29809–29824 di 72802 risultati

Ciutat de vidre

Per tal de salvar la vida de la seva mare, la Clary ha de viatjar a la Ciutat de Vidre, la llar ancestral dels caçadors d’ombres. En Jace no vol que hi vagi i els caçadors d’ombres han tancat a la presó en Simon perquè no es refien d’un vampir que viu sota el sol. Mentrestant, la Clary es fa amiga d’en Sebastian, un misteriós caçador d’ombres que s’alia amb ella. En Valentine està disposat a eliminar tots els caçadors d’ombres: l’única opció que tenen, doncs, és aliar-se amb els seus enemics mortals; però podran els homes llop, els vampirs i altres criatures del submón deixar de banda les seves diferències amb els caçadors d’ombres?

Ciutat de l’àngel caigut

En Simon té problemes per adaptar-se a la seva nova vida de vampir, especialment perquè ha de veure constantment la Clary, la seva millor amiga. A més, tampoc no sap com portar el fet que dues noies vulguin sortir amb ell. Què ha de fer un vampir que s’estima la llum? En Simon decideix que necessita un descans i marxa sol de la ciutat. Durant aquests dies, però, haurà de demanar ajuda als caçadors d’ombres si vol sobreviure.

Ciutat de cendres

La Clary Fray desitjaria que la seva vida tornés a la normalitat. Si pogués deixar enrere el món dels caçadors d’ombres, tindria més temps per a en Simon, el seu millor amic, que s’està convertint en alguna cosa més… Però el món subterrani que acaba de descobrir no està preparat per deixar-la marxar; en especial en Jace. Per complicar les coses, una onada d’assassinats sacseja la ciutat. La Clary creu que en Valentine és darrere de les morts, però com podrà detenir-lo si en Jace sembla disposat a trair tot allò en què creu per ajudar el seu pare?

Ciutat d’ossos

Al Pandemonium, la discoteca de moda de Nova York, la Clary segueix un atractiu noi de cabells blaus fins que presencia la seva mort a mans de tres joves amb estranys tatuatges. Des d’aquella nit, el seu destí s’uneix al d’aquests tres caçadors d’ombres, guerrers consagrats a alliberar la terra de dimonis i, sobretot, al d’en Jace, un noi amb aspecte d’àngel i tendència a actuar impulsivament…

Ciutat d’espies

A la Barcelona de 1915 s’amaga una arma secreta que pot dominar el món. «Disculpi la intromissió, mister Vidal —li va dir en un anglès de dicció quasi shakespeariana—, però vostè no arribava mai i jo m’he afartat d’esperar-lo assegut a l’escala. —I, amb un to lleugerament irònic, va afegir:— Per favor, no posi aquesta cara d’esglai. Sóc dels bons, jo. Necessito que m’ajudi a salvar el món». Pol Vidal, redactor en cap del Diari de Barcelona, es troba al menjador de casa seva un espia de l’MI6 que l’involucra en una perillosa cursa entre les principals potències europees per aconseguir els plànols d’una arma nova, el Martell de Thor. Els serveis secrets de mig Europa hi van al darrere, conscients que el país que l’aconsegueixi dominarà el món. Com aconseguirà Pol Vidal sortir viu d’aquesta ciutat d’espies?

Cirera

«El meu sexe és com una cova on vénen a morir les bestioles d’aquests senyors… Com en un cementiri d’elefants, els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja quasi sense forces. Moren i ja està, tinc al meu damunt, o al meu darrere, o a sota meu, un altre homenot també prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe és un cementiri d’ereccions.» Així comença el diari molt informal d’una noia de la qual no sabrem el nom. Un diari que ens conta la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada només pels escrúpols nascuts del seu amor per l’Oskar, un suís alemany una mica tímid. Amb imaginació, tendresa i una sinceritat que no sap amagar algunes ganes d’enganyar, Cirera ens descobreix les cares múltiples i barroques d’una sexualitat assumida com una gran festa, a l’extrem oposat de la morbositat i del vici.

Cinquanta ombres més fosques

Intimidada per les peculiars pràctiques eròtiques i els obscurs secrets de l’atractiu i turmentat empresari Christian Grey, l’Ana Steele ha trencat la relació amb ell, per començar una nova carrera en una editorial de Seattle. Però el desig per en Christian encara domina cada un dels seus pensaments, i quan en Grey li proposa un nou acord, l’Ana no s’hi pot resistir. Reinicien la seva tòrrida i sensual relació, però mentre en Christian lluita contra els seus dimonis, l’Ana s’ha d’enfrontar amb la ira i l’enveja de les dones que la van precedir, i també ha de prendre la decisió més important de la seva vida. Cinquanta ombres més fosques és la segona part de la trilogia Cinquanta ombres, que es va iniciar amb Cinquanta ombres d’en Grey, i la tercera part de les quals és Cinquanta ombres alliberades.

Cinquanta ombres d’en Grey

Quan l’estudiant de Literatura Anastasia Steele rep l’encàrrec d’entrevistar al reeixit i jove empresari Christian Grey, queda impressionada en trobar davant un home atractiu, seductor i també molt intimidant. La inexperta i innocent Ana intenta oblidar, però aviat comprèn quant li desitja. Quan la parella per fi comença una apassionada relació, Anna se sorprèn per les peculiars pràctiques eròtiques de Grey, alhora que descobreix els límits dels seus propis i més foscos desitjos. Cinquanta ombres de Grey és la primera part de la trilogia Cinquanta ombres, que continua amb Cinquanta ombres més fosques i Cinquanta ombres alliberades.

Cinquanta ombres alliberades

Quan la inexperta estudiant Ana Steele va conèixer el jove, seductor i exitós empresari Christian Grey, va néixer entre ells una relació sensual que els va canviar la vida per sempre més. Desconcertada per les peculiars pràctiques eròtiques d’en Christian, i fregant tots els límits, la jove lluita per arrencar el compromís d’en Grey. I en Christian hi accedeix a fi de no perdre-la. Ara, l’Ana i en Christian ho tenen tot: amor, passió, intimitat, benestar i un món d’infinites possibilitats. Però quan sembla que la força de la seva relació pot superar qualsevol obstacle, la fatalitat, la rancúnia i el destí es conjuren per fer realitat els pitjors temors de l’Ana.

Cinc dies d’octubre

1948. Un any després d’abandonar el Valle de los Caídos en ser indultat, Miquel Mascarell, el darrer policia de la Barcelona republicana, ha refet la seva vida al costat de la Patro, la jove que ha salvat dues vegades. La visita d’un home temible que li fa un encàrrec estrany, buscar la tomba del seu nebot, mort el 18 de juliol del 36, tornarà a enfrontar el vell inspector amb els seus fantasmes i la seva supervivència, en una ciutat enrarida que acaba de viure una guerra i busca un nou futur. Durant aquests mateixos dies, a Madrid, un consell de guerra jutja el grup dels vuitanta, els maquis que continuen lluitant contra la dictadura. Quin secret amaga el cadàver d’aquell jove de qui busca la tomba, en un cara o creu a vida o mort, al cap de dotze anys dels fets, quan no en queden testimonis vius? Ambientada amb exactitud i precisió en l’Espanya de l’època, Cinc dies d’octubre és una novel·la que ens fa tornar al passat, potser per comprendre el present.

Cims borrascosos

Cims borrascosos narra la història d’amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d’oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l’envolten. L’obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l’esclat d’una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d’alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les del segle XIX.

Ciment armat

Constantí Casanovas, fill de la Barcelona benestant i fidel de l’Opus Dei, és un jove promotor que crea un petit imperi immobiliari al Pirineu. Quan esclata la bombolla i comença la crisi, fuig cames ajudeu-me a l’Àsia per provar fortuna. Les coses rutllen bé fins que un grup de creditors bancaris inicien una caça a l’home que porta Constantí a la presó. Ciment armat és el relat frenètic d’una època econòmica d’excessos i especulació en la qual només els més forts acaben sobrevivint.

La ciència-ficció

La ciència-ficció ha arribat al gran públic a través del cinema i la televisió. Però és molt més que això. És un gènere literari amb més de cent anys d’història. Ha tingut fins i tot diferents tendències i subgèneres. Aquest llibre descriu amb detall l’evolució del gènere narratiu i inclou una llista dels llibres imprescindibles, sense oblidar la importància de pel·lícules com La Guerra de les Galàxies o sèries com Star Trek. Es una guia semblant a ‘Ciencia Ficción – Guía de lectura” de l’any 1996, però una mica mes reduïda i una mica mes actualitzada.

Cercamón

Cercamón és el resultat d’un pelegrinatge personal: s’hi entrellacen la recerca de les arrels històriques i la invenció novel·lada d’uns fets que es van esdevenir ja fa mil anys, protagonitzats pels habitants d’un racó de la Península, on les muntanyes del Pirineu s’abaixen per entrar al Mediterrani. Pirineu i Mediterrani són espais geogràfics diferents i maneres de ser contraposades que van configurant el geni de l’esperit català. En aquest context històric i amb aquest escenari de fons, l’autor crea el Cercamón, un relat apassionant sobre el món dels trobadors i els orígens del nostre país.

Cent valors per viure

Heus aquí una petita enciclopèdia dels valors. Els valors són horitzons de referència que ens inviten a viure una vida més humana, més plena i més oberta als altres. Al llarg d’aquestes pàgines, es descriuen, d’una manera senzilla i clara, cent valors cabdals per a la vida quotidiana. Cada valor és un univers de sentit que es converteix en un repte personal i col·lectiu. Els valors no s’han de transmetre mitjançant la imposició, ni s’han de comunicar per una voluntat de moralisme, sinó més aviat al contrari. En la societat actual, hi ha una explosió de valors i cada ciutadà ha de fer un esforç per discernir quins el portaran a gaudir més plenament de la realitat i a perfeccionar-se tant individualment com col·lectivament.

Cendra per Martina

Una història d’amor dolorosa, crua, dramàtica i entendridora, vista i jutjada successivament per cadascun dels seus protagonistes, un home i dues dones. Un amor que sembla perfecte i que és totalment desfet per la brutalitat del món extern.