29361–29376 di 72802 risultati

Els colors de l’espai

En un món futur dominat pels lhari —una raça suposadament superior a les altres perquè posseeix el secret del transport interestel·lar— Bart Steele, fill d’un famós enginyer espacial desaparegut, decideix buscar el seu pare i, accidentalment, descobreix el secret dels lhari.

Els Cinc s’ho passen estupendament

La filla d’un amic de l’oncle Ernest està en perill: si el seu pare no revela el resultat de les seves últimes investigacions serà raptada.

Els Cinc a la granja Finniston

Els Cinc van a passar uns dies a la granja Finniston. Una llegenda diu que pels voltants hi ha un tresor amagat en unes coves. La temptació és massa forta per als Cinc.

Els Cinc a l’illa del tresor

Aquest és el primer llibre de la sèrie «El Club dels Cinc». Tres germans, l’Anna, en Dick i en Juli van de vacances a casa dels seus oncles i allí coneixen a la seva cosina Jorgina. És una noia solitària que preferiria ser un noi, i només respon pel nom de Jordi. Al començament a la Jordi no li cauen molt bé els seus cosins, però més endavant es fan molt amics i es converteixen en un grup inseparable, acompanyats sempre per en Tim, el gos de la Jordi, un intel·ligent company d’aventures. La casa de la Jordi és a la badia de Kirrin, i just davant hi ha una illa amb un antic castell en ruïnes. Un dia els nois descobreixen el mapa d’un tresor amagat…

Els càtars

El catarisme és considerat, per uns, una religió evangèlica; d’altres hi veuen una clara heretgia. Tot i que al segle XII la distinció no era gaire clara, l’Església, que s’adonava del risc que corria, no tenia dubtes. La mà dura i enèrgica d’Innocenci III va resoldre posar fi a l’heretgia i als heretges. La croada contra els albigesos destruiria de soca-rel la culta i amable societat occitana del Llenguadoc. L’enfonsament de tot un món que va arrossegar personatges tan rellevants com Pere I el Catòlic. Poc temps després, el Llenguadoc seria una part més del Regne de França.

Els catalans a les guerres del món

L’esperit de resistència d’un poble, el caràcter bel·licós dels catalans. Una aproximació fascinant i rigorosa a la participació de Catalunya a les guerres del món al llarg de la història, des de l’expedició contra el califat de Còrdova de l’any 1010 fins a la guerra dels Balcans dels anys 1991 al 1995. La presència bèl·lica dels catalans al món ha estat constant, tot i que mai fins ara havia estat prou documentada. Amb Els catalans a les guerres del món, els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Eduard Puigventós López posen sobre la taula amb tots els detalls a l’abast —molts dels quals són arguments inèdits, textos sense ressenyar o dades mai publicades— una realitat sovint menystinguda: el poble català és d’esperit combatiu, indòcil i rebel i ha estat protagonista de moltes de les guerres que han marcat el transcurs de la història.

Els castellans

Com la infància és una ficció, com se’ns insisteix des de les pàgines d’aquest llibre, així és com cal apreciar —i s’aprecia— la seva lectura. Com una sèrie de records ficcionats, últims records de la infància i la preadolescència del seu autor, que es confessa amb «ganes de reviure aquella ficció infantil que ens dominava a tots». Puntí es refereix al conflicte generat entre els habitants d’una ciutat industrial de províncies i la immigració arribada del sud durant la dècada dels setanta. Andalusos, extremenys, murcians, sota l’epítet general de castellans per a la majoria dels catalans, segons una lògica primària que els era inculcada de petits: els que no són catalans, són castellans. La por al que és desconegut, el recel envers el foraster, va tenir el seu reflex en la lluita fictícia dels nois pel territori. Una ficció que, a la meravellosa edat de deu, onze, dotze anys, es viu de manera intensa i real.

Els camps del vençuts

El narrador d’Els camps dels vençuts, educat encara en les consignes del franquisme, se sent desconcertat quan xoca amb una altra dimensió de la realitat: els afusellaments del 27 de setembre de 1975, viscuts, però com a emigrant veremador a França. Més tard, també descobrirà com la pròpia família, vençuts en la guerra, havien construït per als més joves una mentida sobre el seu propi passat com una forma de protecció col·lectiva. En aquesta novel·la, Toni Cucarella parteix d’elements autobiogràfics per esbossar el conflicte a què es va educar sota el franquisme. Una generació que l’any de la mort de Franco eren adolescents i tot just començaven a copsar la realitat que els envoltava. Aquesta realitat havia estat imposada pels vencedors d’una guerra esdevinguda durant la generació dels avis (els vençuts) i consolidada en la dels pares (els resignats).

Els camins mai no acaben

Cinc científics d’arreu del món són seleccionats per a una missió espacial secreta. Les paraules del cap d’expedició, just abans d’emprendre el viatge, resulten prou significatives: «No oblideu que en Bryan, el millor de tots, només va cometre un sol error en tota la seva vida… i ara els seus ossos són a l’Alfa de Centaure, en una tomba no gaire alegre, perquè allà no hi creixen flors.»

Els camins del paradís perdut

Una mostra excel·lent de la qualitat de la prosa de Llorenç Riber són les narracions contingudes en el present volum, bella adaptació de dues llegendes pietoses de l’Edat Mitjana.

Els caçadors de mamuts

Amb Els caçadors de mamuts, Jean M. Auel torna a obrir la porta del temps per endinsar-nos en una era de meravella i de terror a l’albada de la humanitat. Després d’El clan de l’ós de les cavernes i de La vall dels cavalls, retrobem el personatge d’Ayla que, acompanyada del seu estimat Jondalar, continua el viatge èpic que els portarà a la terra dels mamutoi: els caçadors de mamuts, els «altres» que buscava feia temps. Adoptada per la llar del mamut, Ayla fa les primeres amigues i recorda amb dolor el clan que ha deixat enrere. I troba Ranec, el magnètic tallista de pell bruna, que l’atreu de manera irresistible i que encén la gelosia de Jondalar. Durant el fred hivern, Ayla restarà confusa entre dos focs. Però quan arribi la gran cacera de mamuts, haurà d’escollir company i destí: romandre a la llar amb Ranec o seguir Jondalar cap a un lloc llunyà i un futur desconegut.

Els bessons congelats

El Flanagan ja té dinou anys i per pagar-se els estudis de Criminologia accepta un cas que lintriga molt: una dona de Valldenàs, un poble dalta muntanya, ha trobat dos bessons morts i congelats enmig dun bosc. Abans que arribi la policia, però, els bessons desapareixen misteriosament. I el gran ressò mediàtic del cas ha omplert el poble destudiosos de lesoterisme i de les abduccions extraterrestres. Quan el Flanagan comença a fer preguntes, de seguida sadona que lalcalde, la policia local i altres persones sospitoses es comporten duna manera massa estranya… El Flanagan es llança de cap a investigar!

Els arxius de Sherlock Holmes

Publicat el 1927, «Els arxius de Sherlock Holmes» posa punt final, amb les seves dotze històries, a l’obra completa del perspicaç i irrepetible Holmes. Han transcorregut deu anys d’ençà de la publicació de «Els darrers aplaudiments», i Conan Doyle, a contracor, ha anat publicant en diferents revistes les aventures i habilitats del detectiu més famós de la història. Aventures en les quals el lector es troba amb elements que recorden altres històries ja resoltes: clients que li encarreguen que trobi persones desaparegudes (El soldat pàl·lid, Els tres Garridebs, El colorista jubilat), esclareixi obscures intencions d’estranyes personalitats (El client il·lustre, Els tres frontons, Thor Bridge, L’home que s’arrossegava, Shoscombe Old Place) i intervencions en casos que es mouen en el terreny del fantàstic (La cabellera de lleó, L’hostessa del vel) o vampíric (El vampir de Sussex).

Els animals desnaturalitzats

La qüestió de la definició de l’home és al cor de l’obra de ficció Animals desnaturalitzats. En aquest treball, a través de referències més o menys explícites, Vercors dibuixa una mena de llista de les diferents definicions d’home que podrien ser recolzades pels filòsofs al llarg de la història. Aquesta novel·la va ser publicada en 1952, després del final de la Segona Guerra Mundial i de la revelació de les seves atrocitats. En aquest moment, el món filosòfic i literari és travessat per un gran desafiament. Mentre que l’home s’ha definit prèviament majoritàriament per les seves qualitats, els homes s’enfronten a actes de gran barbàrie que no siguin nous en el seu fonament, però mai van arribar a una escala. Aquest fenomen dóna lloc a noves preguntes sobre el que és l’home. No és sorprenent que la literatura de l’època està impregnada de totes aquestes qüestions.

Els àngels de gel

Barcelona, 1916. Als vint-i-set anys, en Frederic Mayol ha deixat enrere una vida còmoda en l’esplendorosa Viena i la traumàtica participació en una guerra que continua assolant Europa. Psiquiatre i seguidor de les teories psicoanalítiques, accepta un càrrec en un sanatori ubicat als afores d’un tranquil poble de pescadors proper a Barcelona, el lloc perfecte per superar els horrors viscuts al front. Però ni la clínica ni els seus voltants són tan idíl·lics com ell es pensava. Les ombres d’un passat sinistre planen sobre els àngels que decoren la façana de l’edifici, com si volguessin reviure els esdeveniments que van succeir set anys enrere, quan el recinte era un prestigiós internat per a noietes de bona família que va tancar les portes a causa d’un tràgic incendi. Atrapat entre l’anhel de desvelar el misteri que s’amaga entre els murs del casalot i l’amor que sent per la Blanca, una de les antigues alumnes de l’escola, en Frederic haurà d’enfrontar-se amb una perversa història d’obsessions i venjances per arribar a una revelació tan sorprenent com desoladora. Perquè la veritat, malgrat que és necessària, no sempre és alliberadora. De vegades, pot suposar, fins i tot, una veritable condemna.

Els androides somien xais elèctrics?

En un món arrasat per la guerra i ple de desferres tècniques i blocs de pisos en procés de desintegració, Rick Deckard es guanya la vida com a caçador mercenari amb la missió de «retirar» els androides rebels. Aquesta novel·la fou la base del guió de la pel·lícula de Ridley Scott, Blade Runner, i planteja simbòlicament el conflicte de l’home amb la màquina.