29297–29312 di 72034 risultati

A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar

Aquesta és la crònica d’una passió portada al límit: la que va viure la jove escriptora canadenca Elizabeth Smart pel poeta anglès George Barker, un home casat del qual ella es va enamorar a través dels seus versos, sense conèixer-lo personalment. Després de mantenir-hi una relació per carta, va convertir-se en la seva amant i en mare de tres fills seus. Amb un llenguatge prodigiós, ple d’imatges tan originals com trasbalsadores, la novel·la narra el seu enamorament addictiu per Barker, amb qui estableix una relació que esdevé quasi una experiència mística. Escrita als anys quaranta, l’obra de Smart és també el retrat d’una època marcada per la intransigència i el puritanisme, que contribueixen a precipitar el seu amor al fracàs.

A cops de punyal

L’1 d’octubre de 1862, tretze persones són apunyalades a la mateixa hora i en punts equidistants de la ciutat de Palerm. La investigació del crim la durà a terme l’advocat Guido Giacosa, un piemontès nouvingut a Sicília que, després de ser nomenat fiscal general al tribunal d’apel·lació de Palerm, intentarà demostrar que el veritable instigador dels fets és una important figura de la classe dirigent interessada en reinstaurar l’antic ordre borbònic. El primer sospitós a confessar la seva culpabilitat serà Angelo D’Angelo, que no trigarà a delatar a la resta d’implicats. No obstant això, tot assenyala com a màxim responsable al príncep de Santa Elia, acabalat i poderós senador. Sciascia part d’un episodi històric per construir un amarg retrat de les classes socials que ostenten el poder, del seu caràcter abusiu i dels laberints de corrupció que les envolten. Des d’un òptica lúcida i alhora pessimista, l’escriptor sicilià configura un tortuós relat sobre la derrota de la justícia i la vulnerabilitat de la societat davant la dominació d’un Estat corruptible i degradat. A través del protagonista, Guido Giacosa, queda reflectida la impotència del que lluita per imposar la veritat i la raó sobre l’acomodatícia acceptació d’un sistema polític i judicial arbitrari.

A cavall de dos cavalls

En una societat policíaca dominada per la incúria i la misèria, dos vells, un home i una dona, fan d’enllaç en una organització clandestina d’alliberament. Periòdicament són visitats per diversos cossos de la policia caracteritzats per la brutalitat, l’estupidesa i la incompetència. Només se’n podran defensar creant tota la confusió possible. És, en el fons, una història dramàtica contra les dictadures, però també una petita joia de l’humor absurd. Escrita el 1966, va ser publicada el 1967 per l’Editorial Alfaguara. A cavall de dos cavalls és una obra desconcertant, que en alguns aspectes, podria emparentar-se amb el teatre del seu autor i en la qual és evident una intenció social que ara per ara encara no pot ésser referida en termes totalment explícits. El neguit i la inquietud, el malestar i la protesta que acompanyen inevitablement certes situacions de força, són ací reflectits en les anades i vingudes que, sobre un fons d’homes en marxa, tenen lloc en un determinat pis on una parella de vells, marit i muller, acaben fins i tot per confondre llur identitat en la d’uns homònims que al capdavall poden ésser ells mateixos, cosa gens de sorprenent en un món on la mentida ja es l’únic valor d’intercanvi i l’home és contínuament humiliat per una actuació ordenadora que, en acudir a l’arbitrarietat deliberada, l’obliga a crear-se una altra realitat muntada a cavall de dos cavalls: allò que és, objectivament, i allò que només viu la imaginació però acaba per incidir en l’existència de cada dia. I si al final l’autor s’hi compromet personalment i els cavalls ens resulten de carn i ossos, senyal que el joc és seriós de cap a cap.

A cadascú el que és seu

Ens trobem en un poble de l’interior de Sicília. Una carta anònima amenaça de mort el farmacèutic Manno, un home que «vivia tranquil, no havia fet mai cap mal a ningú, i no es posava en política». Però l’amenaça s’acomplí puntualment, durant una cacera, sense donar temps a Manno d’encomanar-se a Déu ni al diable. Laurana, un jove professor de l’institut, mogut per la seva passió intel·lectual, intentarà de buscar l’assassí enmig d’una xarxa de silenci i complicitat. Una novel·la de Leonardo Sciascia per a fer-nos conèixer la gent del seu país, Sicília. I ho fa, com ell mateix diu, amb «ironico divertimento» sobre els personatges, els paisatges i el diàleg, d’on sobresurt, el nítid relleu de les millors pàgines del més jove novel·lista sicilià, pàgines tan plenes de passió civil com madures d’una clara denúncia i d’una evident penetració poètica.

A ca’la sonambula

A ca’la sonambula és un entremès en vers de temàtica rural i crítica social, publicat el 1881 i estrenat al Teatro Català del Romea el mateix any.

99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents

99 idees que us faran recargolar de riure fins a pixar ratafia! Jair Domínguez, amb la destral a l’espatlla i el boli BIC (cristal) a la mà, amb grans dosis d’humor, ironia i molta mala bava, assenyala a tort i a dret, dóna raons i raona capricis. 99 aniquilaments que no deixaran cap titella al guinyol ni cap pallasso al circ. Val més que us agafi confessats! La bruixa d’or, el fuet, el gintònic, Duran i Lleida, Barcelona World, Iniesta, La Roja, Messi, Pere Navarro, Díaz Ferran…

501 crims que has de conèixer abans de morir

El nostre país està esquitxat de sang. Des de l’any 415 fins a l’actualitat, us presentem els 501 crims que s’han anat inventariant als Països Catalans; els crims que més han impactat la nostra societat i que no podem ignorar ja que els nostres crims formen part de la nostra cultura i ens defineixen com a país: assassinats passionals, extorsions, segrestos, actes de picaresca, crims de motivació ideològica, desaparicions… De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de Serrallonga a l’assassí del Putxet, de la vampira del carrer Ponent al cas de les noies d’Alcàsser, del violador de l’Eixample al crim de cala Gració: els 501 crims imprescindibles de la nostra història.

50 moments imprescindibles de la història de Catalunya

Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i, realment en sabem gaire cosa? Per què a Mallorca s’hi parla català? Quan i per quina raó Catalunya i Aragó van formar un regne comú? Perquè els catalans vam fer l’única revolució industrial del món sense tenir cap dels elements imprescindibles per fer-la? Qui eren els visigots i quin llegat en queda?

50 consells per no semblar gaire català. 50 consells per no semblar espanyol

Andrew J. Parsons i Tove Lipponen, ell canadenc i ella finlandesa, fa diversos anys que per raons professionals estan establerts a Catalunya. Junts han decidit escriure aquest curiós llibre sense ànim d’ofendre ningú, perquè, en paraules de l’Andrew, «m’ha semblat interessant posar per escrit la visió d’un estranger sobre el comportament dels espanyols quan viatgen, i revelar perquè són tan fàcilment detectables quan són en altres països».

4 Patis

Llibre de poemes en català. Versos de l’esperança, versos d’amor i poemes al vent. «Què es pot fer avui amb un grapat de poemes que creus que no són exactament dolents. Abans, els poetes o aspirants, se’ls guardaven al calaix si l’editor no els hi feia cas. Gabriel Ferrater en va cremar molts de joventut, diuen. Tot això ha de crear al autor una sensació ambivalent, guardar-se les coses. Ara hi ha la constel·lació de petits i grans estels virtuals, internet, els blogs, las webs, etc., que ofereixen una alternativa. Fa temps vaig fer una selecció de versos que havia escrit lentament. Han quedat molts enrere, aquells poemes que llegeixes més tard i penses. I de tots aquells que em van semblar publicables n’he fet un recull, 4 Patis, que he anat publicant al blog de “Poemes al Pati”. El llibre està format per 35 poemes i quatre seccions. N’hi ha de totes les mides, amb tres o quatre horrorosament llargs. Potser que pel camí n’afegeixi algun de nou o que descavalqui algun de vell».

39 + 1

Si al vostre pastís d’aniversari hi ha hagut recentment o hi haurà, molt aviat, 39+1 espelmes, aquest és el vostre llibre. La seva protagonista és una dona amb una feina apassionant, tres fills —un adolescent i dues nenes petites—, un ex-marit i un marit, sogres, pares i germans, amigues íntimes, uns quilos i unes arrugues de més i molt de sentit de l’humor. L’Ília odia el carnaval i els consells de l’esthéticienne, li encanta anar de compres i xafardejar amb les amigues, i s’estressa amb les festes de Nadal i les visites al ginecòleg. En canvi, li importa un rave no saber fer croquetes.

3001: L’Odissea Final

Frank Poole, subcomandant de la nau Discovery que en l’any 2001 va partir en missió secreta cap a Júpiter, és trobat vagant per l’espai mil anys després, en estat d’hibernació. Frank haurà d’adaptar-se als increïbles canvis esdevinguts durant el mil·lenni. El moment més àlgid serà el seu retrobament amb el seu vell amic Dave Bowman, que ha sofert una estranya simbiosi amb l’ordinador HAL… La Gran Muralla comença a donar signes d’inquietant activitat i l’odissea iniciada mil anys enrere es precipita a un desenllaç tan sorprenent com a escruixidor. La conclusió de la cèlebre saga.

221-B Baker Street

221-B Baker Street, una adreça mítica. La del detectiu més cèlebre de la història: el gran Sherlock Holmes. Allí, en aquella casa, ha de passar-hi una temporada Scotty, el nebot del detectiu. El noi estaria encantat de treballar en un cas amb «l’oncle Sherlock» i el doctor Watson; però això a l’oncle no li fa cap gràcia: fóra perillós. Així i tot, Scotty et sortiràs amb la teva i podràs col·laborar amb «l’oncle» a combatre el terrible professor Moriarty. Però vés amb compte, no és fàcil treballar amb Sherlock Holmes. I no és cap broma tenir d’enemic Moriarty i el seu imperi subterrani: us hi va la pell!

2084. La fi del món

«2084 és per al totalitarisme religiós el que 1984 va ser per al totalitarisme polític: la desaparició de les llibertats, l’esclafament dels individus. És un llibre impressionant. Al seu valor literari cal afegir-hi la funció d’alerta». Bernard Pivot. L’Abistan, un imperi immens, rep el seu nom del profeta Abi. El seu sistema es basa en l’amnèsia i la submissió a un déu únic. Qualsevol intent de pensament és inútil, un control i vigilància permet conèixer les idees i els actes que es desviïn. Oficialment, el poble és unànimement feliç, la felicitat que proporciona el fet de no poder qüestionar. Però un bon dia, el protagonista, Ati, posa en dubte les certeses imposades i s’embranca en la recerca d’un poble de renegats, que viu als ghettos.

2001, una odissea espacial

«El sentinella», un conte d’Arthur C. Clarke escrit el 1946 —centrat en la troballa d’un artefacte d’origen desconegut sobre la lluna, una mana d’alarma posada per algú que des de fa milions d’anys espera que el ser humà arribi a un grau de desenvolupament suficient per a disparar-la—, és la idea bàsica a partir de la qual Stanley Kubrick i Clarke van començar a edificar aquesta gran odissea que és 2001. Paradigma de la literatura contemporània, marcada per l’art del segle, el cinema, la novel·la i el guió avançaren plegats i influint-se, i així Clarke va gaudir del privilegi insòlit de poder reescriure alguns passatges del seu llibre després de veure les seves idees corporeïtzades a les proves del film de Kubrick. Publicada el juliol de 1968, pocs mesos després de l’estrena del film, la novel·la en difereix en alguns aspectes bàsics que testimonien el rigor científic i la capacitat de previsió d’Arthur C. Clarke. Una novel·la de dimensions èpiques amb un ampli ventall d’interpretacions les quals ofereixen, però, una visió totalitzadora.

1Q84

L’Aomame és una misteriosa jove d’uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d’un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena, en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l’obra d’una jove promesa. A partir d’aquí, les vides de l’Aomame i en Tengo s’aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d’escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984. La novel·la potser més esperada de l’autor -acollida arreu del món amb gran expectació-, recupera un dels seus grans temes, el de l’enfrontament de l’individu amb la societat i amb el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts reconeixeran com l’univers narratiu de Haruki Murakami.