30049–30064 di 72802 risultati

Abolim la banca

«Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré». Dia 17 de setembre de 2008. Crisi, un diari peculiar, inundava les ciutats i els pobles catalans. El titular preguntava al lector: «Creus que els bancs et roben?». L’activista, Enric Duran, revelava en aquesta publicació com havia expropiat 39 entitats bancàries per reivindicar una nova forma de desobedìència civil a l’altura dels temps que corren. Coincidint amb la seva tornada a l’activitat pública, després de 6 mesos en parador desconegut, l’Enric ens explica amb aquest llibre el com i el perquè de la seva acció i suggereix alternatives al sistema actual. «Quan el finançament al consum i l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que «robar» als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?».

Abans-d’ahir

Amb Abans-d’ahir, Rafael Tasis ha escrit la novel·la d’una època precisa (1901) de la societat barcelonina, bo i pintant una classe social determinada, la menestralia benestant, enmig de la transformació de la ciutat i de l’aparició de les lluites polítiques i socials. Rafael Tasis, que té un concepte «moralista» de la novel·la, evoca uns costums i unes psicologies que ha sabut pintar amb traça i agudesa, no exemptes d’una tendra poesia. Els seus personatges prenen en les pàgines d’Abans d’ahir un fort relleu i una profunda humanitat.

Abans de la batalla

En Martí i l’Anna s’han de casar però sonen campanes de guerra a Toledo, els comtes han de portar soldats per lluitar contra els sarraïns, i en Martí, que viu a casa d’una família al servei del comte d’Empúries hi haurà d’anar. El noi, fill d’un trobador, no ha sabut mai on és la seva mare i amaga a tothom la raó per la qual va marxar de Tolosa i va arribar a Catalunya.

Aaaaaahhh… Dotze contes eròtics

Aaaaaahhh… aplega dotze contes amb un tema comú, el sexe, escrits per dotze germans que feia molts anys que no es veien i que aquest any, finalment, van aconseguir de muntar una reunió familiar. Un llibre que us farà tornar vermells o vermelles o us posarà calentes o calents. Us ensenyarà noves tècniques. Us farà enveja. Us farà riure i, sobretot, us farà esperar l’aparició d’un nou llibre dels Miranda.

A trenc d’alba

«No tinguis por», li vaig dir. «Som com una sola persona». Tot d’una em va aclaparar la realitat de les meves paraules. Aquell moment era tan perfecte, tan autèntic. No deixava lloc al dubte. Em va envoltar amb els braços, em va estrènyer contra ell i fins a l’última de les meves terminacions nervioses va prendre vida pròpia. «Per sempre», va concloure… Així va començar la història d’amor més addictiva de tots els temps.

A terra les muralles!

En els primers mesos de 1842, Ferdinand de Lesseps arriba a Barcelona amb el càrrec de cònsol de França i coincideix amb Ildefons Cerdà, que hi ha tornat després d’uns anys a Madrid. La ciutat bull d’indignació contra el govern del general Espartero, que decreta quintes i impostos, manté l’estat de setge i negocia tractats que perjudiquen la indústria local. Amuntegats dins dunes muralles vetustes amb només cinc portals, asfixiats per la falta d’espai i l’esclavitud de les fàbriques, els ciutadans demanen la caiguda dels murs de pedra, de la Ciutadella i també del règim polític. A les tertúlies dels cafès es condemna la injustícia social, es proclama la igualtat dels homes i es discuteix com hauria de ser la nova ciutat fora muralles. Una baralla al portal de l’Àngel encén una nova revolta popular, que expulsa l’exèrcit espanyol fora de la ciutat i provoca la fugida de les classes benestants. Barcelona es dirigeix cap al desastre, sota l’amenaça dun bombardeig des del castell de Montjuïc, que Ferdinand de Lesseps tracta desesperadament d’evitat.

A sang freda

Història d’un crim monstruós convertit en obra d’art gràcies a l’ofici i a la sensibilitat del narrador, aquesta «novel·la de no-ficció» descriu, amb tant de detall que és a la ratlla de la morbositat —però sense ultrapassar-la mai—, la vida de dos psicòpates des de la seva infantesa fins a l’acompliment de la pena a què són condemnats. Truman Capote va dedicar sis anys seguits de treballs i investigacions a A sang freda, que es traslladaria aviat al cinema i li donaria notorietat mundial. Després d’aquesta novel·la, Capote es veuria incapaç d’acabar cap altre llibre.

A repèl

Refinament, deliqüescència, perversió, crueltat, equívocs, sofisticació…, tots aquests són elements que serveixen per atiar les passions sensuals i racionals de l’aristocràtic Jean Floressas des Esseintes, protagonista d’aquesta veritable bíblia del decadentisme. Huysmans, efectivament, fa d’en Des Esseintes el personatge que rebutja el món sòrdid del materialisme i de la vulgaritat per tancar-se en una exquisida torre d’ivori, sensual, neuròtica, depravada. A repèl explora el llenguatge des colors, de les músiques, dels sabors, de les flors exòtiques, dels somnis aterridors, dels perfums, de l’ambigüitat eròtica, del cinisme, del desig d’absolut…, en la mesura en què tots aquests elements permeten convertir la vida del seu personatge en una obra d’art viva. Una obra d’art tan atractiva com repel·lent. Barbey d’Aurevilly va dir: «Després d’escriure aquest llibre, al seu autor, sols li resta escollir entre tirar-se un tret o llançar-se als peus de la creu».

A prop de les estrelles de l’NBA

Tot allò que sempre has volgut saber sobre el món apassionant de l’NBA. A l’inici dels anys vuitanta, la informació televisada sobre el bàsquet professional americà ens arribava amb comptagotes. Un dia, però, un bon comunicador anomenat Jordi Robirosa ens va començar a parlar d’aquest món epustuflant des de Televisió de Catalunya. A partir d’aleshores, els noms de Magic Johnson, Michael Jordan o Larry Bird, els Celtics, els Lakers o els Bulls van passar a alimentar, d’una manera espectacular, la basquetmania catalana. Després de vint anys de recórrer els pavellons dels Estats Units empunyant el micròfon, Robirosa ens revela en aquest llibre les dèries, les heroïcitats i els detalls més sorprenents de jugadors, entrenadors, periodistes i fans famosos de la lliga de bàsquet més cèlebre del món, amb el seu habitual estil sorneguer, desimbolt i entusiasta.

A peu per la Terra Alta

A peu per la Terra Alta va significar el primer gran èxit de Josep M. Espinàs com a escriptor de viatges. Aquest llibre és l’inici d’una experiència personal i literària que ha continuat fins a constituir una sèrie de dinou viatges per les més diverses comarques. A peu per la Terra Alta, llibre del qual s’han venut més de 20.000 exemplars, és la crònica dels dies viscuts en un paisatge de secà ple de caràcter, d’unes valls solitàries amb camins que porten a perdre’s, d’una singular caminada per una via de tren, de la visió dels vestigis de la batalla de l’Ebre… Però també la trobada amb tota mena de gent. Espinàs busca la gent, hi parla, l’escolta i en recull molt més que les paraules. A peu per la Terra Alta és l’obra d’un gran observador i ja un text clàssic en una molt personal literatura de viatges.

A les muntanyes de la follia

Un equip de científics emprèn una expedició a l’Antàrtida. Pocs dies després del seu aterratge al continent glaçat, el grup d’avançada informa per ràdio del descobriment d’uns estranys fòssils que no saben ben bé com classificar. Entusiasmats, la resta de científics decideixen unir-se als seus companys per analitzar junts la misteriosa troballa. Quan arribin, però, es trobaran amb una macabra sorpresa. Amb A les muntanyes de la follia, Lovecraft aconsegueix una excel·lent novel·la a meitat de camí entre la novel·la de terror decimonònica i la novel·la de ciència-ficció.

A la carretera

A la carretera ja és més que una novel·la: és un referent imprescindible per entendre el pensament i la prèdica d’una generació —la generació beat— que, amb noms com Neal Cassidy, Allan Ginsberg, William Burroughs i el mateix Jack Kerouac, va sotragar als anys cinquanta els fonaments de la societat americana, i, de retop, la seva literatura. A la carretera és la crònica apassionada, rebel i visceral dels viatges a través dels Estats Units d’una colla de joves amb ganes de conèixer el món i pervertir-lo, i és també un àcid retrat d’una joventut que buscava un món diferent, lluny del somni americà.

A l’ombra de les noies en flor

Aquest volum és sens dubte, una de les joies més brillants de l’univers proustià, en què l’autor relata, amb la nítida precisió i la subtilesa que el caracteritzen, els descobriments i els desenganys del jove narrador a París durant els primers anys de l’adolescència. En aquesta època la seva admiració per en Charles Swann i la seva esposa, Odette, es veu recompensada amb l’acolliment que el matrimoni li dispensa a casa seva, i la seva relació amb la Gilberte, filla de la parella, fa un gir decisiu: els seus jocs deixen enrere la innocència de la infantesa i adquireixen l’excitant aroma de la descoberta, dels primers passos cap a l’establiment d’un vincle amorós i eròtic. Al mateix temps, el protagonista, empès per la seva passió per les diverses manifestacions de l’expressió artística, s’acosta al teatre i la literatura, i estableix així les seves primeres afinitats electives en el món de l’art.

A l’ombra de l’arbre kauri

Nova Zelanda, 1875. La Lizzie i en Michael Drury han complert el seu somni i finalment tenen una gran granja d’ovelles amb què poder construir un futur prometedor. Tanmateix, la seva vida comença a trontollar de sobte quan la seva filla Matariki és segrestada per un líder maori. Mentre en Michael fa tot el possible per recuperar la seva filla, a la família Burton un sorprenent esdeveniment omple d’alegria la Kathleen: el seu fill Colin torna a Nova Zelanda. No obstant això, ningú no sospita les conseqüències d’aquest retorn…

A l’estil marcià

A l’estil marcià recull dos relats llargs i dos relats curts d’Asimov publicats originalment a principis dels anys cinquanta, dècada que es recorda com la més fructífera i memorable de tota la seva trajectòria com a escriptor de ciència-ficció. Les dues narracions llargues són particularment sòlides i mereixen figurar entre les obres més destacades d’Asimov. Plantejant un cert grau d’expansió de la humanitat pel sistema solar, el relat A l’estil marcià descriu la crisi que pateix una colònia establerta precàriament a Mart com a conseqüència dels interessos polítics conservadors d’un mandatari terrestre. El reclam, l’altre relat llarg, se centra en l’estudi que porta a terme una expedició científica de les restes d’una colònia establerta en un planeta bellíssim, que ha sucumbit als efectes mortals d’una misteriosa malaltia.

A l’oest de Roma

Henry Molise, un escriptor que havia tingut talent, mira al seu voltant i, què veu? Quatre fills que només fan que donar-li disgustos, una dona hostil, baralles i reconciliacions lacrimògenes, cinquanta-cinc anys que li pesen una tona. Només li queda abaixar el cap i pensar en Roma, la Roma eterna, la Roma que el crida amb els seus cants de sirena. Però, quan fugir sembla l’única sortida possible, un regal caigut del cel aterra a cals Molise: l’Idiota, un gossot geniüt amb una hilarant predilecció pels mascles de tota mena. Amb la mateixa tendresa i ironia amb què tractava l’embaràs a Plens de vida i la sornegueria i compassió amb què parlava dels pares que envelleixen a La germandat del raïm, a «El meu gos Idiota», el primer dels dos relats d’A l’oest de Roma, John Fante explora l’estupefacció que senten els pares davant l’emancipació dels fills. El volum es completa amb «L’orgia», un relat sobre el despertar d’un nen a les veritats ocultes de la vida adulta de la mà del seu pare i el seu company de feina.