29009–29024 di 72802 risultati

L’art de l’assassí

Un gèlid matí d’hivern, el cadàver malmès i despullat d’Egon Wallin, un marxant d’art molt conegut al municipi, apareix penjat a la porta medieval del pintoresc poble costaner de Visby. Una mort de cara al públic… Qui podria voler-la i per què? Quan el comissari Knutas i el seu col·lega inseparable, el reporter Johan Berg, comencen la investigació, els secrets d’Egon Wallin surten a la llum ràpidament: la seva mort va tenir lloc la nit abans de deixar la seva dona. Així doncs, podria tractar-se de la revenja d’una amant menyspreada… Però el cercle cultural local viu en estat de xoc: cada dia que passa, els secrets del galerista semblen més relacionats amb el robatori d’una famosa pintura. Una nova mort i un nou robatori, aquest cop a Estocolm, amplien el grup de sospitosos. Mentre la policia es dedica a reunir proves i més proves, els escàndols se succeeixen i el comissari Knutas va descobrint que, entre la pàtina de glamur de l’alta societat, el món dels col·leccionistes d’art amaga molts secrets… i per alguns val la pena matar.

L’art de callar

Llegir L’art de callar és potser més necessari ara que en cap altre moment dels darrers dos-cents anys, perquè ara mateix la ximpleria i la violència verbal amenacen d’esfondrar la convivència humana. Molt possiblement, s’han perdut massa paraules per haver-les mirat amb massa intensitat, i ens cal revisar la relació entre el llenguatge i la veritat. Allò que Dinouart anomenava «la filosofia falsa i corrompuda» (les Llums) ha vençut, però ha deixat un rastre de paraules buides. Resta la possibilitat d’explorar els múltiples matisos del silenci.

L’art d’estimar

L’amor és un art o bé solament una sensació agradable que depèn de la sort de cada individu? Aquesta és la pregunta que ens formula l’autor en començar el llibre per demostrar-nos que l’amor és veritablement un art, un sentiment que requereix coneixença i esforç. La concepció occidental de l’amor ha variat segons les èpoques. La moderna fase capitalista ha sotmès l’home a unes formes concretes d’alienació que el condicionen extraordinàriament en la seva capacitat d’estimar. Des del punt de vista de la psicoanàlisi cultural, Erich Fromm analitza les concepcions avui vigents sobre l’amor i ens en mostra les perspectives dins la societat actual.

L’arqueòleg

En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.

L’any en estampes

L’any en estampes podria semblar un llibre de nostàlgia d’uns temps fugissers i d’enyor d’una il·lusió geòrgica o bé d’evasió cap a uns medis rurals, aliens a l’autor. No és cap de les dues coses, sinó un llibre de realitats vives —d’algunes realitats, experiències personals incloses—, amb referències a èpoques anteriors i algunes digressions històriques, el passat i la tradició exercint sempre la seva força en el present. Es tracta d’unes pàgines sobre la vida d’un poble i així mateix sobre la meva, en un període concret, amb uns elements vistos i uns sentiments. Hi ha una intenció de ritme i expressivitat, i no vaig deixar d’acollir, quan es presentava, una mica d’escalf poètic. Marià Villangómez i Llobet

L’any dels francs

Durant l’estiu del 1010, un gran exercit format per cavallers dels comtats catalans dirigits per Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d’Urgell, va posar-se al servei de Muhàmmad al-Mahdí, un dels dos pretendents al califat de Còrdova, immers en una ferotge lluita dinàstica. A l’expedició hi participa Dacó Miró de Tost, fill bastard del senyor de Tost, al servei del bisbe Sal·la. Té una missió paral·lela: buscar un llibre prohibit, el darrer record d’un bisbe herètic. L’any dels francs, Premi Nèstor Luján 2003, és una història de traïcions i esperances, situada en un moment històric apassionant, entre la desfeta del califat i els primers signes de la revolució feudal.

L’any del Senyor

Una novel·la per vibrar i tornar a creure en la força de les aventures. Aquesta és la insòlita i meravellosa història de Biel Freixa, un jove picapedrer de Ripoll que, traït i amenaçat de mort, ha de salvar la seva vida i la d’aquells que estima acomplint una perillosa missió molt lluny de les seves terres. Però Qurtuba (Còrdova), capital del califat, seu de la biblioteca més gran del món i paradís dels sentits, l’ambigüitat i els secrets… és també una ciutat plena de lladres, espies i assassins.

L’any de la pesta

La pesta negra ha tornat a Londres. A més, un misteriós profeta ha predit la fi dels temps. Fins que arriba a la ciutat un apotecari desconegut que promet un remei per curar la malaltia. Blackthorn, la botiga d’en Christopher, és l’elegida per elaborar el remei. Però un assassí amenaça el noi, i ell i en Tom, el seu amic fidel, arriscaran la vida per descobrir la veritat…

L’any de l’embotit

El cas d’un exhibicionista que espanta les dones grans de València amenaça de desbordar la secció de cartes al director dels diaris, i es converteix en una investigació prioritària per a la policia ja que la proximitat de les eleccions inquieta la classe política. Però aquest és només el punt de partida d’un seguit d’esdeveniments que posaran a prova la capacitat del periodista Hèctor Barrera i l’ambició del comissari Tordera per obtenir la millor informació i treure’n un rendiment personal i professional abans que ningú. La guerra entre Barrera i Tordera, amb tot, té altres fronts oberts al propi bàndol: la lluita pel control del diari «El Camí» i la pròxima creació de la policia autonòmica disparen les traïcions i els pactes antinatura per encarar amb avantatge els nous temps. Història corrosiva sobre la lluita pel poder d’uns polítics que utilitzen la premsa i la policia en benefici propi, «L’any de l’embotit» mostra els dots de Ferran Torrent per destapar la cara corrupta de la societat a través d’uns personatges que, de tota manera, presenten un rostre humà que els fa entranyables.

L’aniversari secret

1959. En un dia calorós d’estiu, mentre la resta de la família fa un pícnic a la vora del rierol de la seva granja, a Suffolk, una adolescent s’amaga a la caseta de l’arbre de la seva infantesa. Des d’allà, la Laurel fantasieja sobre un noi anomenat Billy, una fugida a Londres i un futur esplèndid que ella espera amb ànsia. Però res és tan senzill, abans que aquella tarda idíl·lica s’acabi, la Laurel serà testimoni d’un crim aterridor que ho canviarà tot. El 2011, convertida ja en una actriu cèlebre, la Laurel viu envoltada de les ombres del seu passat. Els records i el misteri del que va veure aquell dia, l’assetgen de tal manera que torna a la casa familiar per començar a desxifrar cada racó de la seva memòria a la recerca de la veritable història. Una història de tres desconeguts amb uns orígens molt diferents (Dorothy, Vivien i Jimmy) que coincideixen en el Londres dels anys de la Segona Guerra Mundial, i les vides dels quals quedaran unides de forma funesta i inexorable. Alternant els anys trenta, els cinquanta i el present, L’aniversari secret és un relat fascinant de misteris i silencis, falsedats i enganys, d’un assassinat i d’un amor indestructible.

L’ànima de l’indi

L’ànima de l’indi descriu els fonaments mítics i existencials del pensament de l’indi nord-americà tal com era abans de conèixer l’home blanc. És una aproximació directa, feta per un indi, al nucli de la mentalitat índia. L’autor, basant-se en la pròpia experiència i en les tradicions orals dels sioux, la seva tribu, passa revista a fets tan importants com la Dansa del Sol, el Bany de Vapor, el cerimonial de la Pipa, etc., i dóna informacions molt interessants sobre l’organització familiar i social, la moralitat dels indis, el seu concepte del coratge i de la guerra, la mitologia, i molts altres aspectes. Heus ací, doncs, un llibre ple d’experiència viva i autèntica que ens acosta a la vida real dels indis d’antany i ens fa comprendre tota la grandesa de l’ànima d’aquells nobles guerrers i caçadors.

L’àngel del vespre

En aquesta novel·la de Maria Mercè Roca, hi trobareu una cabana petita que, quan uns amants s’hi estimen, expandeix una intensa claror vermella; unes cendres que es reben en una urna i que fan molta nosa; un home, etern número dos, a qui el destí regala la possibilitat de ser per primera vegada el número u; una jove estudiant que viu amb passió un amor clandestí i que és l’únic personatge pur de la història; un gos que passa al jardí dels veïns, i dues dones que gràcies a això es fan amigues: l’una busca en la relaxació i el ioga el consol pel fill que ha perdut, i l’altra, que té tendència a viure als núvols i se sent molt sola, entreté els seus dies fent una tesi inútil. I hi trobareu també un àngel del vespre, cansat i pàl·lid, que passa alliberant els vius i els dóna una segona oportunitat, per si saben aprofitar-la.

L’Anell de Ferro

De retorn de l’Illa de les Tres Taronges, on Roger d’Adià ha recuperat l’Estendard Màgic i ha conegut Garidaina, anomenada Estel d’Or, la Companyia del Portador, formada pel poeta Guiamon, el criat Poncet i el monjo Guiós, s’enfrontarà amb la Guerra de Ponent, els encanteris de la Reina Nyega i la destrucció del Món Conegut per l’ambició dels ponentins. Entrarem amb Guiamon a la Muntanya de Foc, vetllarem amb ell al Passadís del Passat, assistirem al setge i caiguda de Bròtil, fugirem derrotats pels camins del Consell de Batllies fins a l’Alta Contrada, ens enfrontarem al Rostre del Desconegut i a l’Engolidor de Colors, llegirem la màgia de les Dites Antigues al Llibre Verd del Monestir de la Vall-llòbrega, combatrem amb els Cavallers de l’Anell de Ferro contra l’exèrcit de la Reina Nyega, ens enfilarem al Cim del Puigpelat, a la recerca del Reig Escarlata i estimarem Nàroa, la Dama d’Aigua. Aquesta nova aventura mítica, després de l’èxit de L’Illa de les Tres Taronges, perllonga i arrodoneix l’exploració que Jaume Fuster ens proposà pels viaranys de la protohistòria.

L’anarquista nu

Escrita en estil epistolar, la novel·la és l’acumulació de correspondència enviada a Amsterdam a un xicot homosexual que hi és exiliat. Els corresponsals escriuen des de València i expliquen les seves experiències, que barregen el melodrama amb la farsa, la pornografia amb el pintoresquisme. El personatge receptor mor suïcidat i queda tot el material/testimoni d’un món bigarrat, desgavellat, amb la descripció —també— d’un país que és a la recerca contínua d’arrels i futur i amb el teló de fons de la rutina més casolana, grisa. És una visió «parcial», «personal» de la nostra societat, però no per això no possible.

L’ampla mar dels Sargassos

Tot partint del personatge literari de l’anomenada «esposa boja» de Jane Eyre, la famosa novel·la de Charlotte Brontë, Jean Rhys li torna a donar vida a L’ampla mar dels Sargassos i en reconstrueix la infantesa, adolescència i lluna de mel fatal que la precipitarà a les golfes de la gran mansió anglesa de Mr. Rochester. Amb senzillesa i una força magistrals, Jean Rhys, una de les figures importants de la literatura en llengua anglesa del segle XX, aconsegueix transmetre la bellesa embriagadora, màgica i en molts moments aclaparadora de les Antilles en una època, la dècada del 1830, en la qual no feia pas massa anys s’havia abolit l’esclavitud i les illes s’havien independitzat d’Anglaterra.

L’amor et farà immortal

«El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l’Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d’altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m’aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l’espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez…».