29153–29168 di 72802 risultati

Harry Potter i el misteri del Príncep

Tot i que és ple estiu, una estranya boira entela els vidres de les finestres de Londres. Assegut a la seva habitació de Privet Drive, en Harry Potter espera, molt nerviós, l’arribada del professor Dumbledore. Una de les darreres vegades que el va veure va ser en ple duel contra en Voldemort, i en Harry no s’acaba de creure que el professor Dumbledore el visiti a casa seva personalment. Per què el vol veure amb tanta urgència, en Dumbledore? Què és el que no pot esperar que en Harry torni a Hogwarts al cap d’unes setmanes? El sisè curs d’en Harry a Hogwarts ja comença d’una manera ben especial, just quan el món dels mags i dels muggles comencen a creuar-se per primera vegada…

Harry Potter i el calze de foc

Després de passar l’estiu a casa dels seus tiets i d’assistir amb els seus amics, el Ron i l’Hermione, a la final del Mundial de Quidditch, el Harry torna a l’Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts per fer-hi el quart curs. Abans, però, han succeït alguns fets estranys, com l’aparició de la marca de les forces del mal després de la final del Mundial i, sobretot, el fet que al Harry li torna a fer mal la cicatriu que té al front en forma de llamp, cosa que només li passa quan Voldemort és a prop.

Hamlet

Hamlet és probablement la més famosa i la més representada de les tragèdies de Shakespeare. Colpidora i enigmàtica, és, a parer de Goethe, una obra que oprimeix l’ànima com un problema tenebrós. Basada en una vella llegenda, Shakespeare ens presenta el destí tràgic d’un home que veu com el dolor per la mort sobtada del seu pare s’esmola amb el nou casament de la seva mare amb l’odiat oncle patern. L’aparició de l’espectre del mort, a més, li fa saber que va ser assassinat per qui ara és el nou rei. La malenconia i l’esperit de venjança en el seguit de desgràcies que Hamlet ha de suportar, el sentit de frustració i desencant profund que li provoquen, la divisió entre els impulsos del sentiment i l’acció pertorbadora de la raó, la follia aparent i la inquietant presència del suïcidi han fet del personatge de Hamlet una entitat mítica.

Haikús en temps de guerra

A quin paisatge poden adscriure els somnis els sense pàtria? Des del capvespre d’una mirada incerta l’infant pregunta. L’oreig recorda la blava llum dels dies perduts per sempre.

Ha tornat

Ha tornat, però ¿quins efectes podria tenir avui dia el retorn d’Adolf Hitler? Aquesta sàtira maligna els comprova fent-lo reaparèixer al bell mig del Berlín actual. I resulta tan punyent ja des de la primera pàgina perquè el seu protagonista és el Hitler autèntic. No pas el Hitler còmic de la televisió ni el Hitler enèrgic i violent de les pel·lícules de Hollywood, sinó l’home que analitza el seu entorn amb una perspectiva singular, el que percep amb sagacitat i agudesa les febleses dels que l’envolten, el que segueix sense cap vacil·lació la seva lògica tossuda: obsessiu, però no pas sonat. Una lectura absorbent, tan malintencionada com pèrfida, perquè a mesura que avança la història el lector s’adona cada cop més sovint que no se’n riu de Hitler, sinó que riu amb Hitler. ¿És possible riure amb Hitler? ¿És moralment acceptable? Esbrini-ho vostè mateix. Al capdavall, aquest és un país lliure. Per ara.

Guia galàctica per a autostopistes

Un dijous, a l’hora de dinar, tot d’un plegat, de forma inesperada, la Terra és destruïda per tal d’obrir una carretera de circumval·lació hiperespacial. Per a Arthur Dent, a qui precisament aquell matí li acabaven de demolir la casa, la cosa resulta ser molt més del que ell pot afrontar. Tristament, però, el cap de setmana amb prou feines ha començat, i la Galàxia és un lloc ben estrany i sorprenent. Douglas Adams va escriure inicialment aquesta novel·la com una sèrie radiofònica per a la BBC, i l’èxit tant radiofònic com literari el va dur a escriure tres novel·les més sobre autostopistes galàctics.

La guerra dels mons

Les faules ideades per H. G. Wells (1866-1946), un dels pares, potser el més notable, de la ciència ficció, han demostrat al llarg del temps mantenir un vigor i tocar uns ressorts de l’inconscient humà, que sovint les han elevat a icones del món modern. La guerra dels mons, és un relat trepidant que narra la invasió de la Terra pels marcians, i va ser la primera aproximació reeixida sobre la irrupció d’éssers d’altres planetes en el nostre. Va marcar en bona mesura la fantasia del segle XX i, va obrir un filó —el del contacte dels homes amb éssers extraterrestres— que no va trigar a convertir-se en un dels més importants de la ciència ficció, servint d’inspiració a nombrosos artistes posteriors en els àmbits de la ràdio, el cinema, la literatura, el còmic i la televisió.

La guerra dels cornuts

El tinent Alexandre Pagès, un rossellonès a les ordres de l’exèrcit francès, cau ferit durant la Primera Guerra Mundial. Els serveis secrets aprofiten la seva baixa per destinar-lo al Consolat francès de Barcelona amb una missió secreta: reclutar joves patriotes catalans perquè s’allistin a l’exèrcit aliat amb la promesa que, un cop acabada la guerra —o fins i tot gràcies a la guerra—, Catalunya podria ser un país independent. La guerra dels cornuts ens revela una cara poc coneguda de la nostra història. La implicació dels catalans en la Primera Guerra Mundial no va consistir només en la complicitat dels industrials que van posar les seves fàbriques al servei dels exèrcits europeus i es van engreixar al dictat de la lògica implacable de la guerra. Joan Daniel Bezsonoff ens situa en una precisió entre cínica i lírica en la Barcelona del 1914, una ciutat expectant i alhora enfebrosida, per explicar-nos la trista història dels catalans que van perdre la Primera Guerra Mundial.

La guerra de l’avi

Relat que explica en la veu d’un adolescent, Miquel, la barbàrie que va suposar la Guerra Civil Espanyola entre el 1936 i el 1939. La novel·la narra, mitjançant les investigacions i descobertes que va fent el Miquel, la història de dos joves de Palamós –de molt diversa extracció social– reclutats obligatòriament l’estiu de 1936 per l’exèrcit republicà, i enamorats de la mateixa noia. Un d’ells desertarà al bàndol «nacional» des del font d’Aragó i el destí els tornarà a unir acabada la guerra a la França ocupada per l’exèrcit alemany, quan el desertor ha esdevingut un alt funcionari dels serveis secrets de l’Espanya vencedora de la Guerra. Miquel, que vol saber els orígens de la seva família, descobreix a la biblioteca de Palamós, per casualitat, un diari manuscrit que acaba conduint-lo a Anglaterra i França en un desig irrefrenable d’enfrontar-se a la veritat.

Guadalajara

Guadalajara és una obra que reuneix catorze contes i relats de l’escriptor barceloní Quim Monzó. Va ser publicada l’any 1996 a Quaderns Crema i, el 1997, va aconseguir el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig. Guadalajara ha estat traduït a l’alemany, a l’espanyol, a l’anglès, al noruec, al francès, al romanès, a l’hongarès, a l’italià i al rus.

Grec busca grega

Arnolph Archilochos tenia un ‘ordre moral’ molt important en la seva vida. Com que Archilochos era descendent de grecs, a l’hora de fundar una llar sent enyorança de la seva terra i en els anuncis matrimonials dels diaris fa posar: ‘Grec busca grega’. És així com coneix a Chloé, i a partir d’aquest moment tot canvia en la vida del gris empleat: es fa popular, ric, poderós… I llavors s’enderroca estrepitosament el seu ‘ordre moral’. Escrita en un to festiu, sorneguer, Grec busca grega és una veritable ‘comèdia en prosa’, com la qualifica el seu autor. El món grotesc que descriu no és altra cosa que la caricatura del nostre món, en què es donen homes de bona fe, com el protagonista d’aquesta obra, que són enganyats perquè estan en joc interessos vitals. La crítica potser no és total, de fons, però pren la forma d’una sàtira agudíssima, en més d’un aspecte, i en definitiva molt divertida, d’una societat en decadència i plena d’hipocresia.

La gran dormida

El vell: un general paralític que s’ha fet ric en el negoci del petroli. Les filles: una jugadora i una degenerada. El gendre: un aventurer. En conjunt, doncs, una família prou interessant per a atreure l’atenció de gàngsters i aprofitats de tota llei (però sense llei), desitjosos de fer-se amb una bona tallada. Aquesta és la fauna amb què s’ha d’encarar Marlowe, el detectiu cridat per posar terme a un xantatge que ben aviat, inevitablement, arrossega tota una sèrie de crims. Ho fa, no cal dir-ho, amb una competència només igualada pels recursos literaris de l’autor, que mestreja un estil acolorit i ferm, al qual deu el prestigi de que gaudeix entre els gourmets de la novel·la policíaca.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

El diccionari més extens de la llengua catalana, amb 88.500 entrades (inclou les 67.500 entrades del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i molt més). Conté la conjugació de tots els verbs, etimologia, partició sil·làbica de les entrades amb dificultats, prefixos i sufixos, homòfons, la pronúncia dels estrangerismes, molts exemples d’ús, advertències sobre paraules que es confonen sovint, etc.

Gràcies, Pep!

Aquest llibre, que neix d’un sentiment molt profund i sincer de gratitud cap a una persona que ens ha fet millors, que ens ha fet vibrar, créixer, sentir, il·lusionar-nos i tenir confiança en nosaltres mateixos, alhora que ser humils i treballadors, recull les idees més importants de Guardiola i l’única entrevista que va concedir l’entrenador durant el seu mandat. Un llibre que ens ajudarà a conèixer més i millor la figura i la filosofia de Pep Guardiola, el millor entrenador del món, un home que ha sabut modelar el millor Barça de la història, no tan sols dins el camp, sinó també fora. Per tot això, i molt més: Gràcies, Pep, i fins aviat!

Gràcies per la propina

Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel·la de Ferran Torrent. De fet, ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la proteica i felliniana València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Aquesta història plena d’humor, tendresa i seducció, obtingué el Premi Sant Jordi 1994.

Gossos negres

Bernard i June Tremaine, militants comunistes durant la Segona Guerra Mundial, després desil·lusionats políticament, esdevenen, gràcies al relat del seu gendre Jeremy, els protagonistes d’una història de desenganys i retrobaments, amb el rerefons de l’actualitat de l’Europa de la segona meitat del segle XX, després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Per mitjà de la veu del narrador, els personatges descobreixen constantment el seu propi passat, en què, com en el present, és viva la lluita entre el bé i el mal. Gossos negres és una novel·la directa i humana, amb trets biogràfics, que combina amb mestria el realisme i el romanticisme per analitzar amb gran serietat el problema de la violència, aquesta malaltia dels humans. Sense deixar decaure mai el suspens de la narració, Ian McEwan s’interroga amb un plantejament filosòfic sobre la maldat latent en tots nosaltres, capaç de fer-nos caure en la crueltat, la persecució o, fins i tot, els crims de guerra. Un relat complex i intel·ligent, rigorós i sincer, que no decebrà el lector.