29201–29216 di 72802 risultati

La forma de l’aigua

Un conegut polític i empresari apareix mort a l’interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d’un atac de cor després d’haver mantingut relacions íntimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no se’n refia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa descobrir la trama sexual i política que s’amaga darrera del presumpte crim.

La font de la veritat

La font de la veritat és una novel·la simultàniament de costums, d’història i d’intriga, la vida d’una nissaga familiar de pagesos rics de la Catalunya central, des de finals del segle XIX a l’actualitat, atraurà el lector per l’ambientació, el relat i les passions dels personatges, en el marc de la Guerra Civil. Això és el motiu per traslladar una branca familiar a Suïssa. Ah! A més, queda un misteri per resoldre, amb la qual cosa Núria Mínguez completarà l’encís d’aquesta novel·la.

Foguerada d’agost

Som en ple mes d’agost, en Mimí Augello ha hagut d’anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata. Acompanyada d’una amiga —amb marit i fill—, la Lívia baixa a passar les vacances en una casa vora la mar. Però un dia el nen desapareix. En Montalbano s’ocuparà de la investigació i descobrirà una galeria subterrània amb una sorpresa inesperada: el cadàver d’una noia… Ara sí que la recerca comença de debò.

La foguera de les vanitats

“La jungla de Tom Wolf és la de l’asfalt, la del món de Wall Street, la del periodisme ferotge i el descontrol en els jutjats. Una jungla malèvola, sarcàstica, on, qui avui és l’amo del món, demà pot ser el més desgraciat dels mortals”, va dir Frank Kermode al diari The Observer. Efectivament, el protagonista d’aquesta novel·la, un yuppie del Nova York dels anys 80, ens transporta a una època, uns ambients i uns escenaris que reflecteixen sense concessions les contradiccions i misèries de la societat contemporània, en una de les històries més impactants dels darrers anys. El seu estil periodístic, àgil i incisiu, i un ritme trepidant que no deixa treva, fan de La foguera de les vanitats una novel·la divertida i àcida, sens dubte mereixedora dels milions de lectors que ha tingut arreu del món des de la seva aparició.

Flors per a l’Algernon

Charlie Gordon és un home retardat de 32 anys. Amb un coeficient intel·lectual molt baix que amb prou feines li permet feinejar fregant terres i fent algun que altre encàrrec. Viu sol, aparentment abandonat per la família i desitja amb tota la seva ànima ser «llest»… Ser normal com la resta dels altres. Quan se li proposa fer-li una operació que el pot tornar intel·ligent sembla que els seus problemes s’hagin d’acabar, però més aviat és el contrari… Keyes realitza un exercici d’anàlisi de la ment humana en clau de ciència ficció però sense perdre mai el rumb de la realitat. Els sentiments narrats per Charlie en primera persona et fan sentir un espectador més del seu drama, són senzills però intensos. Una novel·la en clau psicològica i amb un rerefons científic és lleugera i amena però amb plantejaments molt profunds. No s’oblidarà fàcilment una vegada haguem tingut el plaer d’assaborir-la.

Flanagan de luxe

Torna la Nines, la recordeu? I més bonica que mai. I diu «Flanagan m’has de fer un favor», i el Flanagan, és clar, què ha de fer? I ja hi tornem a ser: corre-cuites i perills a dojo. Una parella de traficants de drogues de disseny, una parella de guàrdies civils enfurismats, una colla de pijos sense escrúpols. I el Flanagan en una moto sense saber conduir (no ho provéssiu mai!), i en veler sense saber com funciona… i sort que sap nedar! Sort d’això, perquè si no, no ho explica.

Flanagan 007

Aquell dimarts, primer dia de classe després de la setmana santa, no vaig anar a l’escola. Ni dimecres, ni dijous, ni divendres. Estava massa ocupat, salvant la vida de la meva germana. La Pili s’havia enamorat i de rebot havia decidit col·laborar amb una ONG. Fins aquí, tot flors i violes. Després, la Pili, segrestada, jo d’agent secret cap a Madrid a rescatar la meva estimada germaneta, i pel mig una fantàstica pèl.roja pigada que fuig de la família. I vaig poder sortir-ne de tot, però aquest cop vosaltres, lectors, haureu de trobar la solució. Ep! En Flanagan sempra deixa pistes pertot arreu.

Firmin

Nascut en una petita llibreria d’un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores. Original, brillant i plena d’al·legories, Firmin desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s’esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.

Fins que passi la teva fúria

A la primavera, quan comença a desglaçar, el cos d’una noia jove apareix a la superfície del riu Torne, al nord de Suècia. Prop d’allà, un malson destorba les nits de la fiscal Rebecka Martinsson. Podria haver-hi alguna connexió entre la noia morta i el fantasma dels seus somnis? Amb l’ajuda de la inspectora Anna-Maria Mella, Martinsson s’endinsa, en una Suècia on la col·laboració amb els nazis és encara una ferida oberta, en una investigació sobre la desaparició d’un avió que portava subministraments per a la Wehrmacht l’any 1943. Martinsson i Mella, però, no saben que a la riba d’un llac glaçat s’hi amaga un assassí que farà el que sigui per mantenir el passat sepultat per sempre sota el silenci de la neu.

Fins i tot els déus

En un univers paral·lel, amb lleis físiques lleugerament diferents de les nostres, els seus habitants descobreixen la forma d’intercanviar matèria amb nosaltres. Matèria que comença a desprendre energia de forma espontània. Què podríem fer amb un subministrament d’energia gratuïta i inesgotable? Aquesta novel·la destaca per una impressionant descripció del cosmos, una visió que ens fa encara més insignificants del que podíem pensar. Amb mestria, Asimov ens va submergint en un univers totalment diferent al que coneixem. Fins i tot els déus va obtenir els premis Hugo i Nebula l’any 1972.

Fins aquí hem arribat

El comissari Kostas Kharitos rep una trucada urgent durant el que semblava un vespre normal: dos encaputxats d’Alba Daurada han apallissat a Katerina, la seva filla, a la porta dels jutjats d’Atenes. Mentre es refà d’aquest cop emocional, un alemany d’origen grec, Andreas Makridis, apareix mort al seu despatx al centre de la capital grega. Un nou grup organitzat, “Grecs dels anys cinquanta”, reivindica aquest assassinat, deixant una fotografia molt misteriosa a la disposició del comissari Kharitos. Dies després, Jronis Nikitópulos, propietari d’una acadèmia privada, apareix mort, també al seu despatx. Els Grecs dels anys cinquanta reivindiquen aquest segon assassinat, que no serà l’últim, amb una nota que diu: Torneu enrere i comenceu de nou, però aquest cop feu-ho bé. Màrkaris fa un retrat de l’Atenes actual enfonsada per la crisi econòmica i el deute amb el banc central, des del punt de vista de funcionaris del govern, dones de casa, metges, propietaris, immigrants i advocats i com la situació actual els afecta durant la seva vida quotidiana. L’autor, barrejant la novel·la policíaca i la crítica social, transmet al lector el pessimisme que envolta la societat grega des de l’inici de la crisi, l’any 2008.

Filosofia i pràctica de la no violència

«Hi ha dues classes de violència: una defensiva i una altra d’ofensiva. I, evidentment, la gent que no hi entén, o que està moguda per interessos parcials, diu que les condemna totes dues. Només dir-vos que Gandhi tenia aquest principi: M’interessa la no violència i lluito per la no violència. Davant de la violència no sóc neutral, sóc amic dels violents defensius. Quan dues forces molt fortes estan enfrontades violentament, què fas? Si ets valent, intentaràs primer de convèncer, de la no violència, al que ataca i no als que es defensen. Els covards, en el millor dels casos intenten convèncer els defensius violents. O, pitjor, juguen a neutrals, sense distingir la diferència entre atacar i defensar-se. O, encara pitjor, s’arrengleren amb els atacants, com fa la gent vividora, la gent trepadora que sempre es posa a favor del més fort per pujar. Certament, hi ha una línia molt borrosa entre la defensa i l’atac». Aquest recull de textos i pensaments permeten acostar-se a la figura de Lluís Maria Xirinacs, un dels ideòlegs catalans més destacats del segle XX sobre la pràctica de la no violència per defensar la llibertat de les persones i dels pobles.

Filosofia i escriptura

Què és la filosofia? En què consisteix l’exercici de filosofar? Quina funció hi tenen la paraula i l’escriptura? Si el diàleg i la comunicació orals són els instruments de la filosofia (com se sosté des de Plató), com és possible conservar-se fidel a aquest dir originari sense trair-lo en l’escriptura que el congela? Sini explora en aquest text (que és transcripció d’un seminari a Nàpols) la relació entre la paraula i la filosofia, entre la filosofia i la vida, i postula una filosofia que és camí, iniciació i hàbit ètic. Aquest llibre, que conserva la vivacitat de l’expressió oral, s’interroga sobre el paper de l’escriptura i dels lectors en l’època cibernètica, sobre la llibertat del subjecte reflexiu i sobre el lloc de la filosofia en el debat de les idees, sobre la vida i la creació.

La filla del Ganges

L’Asha Miró va arribar a Barcelona, procedent d’un orfenat de l’India, quan tenia set anys. En aquesta ciutat l’esperaven uns pares disposats a donar-li tot el que se li pot donar a una filla, a més d’una germana, nascuda, com ella, a l’India. Però ni tot l’afecte dels pares, ni el pas del temps podien esborrar moltes preguntes que l’Asha es feia des de petita. I va voler tornar a la terra que la va veure néixer per conèixer-la amb ulls de persona adulta, per recórrer els rastres del seu passat i comprovar si els records que en conservava es corresponien amb la realitat i, sobretot, per saber qui eren els seus pares biològics i per què la van dur a un orfenat de ben petita. La filla del Ganges és el testimoni d ’una adopció i un emotiu relat sobre la recerca de les pròpies arrels.

La filla del capità

A La filla del capità, sota la influència de Walter Scott, Puixkin, amb una sinceritat allunyada de l’exagerada afectació romàntica, se serveix d’un fet històric —la revolta del cabdill cosac Pugatxov— per explorar literàriament un dels temes constants en la història de la societat russa: el conflicte entre un sistema despòtic i injust i un poble sotmès i humiliat, procliu a utilitzar la figura de falsos messies per defensar el seu honor i alliberar la seva ira contra el poder opressor.

La filla del capità Groc

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure’l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. «—Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M’ha dit que t’havia vist al riu i jo no l’he cregut… Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s’esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d’amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l’aixeca a l’altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa».