29281–29296 di 72802 risultati

Epitelis tendríssims

Epitelis tendríssims és un recull de contes de caire humorístic i tema eròtic, volgudament intranscendents i lúdics. «Treballar el llenguatge eròtic —afirmava aleshores l’autora—, és entrar en un terreny verge: els termes usuals emprats per molta de la literatura eròtica no tenen gaire interès, es redueixen a una mena de vocabulari clínic o barroer». Epitelis tendríssims és, doncs, un intent d’apropar-se al llenguatge del plaer i de posar la imaginació al servei dels sentits.

Episodis d’història de Catalunya

Antoni Ferret ha resumit en aquest volum els llibres Compendi d’història de Catalunya, vol. I i vol. II, dels quals és autor. Aquesta obra ofereix una visió panoràmica de la història de Catalunya que, com vol l’autor, proporcionarà al lector atent un grau de coneixement acceptable de l’evolució del nostre país al llarg dels segles.

Enviada especial

Enviada especial és una història d’espionatge narrada amb la singularitat habitual de la literatura de Jean Echenoz: una prosa àgil i fresca, uns personatges tan ben descrits que el lector els reconeix com a reals i un humor intel·ligent dosificat amb precisió.

Ens veurem allà dalt

A través d’una brillant fusió de ficció i realitat, de literatura popular i alta literatura, aquesta novel·la és un emocionant retrat de la Primera Guerra Mundial i de l’existència desoladora que van patir els supervivents. Ferits en cos i ànima, Albert Maillard i Édouard Péricourt s’han salvat de la mort, però la guerra i la ingratitud de la pàtria en una postguerra terrible els marcaran per sempre. Guardonada amb el Premi Goncourt i convertida en un autèntic fenomen editorial a França, Ens veurem allà dalt ha captivat els crítics i els lectors amb una trama detectivesca, un estil molt cinematogràfic i el còctel d’humor, ràbia i compassió que Pierre Lemaitre condensa en aquesta obra rodona.

Enric IV

El nostre ENRIC IV és un aristòcrata que, després de sofrir un accident, queda afectat en el seu seny i creu viure en l’època de la disfressa que portava en aquell moment; pensa que és l’emperador del Sacre Imperi Romano Germànic. Però està boig o de manera conscient ha ocupat el paper d’un emperador per donar l’esquena a la realitat que li envolta?

Enrenou al guaiaber

El jove Sampath Chawla, nascut en el si d’una família bastant particular, no sembla destinat a aconseguir grans coses en la vida. Després de fracassar tant en els estudis com en la feina, Sampath només mostra una alegre disposició a deixar passar els dies bevent te i cantant als parcs públics. Però, com diu la seva àvia, el món gira en rodó, i tot el que avui és a baix, demà pot ser a dalt de tot. Un dia, Sampath apareix enfilat a la branca d’un guaiaber gegant convertit en una mena de sant i la gent del poble hi acut en massa per escoltar els seus consells. La notícia corre com el vent i ben aviat el guaiaber es converteix en la meca d’una quantitat inacabable de pelegrins àvids d’orientació espiritual. Enrenou al guaiaber, una novel·la plena d’humor, escrita amb una imaginació desbordant, ha estat saludada per la crítica com una de les grans revelacions dels últims anys.

Enquesta

Parla l’autor (i després d’haver-lo llegit no ens queda més remei que donar-li la raó): “Alguns poden pensar que aquesta és una història cruel i escandalosa. Només és cruel, però, en la mesura que ho són els homes, car ells determinen els esdeveniments que descric. I és escandalosa perquè són pocs els ciutadans que s’aturen a pensar en aquest petit drama conegut amb el nom d’Enquesta, o en l’envellit i inepte sistema del ‘coroner’ que encara pateixen tants indrets d’Amèrica. Aquesta història és verídica en el sentit que els esdeveniments que s’hi narren podrien tenir lloc, i jo he mirat de fer-ne un cas tan gràfic i tan exacte com és possible.”

Encontre amb Rama

Després de deu anys d’escassa producció literària, Clarke sorprengué tothom amb la publicació d’Encontre amb Rama que immediatament obtingué els premis Hugo, Nebula, Jupiter, J.W. Campbell Memorial, British Sciencie Fiction, etc. Es tracta d’una de les obres més madures de l’autor. En ella assoleixen la plenitud algunes de les qualitats que han fet de Clarke un dels escriptors més admirats i llegits de la ciència-ficció mundial: l’esperançat missatge filosòfic, la sòlida base científica, l’amenitat, claredat i coherència argumental. La mà mestra de Clarke basteix una obra prodigiosa on el sentit de la meravella esdevé el protagonista principal. «Però hem trobat resposta a una pregunta molt vella. No estem sols. Els estels no tornaran a ser mai més el mateix per a nosaltres».

Encara les paraules

«Una connexió explícita (amb “tot és ara i res” acaba el primer poema) ajunta Encara les paraules (1973) amb el llibre anterior. Hi veurem el mateix món, idèntics temes; la traducció expressiva de tot això, però, és ben distinta: el pessimisme existencial, que ara osca també l’antic valor màgic i místic de les paraules, fa davallar els versos fins a una descurança prosaica. […] però de tant en tant encara cueja el peix de fondàries, l’orb lúcid que farcia de clarors la ceguesa i la nit, el poeta simbolista i místic. En el rerefons, el seu realisme és l’efecte d’un desencís, d’una pèrdua i d’una trista victòria de la realitat sobre el desig, car els ciments i les bigues de tota l’arquitectura poètica bastida per Vinyoli estan fets amb materials romàntics». Josep Maria Sala-Valldaura, Joan Vinyoli

Ena menys una

Un ésser superior no determinat, crea una ciutat uniforme de carrers i edificis, infinita. Hi deixa caure unes nines i els dóna una vida i unes normes socials: el joc dels quatre cantons. Les crea amb aptituds, però, també, amb debilitats: la incapacitat de comunicar-se. Finalment, i com a premi de consolació, els regala la mort. Després, el creador s’adorm i oblida l’experiment.

En una sola persona

«Ens forma allò que desitgem», diu en Billy Abbott, l’escriptor i narrador protagonista, a l’inici de la novel·la. I és ell qui ens explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a «sospitós sexual»: els seus primers anys de formació a mitjan segle passat en un poblet de Vermont, amb l’enamorament, imprevist i sobtat, d’una dona més gran que ell, la senyoreta Frost, bibliotecària, i la descoberta incipient de la seva homosexualitat, que li provoquen un torrent d’emocions contradictòries. Al llarg de mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistim a diferents moments estel·lars de la seva vida, per la qual desfilen un ampli càsting d’acolorits personatges que desafien totes les convencions i als quals John Irving, valent i ambiciós, obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat i a qüestionar els prejudicis i les creences.

En un lloc anomenat guerra

Una guerra llunyana, un país desconegut, un jove periodista que debuta com a corresponsal i un adolescent disposat a fer-li d’intèrpret a l’infern. Més enllà de la guerra, de les necessitats de l’un i de l’altre, de la supervivència del nen i l’afany d’aventura del periodista, el cor i l’amistat s’imposaran a la bogeria. Aquesta és la història d’unes vides al límit en la turbulència del nostre món.

En Tit-hola

«Les pistonades en l’inflamat i xop cilindre s’esdevenien amb una fúria de Déu n’hi do. La música de fons era ensordidora: crits, esbufecs, panteixos, roncs». Enfeinat a sortir-se’n d’una positura que no domina, mig ofegat per les cames de la dona i farcit de cervesa barata, en Tit-hola recorda el grafit anònim que hi ha en un carrer de València: «Aigua fresca / vi pur / figa oberta / i pardal dur». Aquest serà el seu lema per a iniciar una aventura diària que el durà des de l’activitat més frenètica fins a la jugada més rodona, la més catastròfica o el moment més contemplatiu: el moment exquisit en què, amagat sota un banc del parc, tenint per sostre els baixos d’una parella d’enamorats, gaudeix del dolç espectacle… «Tot està per fer», dirà parodiant el poeta, i tot, de ben segur, «tot és possible».

En Ranquet i els seus amics

Per ajudar tots els seus amics de l’asil de San Rem, en Ranquet, l’Ada Orella Ratada i en Capdetrons s’embranquen en una aventura fantàstica, en la qual apareixen des de gats i coloms missatgers fins a carrosses d’Or i cavalls blancs i tot un món fabulós, i es troben ben aviat embolicats en un misteri difícil d’aclarir, fins i tot per la mateixa policia.

En Ranquet i el tresor

Quan en Ranquet arriba a Montitjol, tot sol i de manera estranya, amb la seva maleta plena de secrets, lligada amb quatre cordills, poc s’imagina l’enrenou que provocarà entre les persones importants del poble —des del batlle a l’enterramorts, passant pel metge i els gats de la senyora Magina— ni els misteris i aventures que l’esperen. En Ranquet, amb el seu caminar especial, es toparà amb el record d’una guerra i les seves conseqüències, i amb personatges misteriosos que van a la recerca d’un tresor amagat.

En Pere i altres contes

«Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de parar-s’hi… Que n’era de blanc…! I com ressaltava en la blavor intensa d’aquelles tardes d’octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d’un blau plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d’escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de ses pròpies fulles. I ella s’hi encantava…! Un xic més enllà, ja no es distingien fulles ni flors, ja es confonia tot en una tofa molsuda i blanquinosa… I aquella tofa s’estenia lluny… lluny… i tot hi era blanc». Extracte del conte «La flor de fajol».