29825–29840 di 72802 risultati

Un cel de plom

La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana dels camp d’extermini de Ravensbrück, és la història viva d’un segle i d’una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme Martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una llarga història impossible de deixar de llegir. Filla de pagesos del priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-dos anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d’ajudar, es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens. Amb ells va emprendre el dur camí de l’exili a França, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen va conèixer l’infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits. «Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra inmensa solitud ens teníem les unes a les altres».

Cavalls cap a la fosca

Al seu apartament parisenc, un escriptor rememora els origens de la seva família, la nissaga dels Vadell, i com si destapés una nova caixa de Pandora, fa sorgir en la seva memòria les històries d’uns avantpassats sotmesos a les passions més desenfrenades: venjança, assassinat, adulteri, bogeria… Ell, criat en una atmosfera cruel, corrupta i asfixiant, es farà el propòsit de trencar amb el seu passat ancestral. Els cavalls, la imatge de l’ensenya familiar, galopen cap a la fosca, sense genet, per deixar enrere la destrucció.

La Cavalleria Roja

De les notes que Isaak Babel va prendre mentre combatia amb l’Exèrcit Roig en la campanya contra els polonesos, neixen els relats que componen La Cavalleria Roja, un dels grans clàssics de la literatura russa del segle XX. Les històries que conta Bàbel retraten la crueltat absurda de la vida militar, amb uns personatges desconcertats que semblen peons d’escacs llançats sobre el tauler. Res a veure amb la idealització heroica ni amb la retòrica bel·licista d’altres escriptors. La truculència, la passió i l’humor negre emparenten aquesta obra amb el Goya dels Desastres de la guerra. Si els primers contes de Bàbel havien incomodat la tirania tsarista, aquests van molestar el poder soviètic.

Cavall i rei

Hèctor Barrera, ex-boxador i periodista de successos, es troba en plena investigació de la mort duna prostituta quan es produeix el segrest dun industrial valencià. Aquests dos casos labsorbiran per complet i el portaran a una veritable cursa dobstacles. La tossudesa del seu pare malalt, els punts flacs dun comissari ambiciós i les demandes afectives duna veïna molt especial obstaculitzaran reiteradament el curs de les seves investigacions. Fins al punt que Barrera necessitarà lajut de Carlota Max, periodista del cor, i de Toni Butxana, lex-detectiu que protagonitzà daltres novel·les de Torrent i que ara es troba amistançat amb una vídua rica. Només amb aquest parell de padrins podrà Barrera accedir als ambients dalt stànding que desitja. Cavall i rei és un cru retrat del món corrupte que envolta lalta burgesia valenciana i els seus imitadors més fidels, escrita en un llenguatge àgil i versemblant. Ens trobem davant duna continuació reeixida de lunivers de ficció que Ferran Torrent ha sabut crear en el marc urbà de València amb gran visió de la jugada. Una visió, la de Torrent, que sap conjuminar la cruesa del cronista amb una bona dosi dhumor.

Un cau d’escurçons

El mal de la feina d’en Montalbano és que de vegades s’acaba sabent la veritat. I això no sempre és agradable. Per exemple, quan resulta que un irreprotxable comptable vidu de Vigata ocultava una doble vida al fons d’un calaix. Els fills de l’assassinat, assisteixen consternats a la transformació pública del seu pare, però no són els únics: el comissari també s’ha d’empassar, incrèdul, tota la veritat sobre un sense-sostre que se li ha refugiat al porxo de Marinella, fugint de la pluja. Com tantes altres vegades, el somni amb què es desencadenen les aventures d’en Montalbano és premonitori, i aquesta vegada fins i tot anticipa la clàssica trucada d’en Catarella per comunicar la «mort d’un mort».

Catedral

S’ha afirmat que el relat curt és la forma narrativa per excel·lència de la literatura americana actual i que Raymond Carver és el mestre indiscutible en aquest registre. Cadascun dels seus relats, a la seva manera, revela la presència latent o la intrusió de «terrors extraordinaris dins d’una existència ordinària» (Cathleen Medwick). El mateix Carver ha escrit: «Penso que és bo que en un relat hi hagi un lleuger aire d’amenaça… Hi ha d’haver tensió, una sensació que alguna cosa és imminent».Els seus personatges són gent d’allò més comuna: de classe treballadora, aturats, parelles a la deriva… desemparats, trepitjats per la vida, molts d’ells bevedors, que accedeixen, malgrat ells mateixos, a una sort de dimensions heroiques, testimonis d’una realitat implacable.

La catàstrofe de ser un nen

Dels hiverns a Barcelona als estius a Gironella; de la ronda de Sant Antoni i el seu mercat als pupitres de l’escola de les monges, al carrer Hospital; dels escolapis a la ronda de Sant Pau, amb penellons, a la fàbrica de caramels i de flams; de les sortides als cinemes Florida… Els records de Josep M. Benet i Jornet ens traslladen als anys de la postguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta. Aquestes són les memòries d’un infant enginyós que amb els anys es convertiria en un gran mestre titellaire, el dramaturg més popular del nostre país.

Catarsi

Després de Persona i Trauma, descobreix la veritat sobre Victoria Bergman i les seves cares. El trencaclosques comença a encaixar! Un últim volum trepidant, més fosc i tenebrós que els anteriors. En aquesta tercera entrega Victoria Bergman ajunta totes les peces que conformen la seva personalitat. Després dels assassinats dels nens (1r volum) i de la venjança (2n volum), al tercer volum arriba el càstig.

Catalunya, a la independència per la butxaca

El llibre que demostra l’absoluta viabilitat econòmica d’una Catalunya independent Cada vegada el llistat de raons a favor de la independència és més llarg, i per fi sembla que tothom coincideixen haver trobat el motiu definitiu. És la raó més democràtica i més poderosa de totes, perquè afecta a vells i a joves, a rendes altes i baixes, a empresaris i a treballadors, a tothom qui visqui a Catalunya sigui de l’origen que sigui. Estem parlant d’arribar a la independència de Catalunya per la butxaca. Amb vocació i experiència en gestió i docència, Alfons Durán-Pich construeix un discurs directe, clar, il·luminat quan és necessari per xifres, citacions i articles. Els números de l’espoli fiscal, quines són les inversions que s’han fet a Catalunya o per què i com és viable l’Estat català són les parades que anem fent durant el trajecte, el final del qual se’ns va imposant pàgina a pàgina sense concessions: Espanya és el passat. «Durán-Pich es troba com un peix a l’aigua en la complexitat de les xifres i fa l’esforç de fer-les entenedores i llegibles per a qualsevol que no sigui un expert. Aquest és, probablement, el gran mèrit d’aquest estudi: l’atípica claredat expositiva d’uns temes que habitualment són àrids i complexos.» (del pròleg de Quim Torra).

Catalunya-Espanya en desconnexió

Es tracta d’una anàlisi del procés de desconnexió mental dels catalans vers Espanya, d’aquí el títol del llibre. I comprèn el període 2005 (amb l’Estatut), fins la Via Catalana per la Independència (2013).

Catalunya rica i plena?

Aquest llibre és una invitació a mirar endins, una invitació a repassar la nostra petita història recent, i treure’n conseqüències que ens permetin millorar com a societat i com a país. És un assaig escrit durant el mes d’Agost del 2012, abans de la manifestació de l’Onze de setembre i la explosió sobiranista que l’ha seguit. Un assaig en el que, lluny de buscar enemics exteriors i bocs expiatoris, intento descriure que cal fer en el nostre país perquè la societat, tots plegats, tinguem plena confiança en el procés sobiranista que s’ha endegat, que serà llarg i difícil. No mirar endins i ser incapaços de fer autocrítica ens portarà a mimetitzar de manera inconscient i ineluctable els pitjors vicis i disfuncionalitats del sistema polític i la societat espanyola, que tenim més integrats del que som capaços de reconèixer i posar a la llum del debat públic. La força de la societat lliure i profundament democràtica ve de la capacitat d’assumir errors propis i d’avançar en la construcció de la confiança en la política. Que és el que ens falta per guanyar aquesta batalla.

Catalunya des del mar

Publicat el 1982, Catalunya des del mar suposa la primera incursió de Carlos Barral en l’escriptura en llengua catalana. Resum de molts viatges reals fets per l’autor, Catalunya des del mar és un viatge imaginari que serveix per descriure, amb un detallisme quasi maniàtic, la costa catalana compresa des de l’embocadura de la Sènia fins al cap de Leucata. Lligat des de la infància a les comunitats marineres de Catalunya, i de manera molt particular a la de Calafell, i apassionat de la navegació a vela, en acceptar l’encàrrec d’aquest llibre, Carlos Barral es va proposar una descripció totalitzadora en el curs de la qual cavalquen la representació minuciosa de la geografia física de la costa, la geografia humana amb una dimensió històrica i gastronòmica, l’ecologia amb els seus subratllats de perills i de nostàlgia i l’anecdotari que constantment remet a les tradicions perdudes.

Catalanofòbia

«Les campanyes anticatalanes són l’expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s’imaginen l’assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència». Francesc Ferrer i Gironès demostra en aquest llibre que les campanyes anticatalanes no les ha inventat l’ABC o la COPE, perquè fa quatre-cents anys que duren. L’autor ha fet una tasca ingent d’investigació que arrenca en el segle XVII i acaba en els nostres dies, i defensa una tesi que resultarà polèmica: la catalanofòbia és l’origen i la causa del catalanisme polític.

Lo catalanisme

L’obra, publicada pel progressista Valentí Almirall l’any 1886 en el marc d’uns Jocs Florals dels quals era president, constitueix, juntament amb La tradició catalana del bisbe Torras i Bages, el pilar fundacional a partir del qual es bastiria el pensament polític nacionalista. Aquest assaig clàssic estava concebut gairebé com un catecisme d’exposició del seu «particularisme catalanista»: una doctrina essencialment federalista, sorgida com a reacció a la paràlisi governamental espanyola i que es fonamentava en el coneixement de la tradició liberal anglosaxona, que en aquell moment tenia la seva millor concreció en el sistema polític nord-americà. Escrit a l’etapa de la seva més alta projecció cívica, Antoni Rovira i Virgili el va definir com un autèntic «llibre d’or».

Casa inhòspita

L’irresolt litigi judicial Jarndyce i Jarndyce ha consumit més de cent mil lliures en costes i les parts del plet, antics descendents dels litigants inicials, ja fins i tot desconeixen els motius del procés. Tan espès com la boira que envolta amb persistència el morós Tribunal de la Cancelleria, aquest cas condiciona la vida dels orfes Ada, Richard i Esther, els quals compten com a tutor amb l’honrat John Jarndyce, propietari de l’edifici conegut com “Casa Inhòspita”. Amb una particular combinació de tragèdia i sàtira, en aquesta novel·la Charles Dickens transcendeix la crítica a la ineficàcia dels òrgans de justícia per assolir la major agudesa en el seu genial retrat dels contrasts de la societat anglesa de mitjan segle XIX. “El cosmos de Dickens, el seu Londres fantasmagòric i la seva Anglaterra visionària apareixen a Casa Inhòspita amb una claredat i una mordacitat que superen qualsevol altra obra seva (…). No hi ha cap més novel·la en llengua anglesa que inventi tant.”

La casa i el món

Una civilització mil·lenària i remota, ancestral, però molt viva en aquesta novel·la. Índia en estat pur. En aquesta obra, realisme i idealisme flueixen a través de tres narradors, Bimala, Nikhil i Sandip, tres ànimes ben diferents marcades per una religió i uns costums ancestrals que ens expliquen amb ulls de dona un triangle matrimonial aparentment idíl·lic, però que en realitat amaga el conflicte Orient-Occident, i dues cultures massa diferents espiritualment. Aquesta obra, probablement la més coneguda de Tagore, il·lustra el dilema personal de l’autor davant els desacords que els personatges han de superar. A través d’un amor passional, conflictes revolucionaris i rebel·lions polítiques i personals, ens descobreix la cultura índia per reflexionar-hi i convertir la lectura en una experiència absolutament recomanable i magnífica.