29217–29232 di 72802 risultati

La filla d’Homer

Robert Graves va escriure La filla d’Homer quan, estudiant els mites grecs, va trobar-se amb la teoria enunciada per Samuel Butler el 1896 segons la qual La Odissea no és una obra exclusiva d’Homer, i que en la seva redacció hi va intervenir una princesa siciliana. A partir d’aquesta hipòtesi, l’autor construeix una èpica de la vida domèstica i converteix l’obra en una entranyable novel·la històrica. En paraules de Graves: Aquesta és la història d’una noia siciliana, decidida i creient, que salva de la usurpació el tron del seu pare, se salva ella mateixa d’un casament que li repugna i salva els seus dos germans més petits de l’anihilació, fent, amb decisió, que les coses ocorrin, en lloc d’estar-se ben quieta esperant que tot vagi bé.

La fi dels escribes

Segles enrere, en una abadia medieval anglesa, una obscura orde d’escribes va consignar un secret apocalíptic en uns llibres sagrats. Aquests llibres conformen la temuda Biblioteca dels morts i contenen la data de la mort de tota la humanitat. Avui, més a prop que mai. Will Piper, l’intrèpid exagent de l’FBI que va fer pública l’existència de la biblioteca, haurà de fer front al seu destí, perquè segons l’orde dels escribes, en menys de quatre-cents dies gran part de la població mundial morirà. Ningú no sap per què, però tothom sap quan: el 9 de febrer del 2027.

La fi del somni català a Occitània

La batalla de Muret, que va tenir lloc en aquest petit poble prop del burg tolosà el dia 12 de setembre de 1213, va ser una batalla més dins d’una guerra, l’anomenada Croada contra els albigesos, que havia començat l’estiu de 1209. No va ser una guerra qualsevol: va anar assolant el Llenguadoc al llarg de molts anys i amb moltes ganes de fer mal. Tot i que no fou decisiva a l’hora de determinar el vencedor de la Croada, la batalla de Muret és de gran rellevància per molts altres aspectes.

La fi de la infantesa

LA FI DE LA INFANTESA és una de les obres més respectades i llegides del conjunt d’allò que anomenem “corrent utòpic” de la ciència-ficció. Descriu la naixença d’una nova humanitat basada en l’espiritualitat i l’energia, i el final de la civilització actual. El tall, que es produeix en el transcurs d’una sola generació, és preparat per uns éssers extraordinaris, els “Grans Senyors”. Aquests, com si de mainaderes es tractés, instal·len la pau i el benestar a tot el món i possibiliten l’evolució de l’home vers la utopia definitiva.

Festí de corbs

Assedegats de sang, intrigants i assassins, els Lannister tenen el poder del Tron de Ferro en nom del rei nen Tommen. La guerra als Set Regnes s’ha extingit, però en els amargs dies de postguerra es desencadenen nous conflictes. Els Martell de Dorne i els Stark d’Hivèrnia busquen venjança pels seus morts. L’Euron Ull de Corb, el pirata més negre que ha desplegat mai una vela, torna de les runes fumejants de Valyria per reclamar les illes de Ferro. Des del gèlid nord, on els Altres posen en perill el Mur, l’aprenent de mestre Samwell Tarly porta un misteriós nadó a la Ciutadella. Amb un rerefons d’incest i fratricidi, alquímia i assassinat, la victòria serà per als homes i les dones que posseeixin l’acer més fred i el cor més fred. Amb Festí de corbs, Martin ens porta aquest tan esperat quart volum de la sèrie que ja és tota una fita entre els llibres de fantasia i que destaca com una gran obra mestra moderna.

Lo Ferrer de Tall

Lo Ferrer de Tall és un drama històric de Frederic Soler estrenat al Teatre Romea el 16 d’abril de 1874. Se l’ha considerat com una mostra de l’adaptació a la dramatúrgia catalana dels característics drames d’honor castellans, però tot i que les similituds amb obres de Pedro Calderón de la Barca i Lope de Vega hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció de Soler d’aquells anys. El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia enfront del noble seductor que abusa de la confiança del súbdit lleial es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró que es penedeix del pla del seu senyor i s’enamora de la noia, però el baró l’amenaça d’actuar contra la seva família si ell no l’ajuda a raptar Rosa.

Feliçment, jo sóc una dona

Feliçment, jo sóc una dona és un retaule magnífic de la societat catalana del segle XX. La Carola Milà, d’edat avançada, retirada a Mallorca, decideix escriure amb la màxima sinceritat els records que guarda del seu periple vital. La novel·la presenta una dona que intenta assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. La trajectòria vital de la Carola és la d’una dona que lluita per la igualtat.

La felicitat no és completa

Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una frase inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: «La felicitat no és completa. Fal…». Ell no se sent feliç, però seria incorrecte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la formació del protagonista, Àngel Mauri, entre 1971 i 2003. L’amistat, la família, l’educació, l’amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d’un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d’un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les músiques d’una època. Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l’hiperrealisme, La felicitat no és com­pleta recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d’una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta

Felicitat

Els relats aplegats a Felicitat són mostres magnífiques de l’obra d’una de les millors i més influents narradores britàniques de tots els temps, comparable només a un Henry James, un Conrad, un Somerset Maugham o una Virginia Woolf. Aquests contes, en què la capacitat de síntesi i evocació de Mansfield anticipa algunes de les formes narratives més destacades del segle XX, contenen l’exaltació, el desencant i l’amargor de la quotidianitat en una xarxa finíssima de detalls aparentment banals, en descripcions i diàlegs d’una precisió astoradora. Virginia Woolf —que va ser la responsable de la primera impressió del conte «Preludi», comprès en aquest recull— va escriure amb motiu de la publicació del seu Diari: «Katherine Mansfield va morir a una edat en què la majoria de nosaltres papallonegem fàcilment entre aquestes aparences i impressions, aquestes diversions i sensacions que ningú ha estimat tant com ella».

Feli, esthéticienne

Feli, esthéticienne és una novel·la que mostra com les dones poden estar disposades a tot per tal d’endur-se al llit un home i com als homes ja els va bé quan això succeeix. Amb un estil implacable, que combina la capacitat d’observació d’un Woody Allen amb la lucidesa narrativa d’un Raymond Carver, Empar Moliner ens presenta les seves criatures: una esthéticienne de barri, el seu exmarit amb les seves ínfules de director teatral, la seva germana amb problemes de sobrepès, l’actriu decadent que ha d’interpretar l’obra teatral de l’exmarit i un culturista que veu la llum en el budisme però a qui s’oblidaren de connectar-li el cervell protagonitzen aquesta comèdia sobre el desig, tan brutal com divertida i que potser fins i tot té un final feliç. Una autèntica alenada d’aire fresc dins la narrativa catalana actual.

Un febrer a la pell

El dia 24 de febrer de l’any 1981 en Joaquim Rojals i Serra va desaparèixer. Podia tractar-se d’un rapte, però ningú no reclamà res a canvi d’un hostatge. Podia haver estat assassinat, però tothom considerà que aquesta era una eventualitat més aviat improbable. Potser havia fugit amb una amiga… Tal volta s’havia suïcidat. O s’havia convertit en homicida. O havia fet un desfalc. Les dues carpetes de manuscrits-mecanoscrits aportades per la seva dona serviran per fer un repàs a les seves activitats.

La febre d’or

La febre d’or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l’economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l’autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes.

Faules de mal desar

Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi Víctor Català. En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l’oníric tant són a tocar com força allunyats i on l’home que som tots nosaltres s’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s’ha diluït en el seu record i, silent, s’ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles.»

Faré tot el que tu vulguis

La Nora, una dona casada de quaranta anys que amaga un secret, coneix a Nacho, un jove biòleg en un avió, on serà infidel, per primera vegada, al seu marit. A partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició. «No hi ha res més enganyós que l’enamorament. I el d’algú que s’enamora per primera vegada als quaranta encara més». El viatge del despertar a l’amor, la sensualitat i la sexualitat d’una dona atrapada emocionalment per un matrimoni convencional.

Fantasmes del passat

Han passat cinc mesos des de que la tragèdia es va abatre sobre els Douglas i en Ron, l’únic fill legítim supervivent, és ara al capdavant de l’empresa familiar de telecomunicacions. Tot i les dificultats, en Ron està disposat a endegar un nou projecte. La gran inversió, però, requereix un nou soci. I qui millor que la jove Rose, una dona de total confiança? El que en Ron no sap, però, és que el seu germanastre Andy ha mogut els fils de les màfies internacionals i ha orquestrat un pla per eliminar tots els contrincants i fer-se amb el poder de l’empresa. El pla de l’Andy sembla perfecte, però els fantasmes del passat no permeten tancar el cas. Joc brut, riquesa, dones i acció, molta acció.

Fantasmes de Barcelona

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un calfred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu… I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, aquí en teniu un recull ben selecte. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena.