (1350-1395), i, més tard, el germà d’aquest, l’infant Martí d’Aragó (1356-1410).

Perduda

En Nick i l’Amy són a ulls de tothom la parella ideal: intel·ligents, atractius i divertits, mantenen una relació que és l’enveja dels seus amics. Malgrat que tots dos són devots fervents de Nova York, quan amb la crisi perden la seva feina com a escriptors, es traslladen a North Carthage, per tenir cura dels pares d’en Nick, que estan molt malalts. El dia del cinquè aniversari de la parella, l’Amy ha preparat una recerca del tresor per a ell, com cada any. Però a mig matí, en Nick rep la trucada d’un veí al bar que regenta amb la seva germana: l’Amy ha desaparegut i el menjador es ple de senyals de lluita. Comença la investigació de la policia mentre en diversos indrets de la zona segueixen ocultes les capses sorpresa de la recerca del tresor, que esperen per ser obertes.

Perdré la memòria

Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense límits, sense contracte. Un amor boig. Però no és sempre així el veritable amor? Perdré la memòria és la història d’un amor fou. Quan aquest amor va en una sola direcció, pot acabar en la degradació i la servitud de qui estima? I, aleshores, no és millor perdre’n la memòria? O, resulta preferible intentar desfer-se’n, sense preveure, però, les inesperades juguesques de l’atzar?