30129–30144 di 74503 risultati

Ripley en perill

El nostre vell amic Tom Ripley viu tranquil en un poblet als afores de París, Villeperce, amb la seva dona i l’amistat d’una colla de veïns. Aparentment, ja té la feina feta. Però de sobte s’instal·la prop del seu recer una misteriosa parella d’americans, David i Janice Pritchard, que remouen el passat del fascinador personatge de Highsmith. Ripley viatja, s’interessa per l’art, mima els amics… i es defensa. L’autora de El talent de Ripley és una gran mestra del suspens, però l’esbalaïdora psicologia de Tom Ripley va més enllà, ens endinsa a les pregoneses del risc, del càlcul fred, d’una vida que per més que ja coneixem encara ens esgarrifa… Un nou atzucac ens recorda que Tom és viu, i que és imprevisible. Serà massa feixuc, el passat, per a un home tan singular?

Revolutionary Road

Richard Yates és un dels pocs grans autors nord-americans contemporanis que encara avui poden descobrir els lectors europeus. L’adaptació cinematogràfica de Revolutionary Road, que Sam Mendes ha fet amb la complicitat de Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, ha donat a conèixer al gran públic una novel·la que des de fa mig segle és una obra de culte als Estats Units. Saludada pels crítics com una obra mestra quan es va publicar l’any 1961, Revolutionary Road explica la història de Frank i April Wheeler, una parella jove plena de vida i de futur que viu amb els seus dos fills en una caseta idíl·lica en un suburbi de Connecticut, a Nova Anglaterra. Ambientada en l’aparentment feliç però opressiva dècada dels cinquanta, Revolutionary Road és un retrat commovedor d’un matrimoni que s’esforça en va per donar un sentit extraordinari a la seva vida.

Retrets i lloances

Orson Scott Card ha esdevingut un dels autors de ciència-ficció més populars. En aquest volum, confegit expressament per a la primera edició catalana dels seus relats, hi ha Ull per ull, premi Hugo; El Passejagossos, premi Locus; Sonata sense acompanyament, finalista del premi Nebula, que Card considera el seu millor conte; i, entre altres, L’ocell cantaire d’en Mikal, finalista de l’Hugo i del Nebula i origen de la novel·la «El mestre cantaire»; i El joc de l’Ender, que va donar lloc a la famosa novel·la del mateix títol. Completen el volum uns comentaris de l’autor a cada text sobre l’art d’escriure, i un pròleg amb què Card presenta la seva obra als lectors catalans.

Retrat en fum

Krassy? Una noia, gairebé una ombra adolescent entrevista a la vora del llac. Un somni que retorna al cap dels anys. Una il·lusió. Uns braços tendres. Unes besades enllaminidores. Un cos càlid que es plega als jocs de l’amor. Krassy? Una fugitiva de casa seva. Una oportunista. Un cap fred i calculador. Un cor ambiciós. Una voluntat tensa i despietada. Una consciència sense escrúpols. Krassy? Perquè l’havia coneguda, perquè l’havia estimada, perquè havia confiat en ella, April ja no es podria permetre mai el luxe de faltar a la llei, car si ho feia, ell que no havia fet res, moriria rostit a la cadira elèctrica…

Retrat de l’artista adolescent

En aquesta novel·la, un adolescent que encara no s’ha trobat a si mateix ens fa conèixer les aventures de la seva ment i del seu cor i la revolta contra la societat en què viu. De fet, es tracta d’un retrat de la joventut del mateix Joyce i per escriure-la utilitzà les seves experiències personals com a matèria literària: gairebé com en un diari íntim, hi reflectí el flux d’idees que emergeixen de les més obscures profunditats de l’ànima i féu aflorar els més delicats secrets de la vida emocional. «Retrat de l’artista adolescent», escriu Mallafrè, el conegut traductor d’Ulisses, l’obra emblemàtica de Joyce, «es pot llegir com un conjunt de relats gairebé independents, amb un únic protagonista, però tallats sense transició per tractar els distints moments significatius de la seva vida, segons el concepte joycià d’epifania: il·luminació o manifestació d’uns aspectes que, enfocats degudament, adquireixen sentit ple».

Retorn a Killybegs

«Ara que s’ha descobert tot, els altres parlaran per mi. L’IRA, els anglesos, la família, els coneguts, alguns periodistes que no he vist mai N’hi haurà que s’atreviran a explicar-vos per què i com he traït. Potser s’escriuran llibres sobre mi. […] No feu cas del que diguin. No us fieu dels meus enemics, i encara menys dels meus amics. Eviteu els qui pretenguin haver-me conegut. Ningú no ha estat mai dins la meva pell Ningú. Si ara parlo, ho faig perquè sóc l’únic que pot dir la veritat Perquè, després de mi, espero el silenci». Aquesta extraordinària novel·la, guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa 2011, escrita en un to directe i personalíssim, ens parla d’un tema sensible: les circumstàncies d’extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast. Retorn a Killybegs és la història d’un traïdor a la seva comunitat, però també el relat del balanç d’una vida que retorna als orígens. Tot això fa que la seva lectura esdevingui urgent, poderosa, inajornable.

Resum d’història dels Països Catalans

Resum actualitzat i adaptat per Miquel Coll i Alentorn de l’obra Història de Catalunya. Curs Mitjà, que Ferran Soldevila va començar el 1923 i que va revisar i ampliar en l’obra publicada el 1956 Resum d’Història de Catalunya. L’obra continua essent de vulgarització popular, procurant, però, respondre al rigor científic més exigent. El text resulta incrementat en cosa d’una cinquena part i la fita cronològica final ha estat duta fins a l’any 1932, amb alguna al·lusió lleugerament posterior.

Restes mortals

El comissari Brunetti descansa de l’estrès en una vil·la de la Laguna. Allà coneix Davide Casati, un ancià amb qui surt a remar i que es dedica a criar abelles. El vell està preocupat per l’elevada mortaldat dels animals i el deteriorament de l’entorn natural. Quan apareix ofegat, Brunetti investiga un terrible accident del passat relacionat amb uns abocaments tòxics clandestins que explica alguns fets del present.

La Resistència

El dia de la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes, Ashran el nigromant utilitza el poder dels astres per permetre als sheks, les serps alades, perquè puguin conquerir el món d’Idhun. Amb aquest mateix poder mata tots els dracs i els unicorns menys un de cada raça. L’argument es desenvolupa principalment a la Terra i a Limbhad, un món paral·lel que serveix de refugi a la resistència. Narra les aventures d’en Jack i la Victoria, dos nens terrícoles, per trobar l’unicorn Lunnaris i el drac Yandrak, acompanyats de dos idhunians: en Shail, un mag, i l’Alsan, un guerrer hereu del tron de Vanissar, un regne humà d’Idhun. Ells són la resistència. En les seves aventures han de fugir d’un sicari de l’Ashran, el senyor de les serps que senyoreja el món d’Idhun. L’assassí és en Kirtash, del qual la Victòria s’enamora perdudament. La seva primera gran batalla es lliura dins seu. Ha de triar entre l’amor tendre que sent per en Jack o l’atracció irracional respecte a en Kirtash.

Res no s’oposa a la nit

Un matí d’hivern, Delphine de Vigan va entrar a l’apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d’aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l’escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d’una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l’ànima marcada per un dolor profund i misteriós. Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vacances familiars filmades en super-8, les converses amb els seus oncles i germans, i la seva pròpia experiència com a filla d’una mare gens exemplar són els materials dels quals es nodreix la memòria dels Poirier. La memòria, i la crònica, sense embuts ni floritures, d’una família al París dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Però també una lúcida reflexió sobre qui som, què transmetem i sobre la “veritat” de l’escriptura. En el transcurs d’aquesta recerca, Delphine de Vigan descobrirà els secrets més foscos, tancarà algunes ferides antigues, però n’obrirà de noves en el seu entorn. El resultat: un magnífic relat, ambiciós, sensible, i colpidor, que ha merescut l’elogi unànime de la crítica i dels lectors francesos.

Res de nou al Pireneu…

Daniel Cardona i Civit, amb el pseudònim «Vibrant», relata les seves memòries acabada la Dictadura de Primo de Rivera. Hi parla del seu exili a França, de la seva col·laboració amb Francesc Macià, dels fets de Prats de Molló, de falses acusacions, de cartes amb gent exiliada, etc.

Rèquiem

Rèquiem és un poema dramàtic laic basat en un diàleg amb els textos canònics de la litúrgia catòlica. El poema es presenta en 20 entrades, cadascuna de les quals es correspon amb un dels textos llatins que l’Església utilitza per la celebració del rèquiem, com una reflexió crítica a partir del fracàs del projecte de salvació eterna que promet el rèquiem catòlic.

La república

Una comèdia d’embolics amb professors que fan d’espies? Una novel·la sobre les complexes relacions mestre-deixeble? Una reflexió sobre l’amor, l’amistat i la gelosia? Una provocació que indaga en els límits de l’humor? Un joc literari erudit i pop carregat de pèrfida ironia? Un toc d’alerta sobre el neofeixisme? Tot això i molt més forma part de La república, que arrenca amb la mort de Josip Brik, carismàtic professor universitari expert en Hitler. El seu deixeble i col·laborador Friso de Vos maniobra per convertir-se’n en hereu oficial enmig d’una crisi sentimental i una lluita a mata-degolla amb un rival, Philip de Vries, que, aprofitant una convalescència d’en Friso, s’apropia del paper de delfí. A les pàgines d’aquesta singular novel·la de campus hi apareixen una revista acadèmica con­sagrada a publicar reportatges sobre Hitler, un viatge a Xile a la recerca de persones batejades amb el cognom del dictador, un congrés titulat End of History al qual assisteix Geert Wilders, un Front d’Alliberament del Braç Dret que pretén abolir la càrrega ideològica de la salutació nazi, un col·leccionista entestat a localitzar una maqueta d’Albert Speer, uns antiquaris vienesos que conserven un gabinet secret ple de parafernàlia nazi…

La remor del cargol de mar

Planes de Canterbury, 1853. Rat Station ha vist créixer una nova generació: la Cat i l’Ida estan orgulloses de les seves meravelloses filles, la Carol i la Linda. Però els veïns no poden evitar sentir enveja davant d’una família tan ben avinguda. Tot d’una, com si fos un terrible cop del destí, la granja corre perill i posa en risc el futur dels seus habitants. Des de la plaça del poblat arriben crits i el so d’un caragol de mar. És una senyal d’atac… Aquesta vegada la bellesa de Nova Zelanda haurà de bregar amb un capítol dramàtic en la història dels maoris.

Remor de serps

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes. Un cop més, l’autor ens captiva amb una història sobre fets i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.

La remor de les onades

Utajima, una petita illa japonesa de pescadors apartada de la civilització, en Shinji, un pescador de 18 anys, de família molt humil, s’enamora de la Hatsue, la filla del vell i ric Teru, que acaba de tornar al poble. Un amor que sembla impossible en aquest món primitiu en què sobreviu una comunitat de pescadors. Una sensibilitat extraordinària, i la remor de les onades, sempre present, com a música de fons d’una de les més belles històries d’amor de la literatura japonesa.