29761–29776 di 72802 risultati

Crepuscle

Quan Isabella Swan es muda a Forks, una petita localitat de l’estat de Washington en la qual mai deixa de ploure, pensa que és el més avorrit que li podia haver passat a la vida. Però la seva vida dóna un gir excitant i aterridor una vegada que es troba amb el misteriós i seductor Edward Cullen. Fins a aquest moment, Edward se les ha arreglat per mantenir en secret la seva identitat vampírica, però ara ningú es troba fora de perill, i sobretot Isabella, la persona a qui més vol Edward…

La costella d’Adam

Quan un dia una dona apareix morta a casa seva i, en la penombra, s’escampen les seqüeles del que en aparença ha estat un robatori amb violència, el viceqüestor Schiavone es resisteix a creure el que és evident. Una sèrie de coincidències i divergències, sumades a l’ambigüitat d’alguns personatges, transformarà gradualment l’escenari del crim en una espessa boira de misteris. Per dissipar-la, en Rocco posarà en pràctica el seu contundent mètode particular, basat en la intuïció, l’astúcia, una lleialtat indestructible a la seva gent de confiança i una certa tendència a fer justícia pel seu compte.

La costa més llunyana

Arren, el jove príncep d’Enlad, és enviat pel seu pare a Roke, l’illa dels savis, per a demanar consell a l’Arquemag Ged per un estrany i inexplicable malestar que està desolant l’Arxipèlag de Terramar. La màgia està perdent el seu poder, els cants estan sent oblidats i els homes i animals emmalalteixen o embogeixen. Ged s’embarcarà amb el jove Arren a la recerca de l’origen en un món de dracs, de mar i de màgia que l’envia fins a una costa desolada d’una illa llunyana i perduda. La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.

Córrer o morir

Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Per a aquells que encara no el coneguin, Kilian Jornet és l’actual campió mundial de sky-running, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. El GR-20 de Còrsega, la Transpirenaica, el Grand Raid de les Illes Reunión, la volta al llac Tahoe… Ha fulminat tots els rècords mundials en tots els reptes que s’ha proposat. Fins i tot el més prestigiós dins del món del l’sky-running (del qual n’és l’actual campió de les últimes tres edicions), l’Ultra Trail del Mont Blanc, l’olimp dels esportistes que practiquen aquesta modalitat. Córrer o morir és la seva filosofia, la seva visió de la vida, el diari d’un guanyador.

Córrer

Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.

Corpus. Primavera

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest tercer volum recull dades del Corpus i la primavera, concretament des del 21 de març fins al 21 de juny.

La corona de llautó

De primer, Pine, el detectiu privat de Chicago, es pensava que es tractaria d’un treball rutinari, però ben aviat començà a adonar-se que els pares de Laura, la noia desapareguda, podien trobar-se amb una sorpresa prou desagradable, perquè el món on es va veure obligat a endinsar-se era un món estrany i secret, sense homes… La porta del pis de la dona que es feia dir Mary Conrad, per on inicià la seva investigació, era oberta, i la sala d’estar, buida. El cos de la dona, nu, era a l’habitació de darrera. Li feia companyia, si us sembla, una mitja de niló retorçada entorn del coll i unes quantes rascades li ensangonaven el ventre. En matèria d’espectacle no podia pas demanar-se res més. Com no fos l’autor, direu. Pine era de la mateixa opinió.

Cordelluna

Mil anys enrere, una història d’amor va quedar tallada per la desgràcia i per una maledicció. Un poder tan maligne que havia aconseguit retenir els seus esperits generació rere generació. I mentrestant, els amants esperen…, condemnats a retrobar-se i a perdre’s per culpa de la gelosia i l’odi. El cavaller i la dama. El guerrer i la donzella. Fins que potser un dia, tal vegada en la nostra època, segles després, un poder superior i benigne aconsegueixi trencar el malefici.

Corbs

«Hi ha veritats que són tan terribles que no s’haurien de dir en veu alta, tan espantoses que fins i tot reconèixer-les significa arriscar-se a sacrificar una part essencial de la humanitat de cadascú, a existir en un món més fred, més cruel que abans». Randall Haight té un secret així: és un assassí, un home amb la sang d’una nena a les mans. S’ha construït una nova vida a Pastor’s Bay, però algú l’ha descobert i el turmenta amb missatges anònims al voltant del seu crim. Per això, demana ajuda al detectiu Charlie Parker. Ara, una altra jove ha desaparegut, aquesta vegada a Pastor’s Bay, i la seva família ha de protegir els seus propis secrets. En un poble construït sobre la sang i l’ombra de vells fantasmes, Parker ha de desentranyar una història retorçada de violència i engany que implica la policia i l’FBI, un mafiós i els seus enemics, i el mateix Randall.

Cor d’àngel

Harold Angel, un detectiu buscavides amb oficina a Nova York és contractat per un misteriós cavaller francès daspecte sinistre per localitzar Johnny Favorite, un popular cantant de fulgurant carrera desaparegut quinze anys enrere, després de ser ingressat en un hospital en estat vegetatiu. Angel rastreja el passat del cantant desaparegut a la recerca duna pista sobre el seu parador i aviat es veurà atrapat en una trama opriment i perillosa en què el vudú i els ritus satànics sembla que tenen un paper rellevant. «Làngel caigut» sobre com una clàssica novel·la negra de detectius i es va transformant gradualment en un relat dhorror sobrenatural de final memorable. En paraules de Stephen King: «És com si Raymond Chandler hagués escrit Lexorcista».

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos té una forma didàctica, però, com ho mostra el títol, el seu to marca algunes distàncies amb d’altres obres similars: Joan-Lluís Lluís no ha trobat ningú més per confiar-se que el seu gos, un bastard tafaner que li sap portar la contrària. L’autor el sabrà convèncer? Llegiu aquest llibre i ho sabreu. Però atenció: és probable que mai més no pugueu passar la frontera del nord sense un petit calfred. Un calfred de disgust. Només algú com Joan-Lluís Lluís, nascut a França i de nacionalitat francesa, però reclamant-se d’una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l’autoproclamat «país dels drets humans». Ho diu l’autor d’entrada: «Aquest llibre és un pamflet». Un pamflet que no deixa gairebé res indemne del que França ha inventat per fer creure que és el millor país del món. Perquè ha viscut immergit dins aquestes mentides, l’autor sap explicar-les d’una en una, amb sornegueria però també amb desesperança. Manipulació de la història, rentats de cervell, matances i colonitzacions, política totalitària de destrucció lingüística, aquest llibre és un catàleg esfereïdor que no deixa gaire lloc als dubtes: França és un engany.

Controlaré els teus somnis

PODEN COMPARTIR QUATRE PERSONES EL MATEIX SOMNI? PER QUÈ HAURIEN DE SUÏCIDAR-SE DESPRÉS? Quatre homes que no han tingut mai cap mena de contacte i sembla que no tenen res en comú han somiat el mateix, un malson recorrent presidit per una figura terrorífica. A tots se’ls ha trobat morts posteriorment. La policia no triga a descobrir que les víctimes tenien dues coses en comú: els quatre havien pernoctat recentment en un mateix hotel vell i misteriós de les muntanyes Adirondack, i tots ells havien visitat el mateix hipnotitzador. En David Gurney haurà d’afanyar-se a resoldre aquest cúmul d’interrogants impossibles que desconcertaran tant la seva ment com el seu cor. Una trama intel·ligent i vertiginosa, acompanyada de girs magistrals, amb la qual descobriràs que mai, ni tan sols en els teus propis somnis, estàs realment sol.

Contra el vent del nord

L’Emmi Rothner vol donar de baixa una subscripció però s’equivoca d’adreça i envia un e-mail a un desconegut, un tal Leo Leike. El receptor li fa veure, educadament, el seu error. L’Emmi s’excusa i, a poc a poc, creix un diàleg només per e-mail entre tots dos. Amb el pas del temps es va teixint una relació cada vegada més intensa, fins al punt que comencen a sentir fascinació l’un per l’altre. Tot i que han decidit no revelar res de la seva vida privada, cada u intenta descobrir entre línies els secrets de l’altre… L’Emmi és casada i el Leo es recupera amb esforç d’un amor fracassat. Encara que l’atracció és cada cop més forta, ajornen el moment fatídic de la cita. Després de tot, ¿els sentiments amorosos enviats, rebuts i guardats resistirien una trobada?

Contes extraordinaris

Jacint Verdaguer, mossèn Cinto (1845-1902), és conegut, sobretot, com a poeta: L’Atlàntida, Canigó, Montserrat, Eucarístiques, Flors del Calvari… La popularitat de la seva obra, així com l’atenció, algun cop malaltissa, envers la seva dramàtica aventura personal, han ajudat potser a menystenir un altre aspecte de la seva obra: el folklore, la prosa en general, les narracions entre ingènues i fantàstiques, veritables peces meravelloses d’un llenguatge que acabava de rescatar de la buidor jocfloralesca de la primera Renaixença.

Contes d’una butxaca

Contes d’una butxaca compila i reformula irònicament un ventall de tòpics policíacs, des d’intents grotescos d’assassinat fins a grafòlegs criminalistes i espectacularitzats, passant per robatoris de documents, actors desapareguts i un experiment inoblidable i hilarant –el del professor Rouss- que vol detectar criminals i obtenir-ne confessions per mitjà de l’associació lliure de paraules. Čapek, un dels autors clàssics de la literatura txeca, contemporani de Kafka, comparteix el sarcasme i l’humor negre de compatriotes com Jan Neruda, Jaroslav Hasek, Bohumil Hrabal o Milan Kundera. Els vint-i-quatre contes d’aquest recull tenen sovint arguments policíacs, i sempre hi trobem una crítica a l’estupidesa humana, a les institucions polítiques (i policíaques) i al poder establert. Són narracions molt divertides i amb molta mala llet que es llegeixen amb voracitat.