29969–29984 di 74503 risultati

Tots els contes

Per primera vegada apareixen publicats en un sol volum tots els contes que Terenci Moix va escriure en català al llarg de la seva prolífica carrera literària. Com diu Pere Gimferrer al pròleg, «La torre dels vicis capitals és una explosió, de l’ona expansiva de la qual participa “Assassinar amb l’amor”; La caiguda de l’imperi sodomita és un brillant i bellíssim castell d’alta pirotècnia. El primer llibre és fonamentalment tràgic; el segon és irònic principalment. No crec casual que el primer llibre hagi estat redactat a la segona meitat dels anys 60 (que són els de la gauche divine, certament, però també els de l’estat d’excepció a Espanya i els de la guerra del Vietnam) i el segon llibre sigui del període terminal de l’autocràcia (fins i tot amb un conte datat el 20 de novembre del 1975) i de la transició: el pas de la tragèdia a la tragicomèdia. Hi ha, altrament, tres coses que avui ens sobten de manera immediata: que fos possible, encara que n’hi hagués de bandejats, publicar els contes sobrevivents de La torre… a la Barcelona del 1968; que tots els temes i totes les maneres de l’obra narrativa coetània i futura de Terenci Moix es trobin en aquestes narracions, i, finalment, que el català literari de Terenci Moix, a diferència de la seva temàtica, resulti avui encara atípic i sorprenent, insular i reptador».

Tots els contes

Comparada sovint amb William Faulkner o Carson McCullers, Flannery O’Connor és una de les grans narradores nord-americanes, i el seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la narrativa més sòlida i pertorbadora del segle XX. Els trenta-un relats d’aquest llibre, traduïts i publicats per primera vegada en català, tenen com a escenari els pobles i les terres del sud dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un indret decrèpit i decadent marcat per la violència i l’odi racial. Però més enllà de la sordidesa, els conflictes socials i racials, l’asfixiant presència de la religió i la frustrada lluita per la llibertat, als contes de Flannery O’Connor sempre hi brilla una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana, que va més enllà de la història mateixa.

Tots els camins porten a Romania

El detectiu Rafel Rovira sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L’arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d’un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d’aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l’oportunitat d’investigar, per fi, un veritable cas d’assassinat. Per resoldre’l, comptarà amb la complicitat del sergent Palau, un mosso d’esquadra a qui l’uneix una relació de profunda amistat. Els camins de la investigació duran el detectiu fins a Bucarest, on s’endinsarà en l’univers de la Romania de Nicolae Ceaucescu, el tirà que governà el país amb mà de ferro fins que fou afusellat una freda nit de Nadal de 1989, en plena revolta pels barris i ciutats del país.

Totes les famílies són psicòtiques

Els Drummond de Canadà constitueixen la família més disfuncional que hagi pogut registrar la psiquiatria mundial. La història comença en un viatge que fa tota la família a Cap Canveral per presenciar el llançament del transbordador espacial. L’única filla aparentment normal és una de les astronautes que viatjarà a l’espai. La resta de familiars són candidats seriosos a una mort prematura. Les peripècies, el ritme trepidant i les situacions cada vegada més hilarants converteixen aquesta novel·la en un passeig delirant pel drama de la convivència típica del nostre segle, amb la rivalitat entre germans, la gelosia, els conflictes d’autoritat entre pares i fills, la ruïna econòmica, el sexe mal entès, però Coupland ha sabut destil·lar en el límit d’aquestes situacions la misèria i la grandesa dels seus personatges, la dignitat que els fa humans. Heus aquí la quinta essència del nostre segle en una història divertidíssima, dura, violenta i tendra com poques.

Totes les bèsties de càrrega

Totes les bèsties de càrrega és la història de l’opressió d’un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, però amb una clara voluntat de supervivència. Els fets, que passen en un país imaginari, s’esdevenen durant un període molt breu que evoca una de les èpoques més dures de la història de Catalunya: la postguerra. Són uns anys de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient. Totes les bèsties de càrrega és una de les novel·les més destacades de Manuel de Pedrolo i una síntesi brillant d’un dels moments més difícils de la història d’aquest poble.

Tota aquesta gent

«Si em moro aquesta nit…» Així comença Isabel-Clara Simó aquests relats. Un conjunt de petites històries protagonitzades per un seguit de personatges anònims, sovint insatisfets o maltractats per la vida, d’altres somiadors –des d’un home preocupat per les tensions en el seu entorn laboral a un extreballador que decideix venjar-se dels bancs oferint lloguers gratuïts–, o un altre que experimenta sentiments d’inferioritat per les crítiques a què el sotmet la parella. Uns contes que, com petites píndoles de vida, constitueixen un itinerari social i íntim d’una sèrie de persones en el seu dia a dia. El retrat dels seus conflictes –l’envelliment, la infidelitat, la gelosia, els desitjos sexuals–, les seves contradiccions quotidianes, personals o laborals, conformen un fresc ric i viu del desencís vital i alhora un mirall dels temps actuals. Però de les individualitats, saltem, en l’últim conte, Le Cirque de la Terre, a una divertida i crua caricatura de la societat catalana.

Tot un caràcter

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d’amor i hostilitat a causa de l’aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla;impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut l’exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la seva mare, gairebé d’improvís comença a assemblar-s’hi de manera alarmant.

Tot és definitiu

Deu anys després de Nightmares & Dreamscapes, Stephen King publica una nova antologia de contes, un recull de catorze relats fins ara només publicats en formats poc accessibles (un audiobook, un e-book, una edició de poc més de mil còpies) que fascinaran a tots els lectors. “Pujar a la Bala” és la història d’una autoestopista que puja al cotxe equivocat la nit que va veure la seva mare morta. A “Dinar al Gotham Café”, la discussió d’una parella a punt de divorciar-se en un restaurant de moda acabarà sent molt i molt sagnant. I a “1.408”, un escriptor que ha fet fortuna amb històries de fantasmes decideix passar la nit a l’habitació 1.408 del Dolphin Hotel, que, segons el director, és plena de misteri. Amb la lectura d’aquests catorze contes obscurs, emprendràs un viatge captivador i esgarrifós per l’inconegut on la por i l’angoixa, el sarcasme macabre i la melancolia descobreixen l’essència del millor Stephen King.

Tot és ara i res

«L’home es constitueix en nucli poètic, el poeta s’aferra a la vida amb totes les seves contradiccions i es lliura a l’emoció lírica, potenciada per un llenguatge sobri».

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

En Marcos acaba de perdre la seva mare, una reconeguda ballarina que li ha ensenyat tot el que sap, i decideix que el seu món ja no pot ser el mateix sense ella. Just quan està a punt de donar un gir a la seva vida, una trucada canvia radicalment el curs dels esdeveniments. I si només mirant-te pogués desvetllar els teus secrets més profunds? I si només mirant-te pogués sentir amb el teu cor? I si en només un instant fos possible saber exactament qui som l’un per l’altre?

Tot això ho faig perquè tinc molta por

Només algú amb l’instint narratiu, l’agilitat i l’humor d’Empar Moliner podia haver escrit un llibre com Tot això ho faig perquè tinc molta por, una joia literària que commou i diverteix el lector del principi al final. Les dificultats d’afrontar l’absurd, de viure sense por i d’estimar sense fer mal són tractades amb tanta lucidesa com sarcasme. Les dues mares de l’escola que fan running pel bosc, el presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la por que un fill prengui mal, la parella que ja no riu, l’esnobisme gastronòmic i tantes neurosis quotidianes apareixen en aquest llibre brillant. Pocs escriptors retraten tan bé la nostra època com Empar Moliner.

La Torre dels Vicis Capitals

Guanyadora del Premi Víctor Català l’any 1967, aquest primer llibre publicat per Terenci Moix suposà la irrupció —escandalosa— d’un jove autor. Algú disposat a trencar motllos. El llibre està composat de nou narracions, totes elles dedicades a algú, significativament. Així, per exemple, «Els màrtirs» va per Pere Gimferrer, «Eixample» està adreçat a Salvador Espriu, «El dimoni» a Maria Aurèlia Capmany, per Ricard Salvat i Núria Salvat el «Màrius Byron», «per a Joan Oliver i Pere Quart» encapçala el conte «Somniatruites Le-Fay» i a Jaume Vidal Alcover dedica «Pastitx d’estiu». Una demostració que, malgrat la jovenesa i l’embolcall escandalós, Terenci Moix volia entrar amb coneixement de causa i credencials a la literatura catalana.

Tornar-se ximple

En Roger Thesaurus i la Millicent gairebé es tornen ximples seguint en Peter Dusting i els seus plans per fer-se ric. Buscar or, fer forats al jardí dels veïns a mitjanit, perdre’s per una antiga mina abandonada i fugir de fantasmes són algunes de les coses que hauran de fer.

Tornar a la terra

El Donald és un indi chippewa d’ascendència finesa de poc més de quaranta anys que té una malaltia terminal. A mesura que la seva salut empitjora, s’adona que quan ell ja no hi sigui, ningú serà capaç de transmetre als seus fills la història de la família. Per això comença a dictar a la seva dona Cynthia unes històries que no havia compartit mai amb ningú, mentre que, al seu voltant, la família procura que mori amb la mateixa dignitat amb què ha viscut sempre. Amb «Tornar a la terra», Jim Harrison ha creat una obra mestra: una novel·la tendra i profunda sobre la vida i la mort i sobre la redempció, que a vegades es troba on menys ens ho esperem. Una de les millors novel·les de la llarga carrera d’èxits de Harrison, que confirma que és un dels escriptors nord-americans més importants d’avui.

Torn de nit

La petició d’un informe a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l’engranatge del torn de nit del cos policial d’aquesta vila de l’Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d’una setmana, nit rere nit, s’entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.

Tor

Tretze veïns, amos d’una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació. Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de secrets. Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida en narració literària –recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l’avidesa que desperten les grans històries. A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!»