30017–30032 di 74503 risultati

Temps d’innocència

Amb la mirada d’una nena que descobreix el món, Carme Riera evoca l’univers de la seva infantesa, la Mallorca dels anys cinquanta i seixanta, a través de petits retalls de vida i família. Un recull d’estampes que ens conviden a conèixer el padrí Pau i la senyora àvia, la tia Celestina, la casa de Palma, els estius a sa Martineta, les olors del «colmado» de Can Rasca, el descobriment de la lectura, les oliveres màgiques que feien olives dolces o les relacions de la família amb Llorenç Villalonga, Camilo José Cela o Albert Camus. Un seguit d’històries i anècdotes amb què l’autora rememora escenes de quan era petita i que sovint han inspirat les seves novel·les, un recorregut íntim i nostàlgic que retrata una família de la burgesia mallorquina i recrea el paradís perdut de la infantesa, un món que ja no existeix.

Tempesta de neu i olor d’ametlles

La reina de la novel·la negra nòrdica torna a les llibreries amb noves intrigues vingudes del fred. Al més pur estil Agatha Christie, els relats de Camilla Läckberg conjuguen amb mestria suspens, girs argumentals imprevisibles i crims esfereïdors. Per culpa d’una tempesta de neu, una família queda atrapada en un hotel de l’illa de Fjällbacka. Quan el cap de família, un dels homes més rics de Suècia, mor enverinat, no hi ha cap dubte: l’assassí és un dels hereus i cal esbrinar qui d’entre tots els presents és el criminal. Una novel·la a l’altura dels grans mestres del gènere que s’acompanya amb altres relats esparveradors. Un volum imprescindible que es completa amb un taller d’escriptura, en què la mateixa autora ens dóna consells i trucs per escriure novel·la negra, una extensa entrevista personal a l’escriptora i textos que ens descobreixen detalls fins ara desconeguts d’alguns dels personatges més emblemàtics de la sèrie protagonitzada per Erica Falck i Patrik Hedström. Un llibre singular que cap seguidor de Camilla Läckberg ha de deixar de tenir a la seva biblioteca.

Tempesta d’espases

Dels cinc contendents pel poder, un és mort i un altre ha caigut en desgràcia, però les guerres encara causen estralls, alhora que es forgen i es trenquen aliances. En Joffrey seu inquiet al Tron de Ferro del governant dels Set Regnes. L’Stannis, el seu enemic més acèrrim, coneix la derrota i l’oprobi, víctima de la fetillera que el domina, mentre que el jove Robb encara regeix el nord des de la fortalesa d’Aigüesvives. Mentrestant, la reina exiliada Daenerys, posseïdora dels tres únics dracs que resten al món, avança per un continent amarat de sang. I quan les forces en conflicte maniobren i es preparen per a la batalla final, un exèrcit de bàrbars salvatges arriba des dels confins més remots de la civilització, juntament amb una horda de criatures mítiques, els Altres: un exèrcit sobrenatural de morts vivents format per cadàvers impossibles d’aturar. Ara que el futur de la terra penja d’un fil, ningú no descansarà fins que als Set Regnes no hagi esclatat una veritable tempesta d’espases. Aquest és el tercer volum del magnífic cicle de novel·les de George R.R. Martin, que inclou Joc de trons i Xoc de reis.

Teatre : un home és un home. El senyor Puntila i el seu criat Matti. El cerdede guix caucasià. Precedides de l’assaig Petit Organon per al teatre

Empesos per l’alcohol, quatre soldats («la secció de metralladores del vuitè regiment» (69)) decideixen entrar a robar els diners de la col·lecta d’una pagoda. El seu acte resulta tan desastrós i maldestre que, al final, metrallen la pagoda culpant-la del seu estat. Un d’ells, però, perd una bona mata de cabells en l’intent de fugida del temple i els seus companys decideixen amagar-lo dintre d’un baül. Però, clar, la lògica militar és ben estranya i aviat s’adonen que no poden tornar tres de sols a la caserna i entabanen al bo (de tant bo, enze) d’en GALY GAY perquè fingeixi ser el quart soldat.

Te’m morires

Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. Davant meu, els carrers escombrats, el sol endolat netejant les cases, blanquejant la calç; i el temps entristit, el temps aturat, el temps entristit i molt més trist que quan els teus ulls, clars de boira, i la flaire de mar distant fresca engolien aquesta llum ara cruel, quan els teus ulls parlaven fort i el món no volia ser més que existir. Així comença aquesta estremidora carta dirigida al pare absent. A través de les seves paraules podem seguir litinerari vital, personal i familiar, de lescriptor, conduits per una narració poètica, intensa i mesurada, que no deixarà indiferent al lector.

Te verd

Sheridan Le Fanu és un mestre en la creació del desassossec que causen presències indefinibles, en la descripció d’ambients i escenes tèrboles, i en les aliances prematures entre el que és mortal i el que és immortal. En aquests cinc contes no hi manquen els pactes amb el diable ni, sobretot, els fantasmes, tot plegat farcit amb un humor agre i sardònic on es barreja la sordidesa, crueltat i la lleugeresa d’un món canviant.

Te deix, amor, la mar com a penyora

El 1975, Carme Riera publicava Te deix, amor, la mar com a penyora. Aviat el boca orella va començar a circular i el llibre es va convertir en tot un fenomen editorial, ja que suposava per als lectors catalans més que un alè d’aire fresc i llibertat gràcies al seu contingut revulsiu. Te deix, amor, la mar com a penyora és un recull de disset contes narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa. Entre aquestes pàgines trobem una història d’amor, un assassinat, una passatgera poc habitual o l’evocació d’un record d’infantesa. A mig camí entre la quotidianitat i la ficció, els contes reunits en aquest llibre tenen dos protagonistes innegables: la dona i el mar.

Tarzan de les mones

Dins les profunditats de la selva africana, el petit Tarzan és criat per una mona. Aprèn els secrets per sobreviure: com comunicar-se amb els animals, com penjar-se dels arbres, i com lluitar contra els grans enemics. Creix amb la força i el coratge de les seves col·legues, les mones. I, amb el temps, la seva intel·ligència humana li permetrà ser el Rei de la Selva. Però llavors l’home blanc porta la cobdícia i l’avarícia, però també la primera dona blanca. Tarzan haurà de triar entre dos mons.

La taronja mecànica

Es tracta d’una sàtira que relata una societat futura de la civilització occidental amb una cultura d’extrema rebel·lió i violència juvenil. L’obra explora conceptes com la naturalesa violenta dels éssers humans i el lliure albir. La novel·la, que fou escrita segons el mateix Burgess en només tres setmanes com un experiment literari, juga amb el llenguatge utilitzant un argot anomenat Nadsat en el que parlen els joves protagonistes. Està narrada en primera persona en el personatge de l’anti-heroi de la narració. L’obra serví com a base per la pel·lícula homònima de Stanley Kubrick de 1971. L’autor es lamentà que la pel·lícula servís per glorificar el sexe i la violència. El 1998 fou elegida per l’editorial Modern Library com la número 65 en la llista de les 100 millors obres en anglès del segle XX. Introduir text de la sinopsi.

Tardor

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest cinquè volum, dedicat a la tardor, recull dades des de l’1 de setembre fins al 18 de desembre.

Tarda, sessió contínua, 3,45

Una pel·lícula dirigida per John Huston o Howard Hawks, aneu a saber. Humprey Bogart i Lauren Bacall a la capçalera del repartiment. Un infant barceloní, Jaume, que veu el film —i el viu— en un cinema de barriada. El mític comtat de Yonknapatawpha, a l’estat de Jackson, capital Jefferson —William Faulkner— i les ciutats-homenatge d’Hammettville i Chandlertown són el marc americà i postís de la història. La Barcelona de la postguerra i la Cerdanya de la infantesa són el marc mític de la realitat viscuda. I la violència. La cinematogràfica i la social, el motor d’una història, si més no poc habitual en la literatura catalana contemporània. L’aventura literària, fílmica de Jaume Fuster ens arrossega com una bona pel·lícula de lladres i serenos i ens retorna a un passat recent, com una bona crònica sentimental del franquisme. Aquesta novel·la va guanyar el Premi Ciutat de Palma de 1976.

Taràntula

Richard Lafargue és un respectable cirurgià plàstic que domina a la perfecció l’art del bisturí. Dues dones ocupen la seva vida, Viviane i Ève. La primera és la seva filla, que pateix en silenci en un manicomi del qual no sortirà mai. L’Ève, en canvi, és una jove atractiva i sensual que viu a casa del doctor Lafargue. Ningú no es pot imaginar, però, les tortures i els càstigs amb què el respectable doctor Lafargue maltracta l’Ève amb la intenció de venjar un episodi del passat. Un triangle d’amor i odi al qual s’afegeix Alex, un delinqüent que pretén que en Lafargue li canviï radicalment l’aspecte. Amb la figura principal d’un metge dedicat a transformar cossos aliens, Thierry Jonquet teixeix una obra sinistra i absorbent que captura el lector fins a convertir-lo en un espectador més de totes les relacions turmentoses i malaltisses que aboquen els protagonistes a un destí fatal.

Tao Te King

El Tao Te King —道德經 en xinès— és un dels llibres fonamentals de la civilització xinesa i un dels tresors de la cultura universal. L’esperit del Tao Te King està a la base del Taoisme i la seva influència ha impregnat tots els aspectes de la cultura xinesa i, per extensió, de tot l’Extrem Orient. Religió, filosofia, art, política i comportaments socials s’han vist en diferents èpoques modelats per la visió del món que transmet el llibre de Lao Tse. En aquest llibre misteriós i profund, fosc i diàfan alhora, tothom pot trobar una idea o una paraula que estimuli la seva intuïció sobre les realitats essencials de l’home i del món.

Tanit

Tanit, un nom trobat a Mallorca, i que porta una nena decidida, i amb ganes de fer amics, que s’ha d’espavilar perquè els seus pares treballen fora de casa. I un dia troba al fons del bosc la vella Perona, mig bruixa, que coneix tots els secrets, i neix entre les dues una estranya amistat a la vegada sorprenent i tendríssima…

Tallats de lluna

«Havíem estat junts prop de tres anys i havíem tingut temporades realment bones. Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d’indiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes altres parelles, heterosexuals o homosexuals, però per a nosaltres era un amor únic, superior, magnífic, diferent; i per a mi va ser una troballa, un desbatanament del cos i del cervell, tot alhora, que em va fer sentir lliure per primer cop a la vida. I feliç».

T’hauria de caure la cara de vergonya

«Els contes de Pàmies són com petits vasos d’alcohol molt fort, molt sec, que ens empassem d’un glop les nits de spleen per donar una mica de color i de calor a l’existència». Pierre Lepape, Le Monde «Sergi Pàmies ha publicat aquest llibre de contes perquè el lector amb ganes de ficar-se a les entranyes de l’urbà ho faci a través del llenguatge ràpid i precís, la ironia feliç i la imaginació juganera i tendra d’un autor que immediatament vénen ganes d’incorporar-lo al llibre dels amics i dels entranyables». Pablo di Masso, Playboy