29185–29200 di 72034 risultati

Baix continu

Recull de sis relats amb la música com a protagonista. Cabré és un melòman i toca el violí. Aquest amor a la música apareix a moltes de les seves obres, però, per l’autor, també és important que la música sigui present en l’estil. Diu: «El sentit del ritme, el sentit musical que adquireixes com a melòman fa que l’aguditzis també a l’hora d’escriure. En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars. Jo sóc dels qui llegeixen en veu alta, com Flaubert, sobretot quan veus que un fragment no acaba de funcionar, llavors el fas sonar. Trobo molt noble apel·lar a la part acústica de la literatura». Sobre el títol, Baix continu, explica que fa referència a la presència contínua de la música: «En el fons de la vida hi ha la música i per sobre passen moltes altres coses». El fet curiós, que Cabré no sap explicar, és que en tots els contes del llibre música i tragèdia caminin plegades: «Sí, jo també ho he observat, però no tinc una resposta. No sé per què en la vida la música em fa tan feliç i en literatura és font de conflicte, de dolor i de pena».

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

Aventures amb el meu millor enemic

Quan t’escapes de casa per anar a veure món, perds el tren, passes dues hores tancat dins d’un armari ple de mitjons pudents, has de creuar la ciutat de nit, caus en un sot i et torces el turmell, la darrera cosa que voldries és que t’ajudés a sortir-ne el nen més insuportable de la teva escola. Però el protagonista sobreviu a tot això i ens explica les aventures que passa amb el seu millor enemic.

Ausias Marc

Els versos d’Ausias Marc són una marqueteria literària formidable, però la vida del poeta pot ajudar a entendre el sistema de valors que els sostenen. Fill d’un gran poeta, nebot de dos poetes estimables, Ausias Marc respira l’aire dels versos des del bressol. Dedicà part de la seua vida a les comeses pròpies d’un cavaller: anà a la guerra, s’apassionà pels falcons, administrà un senyoriu, impartí justícia sobre els vassalls musulmans, pledejà pels seus drets i privilegis, es barallà amb altres cavallers. Però el seu nom perdura a través del temps no per la condició nobiliària heretada dels avantpassats, sinó perquè es llançà a l’empresa poètica amb una tenacitat admirable. Des dels seus poemes reflexiona sobre l’amor i la mort i, arrossegat per una biografia íntima i pública sargida de fracassos, fa una lectura amarga del món que li va tocar viure.

Aurora boreal

A Kiruna, una petita ciutat al nord de Suècia submergida en una nit gairebé perpètua, s’ha comès un crim esgarrifós: Victor Strandgård, el fundador de l’església de la Font de la Nostra Fortalesa, ha aparegut mutilat a la seva parròquia. Quan Sanna Strandgård, germana de la víctima, és acusada de l’assassinat, Rebecka Martinsson, una advocada fiscal establerta a Estocolm i amiga de la família, torna a Kiruna, la seva ciutat natal, per fer-li costat. Les circumstàncies, però, l’obligaran a capbussar-se en el cas i, alhora, en el seu propi passat. Al mateix temps, la inspectora de policia Anna-Maria Mella, en un estat molt avançat del seu embaràs, serà l’encarregada d’investigar l’atroç crim que ha commocionat la societat sueca.

Atrapada al mirall

La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç. Res no fa pensar que una matinada, després d’un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf. Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l’estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s’intal—la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga. A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada. Gemma Lienas, amb l’habilitat narrativa que la caracteritza, construeix un thriller psicològic trepidant i molt ben travat que atrapa el lector des de les primeres pàgines. D’una profunditat commovedora, i plena de detalls molt reveladors sobres les relacions de poder entre les persones, Atrapada al mirall és una novel—la coral que s’endinsa en les complexitats de les contradiccions humanes.

L’atles furtiu

Grans amors i grans odis. Persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. Aquesta és la vida de Jafudà Gresques, un cartògraf mallorquí de l’edat mitjana. Una història d intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor d’aquesta novel·la, que ens transporta als paisatges i a les mentalitats d’un món en procés de profunda transformació.

Astrofísica per a gent amb presses

El passat, el present i el futur de l’univers en un llibre que ens desxifra les claus del cosmos d’una manera de tot accessible i comprensible. Quina és la naturalesa de l’espai i el temps? Com funciona l’univers? Quin és el nostre lloc a l’univers? Com hi encaixem? Una introducció brillant i directa als conceptes bàsics de l’astrofísica —des dels bits constituents, a les forces i les lleis que ens regeixen, els científics pioners que van donar lloc a la mecànica quàntica, a la teoria de la relativitat o a l’energia darrere la matèria fosca— que ens permet entendre des del Big Bang fins als forats negres, les galàxies, i un llarg etcètera.

Un assumpte de micos

¿Què es podia esperar del Gat Misteri —el GM— que no fos un embolic? Aquesta vegada el cas va de robatoris. I no pas d’un, no, sinó de tota una colla, sempre de joies i diners, i sempre en pisos alts. Però què hi devia fer el GM dalt d’un arbre amb el moneder robat? No és pas gens estrany que el diari el titllés de lladre, quan la seva especialitat és justament d’ajudar la justícia… Ara sí, Hillary i Kelly Ann, que ho teniu difícil. Vejam com s’ho deu fer el lladre per entrar per on entra, si no és volant… Perquè el que queda clar és que, de lladre, n’hi ha un…, i que sap molt bé què vol. I alerta, noies, no fos cas que, empaitant-lo, us tornéssiu a ficar a la gola del llop i les passéssiu magres!

Assortiment d’animals

Serps, gossos, gats, búfals i galls dindi són alguns dels protagonistes de les divertides i sorprenents històries d’Assortiment d’animals, una mirada moderna sobre els mites i les fantasies que connecten el regne dels animals amb el dels humans. Un treballador del zoo que repassa les vides dels seus companys mentre neteja un elefant; girafes que organitzen un simulacre de suïcidi col·lectiu; una jove de l’Àfrica postcolonial fascinada pels micos que viuen en llibertat, i un marit pretensiós que deixa anar la seva fúria sobre un gall són algunes de les històries que omplen les pàgines d’aquest recull de contes. Amb molta imaginació i molta tendresa, Hannah Tinti ens descriu un món misteriós i original on regnen el sentit de l’humor i la humanitat. La seva descripció de relacions peculiars i impulsos irracionals ens traslladen a una dimensió misteriosa que ens obliga a plantejar-nos les nostres esperances, les nostres obsessions i les nostres pors.

Un assassinat, noi

…«Però et diré una cosa, home, i els babaus també la saben. Hi ha un xaval anomenat Salmon que solia viure aquí i que una nit corria per aquella carretera. Retirava tard d’un ball, això feia, i anava disparat com una bala. I darrera seu corria algú altre. Algú que no feia gens de soroll. Li somreia amb les dents serrades i li feia senyals. Salmon veia perfectament bé l’arbre. I els badius del nas se li van omplir d’una olor de xai cremat i va vomitar dues vegades abans de poder aturar la màquina… Coses de la joventut, oi?»

Assassinat al Savoy

A en Martin Beck se li planteja un cas complex i delicat. En Viktor Palmgren és un magnat suec de qui es coneixen molts negocis legals i se n’hi suposen d’altres, més subterranis i de moralitat dubtosa, que li proporcionen grans beneficis. La seva immensa riquesa l’ha convertit en un mite. Un dia, en el decurs d’un sopar a l’hotel Savoy, a Malmö, algú li dispara al cap. Les connotacions polítiques i econòmiques d’aquest crim exigeixen una investigació meticulosa en què el policia ha d’anar amb peus de plom. Ningú és capaç de descriure el criminal i l’anàlisi balística no aclareix res. El policia s’haurà d’enfrontar, a més, a una pregunta per a la qual els mètodes detectivescos no tenen resposta: pot ser just, un crim? En Martin Beck és el cap de la Brigada d’homicidis d’Estocolm, però ara haurà d’anar a ajudar el seu amic, l’inspector en cap Per Månsson , de Malmö, i treballaran junts per resoldre el cas.

Assassinat a la rectoria

El coronel era ben mort. Sense cap mena de dubte. Amb tota la seva llargada, jeia estenallat damunt l’escriptori, en una positura no gens natural. Fent el cor fort m’hi vaig atansar. Estava gelat. El que llavors em preocupà és que poques hores abans jo mateix havia afirmat que si algú assassinava el coronel Protheroe faria un bon servei a la humanitat. I algú ho havia fet…, i en el meu propi despatx!

Assassinat a la casa de nines

Cada cop que l’Amy puja de nit a les golfes, la casa de nines té tots els llums encesos i s’hi senten sorolls a dintre. L’Amy està morta de por, però també està intrigada perquè pensa que les nines li volen dir alguna cosa. Quan descobreix uns fets estranys que va viure la seva família fa temps, la seva curiositat augmenta.

Assassinat a l’Orient Express

Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l’Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i això, les punyalades a la víctima evidencien que algun dels passatgers ha comès un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d’un gran misteri; ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circumstància que impedeix també que continuï el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebé buit, passen a ser sospitosos des que es descobreix el cadàver fins que Poirot, in extremis, aconsegueix salvar els obstacles i desemmascarar el culpable. Una de les obres més conegudes de l’autora britànica Agatha Christie, publicada per primer cop l’any 1934, Assassinat a l’Orient Express és tot un clàssic, el màxim exponent de l’estil de l’autora.

L’assassí és del veïnat

Fellow, el cap de policia de Stockford, Connecticut, i Wilks, el seu sergent, es compenetren molt bé: l’un munta hipòtesis, imagina circumstàncies, suposa fets; l’altre sol escoltar-lo amb una orella incrèdula. Tots dos, però, són infatigables. I bé calia que ho fossin si volien esbrinar de qui era aquell tors de dona, car aquesta vegada no n’hi havia prou amb haver de trobar l’assassí: víctima i victimari eren igualment desconeguts. És a dir, s’ho pensaven, ja que al capdavall el criminal el tenien a l’abast de la mà i, si se’ls hagués acudit de sospitar-ho, de feina no els n’hauria donat cap. Ben cert que aleshores ens hauríem quedat sense aquesta novel·la, i hauria estat una llàstima, perquè és bona de veritat.